dilluns, 30 de juny del 2014

Els adverbis (1). Els adverbis de manera. Adreçat a tot l'alumnat.

Quan parlem de l’adverbi, estem parlant d’una categoria gramatical invariable que té com a principal funció la de precisar, ampliar o matisar el significat d’un verb, d’un adjectiu o d’un altre adverbi.

Ex:

-Corre poc. (acompanya al verb)

-Es pentina poc ràpid. (acompanya un adjectiu)

-Llegeix poc malament. (acompanya un adverbi)



TIPOLOGIA D’ADVERBIS

Els adverbis poden ser de diversos tipus, les principals categories són les següents, tot i que en podem trobar alguna més. Poden ser de manera, de lloc, de quantitat, de temps, de negació, d’afirmació i de dubte.

En aquesta fitxa ens endinsem en els adverbis de manera. Els que apareixen de manera més sovintejada són els següents:

Així , alhora, almenys, arreu, bé, ben, corrents, debades, exprés, gairebé, mal, malament, millor, pitjor, sobretot.

La majoria d’adverbis es formen afegint –ment a la forma femenina de l’adjectiu del qual provenen i conservaran sempre l’accent si l’adjectiu femení en portava.

Ex:

Ràpid—ràpidament

Pàl·lid—pàl·lidament

Lent—lentament


A l’hora d’escriure dos o més adverbis dins de l’oració podem trobar dues possibilitats:

1.      Un davant de l’altre units per la copulativa “i”.

Ex:

Tendrament i càlidament.

2.      Suprimir el sufix en –ment del 2n adverbi i dels que el segueixin.

Ex:

-Canta plàcidament i amable.


.Hi ha diverses locucions adverbials que expressen manera o mode:

A corre-cuita, a dojo, al cap i a la fi, a les palpentes, amb prou feines, a penes, a poc a poc, a tort i a dret, a ulls clucs, de debò, de franc, de pressa, de sobte, en dejú, en doina, si fa no fa.



(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura.ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: bwrzonajove.blogspot.com)







!!EXERCICIS:

1.      Explica el significat de quatre de les següents expressions.

A dojo, a les palpentes, de franc, en dejú, de sobte, en doina, a tort i a dret, a ulls clucs.

2.      Escull quatre adverbis de manera i redacta una oració amb cadascun d’ells.

3.      Escriu d’adverbi dels següents adjectius:

Lleuger, hàbil, segur, calculador, intel·ligent, detall, escrupolós, minuciós, pàl·lid.

4.      Crea un exercici per treballar a l’aula en el qual apareguin adverbis de manera.

5.      Coneixes el nom de l’adverbi que s’amaga en aquesta fotografia de la fitxa? Justifica la teva resposta.


6.      Fòrum: t’ha anat bé el treball en aquesta fitxa? Què t’ha resultat més complicat i per què? Per a què et serviran els adverbis a l’hora d’escriure? Raona les teves respostes.

diumenge, 29 de juny del 2014

Les parts de la bicicleta. Adreçat a tothom.

Avui ens aturem en un dels vehicles més interessants que existeixen avui dia. Ja des dels egipcis podem trobar aparells que units amb una barra tenien dues rodes, però a Europa va introduir-se al segle XIX. Sí que ens interessa que algunes de les parts més esmentades es diguin correctament: manillar, selló, amortidor, forquilla, beines, tirants, pinyó, boixa, llanda, coberta, raigs, válvula, fre, biela.

Com que una imatge val més que mil paraules, observem la mountain-bike i les parts.

(Imatge extreta de: enciclopedia.cat)

N.B. Si cliques a sobre de la imatge podràs ampliar-la.


!!EXERCICIS:

1.      Entra al següent enllaç http://ca.wikipedia.org/wiki/Bicicleta i escriu una petita ressenya sobre els orígens d’aquest mitjà de transport.

2.      Quines són les parts de la bicicleta que anomenes més i quines són les que dius de manera incorrecta i per què?

3.      Esmenta el nom de dues obres literàries amb el seu autor o autora i dues pel·lícules on un dels elements bàsics de l’obra o el film sigui una bicicleta. Cal que aportis també l’any en què va aparèixer l’obra o el film.

4.      Escriu el nom de dues cançons on es parli d’una bicicleta. Cal que anotis el nom del cantant o banda que la interpreta i el seu any d’aparició.

