dimecres, 3 d’octubre de 2012

Notes a "Mar i Cel" d'Àngel Guimerà. Acte primer. Adreçat a Batxillerat.


En aquestes “notes” faré referència als elements claus que cal tenir en compte durant la lectura de l’obra, serà en tres parts, com la mateixa obra. Parteixo de l’edició d’Edicions 62, la millor al meu parer, amb un bon estudi introductori i propostes de treball que complementen l’obra. Les "notes" mai seran un substitutori de la lectura de l'obra, sinó una pauta per fer-la més entenedora.

Situació: 1639,  un vaixell de corsaris algerians ha enfonsat un vaixell cristià i n’ha capturat els seus passatgers.

ACTE PRIMER

Escena I
(Pàg. 79)
Osman està enamorat d’una dona i no té diners. Es fa la víctima, Saïd li tira un anell perquè pugui casar-s’hi, però Osman decideix tornar-ho atès que es veu ridiculitzat davant de tothom.
Escena II
(Pàg. 81)
Blanca se sent pecadora de curar a Saïd.
Escena III
(Pàg. 82)
Blanca guareix la ferida de Saïd, per això no està emmanillada com la resta de cristians.
(Pàg. 83)
La Mare de Saïd es deia Blanca, com la captiva.
Escena IV
(Pàg. 84)
Malek (algerià) vol fer-se amb el poder i desbancar a Saïd, el capitost.
Enfrontament entre Saïd i Malek pel poder.
Escena V
(Pàg. 85)
Blanca recorda el captiveri i assalt dels corsaris argerians.
(Pàg. 86)
Blanca afirma que volia ser religiosa.
(Pàg. 87)
Carles –pare de Blanca- influí a la seva filla religiosament.
Escena VI
(Pàg. 88)
Hassèn –corsari algerià- s’empipa amb Saïd.
Escena VII
(Pàg. 89)
Hassèn desafia Ferran –cosí de Blanca-.
Escena IX
(Pàg. 90)
Blanca no porta grillons perquè cura Saïd. Ferran veu que té privilegis.
(Pàg. 91)
Blanca comenta que la  seva mare de Blanca morí quan ella tenia 4 anys.
Ferran declara amor a sa cosina Blanca.
Escena X
(Pàg. 93)
Carles és l’oncle de Ferran i pare de Blanca.
Escena XI
(Pàg. 95)
Els corsaris llencen els morts de l’assalt al fons del mar.
Escena XIII
(Pàg. 98)
Joanot, un cristià infiltrat dins de la tripulació algeriana i que havia tingut algun problema a l’Alger és reconegut pels corsaris.
Escena XIV
(Pàg. 98)
Saïd vol que Ferran expliqui on atracarà un vaixell carregat de diners.
Escena XV
(Pàg. 101)
Saïd comenta que és fill de pare moresc i de mare cristiana. Vivien a prop de València. Respectant els orígens culturals de cadascú. Quan tenia 6 anys mataren al seu pare i estamparen el cadáver davant de la seva mare.
(Pàg. 102)
Els vaixell de cristians pirates mataren a la mare de Saïd i aquesta fou llençada al mar mentre clamava venjança al seu fill.
Escena XVI
(Pàg. 104)
Blanca s’emociona i plora en sentir el discurs de Saïd.
Escena XVII
(Pàg. 104)
Carles (pare) rebutja a la seva filla Blanca en veure que té simpatia per Saïd.
Blanca s’entendreix, plora i mostra compassió per Saïd.
Escena XVIII
(Pàg. 105)
Saïd se sorprèn de la reacció de Blanca, vist que és cristiana.
(Pàg. 106)
Hassèn glossa a Saïd que Blanca fingia el seu plor. Saïd no se’l creu, només té ulls per Blanca.
Hassèn paga el malhumor de Saïd, però aquest primer sempre el defensa, és “lo gos del seu amo”.
Escena XIX
(Pàg. 107)
Blanca es penedeix d’haver-se entendrit en escoltar el monòleg de Saïd. Se sent culpable.
(Pàg. 108)
Blanca vol matar a Saïd clavant-li un coltell, però no és capaç i es desmaia. Saïd es fa el valent i no entén la reacció de Blanca.
(Imatge extreta de: glest.org. Endeavour)
!!EXERCICIS:
1-Cerca un fragment que t'atregui d'aquest primer acte, copia'l aquí i comenta'l.
2-Realitza una petita descripció d'un personatge que apareix en aquest primer acte. Pensa en com és, com actua...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;