dimarts, 9 d’octubre del 2012

El hiat. Adreçat a l'ESO.


Quan trobem dues vocals seguides que es pronuncien de manera separada estem parlant d'un hiat.

Es dóna quan hi ha algun d'aquests dos casos:

1. La combinació de vocals fortes (a, e, o):

Ex:

ca-os, pa-e-lla...

2. Una vocal feble (i, u) seguida d'una vocal forta (a, e, o):

Ex:

pa-ci-èn-ci-a, ca-mi-ó...


Aprofito l'avinentesa per diferenciar la síl·laba tònica d'una síl·laba àtona.


-Síl·laba Tònica:

És la que té més força dins d'una paraula. Només n'hi ha una i tota la resta són àtones (no sonen). De vegades porta accent i d'altres no.

Ex:

es-glé- si-a, sam-fai-na.


-Síl·laba Àtona:

És la que no rep la intensitat de l'accent del mot en ser pronunciada. N'apareixen diverses si el mot té més de dues síl·labes.


.Els monosíl·labs: 

Poden ser tònics o àtons. 

1. Els que tenen sentit propi són tònics.

Ex:

cor, pa, blau, cas...


2. Els que només tenen valor gramatical són àtons. Com ara els articles, els pronoms febles, algunes preposicions, algunes conjuncions.

Ex:

el, ho, es, de, que...


3. La majoria de mots compostos tenen dues síl·labes tòniques. Són les dues síl·labes que els omplen de significació.

Ex:

para-xocs, obre-llau-nes... 




N.B. Podeu ampliar informació cercant al blog la fitxa dels diftongs:


(Adaptació: MARTÍ, C. et alii, (2011). Llengua catalana i literatura, 1r ESO, Teide, Barcelona).
 

(Imatge extreta de: miaintimitats.blogspot.com)



!!EXERCICIS:

1. Escriu deu paraules i assenyala la síl·laba tònica i les àtones.

2. Cerca sis paraules compostes i fes el mateix que l'anterior exercici.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;