5.      Fòrum: vas sovint amb bicicleta? Penses que és pesat? Prefereixes caminar o jugar a futbol, per exemple, enlloc d’anar amb bicicleta i veure el paisatge? I si t’estimes la bicicleta, prefereixes la de passeig o una mountain-bike? Raona les teves respostes.


dijous, 26 de juny del 2014

Les grafies TX i -IG. Adreçat a tot l'alumnat.


La TX i la –IG totes dues representen  el so africat palatal sord [tʃ] des del punt de vista fonètic.

Ex:

Cotxera, roig, empatx, puig, despatxar.



On pot aparèixer la TX dins del mot?


1.      A principi de paraula:

Ex:

Txecoslovac, txetxena...


2.      Al mig de la paraula:

Ex:

Despatx, butxaca, batxillerat, fitxa...



Quan trobem TX i –IG?

1.      A final de mot, tot i que caldrà mirar l’escriptura d’altres mots de la mateixa família. Quan els derivats presentin tx- enmig del mot, llavors, a final de mot també caldrà escriure –tx.

      Ex:

      Cartutx-cartutxera; escabetx-escabetxar; despatx-despatxar...


2.      Quan els derivats continguin una –g- o una –j- enmig de la paraula, aleshores caldrà escriure –ig:

Ex:

Roig-enrogir; mareig-marejar; faig-fageda...



(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona)

(Fotografia realitzada per: Josep Maria Corretger)






!!EXERCICIS:

1.      Escriu cinc paraules que s’escriguin amb TX i cinc més amb –IG.


2.      Completa els següents mots amb G, J, TX o IG.

Ma__or, sandvi__, borra__o, empa__ar, mare__, mostre__, enu__, passe__ar, bate__at, ra__olí, __e__ena, esqui__ar, rebu__, pe__ina, cartu__era, despa__ar, mà__ia. pi__ar.


3.      Cerca el mot que es relaciona amb la seva definició.

-Mètode per saber l’opinió sobre un tema.

-Llevataps o rull de cabells llargs i en espiral.

-Substància negra que es diposita en les xemeneies i els tubs per on passa fum.

-Sac obert pel mig i tancat pels extrems, que forma dues bosses.


4.      Escriu la flexió de gènere i nombre dels següents adjectius.

Roig ____________     _______________    _____________

Fràgil___________      _______________    _____________

Coix____________      _______________    _____________

Envejós_________       _______________    _____________


5.      Redacta quatre oracions que continguin paraules amb aquestes grafies: TJ, TG, TX i IG.


6.      Inventa un exercici per treballar les grafies TX i IG, emperò no el resolguis, que ja ho farà algú altri.



7.      Fòrum: què t’ha resultat més senzill i què més complicat de la present fitxa? Per què? Sabries explicar a un/a company/a el més important de l’escriptura de TX i IG? Com ho faries? Raona les teves respostes.

dimarts, 24 de juny del 2014

Xavier Gual. Un periodista i escriptor basat en fets reals. Adreçat a tothom.


“EL PERIODISTA HA DE MEDITAR BÉ EL QUE ES VOL DIR O EL QUE S’HA DE CALLAR”

Off the record (2014) és el retorn a la novel·la del jove escriptor barceloní Xavier Gual. Dins el seu còmput particular és la sisena novel·la que edita d’un total de vuit llibres, d’entre els que s’inclouen: Els tripulants (2001) guardonada amb el premi Ribera d’Ebre, i que descriu la baixada als inferns de dos pirates; Ketchup (2006), protagonitzada per uns caps rapats que sobresurten pel seu registre lingüístic; El gat que va perdre els bigotis (2010), una novel·leta curta pensada per l’aprenentatge de la llengua catalana; El mediador (2013), obra finalista al Joaquim Ruyra i a la vegada adreçada al públic juvenil i Els fantasmes de Dalí (2013), un thriller amb un protagonista d’excepció, Salvador Dalí, a més de dos reculls de contes Delirium tremens (2001) amb el qual va rebre el premi Mercè Rodoreda i Estem en contra (2007), premi Pere Quart d’humor i sàtira. Són moltes les obres que han estat aclamades per la crítica d’aquest autor nascut a Barcelona, un 1 d’octubre del 1973. Els llibres, com els fills, són proves de vida, petjades que deixa un autor i que perduraran per sempre i en Xavier Gual ens presenta la seva nova filla, una nova obra.

La novel·la Off the record, editada per la nova editorial Llibres del Delicte capitanejada per Marc Moreno vol ésser ja des de la seva portada un homenatge a la mítica col·lecció de novel·la negra catalana La cua de palla que ja fa molt de temps va engegar Manuel de Pedrolo, quan sentia la necessitat de donar a conèixer aquest gènere que feia furor a nord-Amèrica. D’aquí que els colors negre, taronja i blanc siguin els escollits per governar la portada dels títols que engendra aquesta petita editorial, que com diu el seu propi nom s’especialitza únicament amb el gènere negre, un gènere que sempre ha tingut un públic ben fidel.


En Xavier Gual s’endinsa en aquest gènere que actualment està tan de moda i ple de salut. Recordem els simposis que es realitzen per les terres catalanes: la Barcelona negra o el de Tiana que permeten aglutinar tots els amants de novel·la negra en taules rodones, xerrades i promoció d’aquesta manera de fer novel·lística. Gual aprofundeix amb Off the record en una trama periodística, feina que coneix a la perfecció gràcies a la presentació de programes de ràdio a Rac 1, de participar actualment al diari amb articles de premsa mensuals al diari Avui i Ara, i encara especialment perquè entre l’any 2000 i el 2006 va tenir el plaer de treballar en un diari gratuït de Mataró que li va permetre veure les orelles del llop com a periodista i sobretot defensar sempre la injustícia, sense embuts, cosa que segueix fent en l’actualitat.

D’entrada val a dir que Off the record és una novel·la que tenia guardada en un calaix, esperant la seva oportunitat per donar-se a conèixer al gran públic, tal i com va fer l’any passat amb Els fantasmes de Dalí, una de les novel·les revelació del passat 2013. Ja sabem que avui dia, si no guanyes un premi, si no apareixes a la televisió o cerques un padrí literari per Internet o de carn i os, costa molt d’editar quelcom, les editorials no volen perdre diners. Off the record és una obra interessant, una obra amb la qual l’autor explana tot el que sap de la feina de periodista i vol obrir-se camí i l’autor assolir un estatus dins el complicat panorama literari actual. Una cosa és segura, el gènere negre enganxa, el gènere negre té una sèrie de lectors assegurats, gràcies a la crítica social que denuncia i que van més enllà d’una novel·la policial, és aquesta la principal diferència que hi ha entre la novel·la de detectius, que cerca l’assassí, com feia per exemple la mítica Agatha Christie, la dona que ha venut més llibres i la novel·la negra o policíaca, que investiga tot el que hi ha al darrere d’un crim i denunciar-ho a la societat.





En Xavier Gual escriu des de l’honestedat inspirant-se en fets que ha viscut, que ha llegit o quan no és així, fent ús de la documentació per arribar a transmetre el seu missatge literari tal i com ell desitja. És un autor que es vol consolidar com a novel·lista dins la literatura catalana, una cosa que no és pragmàtica d’aconseguir avui dia, emperò que el nostre escriptor ho està aconseguint a poc a poc, novel·la rere novel·la. Amb Off the record retorna l’escriptura i el talent d’en Xavier Gual, l’autor que ens va captivar amb obres com Ketchup (2006), El mediador (2013), un homenatge a Mar i cel d’Àngel Guimerà, amb Els fantasmes de Dalí (2013) o bé amb els dos reculls de contes anteriorment esmentats.

Gual ha cuidat amb delicadesa el més infinit detall d’aquesta darrera novel·la, revisant i retocant cada capítol un i altre cop fins a quedar-ne completament satisfet i perquè no, sobretot acontentar al seu editor. Ja són tres els premis que avalen la seva trajectòria  literària i actualment, ho torna a demostrar amb Off the record, una obra amb un argument original i fora de la rutinària trama que envolta la novel·la negra, una obra amb la qual vol establir-se com a escriptor que vol viure plenament de la literatura. Ho fa escollint una dona periodista, l’Anabel, que pretén actuar com la manera de fer de la novel·la negra, des de la seva feina de periodista vol descriure la notícia real tal i com la veu, com la novel·la policíaca descriu la societat que l’envolta, fer crítica social. Aquesta és la finalitat, si es vol, la funcionalitat del gènere que tractem. Precisament aquest és el dilema de l’ofici del periodista, informar a la societat amb transparència i mantenir la seva feina. És la mateixa dualitat que veurem en el personatge de l’Anabel, que lluita per aconseguir ambdues coses.

