Club de lectura. Sessió inicial. Adreçat a tothom

 

SESSIÓ INICIAL

Encetem un Club de lectura virtual per a tothom que hi vulgui participar. En aquesta sessió inicial, i per tal de conèixer-nos una miqueta més ens presentarem. Per tant, a sota de la present fitxa, posareu el vostre nom i cognom, curs i grup, i respondreu breument les preguntes següents. Recordar que aquesta sessió inicial serveix per a qualsevol club de lectura.

Nom i cognom, curs i grup:

Respon a les següents preguntes:

.Cada quan llegeixes?

.On llegeixes?

.Què llegeixes i què no llegeixes?

.Com llegeixes?

.Quin o quins gèneres t’agraden més?

.Recordes algun títol que t’hagi agradat especialment?

.I un personatge?

.A qui t’agradaria convidar a berenar a casa teva –autor o personatge–?

.I per acabar podem introduir aspectes que, en principi, podrien semblar tabús cara a un lector:

.És lícit no acabar la lectura d’un llibre?

.Quin llibre t’emportaries a una illa deserta?

.Quin llibre llençaries a la foguera?

.Quin quadre o fotografia associaries a un llibre?

[Material consultat: Opening de book, projecte del Regne Unit]

(Imatge extreta de: Universidad de Málaga)

 

 

Conte amb valors. "El rei i els dracs". Adreçat a tothom

Hi havia una vegada un rei al que li agradaven molt els dragons. Inclús el seu palau estava decorat amb obres d’art que recreaven aquests animals, així com gran part de les seves joies i la seva roba. En els immensos jardins del seu palau, brollaven fonts amb dragons de pedra i instaurà una gran festa anomenada el Festival del Drac.

Tal era la seva passió que afirmava que seria capaç de donar qualsevol cosa per tal de tenir l’oportunitat de veure a un drac si és que aquests haguessin existit en la vida real.

Una nit, un fort soroll el despertà. Un enorme animal estava introduint el seu cap per la finestra de la seva habitació i, en obrir la gargamella, llençà una flamerada que quasi l’enxampà. Era un drac. L’horroritzat monarca cridà a crits a la seva guàrdia, que acudí armada fins a les dents.

-«Mateu aquesta bèstia!», ordenà fora de control. Després d’una gran lluita, l’extraordinari animal morí a les portes del seu seu palau. I, des d’aquell moment, al rei el deixaren d’agradar-li els dragons.

Aquesta història ens professa que està molt bé emprar la imaginació, però sempre tenint present que la realitat és molt diferent a les creacions de la nostra fantasia.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Carme Magda]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de quatre paraules de color blau que desconeguis.

3. Pensa i escriu un sinònim de:

recreaven: brollaven:

instaurà: gargamella:

flamerada: enxampà:

acudí: professa:

4. Als contes sempre apareixen els dracs com a éssers dolents. Crea un relat on aparegui un drac que sigui bo.

5. Expressa la teva opinió sobre aquest conte en valors.

6. Cerca un fragment d’un conte o relat on aparegui un drac i adjunta’l aquí. Posteriorment, esmenta el títol del llibre o conte i el seu autor/a.

Claus per entendre "Aigües encantades". Segons Mirta Casacuberta. Adreçat als de literatura

En aquesta fitxa sobre l’obra us desglosso les idees més destacades que va desvetlla la professora Mita Casacuberta en una xerrada per a professorat de Literatura catalana. En el seu parlament es van relatar algunes de les claus per a entendre l’obra.

-Construcció del personatge que viu pels ideals, fort, regenerador. Prové d’Íbsen: Un enemic del poble (1882), Solness, el constructor (1892). Convertir el superhome, Cecília, en un personatge femení. El mateix fa la Mila de Solitud (1904) o la Nora de Casa de Nines (1879) d’Ibsen.

