divendres, 30 de setembre del 2011

Narracions fantàstiques. Adreçat a l'ESO.



L'alumnat que ho desitgi ja pot enganxar en aquesta fitxa les narracions més fantàstiques i de ciència-ficció que us vinguin de gust. A classe en vàreu escriure de ben boniques. Cliqueu a sota, on hi diu "comentaris" i ja podeu començar. Ànims i a veure si hi participeu!




!! EXERCICIS:




-Fes una cerca per Internet i escriu deu característiques de la narració fantàstica.




-Anota el nom de cinc escriptors que hagin escrit novel·les o bé contes fantàstics i algunes de les seves novel·les o contes.




-Redacta una història de vuit a deu línies en la qual apareguin els següents elements:
Un cotxe volador, un esperit, un policia, una nena xinesa, la nit, la boira, un castell, una bicicleta i un antagonista.

dimecres, 28 de setembre del 2011

Frases fetes del cos humà (14): Dents.


-Anar armat fins a les dents: Anar completament armat.

-Arrencar-se un queixal: Pagar amb molta recança.

-Clavar les dents: Mossegar.

-Deixar-hi les dents: Arruïnar-se.

-Ensenyar les dents: Enfrontar-se, amenaçar.

-Esmolar les dents: Preparar-se a atacar.

-Ésser de bona dent: Ésser molt menjador.

-Fer denteta: Fer a la vista d’algú quelcom que li desperti un desig.

-Fer-se les dents llargues: Desitjar.

-Fer un queixalada: Prendre un refrigeri.

-No passar de les dents: No admetre, tenir aversió, repugnancia.

-Parlar entre dents: Articular confusament les paraules.

-Perdre dents i queixals: Empobrir-se.

-Petar de dents: Tremolar fortament.

-Prendre a dents: Posar tot l’esforç.

-Prendre el cel amb les dents: Irritar-se fortament.

-Tenir (tants) anys i les dents: Sobrepasar de l’edat que hom confessa tenir.

-Tenir les dents llargues: Tenir ganes de menjar quelcom.

-Tenir totes les dents: Tenir experiència.

-Treure foc pels queixals: Irritar-se en extrem.

-Voler agafar el cel amb les dents: Ambicionar molt.

-Voler agafar la lluna amb les dents: Ambicionar l’impossible.

(Extretes de http://www.xtec.cat/~eescola/cos)


!! EXERCICIS:

-Escriu deu oracions utilitzants frases fetes amb dents.

-Anomena quatre oracions que t'agradin amb dents i explica el perquè.


Narracions sobre el foc. Adreçat a l'ESO.





En aquesta fitxa, a sota on hi diu comentaris enganxarem, els que ho desitgeu, les narracions que hem a l'aula i que han sortit tan boniques.




!! EXERCICIS:

-Escriu una narració que tracti sobre el foc i on aparegui un antagonista.


-Cerca un text a Internet on aparegui el foc.


-Redacta una notícia real on el foc sigui l'alma mater de la narració.


-Escriu el títol de dos llibres i el seu autor i dues pel·lícules i el seu director que tinguin el foc com a eix transversal.


-Fes una mena de pluja d'idees i anota tot el que et suggereixi el foc, ja sigui positiu o negatiu, també pots explicar el perquè.


-Anota el títol i l'autor de dues cançons catalanes que tractin sobre el foc en el sentit literal o figurat.

dilluns, 26 de setembre del 2011

Va de sinònims i d'antònims. Adreçat a tot l'alumnat.



Recordem que els sinònims són uns mots que tenen un significat semblant a uns altres, així doncs, per exemple, cotxe i automòbil ho serien i a la inversa, els antònims serien mots oposats entre ells, en serien un exemple: dia i nit, negre i blanc.

Pensem que quan realitzem exercicis i ens demanen escriure un sinònim o un antònim, han d'estar escrits sempre en la mesura possible en el mateix gènere i nombre que el demanat, sinó si n'hi hagués, ens ho poden comptar malament.

Per cert, les paraules que apareixen a la imatge són antònims o sinònims i per què?


!! EXERCICIS:
 
-Assenyala el sinònim que convingui segons el context.
  1. Aquest curs tinc la intenció d’aprovar el curs amb bones notes.
(Idea / propòsit / causa).
  1. Aquella persona fa una lletra inintel·ligible.
(difícil / imprecisa / il·legible).
  1. Hauríem d’evitar les despeses innecessàries dins la nostra empresa.
(supèrflues / bàsiques / injustes)
  1. La multitud es va aplegar a la manifestació i aclamà el portantveu.
(exclamà / escridassà / ovacionà)
  1. La Joanna va decidir lliurar el llibre a la companya.
-Cerca un sinònim i un antònim de cadascuna d’aquestes paraules:

nosa, fantasia, esmicolar, difondre, dissort, renunciar, apoderar-se.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Debat. El coneixement del català. Adreçat a tot l'alumnat.



En els nostres dies s'ha obert un debat sobre el binomi català-castellà a Catalunya, cal fer immersió lingüística o no, és a dir, cal ensenyar en català i castellà, o és erroni i cal implantar més hores de castellà com desitgen alguns partits polítics espanyols. Sempre m'han ensenyat que aprendre una llengua 2 et farà millorar en la llengua 1, la teva pròpia llengua, per tant, fer una immersió sempre serà positiva per tot aprenent, més que no fer-se.

D'altra banda, penseu que en l'actualitat, el català pràcticament no existeix, té poca presència o simplement ni això: a les sales de cinema, als exàmens del carnet de conduir, en l'àmbit judicial, en premsa esportiva, i això és lamentable, en canvi, a Internet és una llengua de les més vives.

Segons dades aportades per la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el proppassat 22 de setembre del 2011, basades en l'informe del 2010 veurem que a Catalunya:

95% dels ciutadans de Catalunya entenen la llengua catalana.

78% dels ciutadans saben parlar el català.

81'7% dels ciutadans saben llegir en català.

60% dels ciutadans saben escriure en català.

En comparació amb aquestes dades, a Catalunya, observarem que:

99% dels ciutadans catalans entenen i saben parlar el castellà.

97% dels ciutadans saben llegir el castellà.

95% dels ciutadans el saben escriure.

El percentatge de castellanoparlants que s'han passat a la llengua catalana, com a llengua habitual, això vol dir, a parlar en català és del 13%.

(Font diari 20 minutos, 22 de setembre del 2011)


Llegeix les següents notítices:



http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/450129-el-coneixement-de-la-llengua-catalana-depen-de-lus-a-lescola.html














!! EXERCICIS:

-Expressa lliurement la teva opinió sempre que sigui respectuosa amb els altres, i aporti idees noves a cada intervenció.



-Realitza un resum de 100 paraules de la notícia que desitgis.

Sobre les redaccions (2). Adreçat a tot l'alumnat.



Pareu compte i no escribiu "Y" en lloc de "i" en català. El dibuix us ajudarà a recordar-ho.




!! EXERCICI:


-Subratlla la forma correcta de les següents oracions:




17-La reunió (ha transcorregut / a transcorregut) amb molta rapidesa.

18-Ho he fet (per que / perquè) t’estimo força.

19-La vida als altres planetes (es / és) un (fenòmen / fenomen) per estudiar.

20-La realitat (hens diu / ens diu) que cal modificar el plantejament de l’empresa.

21-(La nostre mare / La nostra mare) ha lluitat molt (per els / pels) de casa.

22-Tingueu (paciencia / paciència) que tot (arribarà / arribará).

23-Fes-ho de seguida que el temps (s’en va / se’n va).

24-Anar a un concert de la teva banda preferida (es / és) un fet (maravellós / meravellós).

25-El meu poble a poc a poc (sa anat / s’ha anat) (expandint / espandin).

26-No puc (possar / posar) els ous a la nevera (per que / perquè) no hi caben.

27-(Per què / perquè) no (vens / véns) al cinema.

28-En Martí (es / és) (tant / tan) sensible que no (l’hi / li) (agradarà / agradarà).

29-(M’agradaba / M’agradava) molt ballar de petita.

30-Si no (t’agrada / ta agrada) em (dóna /dona) igual.

31-(Necesitem /Necessitem) un (cambi / canvi) per anar (endavan /endavant).

32-Els (gassos / gasos) de l’efecte (hivernacle / invernacle) poden ser perjudicials.

33-Per (aquí / aqui) als (voltants / voltans) (es sent / se sent) (un olor /una olor) (insoportable / insoportable).

34-No (soc / sóc) (consient / conscient) que (tinc que / he de) llegir molt a casa per escriure millor.

Sobre les redaccions (1). Adreçat a tot l'alumnat.









Per fer aquesta fitxa no s'ha de dubtar, cal tenir ben clares les coses, i reflexionar perquè assenyalem una paraula i no una altra, sinó pot ser un veritable desastre. També va bé per adquirir seguretat. He adaptat alguns exemples o he usat errors ortogràfics i gramaticals dels textos corregits.






!! EXERCICI:




-Subratlla la forma correcta de cada parella en parèntesi.




1-Interrogaven (el / al ) personal de l’administració.

2-No sabia (que / de què ) anava la lliçó.

3-(Tenia de / havia de ) fer els deures de seguida.

4-La (crisis / crisi) financera ens ha afectat a tots.

5-(S’ha afegit / s’han afegit) les retallades a molts serveis.

6-(L’indústria / la indústria) (es / és) un dels pilars del país.

7- (Si / Sí) tenim (en conte / en compte) això ens en sortirem.

8-Enguany no he agafat cap (enfermetat / malaltia).

9-Em vaig perdre (per el / pel) camí de tornada.

10-A casa tenim un racó on deixem les (escombreries / escombraries).

11-Al (setembre / Setembre) començarem de nou les classes.

12-Ens trobarem amb la família (en el / al) mes de (Juliol / juliol).

13-Aquells nois (están / estan) incordiant a les amigues.