Xavier Gual durant la presentació de l’obra a la llibreteria La llar del llibre de Sabadell, s’acompanyà de la seva esposa, Núria Albertí i dels seus dos fills, Ramon i Àngel, en un acte molt familiar. In situ, comentà que començà a escriure la novel·la ja feia uns anys, quan feia de periodista en un diari de la premsa gratuïta a Mataró i que va decidir amanir-la amb uns tocs de novel·la, d’aquesta manera ésser partícip del gènere i potenciar la novel·la de gènere català, d’un gènere que el col·lectiu Ofèlia Dracs en posà la primera pedra a primeries dels anys vuitanta. 

Des d’Off the record en Gual aprofita per glossar el que es trobava en la feina quan treballava com a periodista i sovint no podia explicar perquè s’hi jugava el tipus i el lloc. Remarcà que “com a periodista no es pot dir tot”. Alhora el fet de treballar com a periodista, fou una feina que el va ajudar molt en l’hora d’escriure, atès que, com que les pàgines s’omplien majoritàriament per pàgines i més pàgines d’anuncis d’immobiliàries, que eren justament els que posaven a navegar el diari, quan hi havia pocs anuncis, tenia el permís del director per allargar la notícia tant com volgués o més espai per atendre a l’ofici que tant li agradava aleshores, el de periodista i el d’escriptor. Com ell diu, redactar en aquell diari: “Va ser un entrenament”.

Sobre la tasca del periodista, Gual no és tallà gens ni mica: “Les notícies mogudes esgoten”, quan opinava sobre la pressió que reben les persones que realitzen aquesta ocupació laboral quan tenen sota la mà una notícia important i que protagonitzarà les capçaleres de la premsa escrita o dels mitjans de comunicació audiovisuals o digitals durant uns dies. Desglossant aquest mateix fet, el de destapar o soterrar una notícia de grans magnituds aconsellà:

“Pots callar-ho o dir-ho com a periodista. L’Anabel vol justícia i canviar el nom posa en perill la feina i la vida”, això té aplicació real i és aquest el dilema que envolta la principal protagonista d’Off the record, l’Anabel. El periodista ha de meditar bé el que es pot dir o el que és off the record, és a dir, no publicable.

Pel que fa a les fonts inspiradores de la seva novel·la negra, hi trobem una barreja de notícies reals, tot i que, com és evident modifica detalls o en canvia el nom dels implicats, i que com diu ell, “em vaig haver de silenciar”, en l’època en què feia de periodista. Tot periodista cerca la notícia que no vol deixar escapar, la notícia que li pot donar un prestigi i reconeixement per fer-la arribar als milers de lectors que l’esperen i això és el que busca l’Anabel. Si ens fixem en l’Òscar, parella de l’Anabel, que treballa com a professor de secundària i l’Anabel, que treballa com a periodista, i que dóna diverses voltes a les coses, trobarem els dos alter ego curriculars de la vida d’en Xavier Gual, les dues feines que tant li agraden, la de periodista i la de docent, però per un altre costat, aquests dos pols oposats, pel que fa a la convivència marital, perjudiquen a l’Òscar i a l’Anabel, sobretot a l’Anabel. Es veuen poc, ja que quan un treballa l’altre té lliure o treballa des de casa. De totes maneres, l’Òscar sempre acompanya a l’Anabel en tots els marrons, com a bon marit, no vol que se senti mai sola. Així doncs, la nostra Anabel i les seves decisions, a més d’un/a li posaran les emocions en solfa.

L’obra Off the record recorre com afirmà en Gual i a viva veu, “reflecteix el periodisme que vaig viure”, per tant, en l’obra no hi trobarem l’aparició de les xarxes socials, perquè al 2004 encara no existien, però tot i això, no és un inconvenient per mostrar el missatge pensat i per fer pensar dins de la novel·la.

Durant la presentació de l’obra, Gual s’acompanyava de Nereida Carrillo, una periodista i professora universitària que coneixia a la perfecció l’ofici. La Nereida va comentar que els periodistes renuncien a moltes coses, i si són dones, fins i tot, a la maternitat o bé l’endarrereixen tot el que poden. Com ella perfectament explanà, “el periodista explica el que impacta i no el que importa”, això ens porta al sensacionalisme literalment parlant. També aparegué la concepció negativa dels periodistes, dels quals molts diuen que cometen errors, d’altres que afirmen que allò que han escrit a l’entrevista no ho havien dit o bé, no tal i com s’havia escrit. La professora a més  recomanà contrastar sempre les notícies i no casar-se amb un únic mitjà, perquè ja sap tothom que ens fan veure, escoltar i llegir allò que ells volen, allò que a ells els interessa i així poder manipular. Finalment, deixà entreveure que els periodistes estan sotmesos a xantatges de manera sovintejada per callar certes informacions, per tant, en què quedem, que és millor per un periodista, trobar la notícia de la seva vida o bé jugar-se la feina i posar la seva vida en joc per descobrir a saber quelcom?

El que és evident és que amb Off the record reflexionarem sobre el periodisme, i a la vegada com la cita de Pedro J. Ramírez que apareix dins de l’obra i que llegí en Xavier Gual: “Una de les principals característiques del gremi periodístic és precisament aquesta disposició a complicar-se la vida”. Com recalca en Xavier, “buscar la notícia és complicar-se la vida”, un fet que viu l’Anabel, que pretén descobrir coses i portar-les al màxim extrem i al coneixement de la gent, d’aquesta manera obrir-se pas entre el periodisme. Per tant, no cal dir-ho, que el periodista i en aquest cas, la nostra protagonista, l’Anabel, s’especialitza en destapar històries, una dona valenta i que té com a ocupació logística cobrir la informació local a l’Ajuntament.

Actualment, Xavier Gual ja treballa en una nova novel·la en la qual té com a referència alguns aspectes de la vida del seu avi, un conegut cantant d’òpera el qual va poder conèixer. L’escriptura d’aquesta obra li comportarà una important tasca de documentació, ara bé, poder combinar la feina d’escriptor, amb la docència i amb la d’excel·lent pare de família no és fútil, cal cercar temps d’entre les pedres i poder tenir minuts i perquè no dir-ho, hores de silenci i concentració per pensar i armar una bona novel·la, de vegades, amb el batibull dels nens a prop de l’espai de treball. Tot i això, Gual el troba, segueix escrivint des de la constància i l’esforç sense descontentar res i també sense rebutjar les oportunitats que se li presenten i encara li queda temps per assessorar a l’editorial infantil Primers Lectors.

El nostre autor és un home ple d’idees, un home que rumia bé els seus passos literaris, un home que estudia a la perfecció cap a on vol portar o arribar a parar amb cada novel·la que es proposa i que coneix a la perfecció com funciona el negoci literari. Un escriptor preocupat per la seva obra. Un lletraferit que fins i tot vol reescriure i perfeccionar el seu debut novel·lístic, Els tripulants (2001), una obra molt difícil de trobar avui dia si no és en alguna llibreria de vell o subhasta d’Internet i que en Gual voldria que es pogués tornar a poder comprar.

El meu padrí, en pau descansa, quan jo era jovenet i encara no entrava a la desena, sovint em deia: “Josep Maria, un llibre s’ha de llegir més d’una vegada, i no com fan alguns, que el llegeixen un cop i prou. Llavors el llibre queda apartat al seu prestatge esperant el pas del temps. Tu llegeix i llegeix, fins i tot quan caminis, que aprendràs”. Aquesta afirmació és perfectament aplicable a la novel·la Off the record. És un llibre vestit de qualitat literària, un llibre amb el qual no perdreu el temps, un llibre que mereix ésser llegit més d’una vegada i no fer un off the record com glossa el seu propi títol. Un llibre escrit per un autor, en Xavier Gual, infatigable, talentós, sinònim de bona literatura i que com la seva protagonista, l’Anabel, la intrèpida periodista que apareixia a El mediador, sembla no tenir límits.

