dimecres, 16 de gener de 2013

Figures retòriques (3). Figures fonètiques o morfosintàctiques. Adreçat a Batxillerat.






.Al·literació:


Quan un so es repeteix al llarg d’un vers o estrofa.


Ex:


-Aquell xic, tan ric, tan cric, no parava ni a la nit.



.Onomatopeia:


Quan imitem amb paraules sons reals.


Ex:


-Crack, féu de sobte la porta.


.Paranomàsia:


Quan en un vers o estrofa apareixen dos mots semblants, només diferenciats per algun fonema i el seu significat.


Ex:


Aquell noia portava el bel damunt del pèl de la cara.


.Anàfora:


Repetició d’una o més paraules al començament de diverses versos o oracions.


Ex:


I la vida se li escapava

de les mans,

i la vida se li escapava

dels companys,

i la vida se li escapava

pels voltants,

i la vida…


(JMC)


.Anadiplosi:


Finalitzar un vers igual que com comença el següent.


Ex:


Si et pogués copçar la mirada,

la mirada et cercaria

amb deliri

i saviesa.


(JMC)



.Epanadiplosi:


Repetir la mateixa paraula al principi d’un vers i a l’acabament del següent.


Ex:


Roig com la sang que em recorre les venes,

em porta la lluita, el coratge, aquest roig.


(JMC)


.Hipèrbaton:

Quan s’altera l’ordre sintàctic en un vers o oració.


Ex:


Negra,

com la nit és.

Tota bruna,

aimada,

es mostra

ella.



.Aposició:


Explicació d’una o més paraules sobre una persona, animal, cosa o similars, per tal de donar-lo a conèixer.


Ex:


-Amelié, grup de pop-rock català.



.Asíndeton:


Absència de conjuncions.


Ex:


Corre, salta, vola, es deixa anar.



.Polisíndeton:


Abundància de conjuncions.


Ex:


Es lleva i es renta i es pentina i es mira.



.Epímone:


Repetir un mateix vers o una mateixa paraula per tal de destacar-ne el contingut.


Ex:


Si pogués veure’t la cara,

Si pogués acaronar-te la barba,

Si pogués donar-te l’ànima,

Si pogués fitar-te cada tarda.


(JMC)



.Gradació:


Enumeració de diversos temes de més ascendent a descendent o a l’inrevès.


Ex:


Serem un cos, un tot, pols.


(JMC)




.Homofonia:


Quan dos mots o expressions s’assemblen fonèticament però tenen significat diferent.


Ex:


-Les claus les tinc, però no tinc cap disc de l’Sting.



.Encavalcament:


Quan un vers fa la pausa (coma) al vers següent. Hi ha un desiquilibri entre la unitat métrica i la sintàctica.


Ex:

No és gran cosa, però m’assereno

amb tendresa

quan et veig.

(JMC)

.Paral·lelisme:


Quan repetim una mateixa estructura sintàctica en diversos versos o oracions.


Ex:


Ai, què en faria de tu si no existissis?

Ai, què en faria de tu si no m’estimessis?

Ai, què en faria de tu si no em fitessis?

Ai, què en faria de tu?


(JMC)


.Pleonasme:


Repetició d’un mot o idea a mode d’intensificació. S’acosta a l’epínome.


Ex:


Si t’admiro,

no vull admiració.



.Quiasme:


Entrecreua dos mots o oracions en dos versos per establir simetria sintàctica.


Ex:


Busco en la petitesa infinitud,

com infinitud en la petitesa.


(Joan Brossa)


(Adaptat de: iessantanyi.cat)
(Imatge extreta de: Centro Virtual Cervantes)

!!EXERCICIS:
1. Inventa un parell d'exemples de cada figura retòrica.
2. Cerca en un llibre o internet fragments de poemes de cada figura retòrica. Copia el text literal i cita'n el poeta o poetessa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;