-L’autor Puig i Ferreter vol regenerar la societat, regenerar el públic, conscienciant-lo. Obra emmarcada dins del teatre d’idees, pretén despertar opinions entres els assistents.

Ser un mateix, base del discurs del Modernisme, plasmada per Gabriel Alomar. L’educació.

-A l’obra apareix representat el problema típic de la literatura de l’època: la sequera. Vist també al conte coetani de Raimon Casellas, Déu-nos aigua, Majestat (1898). Allò que preocupa als escriptors i intel·lectuals és la manera com la massa pot arribar a entendre aquest problema, mitjançant la ignorancia. El mestre ha de despertar els adormits i fer que la societat moderna no caigui en la superstició. Cecília i Vergés, mestre, haurien d’entendre’s, però no és així. El mestre entén coses però no les aplica. Davant de l’autoritat del pare de la protagonista no s’hi enfronta ni s’ho planteja. El mestre será l’antagonista del foraster, que anirà al poble ha donar una solució, regenerar, des d’una perspectiva técnica, científica.

-Després del conflicte entre les forces més autoritàries i recalcitrants representats pel pare Cecília i les més progressistes: pastor, veterinari. Cecília pren la decisió d’abandonar el poble i dir “soc jo”, afirmació i he de decidir sobre la meva felicitat. Llavors, apareix Vergés, en la pretesa fugida del foraster. Vergés convenç a Cecília que es quedi al poble i educar i conscienciar al poble.

-Cecília s’aferma i decideix marxar del poble i anar amb el foraster. Personatges que s’assemblen als saltimbanquis de L’alegria que passa (1899), d’en Rusiñol, perquè deixen el poble i recomanen no influir-los.

-Cecília apareix llegint quan tot el poble, menys el mestre Vergés, es troba a l’interior de l’església fent rogatives per a demanar que plogui. Al segon acte no apareix Cecília, atès que, el seu pare l’ha tancada a casa per tal que no surti en l’arribada del foraster. Perquè es produeix una revolta al poble, que no volen l’autoritarisme. El pare que és autoritari, misògin, que té la dona Juliana sotmesa, i la Cecília que se li rebel·la. El manso és carlí, però fa costat a qui li sembla, està de broma. Representa l’estultícia del poble. El veterinari acompanyat per les idees del passat i ancorat a la tradició.

-El poble no farà cas a les paraules del foraster. Representa la multitud i la societat rural cansada de les promeses dels polítics, i la desconfiança que generen, mitjançant els seus discursos ideològics. Es genera un problema de niciesa. Escepticisme davant d’una situació que expressa la ruralia. Antipolítics. Al primer acte queda evidenciat això, com també que la massa es pot deixar portar pels discursos més retrògrads i populistes. Cecília, que estudia per mestra, salta per la finestra de la seva habitació i se’n va a donar suport al foraster, amic i possiblement, amant seu.

-La confrontació, la revolta salva. Cecília representa això, com al Modernisme. El pare és un personatge estereotipat, autoritarisme, vist en Pous i Pagès o d’en Jordi Fraginals, un personatge que no canvia. Al final del tercer acte: Diàleg entre mare i filla. La mare és submisa i ha de lluitar contra ella, el model femení que té a casa, Juliana. Aquesta al final pren partit per la filla. Ella marca la línia entre uns personatges i uns altres, però que evoluciona, és positiu. El diàleg apareix amenitzat amb Pere Amat, el pare, i el mossèn, totpoderós, omniscient.

-“La mare no em donarà la raó a mi. No pot. L’he dominada. L’heu reduïda a res. Una dona no és res amb homes com vosaltres. Ens mateu l’ànima, sinó, ja no ens voleu, som dolentes”, és la destrucció de l’individu. Dit al discurs de Cecília amb la mare. Juliana li clama que no els doni lliçons. Cecília replica: “Quan veig la raó la dic. No compreneu que la dona algun dia pugui arribar a ser alguna cosa. Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres, amb la vostra submisió a pares i marits”. Mossèn Gregori desitja aturar les idees dolentes de Cecília, quan ella li respon: “No n’hi ha d’idees dolentes”.

-Cecília és vista per Vergés com una àguila tancada en un galliner. Cecília diu: “No podeu canviar res. Us heu deixat matar per ells, els monstres”. Víctor Català mostrava la violència contra la dona i altres personatges febles, com ara la Mila.

-El drama de l’intel·lectual modernista: “Les vinc a despertar i no ho volen”. La tragèdia que provocarà la desil·lusió davant del fracàs de l’intel·lectual que vol redimir, despertar els adormits.

-Coral·lí de La punyalada (1904) de  Marià Vayreda desapareix una part de l’obra, però té un fort carácter. Semblança amb Cecília.

-Cecília projecta la sinceritat com a forma d’estar al món, que esdevé un element primordial de l’artista modernista.

-Comparació entre les aigües mortes i les aigües encantades.

N.B. Pots visionar el vídeo a:

https://www.ice.udl.cat/ca/noticies/agenda/Aiguees-encantades-a-carrec-de-Mita-Casacuberta/

[Imatge extreta de: Viquipèdia]

EXERCICIS:

1. Consideres l’obra Aigües encantades com a misògina? Per què? Raona la teva resposta.

2. Quina és la confrontació que sorgeix en l’obra Aigües encantades? Qui representa cada bàndol? Per què s’origina aquest enfrontament?

3. Per què Puig i Ferreter vol conscienciar el públic?

4. Descriu el pare de Cecília mitjançant fragments de l’obra.

5. A què es refereix Mira Casacuberta quan parla de la desil·lusió de l’intel·lectual modernista?

6. Per què la sinceritat forma part de l’ideari modernista?

7. El poble no s’escolta el foraster, per què? En què es basen?

8. Qui diu la present afirmació i per què?

Me quedo entre les aigües encantades, és cert... però vostè se'n va cap a unes aigües sorolloses i tèrboles... i tant estèrils com les nostres...!

 

 

Vocabulari visual (28): la pastisseria i la fleca. Adreçat a l'Aula d'Acollida i a l'ESO

 

Entrem a la pastisseria per aprendre una mica més de vocabulari i per tal que empris la paraula de manera correcta.

 [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

.Pots ampliar vocabulari en els següents enllaços:

https://www.cpnl.cat/media/upload/pdf/PaPastisseria_editora_grup_30_177.pdf

https://www.cpnl.cat/media/upload/pdf/PaPastisseria_editora_grup_30_177.pdf

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

 

EXERCICIS:

1. Visualitza durant trenta segons la imatge de més amunt. Posteriorment, i sense mirar, esmenta dues coses que recordis i descriu-les.

2. Descobreix què s’amaga darrere de cada definició:

A) Estri format per un pal llarg que serveix per a posar la rebosteria al forn:

B) Pastís de pasta farcit de nata amb pinyons, fruita, crema, cabell d’àngel, en forma de cèrcol:

C) Pasta petita i allargada feta bàsicament de sucre, de farina i d’ous:

D) Persona que fa o ven pa:

E) Pastís petit en forma de mitja lluna, elaborat amb una pasta fullada de característiques pròpies:

F) Pastís de forma allargada, fet amb pa de pessic, farcit de crema, nata, trufa, etc., enrotllat i empolvorat amb sucre de llustre, xocolata o crema cremada:

G) Botiga on es ven el pa:

H) Massa feta amb ametlles moltes i sucre:

3. Realitza la present sopa de lletres vinculada a la pastisseria.

                                          [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

4. Amplia el vocabulari d’aquesta fitxa cercant més elements que podem trobar dins d’una pastisseria. Cerca la seva imatge i anota el nom a sota.

5. Defineix els següents objectes que podem trobar en un forn de pa i cerca una imatge que representi cadascun:

-Mostrador:

-Forn:

-Pastadora:

-Estand:

Conte amb valors. "Camperols i ases". Adreçat a tothom

Un home, que després d’anys de molt esforç havia aconseguit comprar unes petites terres de cultiu, se n’anà un dia a la fira de la comarca decidit a adquirir un ase per tal que l’ajudés a les seves terres. La fira d’ases estava en el seu moment àlgid, ja que atreia a camperols de tota la zona disposats a adquirir els millors exemplars de conreu. Centenars de camperols s’apilonaven aquell dia i, en mig de l’esvalot regnant, escoltà a un jove que li deia a un altre:

-Això és insuportable. Jo me’n vaig d’aquí... Si no hi ha més que ases i pagesos!

L’home, davant de tal declaració d’intencions, es posà en la conversació i li digué al que havia fet el comentari:

-Disculpi, acabo d’escoltar el que deia. Vostè també és un pagès?

-Jo? Per suposat que no. Com se li ha ocorregut preguntar-me tal ximpleria? -respongué, enutjat, el jove.

-Llavors, no em digui més! -ironitzà l’home, deixant al jove esbalaït.

Aquest petit conte ens aciencia que, abans d’emetre un judici sobre els altres, devem dirigir la mirada cap a nosaltres mateixos.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: El Punt Avui]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Cerca i explica el significat de quatre paraules de color lila que desconeguis.

3. Per què el camperol va anar a la fira?

4. Un individu diu: «-Això és insuportable. Jo me’n vaig d’aquí... Si no hi ha més que ases i pagesos!». Trobes l’afirmació discriminatòria? Per què?

5. Escriu un sinònim de:

adquirir: àlgid:

s’apilonaven: esvalot:

enutjat: esbalaït:

aciencia:

6. Què significa ironitzà dins aquesta frase del conte?

-Llavors, no em digui més! -ironitzà l’home, deixant al jove esbalaït.

7. Al conte apareixen diverses marques de respecte. Anomena-les.

8. Fòrum: al conte apareixen tant camperols com ases. Expressa la teva opinió sobre el món de la pagesia.

Com millorar l'escriptura d'un text. Adreçat a l'ESO i Batxillerat

En primer lloc, realitza una pluja d’idees sobre allò que escriuràs.

Interrelaciona les idees que estiguin vinculades entre elles.

El text ha de tractar el tema que et demanen, sinó no serà coherent.

Empra el registre adequat. Un text escrit mostra un nivell de registre estàndard. Per tant, compte a emprar paraules col·loquials.

Comença a escriure el text. Cal que mostris l’estructura: introducció, nus i desenllaç ben separada per paràgrafs. Això facilitarà la lectura del teu text. Aquesta estructura s’ha de veure a mig metre de distància, sinó no estarà ben feta.

A la introducció només has de presentar el tema del qual tractaràs, i sobretot, no opinis. Pensa que ha de ser curteta. Quedaria molt lleig que la introducció fos més llarga que un paràgraf d’idees.

Desenvolupa el text, el nus: pot contenir una estructura d’un, dos, tres o més paràgrafs. Exemplifica allò que estàs explicant, atès que, reforçarà allò que afirmes. Cada vegada que parlis d’una idea diferent, fes un punt i apart i enceta un altre paràgraf. Recorda que no es poden barrejar idees diferents.

El desenllaç: clou el text recordant alguna idea destacada i el finalitzes. Sense recordar tot el que has esmentat anteriorment.

Ara, ja tens el tens redactat. Anem a veure alguns aspectes que l’enriquiran:

.Sinònims: no repeteixis una paraula més d’una vegada, perquè queda malament i rebaixa el teu corpus lèxic. Cerca un sinònim.

.Connectors: cerca connectors. T’ajudaran a enllaçar molt bé les oracions: primerament, en segon lloc, per exemple, d’altra banda, finalment…

.Empra pronoms: t’ajuden a no repetir paraules.

.Gramàtica: recomanable escriure oracions curtes. El subjecte i el verb concorden en nombre i persona. Si escrius oracions llargues corres el perill de no fer concordar el subjecte amb el verb. Llavors, tindràs una oració gramatical.

.Els temps verbals: en un escrit no poden barrejar-se els temps verbals. Has de decidir si parlaràs en present, passat o bé futur. Quan tinguis decidit el temps verbal, llavors, tots els verbs que hi escriguis han d’anar en aquesta línia.

.Els castellanismes: quan rellegeixis el text, para compte que no contingui interferències amb d’altres llengües. Per qualsevol dubte, consulta el diccionaris.cat.

.Puntua el text: llegeix el text. Si mentre llegeixes et manca aire… significa que allí hi has de posar una coma. El punt i coma s’empra per a separar coses diferents dins d’una mateixa enumeració. Recorda que en una oració no pots parlar de coses diferents, llavors, les hauries de separar mitjançant un punt.

Posa un títol que d’adeqüi a la idea principal del text.

.Presentació: que el document estigui ben polit. Fer bona lletra. Justificar les línies per la dreta. Interliniat 1’5 si es fa en ordinador.

.Ortografia: abans de lliurar el text, mira l’ortografia si es correcta. Que es vegin amb claredat els accents, tant si són oberts com tancats.

.Revisa el text: mira que totes les idees estiguin endreçades. Que no les recuperis perquè has oblidat quelcom. Tampoc les repeteixis. Això indicaría una manca d’idees. Llegeix-lo entre tres i quatre vegades abans de lliurar-lo.

 

N.B. Si esteu al cas de totes aquestes mesures… el text sortirà de meravella. La destresa en l’escriptura no s’aprèn d’un dia per l’altre. Es va adquirint sobretot llegint, escoltant programes als mitjans de comunicació, també escrivint, i tenint molta paciència.

(Imatge extreta de: L'Avenç Centre Cultural)

EXERCICIS:

1. Esmenta quines són per a tu les tres coses fonamentals a l’hora d’escriure un text i raona per què.

2. Explica en què consisteix la cohesió, l’adequació i la coherència.

3. Esmenta si parlem de cohesió, adequació o coherència.

A) Quan un text té connectors.

B) El subjecte i el predicat no concorden.

C) El text no segueix el tema demanat.

D) Hi ha un pronom en una oració mal col·locat.

E) El text conté paraules col·loquials.

4. Practica: redacta un text explicant que t’agrada fer durant el teu temps lliure i que contingui cent paraules.

5. Escriu el teu top tens de faltes ortogràfiques i justifica cada errada.

Conte amb valors: "La cérvola bòrnia". Adreçat a tothom

Una cérvola a la qual li faltava un ull pastava amb certa quietud i parsimònia a la ribera del mar, tornant el seu ull intacte cap a la terra per a poder observar la possible arribada de caçadors, i donant al mar el costat que freturava de l’ull, perquè d’allí l’animal no esperava cap perill.

Però succeí que, per a la seva mala sort, aparegueren de sobte dos homes, que pescaven molt a prop pujats a una petita embarcació. I mentre, ella continuava pastant sense atalaiar-se del que passava a l’aigua.

Els pescadors, sense pensar-s’ho dues vegades, i veient tan ric mos desprotegit, abateren l’animal amb els seus arpons. La cérvola, mortalment ferida, plorava la seva desventura dient:

-Pobre de mi! Vigilava la terra, que pensava plena de perills, i el mar, el qual considerava un refugi, m’ha estat molt més funest.

Aquesta història ens alliçona que, per a no trobar-nos en cap trifulga, s’ha de tenir en compte que res és segur. Mai hem de confiar del que, aparentment, no representa cap perill. S’ha d’estar alerta perquè, a vegades, les aigües tranquil·les són les més perilloses.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Etsy]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Cerca al diccionari i explica el significat d’alguna paraula de color lila.