Amb Off the record, en Xavier Gual ens parla d’una realitat viscuda, i ara us toca a vosaltres, als lectors i lectores de participar-hi, ara toca encetar i començar a llegir les dues-centes seixanta-una pàgines d’aquesta novel·la negra, ben negra, plena de trames reals que atrapen i que malauradament encara protagonitzen els nostres dies, en una edició molt ben cuidada pel seu editor, encapçalada per una coberta governada per uns colors que a molts de nosaltres ja ens són ben familiars, de fet, molt familiars, des de ben entrats els anys seixanta. Gràcies Pedrolo allà on estiguis, per crear-la!

Josep Maria Corretger

Juny del 2014



.Fragment de Off the record:

No he fet absolutament res, va pensar l’Anabel quan va aparcar davant de casa. Hauria d’haver comprat quatre coses al súper, però a dos quarts de deu tot era tancat. Va apagar el motor. Punt mort. Fre de mà. Els llums.

Feia dos mesos que vivia amb l’Òscar. Havien decidit provar l’aventura tot i que de dilluns a divendres gairebé ni es veien. Ell era professor de secundària. Començava classes a les vuit del matí i a quarts de sis descansava a casa. Fins i tot, dos dies a la setmana plegava a quarts de tres del migdia. L’Anabel no. Ella es llevava passades les nou i, si no tenia cap entrevista o roda de premsa, entrava a la redacció ben bé a quarts d’onze i no en sortia fins les vuit del vespre. Això si no sorgia cap imprevist. Fos com fos, el seu niuet d’amor era un piset de lloguer, petit i car, que compartien amb una parella d’estudiants.

Va obrir la porta del cotxe. Després va recollir la bossa i va sortir. Havien decidit viure junts malgrat tots els entrebancs.

© Llibres del Delicte


Fonts:

.www.xaviergual.com

.Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

(Fotografies: Llibres del delicte, Òscar Fernández i Núria Albertí)




!!EXERCICIS:

1. Fòrum: Has llegit Off the record o alguna novel·la d'en Xavier Gual? Quina és la que més t'ha agradat i per què?

2. Cerca una mica d'informació de Xavier Gual i realitza una petita ressenya biogràfica.

dissabte, 21 de juny del 2014

Les grafies X i IX. Adreçat a tot l'alumnat.

Les grafies X i IX tenen com a principal so que les representa la xeix, el so fricatiu palatal sord [ʃ], una mena de serp allargada en moviment.

Ex:

Xicot, Caixa, faixa, xinès…


Però quan escrivim X i IX?

.S’escriu X en els casos següents:

1.      A principi de mot:

Ex:

Xivarri, xerraire, xafogor…


2.      Darrere de consonant:

Ex:

Marxant, anxova…


3.      Darrere de I:

Ex:

Pixaire, guixaire, mixeta…


4.      Darrere dels diftongs AU i IU:

Ex:

Rauxa, disbauxa, xiuxiuejar…


.S’escriu IX en un únic cas:

-Després de les vocals A, E, O, U:

Ex:

Rebaixar, peixateria, coixinet, maduixa…


Ja hem vist que el so de les grafies X i IX es podia representar per una xeix [ʃ], emperò no és l’únic so possible. A més del so que ja coneixem, la lletra X també es pot representar fonèticament parlant per dos signes més. Els veiem:

[ks]: fixar, taxista, mixta, taxatiu…

[gz]: exercitar, examinar, exitós…


(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura.ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: altredia.wordpress.com)







!!EXERCICIS:

1.      Escriu cinc paraules que s’escriguin amb X i cinc més amb IX.

2.      Amplia la fitxa amb més paraules que exemplifiquin cada regla.

3.      Pensa i escriu X i IX en els següents mots:

__ic, bru__ota, __inesa, va__ell, pun__a, __arop, ar__ivador, a__ella, nà__er, re__a, ru__at, pan__a, te__idor, dibu__ant, __urreria, arrau__at, se__anta.

4.      Cerca al diccionari dues paraules que no coneguis d’aquesta fitxa i anota el seu significat. Llavors, redacta una oració amb cadascuna d’elles.

5.      Inventa un exercici per tal de treballar la X i la IX. Posa-hi originalitat!

6.      Realitza una petita cerca en un diccionari i aporta cinc paraules amb X i cinc més amb IX que siguin d’ús poc corrent.


7.      Fòrum. T’ha resultat complicat la X i la IX? Què t’ha sortit millor i què pitjor? Per què ens equivoquem en l’escriptura d’aquestes dues grafies? Raona les tevés respostes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;