divendres, 5 d’octubre de 2012

Fòrum de "Drames rurals" de Víctor Català. Per a 2n de Batxillerat D.

Obro aquesta fitxa per a què cada alumne treballi un conte del volum "Drames rurals" i expliqui una mica què hi passa o que caracteritzi algun personatge peculiar. Aquesta activitat no serà equivalent a no fer la lectura, per si algú ho pensava, cal fer una lectura ben atenta de l'obra perquè ens preguntaran petits detalls a la Selectivitat, de totes maneres, penso que si tothom fa la feina i participa serà de gran ajuda per a la resta.

Si algun alumne/a d'un altre institut hi vol fer la seva aportació o participar-hi serà benvingut/uda.
(Quadre de: Jean Baptiste Camille Corot, "Gust of wind")
  
!!EXERCICIS:
1-Realitza un comentari o si ho desitges un petit resum d'un dels tretze contes de "Drames rurals" de Víctor Català. L'ideal és que apareguin tots o matisos diferents per no repetir idees.
2-Descriu i caracteritza un personatge d'un conte de "Drames rurals" i explica que t'ha cridat l'atenció.

16 comentaris :

sandra rebelles ha dit...

Parricidi.

La història comença quan en Felet, el marit de Lena se’n va de casa una estona després d’haver jugat amb el nen. Lena, es queda a casa amb por degut que la nit d’abans havia estat parlant amb un home. L’home li va dir que sabia el que havia fet Lena i que deixés la finestra oberta aquell dia.
Va ficar al fill al bressol, sense adonar-se’n que estaba jugant amb un ganivet de llescar el pa. L’home, va ficar-se per la finestra. començà a abraçar-la dient-li que la trobava a faltar, la besa amb furia mentre ella es tira cap enrera. La fa despullar-se. Quan l’home es posa sobre seu, comença a possar-se nerviós preguntant qui es el que estava amb ella l’altre dia, mentre ella es fa la sorpresa i no sap ben bé que dir. Cada vegada l’home es posa més nerviós, fins que els nervis li fan una mala pasada. Comencem a veure que Lena ja coneixia a aquest home, en Pau. Ell li agafa pel coll fins acabar amb la seva vida. Quan acaba, agafa el ganivet del nen i comença a donar-me ganivetades, la posa sobre el llit i se’n va per la finestra. En Felet, el marit, torna a casa borratxo i es fica al llit. Al matí, el nen s’aixeca i se’n va al carrer. Una dona el veu i el porta a casa, quan s’enadona que Lena es morta al llit, i l’altre està dormint com si res, tacat completament de sang de cops que s’havia fet pel camí. Comença a venir gent, metges i policies. Donen per soposat que ha sigut ell. En Felet, ja que no s’enrecorda de la nit d’ahir per culpa de la borratxera, no sap si creure’s que ha sigut ell, i per molt que digui que no a sigut ella ningú el creu.
Finalment, en Felet es empressonat.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Sandra!

Faltes:

a causa de (no 'degut'), estava, començà (majúscula després de punt), posar-se, qui és (verb 'ser'), ell l'agafa pel coll, donar-li ganivetades, quan s'adona que, suposat, ha sigut, empresonat.

El resum està molt ben fet, ara et queda l'exposició.

M'anoto el teu treball i gràcies per participar de nou.

Si ho desitges pots participar en les fitxes de drames rurals de frases fetes i paraules que has après.

JM.

Alejandro Lopez ha dit...

En Met de les Conques.

En Met es un noi que neix del pecat (no se sap qui es el pare) i havia estat batejat en secret, ja que la se va mare i la seva avia eren considerades bruixes. En Met viu marginat a causa de la reputació de la seva mare i la seva avia, no mostra cap mena de sentiment perquè no els a viscut i no sap com expressar-los. Quan la seva avia mor, abans de morir li regala un mocador que se'l lliga al coll. Com que ha crescut i es molt esquifit, a la gent del poble li comença a donar llàstima i el comencen a tractar una mica millor. Es esmentat per donar por als nens que no es porten bé "Si no et portes bé vindrà en Met de les Conques i se t'emportarà". Un dia arribà un predicador al poble per donar els sermons de Quaresma i de Pascua. Quan en Met assisteix a l’església i escolta els sermons, queda badat de la bellesa de les paraules del predicador. Comença a sentir sentiments que no havia experimentat mai. Desitja durant tot l'any que arribi el predicador per tornar a fer els sermons de Quaresma i Pascua. Un dia troba a sa mare al llit molt malalta. Ràpidament se'n va a buscar a un metge. Aquest no li vol prestar ajuda. Després d’intentar-ho un altre cop, el metge accedeix, però ja era tard, la seva mare havia mort. Com que qui s'encarregava del menjar era la mare, en Met comença a aprimar-se i no menjar. Un dia se li va aparèixer Jesús i la dir que devia fer peregrinatge, i així o va fer. Com que estava molt dèbil perquè quasi no menjava, va caure a una cova, es va trencar la cama. Com que no es podia moure i no passava ningú per la zona va morir allà dins.

Queralt Salas ha dit...

Parricidi.

En Felet i la Lena són un matrimoni amb un fill. En Felet se'n va i deixa a la Lena sola amb el nen. La nit anterior un home la insta a deixar la finestra oberta aquell dia, ella li fa cas.
El nen juga amb un ganivet de llescar el pa, sense adonar-se'n, la Lena agafa al nen i el posa al bressol i el ganivet queda pel terra de l'habitació.
L'home mistriós entra per la finestra. Excitat, li pregunta a la Lena qui era aquell altre home amb qui l'havia vist, ella ho nega tot. Perdent els nervis, l'home l'estrangula, troba el ganivet i l'apunyala. Surt corrents per la mateixa finestra deixant el cos inert de la dona estès al llit.
El marit torna a casa tan borratxo que no se'n adona de res, s'estira al costat de la seva dona i s'adorm. L'andemà al matí el nen es desperta i crida a la seva mare, al no obtenir resposta baixa del bressol i se'n va al carrer. Una veína, extranyada, l'agafa i el porta amb la seva mare. La troba estesa al llit, sobre un bassal de sang amb el marit dormint al costat també ple de sang i horroritzada va a buscar ajuda. En Felet es desperta amb el rebombori de la gent a casa seva, quan veu a la Lena al seu costat amb tot ple de sang es pregunta què ha passat. Ell està acusat d'assassinat però no recorda res de res i comença a dubtar si realment no ha sigut ell qui l'ha matat. Finalment se'l enduen a la presó sense més investigació, cosa que podria haver salvat a en Felet si haguéssin trobat el tros de roba que el veritable assassí va deixar a la finestra al sortir de l'habitació.

Queralt Salas.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Alejandro,

Correccions:

és (verb 'ser'), seva, àvia, és molt, és esmentat, Pasqua, bocabadat (no 'badat').

La resta bé.

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Queralt,

Exercici correcte, disculpa'm l'error.

Molt bona feina!

Una forta abraçada.

JM.

Olga lolga ha dit...

Jonathan Crespo i Olga Crespo

La vella

La vella de cal Manyo feia cinc anys que s’havia fet mal anant a confessar al poble veí, havia caigut al mig de la carretera, un carro que anava per allà la va agafar i la va portar a casa seva, quan la seva família la va veure no li va agradar perquè aquella vella es va quedar immòbil i muda. Al principi creuen que es moria, que de aquella nit no passaria, però no es va morir.


Com de costum l’havien treta al porxo tota sola a casa perquè els altres no podien estar per ella ja que tenien que treballar i els més petits s’anaven a jugar,es quedava amb quatre animals, així consumia la resta de sa mirable vida la padrina de cal Manyo, immòbil i sola. Aquell dia al porxo feia calor, la vella estava inquieta, alguna cossa no anava be, quan va sentir que els animals també estaven inquiets va ser quan la padrina va comprengué que hi havia foc a casa, la vella vol fugir però cau a terra i es cremà.


Quan la gent arriba a casa no queda res, de la vella tothom deia que era el millor que li va fer Deu, per lo que feia en aquest món.

Alexandra Ponce Gómez ha dit...

L'empelt

Carla García, Alexandra Ponce

L’empelt es una tragèdia familiar.
L’acció d’empeltar és unir una part d’un arbre a un altre, i l’avi Ordis tenia la intenció d’unir als seus fills, els quals eren completament diferents.

El cap de família, l’avi Ordis, es va casar amb una bona dona i va tenir un fill: El noi d’Ordis. L’avi es va quedar vidu als 40 anys quan el seu fill tenia tan sols 12 anys. Per tot això, l’avi va quedar molt afectat i es va embolicar amb la pitjor dona del poble, i com a fruit d’aquesta relació va néixer el Petit d’Ordis, i per aquest motiu l’avi es va veure obligat a casar-se amb aquesta dona per donar-li el seu nom al fill.
Des d’aquest moment l’avi ja no va tornar a ser feliç i es va morir deixant total l’esperança en el seu fill gran, ja que ell, era molt bon treballador, seriós, intel•ligent, tot el contrari del fill Petit, que als 6 anys ja robava i als 13 ja va estar a la presó.
El Noi va ocupar el lloc del seu pare quan va morir i veient l’actitud del seu germà va decidir fer-lo fora de casa, i la relació que tenien es va acabar quan el Petit va complir la majoria d’edat i en Noi li va donar la part de l’herència que li corresponia.

Tot comença quan el Noi es troba amb el sereno del poble, en Pau, al mercat, i aquest el va avisar de que havia vist a algú davant la porteta del pati de casa seva dos cops, li va dir que vigili casa seva.
El noi va dir que era molt estrany ja que ningú s’atreviria a entrar a casa seva perquè tothom al poble sabia que ell estaria preparat per defensar-se, ja que tots estaven assabentats de que tenia una escopeta. De totes maneres el Noi va agrair a en Pau per l’avís.
El mateix dia, més tard, el Noi es va trobar amb el seu germà petit. Aquest li va demanar llenya per la seva dona, el Noi per evitar enfrontaments innecessaris, va dir-li que anés a casa i agafés la llenya que necessites.

El noi quan va tornar a casa, la seva dona va dir-li que el seu germà va estar remenant la remenant tota la llenya, en aquell moment, el Noi va decidir registrar casa seva i no va trobar res d’estrany, però de totes maneres recordant el que li va dir en Pau va decidir vigilar la casa tota la nit.

Passada la mitja nit, el Noi va començar a escoltar uns sorolls estranys i se’n va adonar que algú estava remenant el seu graner, per tant el Noi d’Ordis es va posar alerta y agafar l’escopeta, va començar la vigilància amb més cura fins que va veure a l’intrús, i el va envestir. Com que no hi havia gaire llum, gràcies a la llum d’un fanal, va veure que el intrús era el seu germà.
Es van enfrontar fortament, fins que el Noi d’Ordis va decidir deixar-lo anar ja que li va venir a la ment les últimes paraules del seu pare on li deia que el seu germà no era el culpable de la deshonra de la família.
El Petit d’Ordis va aprofitar l’ocasió i va marxar, aprofitant que el seu germà li havia perdonat la vida.

Personatges principals: Noi i Petit d’Ordis
Personatges secundaris: Avi d’Ordi, Pau (sereno) i la mare del petit

Ana Luján ha dit...

EL pastor

el conte comença fent una introducció de com són els pastors de les Valls Empordanenses. Diu que són els éssers més malvats i odiats, són la desesperació dels pagesos.
 
PART 1

Parla de Ton, que és un pagès que tenia quinze vessanes de terra que estimava més que a la seva pròpia vida, fins i tot més que la seva dona Rosa o la seva neboda. Les havia treballat dia a dia, fins i tot els festius, per això deia que les terres eren el fruit de la suor del seu front.
L'única preocupació d'en Ton era què passaria amb les terres quan el mori, ja que no tenia cap fill home que s'encarregui de tenir cura del Camp de les Saules.
La seva dona Rosa agafa el tifus i el Ton va a dir-li al rector que quan mori la seva dona vol enterrar al camp, sota la prunera. Li fa xantatge, però el rector no li dóna permís.
Un dia de festa el Ton va a veure les seves terres i s'adona que algú havia trencat la cadena. Entra i veu com tot estava trepitjat per centenar de potetes. S'entorna cabrejat, agafa figues seques i una pila de hams i les posa per tot el camp.

PART 2

el Nasi és un pastor que tenia un ramat d'ovelles i un gos que es deia Moro, que s'encarregava de vigilar les ovelles.
El Nasi tenia cada vegada més dificultat per obtenir aliment per les ovelles.
L'home de la Torrentera li va prometre que li foteria un tret el dia que l'arreplegues, però al Nasi li donava igual les amenaces.
Un dia les ovelles del Nasi passen pel camp del Ton, i quan el s'adona se sent a gust perquè sap que alguns han pagat pel dany causat a les seves terres. Les ovelles del Nasi estaven mal ferides per menjar els figues i els hams.

PART 3

El ton, es troba nerviós, pensant en l'estropici que li van fer al camp i que en més de vint anys ningú s'havia atrevit a fer una cosa així.
Un dia, després de sopar es va a veure les terres amb l'excusa de fer negocis.
Feia una nit clara i tranquil · la, quan arriba al camp s'adona que el dimoni de l'estropici havia tornat. Quan pensa que tot a acabat, li cau damunt el Nasi i es comencen a barallar. Encara que el Ton era alt i gros ja tenia una certa edat, en canvi el Nasi era més jove que ell. En mig de la baralla el Ton li fica les figues a la boca i el Nasi li clava un ganivet sota les costelles i comença fer lloança per la seva victòria. El Nasi recull els figues i intenta no deixar rastre del seu crim i depres es va a un riu on li lliga una pedra al coll i el deixa caure, així ningú sabrà el que ha passat.

Ana Luján, Alejandro Moreno.


Javier de la Hera Cubillas ha dit...

"Nochebuena"

El conte comença amb el diàleg de la Màxima i la Marcona, que són dues velletes d'entre setanta i vuitanta anys, tos els diumenges acostumen a anar a jugar a cartes a ca la Marcona, però aquell diumenge queia en la nit de Nadal, “Nochebuena”, la Marcona, que és una dona de costums, la típica vella maniàtica i una mica grollera, però que encara així cau bé a tothom ja que no dubta quan algú necessita s'a ajuda, no n'està gaire segura d'anar-hi ja que no acostumava a anar-s'en tan tard al llit, però encara així l'acaben convencent. Quan arriba el dia, la Màxima s'afanya a deixar-ho tot enllestit deixa sa casa com una patena i deixa el gatet adormit, per després marxar.

De camí cap a casa la Marcona,es topa amb el Pere Anton, un ludòpata llepafils que no fa res de profit, la Màxima amb la seua característica mala llet li fot quatre crits i reemprén el seu camí. Quan arriba, es troba tot el veïnat fen gresca, i la reben amb alegria. Mengen castanyes, veuen vi, i es fan galanteries. Quan arriben les dotze ja gairebé tothom s'en havia anat, que vols esperar d'uns pobres vellets..., i la Màxima també va decidir marxar.

Quan arribà a casa es trobà la porta oberta, ella juraria que l'havia tancat, però va pensar que poder que s'en hagués oblidat. Va entrar a les palpentes, i la seua gateta es va aixecar. S'en va anar a dormir i quan entrà en la seva habitació es va trobar el llit desfet, al veure-ho va quedar glaçada, potser es descuidà de tancar la porta, però mai s'hagués descuidat de fer el seu llit, el que dèiem una dona amb petites manies. Immediatament va anar a parar la mà on amagava els seus diners, i per sort encara hi eren, però de cop la figura d'un home aparegué i la mixeta quedà esclafada a la porta, l'ombra s'abalançà sobre la dona i la deixà sens vida. L'ombra resultava ser la del Pere Anton.

