dimecres, 30 de gener del 2013

Les etapes poètiques de Josep Carner (1). Adreçat als "literaris".









Josep Carner (1884-1970)

Després de morir Joan Maragall fou batejat com a príncep dels poetes. Dins la poètica de Carner podem veure diferents evolucions poètiques en cinc etapes diferents. 
 
L’any 1957 Carner edita Poesia on volum en el qual  reescrivia, reordenava, seleccionava fins a considerar-los definitius. Aquest fet és essencial per a entendre que trobarem el mateix poema amb un vers o una estrofa diferent. El nostre poeta s'obsessiona per crear el poema perfecte.



1a etapa. Els primers anys del noucentisme i la fixació d’una poètica militant (1904-1911)


Els anys que van del 1902 al 1905 són els anys de les provatures poètiques, de l’experimentació, si es vol, de formació. Edita Llibre dels poetes (1904), que inclou poesies del 1902. Convé destacar que Carner va rescatar pocs poemes d’aquest volum.

Primer llibre de sonets (1905), on es comencen a veure elements que estaran dins de la programació del noucentisme, juntament amb Els fruits saborosos  (1906) marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria i Segon llibre de sonets (1907), és aquesta trilogia la que el farà definitivament entroncar amb un nou moviment emergent, el noucentisme. On reivindica les característiques noucentistes, ho fa mitjançant la vida quotidiana, descrivint a persones, objectes o situacions. Acostuma a contrastar l’ideal amb la realitat. És en aquesta primera etapa que es veu la seva ironia i divertiment, d’aquesta manera pot evadir-se una mica del text. Aquesta ironia també l’emprarà com a element moralitzador de la societat, per tal de perfeccionar-la. L’allunyament del poema també farà que pugui atacar-lo d’una manera més objectiva. Per aquest motiu, no apareixerà gairebé mai la primera persona, i quan ho farà serà un jo poètic intel·lectualitzat, ficcionat i no pas un jo real. És en aquesta etapa i com tot noucentista que es replanteja el dualisme camp-ciutat, perquè destacava l’urbs que aglutinava als burgesos i a les classes altes, així com tot el protagonisme en detriment de la vida del camp. I succeeix el mateix amb el concepte del classicisme. Ara allò clàssic deixarà de ser un element només estètic que partia dels models francesos, i el connotaran amb continguts de caire ideològic i d’allò més conservadors i que emmarcaven l’ordre, l’equilibri i l’harmonia. En la majoria de poemes de Els fruits saborosos (1906) podem veure això exemplificat. Però aquest poemari utilitza una arma de doble fil: un fruit intitula cada poema i a través d’ell el poeta medita sobre el pas del temps. També s’hi pot observar una caracterització vital dels personatges segons el moment que estan vivint, així doncs, fitarem la innocència de l’adolescent, la maduresa, la serenor, i la vellesa, admesa. Josep Carner manipularà allò clàssic, i que havien usat els modernistes. D’aquesta manera aconseguirà fixar uns valors morals: la previsió, el domini, la natura, el seny, l’asserenament, el domini de les situacions, la família, el plaer d’observar les coses senzilles o saber aprofitar-se de les circumstàncies. Quedarà plasmat en poemes com “Les llimones casolanes”, “Com les maduixes” o “La poma escollida”, per citar-ne alguns.

Carner finalitza aquesta primera etapa editant Verger de les galanies (1911), però no deixa de ser un fil conductor més de la poètica anterior. S’hi pot veure al poeta juganer, al poeta enamorat, irònic, jove i amb afany per plasmar i poetitzar qualsevol cosa, tot emmarcat en un espai idealitzat.



.Per ampliar o reforçar:








(Font: Aulet, Jaume, (2011). Estudi preliminar dins Supervivient d'un cant remot. Antologia poètica, Edicions 62, Barcelona)


(Imatge extreta de: lliurapensament.blogspot.com)



!!EXERCICIS:

1. Comenta un poema de la primera etapa de Josep Carner. Interpreta'l i cerca'n les característiques de la seva escriptura.

2. Realitza un petit resum sobre els principals punts del programari noucentista. 

3. De què tracta el poema "Com les maduixes"? Justifica la resposta.

4. Redacta un petit resum d'aquesta etapa i que et servirà per a contextualitzar qualsevol poema anterior al 1911.

dimarts, 29 de gener del 2013

Fenòmens de contacte consonàntic. Adreçat a 2n de Batxillerat.





Podem trobar casos de fenòmens de contacte consonàntic sempre a l’interior de paraula i en els casos següents:


1. Sonorització:

Els sons oclusius (p-t-k / b-d-g), els sons fricatius (f-s- / v-z-) i els sons africats (ts-t / dz-d) se sonoritzen davant de:

.Consonant sonora.

Ex:

cap bullent (- + = +) sempre guanya el so de la dreta.

[b]





.Seguits de vocal –llevat dels sons oclusius, que a final de mot o davant pausa s’ensordeixen-.


sap allò

[b]

rap

[p]

absolut

[t]





Aproximants:

Els fonemes /b/, /d/ i /g/ passaran a transcriure’s [ ], [ ] i [ ] quan apareguin:



.Entre vocals: 

aviat  [ ], podar [ ], oruga [ ]




.Darrera de vocal o consonant no oclusiva ni nasal –ni lateral quan aparegui /d/-:

Ex:

abric [ ], quadre [ ], agre [ ], raig ventós [ ]






2.Assimilació:

Quan un so adopta el punt d’articulació de la consonant que el segueix o d’altres característiques articulatòries. N’hi ha de 4 tipus:

.Labialització:

El so [n] canvia a:

.[m] si darrera té [p], [b], [m]:

Ex:

tan petit

[m]


Regla:

[ n] + [p], [ b], [ m] = [m]

[   ] si darrera té [f], [v]:

Ex:

enfonsar
[ ]

enveja
[ ]


Regla:

[n] + [f], [v] = [ ]




.Dentalització:

Els sons [n] i [l] es pronuncien com a dues variants dentals si darrere estan acompanyades dels sons dentals [d], [t].

Ex:

Andorra, rentar, el diumenge.


 N.B. Representada com una porteria de futbol sota el so dentalitzat.



.Palatalització:

Els sons [n] i [l] es pronuncien [ ] ‘ny’ i [ ] respectivament quan darrere porten un so palatal [ ], [ ],  [ ],[ ]:

Ex:

un gerani

[ ]
el joc

[ ]

el xivarri

[ ]


Regla:

[n / l] + [ ], [ ], [ ],[ ] = [ ] o [ ]





.Velarització:

El so [n] seguit de velars [k] o [g] es velaritza en [ ]:

Ex:

angúnia

[ ]

àncora

[ ]


Regla:

[n] + [k], [g] = [ ]





3.      Geminació:

Es produeix quan pronunciem de manera doblada una consonant, però només queda reflectida a nivell fonètic, gairebé mai en l’escriptura. Aquestes dues consonants iguals pertanyen a síl·labes diferents: Gemma, ombrel·la, addició.

Els casos més corrents són els de: -BL- i –GL- que doblen la ‘b’ i la ‘g’:


Ex:
poble

[bbl]

regla

[ggl]


connexió

[nn]


També podem trobar geminacions posteriorment a l’aparició de les assimilacions en els grups –TLL-, -TL- i –TM-:



Ex:

ratlla

[ ]


Atlàntida

[ll]


setmana

[mm]





4.      Emmudiment:

Quan no hi ha pronunciació de determinades consonants.

Ex:

camp

[m] [element buit] ‘zero amb barra al mig’


En veiem els casos més corrents, tot i cal tenir present que en alguns dialectes no es produiran:

[r] al final d’infinitius: cantar

[t] i [d] darrere [n] i [l]: malalt

[p] i [b] darrere [m]: tomb

[s] davant [s], [ ], [ ]: els savis

[s] en ‘aquest’ seguit de consonant, pausa o pronom: aquest corre.


[r] en el mot ‘arbre’ i algunes formes de ‘prendre’ i derivades: comprendre.



5.      Sensibilització:

Quan una consonant que normalment no es pronuncia, ara serà pronunciada quan es troba en contacte amb vocal o un pronom.

Es produeix en els casos següents:

.Infinitius i gerundis: estimar-la, cantant-la.

.La [t] de –NT seguida de vocal: Sant Antoni (‘Santantoni’)

.La [s] d’ ‘aquest’ si va davant d’un nom, adjectiu o un altre determinant començat per vocal:

aquesta hac, aquest avió.




.Per ampliar o reforçar matèria:




http://espaibarcanova.cat/descargas/espai/1461721_0_0.pdf

(Posar-la a la barra d'eines i funcionarà)











(Adaptat de: xtec.cat i iesantanyi.cat)

(Imatge extreta de:  llengualiteratura.wordpress.com)





EXERCICIS:



1.      Escriu quatre exemples de cadascun d’aquests fenòmens.



2.      Anomena el fenomen que es produeix en les següents paraules.
Sant Antoni, dalt, córrer, portant-la, rogle, un gat, rendir, tap, tup bullent, engullir, el dimarts, aviat, gran porc, envestir.


            3. Transcriu els sons afectats que donen nom als fenòmens de l’exercici 2.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;