3. Esmenta a qui fan referència els pronoms: s’ i ho de pensar-s’ho.

4. Pensa i anomena un sinònim de:

bòrnia: parsimònia:

freturava: atalaiar-se:

funest: trifulga:

5. A qui fa referència el pronom -nos de l’expressió: per a no trobar-nos.

6. En aquest conte pots trobar paraules dins del camp semàntic del mar, anota-les aquí.

7. Aquest conte ens dona un consell, quin és?

8. Fòrum: creus que baixem la guàrdia davant de la quietud o tranquil·litat d’un lloc? Per què?

T'ajudem a reduir faltes d'ortografia (7). Li i l'hi. Adreçat a tothom

Una de les faltes gramaticals més sovintejades és la substitució del complement directe i la del complement indirecte, per aquest ordre, en una oració. Es crea una confusió en l’escriptura i es dubta si s’ha d’escriure LI o L’HI. Ho veiem!

-L’hi va donar (el llibre a ella). CD + CI.

L’= el llibre. (CD)

hi= a ella. (CI)

En aquesta oració estan substituïts el CD i el CI, per tant, s’ha d’escriure L’HI.

 

-No li compraré cap disc. CI.

Li= a ella. (CI)

disc= què o quina cosa. Un disc. (CD).

Com que en aquesta oració no s’ha de substituir el CD, atès que, ja hi apareix, hem d’escriure el CI així: LI, i no L’HI.

 

Recorda…

L’hi: substitueix a dos complements en una oració: CD + CI.

Li: substitueix un complement en una oració: CI.

 

[Imatge extreta de: Seres pensantes]

 

EXERCICIS:

1. Cerca en un llibre dues oracions amb Li i dues més amb L’hi, i explica els elements que substitueixen.

2. Analitza la següent oració. Fixa’t en el Li i els complements que l’acompanyen.

-Li enviarem el llibre per a què el tingui.

3. Subratlla la forma correcta i justifica el perquè.

-La mare (li / l’hi) regala.

-(Li / l’hi) portaré jo.

4. Reflexiona sobre aquest error gramatical. Per què el realitzes? Què et crea confusió? Com pots resoldre aquesta errada?

Misteris de ponent (5). La llegenda de Sant Àngel. Adreçat a tothom

Segons la tradició, cap a mitjan del segle XVI la vila de Seròs va ser víctima d’una pesta de la qual es va morir molta gent.Aquest fet provocà una disminució brusca de la població. Un dia va aparèixer un àngel sobre un cavall blanc amb una armadura de ferro brillant i una llarga espasa a la mà. Baixà lentament i es passejà pels camins de la part alta del poble al voltant del Castell.

Expliquen que una velleta de cal Taüll va veure, des de la finestreta de casa seva davant de la bassa vella, com un àngel amb una espasa tallava la pesta. L’àngel la va partir i des d’aquell dia s’acabà per sempre la terrible amenaça. La gent de Seròs en motiu d’agraïment nomenaren a l’àngel patró del poble. A la imatge se li atribueixen alguns miracles.

En la seva iconografia, sant àngel apareix en el moment de l’escomesa a la pesta, brandant una espasa amb el braç dret i abillat amb un vestit que combina un cromatisme blaucel i daurat, fent joc amb les ales. La imatge té grans dimensions i és una de les més sobresortints del temple. Per la cara de l’àngel els constructors s’inspiraren en un avantpassat del poble, de cal Sereno, perquè tenia un rostre perfecte. Fou destruïda durant la Guerra Civil i restituïda posteriorment gràcies als donatius dels habitants del poble el 25 de juliol del 1942. Es va construir als tallers Pericain de Barcelona.

