Quan trobem dues vocals seguides que es pronuncien de manera separada estem parlant d'un hiat.
Es dóna quan hi ha algun d'aquests dos casos:
1. La combinació de vocals fortes (a, e, o):
Ex:
ca-os, pa-e-lla...
2. Una vocal feble (i, u) seguida d'una vocal forta (a, e, o):
Ex:
pa-ci-èn-ci-a, ca-mi-ó...
Aprofito l'avinentesa per diferenciar la síl·laba tònica d'una síl·laba àtona.
-Síl·laba Tònica:
És la que té més força dins d'una paraula. Només n'hi ha una i tota la resta són àtones (no sonen). De vegades porta accent i d'altres no.
Ex:
es-glé- si-a, sam-fai-na.
-Síl·laba Àtona:
És la que no rep la intensitat de l'accent del mot en ser pronunciada. N'apareixen diverses si el mot té més de dues síl·labes.
.Els monosíl·labs:
Poden ser tònics o àtons.
1. Els que tenen sentit propi són tònics.
Ex:
cor, pa, blau, cas...
2. Els que només tenen valor gramatical són àtons. Com ara els articles, els pronoms febles, algunes preposicions, algunes conjuncions.
Ex:
el, ho, es, de, que...
3. La majoria de mots compostos tenen dues síl·labes tòniques. Són les dues síl·labes que els omplen de significació.
Ex:
para-xocs, obre-llau-nes...
N.B. Podeu ampliar informació cercant al blog la fitxa dels diftongs:
(Adaptació: MARTÍ, C. et alii, (2011). Llengua catalana i literatura, 1r ESO, Teide, Barcelona).
(Imatge extreta de: miaintimitats.blogspot.com)
!!EXERCICIS:
1. Escriu deu paraules i assenyala la síl·laba tònica i les àtones.
2. Cerca sis paraules compostes i fes el mateix que l'anterior exercici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada