ACTE TERCER
Escena
I
(Pàg. 147)
Volen
fer capità a Guillem. Roc li té gelosia.
(Pàg.
150)
Blanca cuida a Saïd i Guillem i
Roc –dos cristians- no entenen el perquè.
Presagi de tragèdia entre
Saïd-Blanca-Carles. Guillem diu: “Sortim d’aquí! Jo et juro que això acabarà
mal!”.
Escena
II
(Pàg. 151)
Blanca està enamorada de Saïd,
declara el seu amor i promet donar la vida defensant-lo.
(Pàg. 152)
Al·lusió a la bogeria de Blanca.
Ella mateixa glossa: “Mes estic folla!”.
Escena
III
(Pàg. 152)
Joanot
traeix a Saïd i està de part cristiana, almenys ho pensa Blanca.
(Pàg.
153)
Joanot, que és un renegat, encara
dóna un pèl de suport a Saïd. Prepara un pla per alliberar-lo donant llur vida.
(Pàg. 154)
Blanca no es fia de les paraules
de Joanot.
Escena
V
(Pàg. 155)
Blanca vol salvar Saïd perquè
ella té fe i estima Déu.
Ferran desitja que Blanca deixi
de banda a Saïd. Ferran veu que ella l’estima i ho lamenta.
Escena
VI
(Pàg. 158)
Carles escolta que Blanca demana
que Saïd se salvi. Ferran no pot aturar-lo. Carles castiga Blanca aïllant-la en
una cambra.
Blanca crida a la salvació de
Saïd, perquè ell abans l’havia salvada.
Escena
VII
(Pàg. 160)
Ferran intenta aturar Carles i
que no mori Blanca. Carles veu que Ferran dóna suport a Blanca.
Ferran comenta a Carles que
Blanca estima a Saïd.
(Pàg. 161)
Carles amenaça Blanca i ella diu
estar enamorada de Saïd. Carles s’encoleritza.
(Pàg. 162)
Ferran no pot detenir a Carles. Aquest
darrer crida als soldats.
Escena
VIII
(Pàg. 162)
Ferran fa xantatge a Guillem, si
l’escolta el farà capità. Guillem deté els soldats.
(Pàg. 164)
Carles desafia a Saïd.
(Pàg. 165)
Saïd
vol morir per Blanca.
Saïd es fa la víctima per salvar
Blanca d’una mort segura.
(Pàg. 166)
Ferran defensa l’ànima noble de
Saïd. Carles, en veure que els soldats s’enretiren i no li fan cas, vol matar a
Saïd, però de sobte li ve una lipotímia i no ho pot fer.
Escena
IX
(Pàg. 167)
Saïd veu Blanca fora del món
terrenal.
Saïd declara a Blanca que
l’estima.
Blanca se sincera amb Saïd. Sap
com és realment.
(Pàg. 169)
Saïd veu la seva mort propera.
Blanca se sent plena de vida.
Blanca suplica a Déu la salvació
de Saïd. Recordem que, Blanca= cel, puresa (amb tot el que comporta) i Saïd=
mar, aigua.
Escena X
(Pàg. 170)
Ferran donarà la seva vida per
Blanca i salvar Saïd.
Ferran prepara la fugida de Saïd
i Blanca per la nit, en barca fins a Alger.
Saïd està sorprès per l’ajuda
inesperada de Ferran.
Escena
XI
(Pàg. 171)
Saïd té orgull i no vol fugir.
Blanca vol que s’escapi i ja es retrobaran en un futur proper.
Blanca declara amor etern a Saïd.
Escena
XII
(Pàg. 173)
Carles dispara a Saïd, però
Blanca s’ha posat davant i ha rebut l’impacte de bala.
(Pàg. 174)
Carles lamenta haver ferit de
mort a la seva filla.
Saïd sosté als seus braços a
Blanca. Moriran plegats. L’anomena ‘esposa’. Però aquesta unió és impossible,
de dos móns completament oposats. Blanca anirà al cel i Saïd al mar. Blanca i
Saïd es llencen al mar abraçats.
(Imatge extreta de: historiacastilloromeral.blogspot.com i nacionred.com).
!!EXERCICIS:
-Descriu els personatges: Ferran i Carles.
-Rellegeix l'escena VIII i realitza un comentari de tot el que hi passa.
2 comentaris:
COMENTARI FRAGMENT DE “MAR I CEL”
Aquest fragment (pàg 101) de l'obra "MAR I CEL" de Àngel Guimerà escrita a l'any 1888, és situa en un vaixell de corsaris algerians en mig del mar on es troba Said, un dels protagonistes, fent un monòleg.
Said ens relata la historia dels seus pares:
Vivien a prop de València. Ens explica la relació que tenien els seus pares, tenint en compte que encara que el seu pare era moresc i la seva mare era cristiana, es van enamorar i van ser feliços l'un amb l'altre, tant , que d'aquella relació va néixer en Said. Diu que va néixer sota el versos del Coran i de la Biblia,respectant sempre els dos orígens culturals i tan gran era aquest amor que semblava que haguessin fet la pau en un altra vida. Peró aquesta pau només s'establia dintre de la seva casa ja que fora, aquesta relació de cap manera era acceptada i finalment aquest amor apassionat va acabar amb la mort del pare de Said.
Caracterització d'un personatge
Blanca: És cristiana i està presonera en el vaixell de corsaris algerins. És la filla de Carles i es la cosina de Ferran. Quan van ser assaltats per el vaixell musulmà, a ella la portaven cap a un convent per fer-la monja.
És una dona sensible i que és molt religiosa, això s'observa quan es posa a plorar per les paraules que diu Said i durant l'obra està pensant de si el que fa és correcte o no a causa de la religió cristiana.
El seu nom representa el seu color de pell i també la seva puresa pel fet de ser molt religiosa i per la seva vocació de monja.
Sofia Rakmane 2n batxillerat E
Hola Sofia!
D'entrada et corregeixo les faltes:
se situa, enmig, Saïd, història, Corà, Bíblia, però.
El comentari del fragment és correcte. Excel·lent!
Segon exercici:
Faltes: en un vaixell, algerians, és la cosina (verb ser), pel (per + el).
La descripció del personatge de Blanca també està ben feta. Només, que ella de petita ja va estar en un convent, no li volen portar de nou, però reflexionen sobre això.
Per tant, molt bé, a més el segon exercici és de treball extra.
Ara has de corregir a la llibreta les faltes que has fet per tal de no repetir-les.
Moltes gràcies per participar al blog i pots seguir fent-ho i milloraràs l'escriptura.
JM.
Publica un comentari a l'entrada