A Seròs, cada any es realitza una processóque segueix els camins per on va passar l’àngel de la guarda esgrimint la seva miraculosa espasa contra la pesta.Es porta a terme el primer divendres després de Pasqua de Resurrecció. Una dita popular l’anomena el dia de l’àngel flac, ja que és sortint de l’hivern i les cases estan buides. La processó es realitza per beneir els camps i demanar que el sant protegeixi la collita d’aquell any. El 2 d’octubre es diu dia de l’àngel fart perquè les cases són plenes de festa per agrair que s’hagi pogut efectuar la collita. Aquell jorn se celebra sant Àngel Custodi.

La capella de sant Àngel fou construïda per Climent Daura, fill constructor de l’església de Seròs, Josep Daura. El prevere Modest Camí i Cristòbal n’escrigué i en musicà els goigs estrenats el 2 d’octubre del 1932.

Des del 27 de desembre del 1983 en l’escut de la població hi apareix representat un àngel contornat vestit de guerrer romà amb un casc amb plomall, escut rodó, cuirassa i gambera, brandant una espasa, sobre un cavall sallent guarnit d'argent i sota un fons d’atzur, que també trobarem en la bandera de la vila en motiu de la seva gesta.

Josep Maria Corretger 

[Material consultat: ROMIA, Carme; JOVÉ, Agustí; JOVÉ, Isabel (2007). Seròs. Història, paratges i formes de vida d'un poble, Viles i Ciutats 32, Ajuntament de Seròs, Institut d'Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida]

[Imatges: Ajuntament de Seròs]

EXERCICIS:

1. Investiga, pregunta i aporta un fet misteriós o estrany que hagi succeït al teu poble, barri o ciutat.

2. Fòrum: has viscut alguna vegada alguna experiencia estranya o paranormal? Comenta-la.

Vocabulari visual (27): la Castanyada i Tots Sants. Adreçat a l'ESO i l'Aula d'Acollida

Avui és la festivitat de Tots Sants, per això et proposem vocabulari visual que veuràs en aquests dies, perquè l’empris correctament. També et compartim una sèrie d’activitats a l’entorn de la festivitat. Sabies que antigament, els panellets es portaven als difunts? Segons l’antropòleg Xavier Theros, se’ls anomenava «pa de les ànimes», atès que es feien a casa i es portaven als cementiris, a la tomba dels familiars difunts, així va ser fins al segle XIX.

IMATGE	NOM
	Cementiri
	Nínxol
	Làpida
	Taüt
	Corona
	Espelma
	Creu
	Tanatori
	Xiprer
	Cistell
	Castanya
	Pinyons
	Panellets
	Moniato
	Bunyol
	Fogassa
	Codonyac
	Cabell d’àngel
	Carabassa
	Magrana
	Codony
	Panses
	Figues
	Paperina
	Castanyera

[Imatges extretes de: Vikipèdia, Google imatges]

EXERCICIS:

1. Amplia la present fitxa amb més vocabulari en imatges sobre la Castanyada.

2. Quina és la teva fruita preferida d’aquest període?

3. Com vius la present festivitat al teu país?

4. Què et sembla la festa de Halloween? Raona la teva resposta.

5. És típic d’aquests dies veure algun film de terror, esmenta’n tres que coneguis i l’any que van estrenar-se.

6. Realitza la següent sopa de lletres sobre la Castanyada.

7. Subratlla la forma adequada de cada parella de mots:

mangrana / magrana;        moniato / boniato;          calabasa / carabassa;

espelma / vela;                  vetllatori / tanatori;        ataüd / taüt;

cemintiri / cementiri;        desfilada / rua;                ciprer / xiprer;

disfressar / disfrassar.

8. Explica què és...

Codonyac:

Moniato:

Cabell d’àngel:

Tanatori:

9. Esmenta i comenta breument l’argument d’una novel·la de terror que hagis llegit.

10: Fòrum: a la teva població se celebra alguna rua festiva de Halloween? Has anat alguna vegada en alguna? Què t’encanta més de la festivitat de Tots Sants?