Fi de l'història.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Javier,

Molt bona feina, salvats per la campana!

Correccions:

sa ajuda, la història, fent gresca, se n'havia anat, se n'hagués, seva gateta, se'n va anar, després, va a un riu, sense vida, reemprèn.

Corregeix les faltes a la teva llibreta.

Salutacions.

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Jonathan i Olga,

Correccions:

haver de ('tenir que' no existeix), Déu, cosa, bé.

Podeu anotar-les a la llibreta.

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Alexandra i Carla,

Correccions:

el va avisar que (cau la preposició 'de'), necessités, l'intrús ('i' àtona).

La resta tot bé, bona feina.

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Ana,

Correccions:

empordaneses, s'encarregués, l'arreplegués, ell s'adona, les figues, es trobava, ha acabat, després, sabria.

Has d'explicar-ho en passat. Barreges diversos temps verbals.

Anota't les faltes a la llibreta i corregeix-les, el treball està ben fet.

Salutacions.

JM.

lauraverabonilla ha dit...

AGONIA

Aquest conte comença amb en Minguet, el protagonista, que cada vegada està més trist perquè veu que la seva dona, la Bel, s’està morint. Tot i que el seu fill, l'Hereu, no ho accepta i intenta allunyar aquest moment, ell ha de ser fort per els dos sabent que a la seva dona li queda poc.
En aquest moment s’enrecorda del Senyor Ramon, el metge del poble, el qual no ha tornat a casa des de la nit anterior i li sembla estrany tenint en compte que la Bel mai havia estat una malalta qualsevol ja que abans de casar-se amb en Minguet, la Bel havia estat servint a casa del Senyor Ramon i tenien un tracte especial.
De sobte la Bel crida a en Minguet demanant-li que s'assegui al seu costat, que li ha de dir una cosa important.


Ella sap que no durarà més d'un dia i demana al Seu marit que la Perdoni perquè si no, no podrà entrar al cel i estaria condemnada eternament. En Minguet no sap de que parla i insisteix en què no ha de perdonar-li res a ella perque l'ha fet molt feliç.
Però La Bel és conscient que la seva malaltia acabarà amb ella i que ho farà aviat. Així que vol ser sincera amb el seu marit, vol que sàpiga la veritat que mai s'ha atrevit a confessar, així que li demana a en Minguet que li doni de la mà i abans d'explicar-li tot li demana nombroses vegades perdó. Ella sap que si el seu madit no la perdona no podrà entrar al cel, com li havia dit el capellà. Per aquesta raó li fa jurar a en Minguet que la perdonarà passi el que passi.
Ell pensant que la seva dona està delirant per la malaltia vol encendre la llum, però la Bel prefereix explicar-li la veritat amb la llum apagada, perquè en el fons li fa vergonya mirar en Minguet a la cara i explicar-li tot.
Un cop Minguet li juara que la perdonarà, la Bel li explica que ella es va casar amb ell perquè la van obligar a fer-ho, però que ella no ho volia i que quan es va casar ella ja estava embarassada, així que l'hereu era fill del metge, el senyor Ramon.
Quan li explica això en Minguet comença a entendre moltes coses, com per exemple les preferències que tenia la Bel per l'hereu i també entén per què el seu fill petit va haver d'anar a la guerra i morir lluitant i en canvi al gran li van pagar perquè no fos.


El capítol finalitza, quan el metge arriba a casa d'en Minguet i entra i encén la llum de l'habitació on es trobaven la Bel i Minguet. Així que la Bel mor al costat dels dos homes de la seva vida.


Sandra Grimaldo y Laura Vera

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Sandra i Laura,

Correccions:

sinó, i, perquè.

Bona feina, tot i que amb una mica de retard.

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;