14-No tothom ajuda (a que / a què) tot vagi bé.

15-(Avui en dia / Avui dia) cal (esforçarse / esforçar-se) per arribar a bon port.

16-(En aquest / En aquests) temps cal tenir cura de la natura.




-Medita els errors que has fet per a què no tornin a produir-se.

divendres, 23 de setembre del 2011

Rodamots. 4 mots en boca d'Haddock. Adreçat a tot l'alumnat.


Joaquim Ventalló traduí les aventures de Tintín al català. Ara apareix el llibre:

Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! editat per A contravent, Barcelona, 2011, que recull la majoria de paraules que maldeia el capità Haddock.

Aquesta setmana a la pàgina web de Rodamots, se n'han recollit algunes, pàgina molt útil per aprendre vocabulari i frases fetes, amb subscripció gratuïta al mail on rebràs vocabulari a diari o de manera setmanal:



http://www.rodamots.com/inici.asp


Facinerós -osa
adj i m i f

DEFINICIÓ+EXEMPLE:

Malfactor, que comet actes criminals.
Una banda de facinerosos va assaltar la joieria.

ETIMOLOGIA:
Del llatí facinerosus, mateix significat, derivat de facinus, -oris, 'malifeta', derivat de facere, 'fer'.


Pelacanyes
m i f

DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Persona pobra i sense manera fixa de guanyar-se la vida, que no compta per a res, que no és ningú.
Si no estudies de jove, de gran seràs un pelacanyes.
ETIMOLOGIA:
De pelar (del llatí pilare) i canya (del llatí canna).


Llengut -uda adj i m i f

DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Que diu més que no farà, que parla més que no deuria, que no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.
El teu marrec és el més llengut de tots, xerra més que no cal.
També:
llenguallarg, llenguerut
ETIMOLOGIA:
De llengua, del llatí lingua, mateix significat, amb el sufix -ut, -uda, del llatí -utus -a, que indica abundància.


Esgarriacries
m i f

DEFINICIÓ+EXEMPLE:Enllaç
Persona que es complau a posar entrebancs, a importunar, a desfer els projectes, les converses, els jocs, etc.
En Pere tot ho vol governar i no hi entén res: és un esgarriacries!
ETIMOLOGIA:
D'esgarriar, 'perdre el camí, fer-lo perdre' (segurament d'un encreuament de l'antic descarrerar-se, derivat de carrera, 'camí', amb desviar-se, i amb influx d'esgarrar-se pel que fa a la part inicial del mot), i cria, de criar, del llatí creare, 'crear, engendrar'.


!! EXERCICIS:

-Redacta dues oracions amb cadascuna d'aquestes paraules.

-Revisa fitxes de la pàgina Rodamots i anota deu paraules que desconeguis amb el seu significat.

dijous, 22 de setembre del 2011

L'irascible desig. Poemari.



Hola a tothom!

Aquí li fascini el món poètic, us recomano una web molt bona i on sovint escrit, s'anomena Lo Càntich i és meravellosa si us agrada també l'art i la cultura.

http://www.locantich.cat/


A dins hi podeu llegir alguns dels meus poemes, pot ser que a algú li faci gràcia, han aparegut recentment dins Camins d'exili i L'irascible desig. Per cert, si us agraden, els podeu descarregar de manera gratuïta.

La poesia va molt bé per expressar allò que sentiu i també us ajuda a nivell interior. Heu de perdre la por a escriure!

Salut!

Els registres lingüístics (2). Ampliació i reforç. Adreçat a tot l'alumnat.

Fotografia de la campanya de 1982. Extreta de gencat.cat.


-Canvia el registre de les següents oracions:

.Ei, tio, de què vas?

.Això és una veritable merda!

.Disculpi, em podria dir on venen els encenedors Zippo?

.Aquet àrbit no en té ni idea. Retira’t mamó.

.Perdoni, està lliure aquest seient d’aquí al costa?

.Escolta nen, tens la xupa al penjador. Nosaltres ens obrim.

.El profe de cata ens catejarà a tots si no fotem brot.

.Hi ha la bòfia per aquí? Vigila, tio, amaga ràpid la xocolata.

.Ei profe, passa’m les claus que m’estic pixant.

.Tu saps per on es va a Barna? Aquí a fora ningú me diu res.


-Cerca tres fragments per Internet o d'un llibre. Un de registre cientificotècnic, un d'estàndard i un altre de col·loquial i justifica el perquè ho és.

Els registres lingüístics (1). Adreçat a tot l'alumnat.


Els registres són una variació lingüística dins de la llengua que utilitzarem segons la situació en la qual ens trobem. Poden ser:

-Cientificotècnic: el que apareixeria dins dels manuals o revistes científiques, publicacions de caràcter més especialitzat en una àrea concreta per exemple de la branca de la medicina. Només acostumen a entendre'l els experts en la matèria.

-Literari: el que trobem als llibres de poesia, novel·la, narracions més curtes. Consistiria en enriquir el llenguatge, amb adjectius, comparacions, descripcions.

-Estàndard: és el registre intermig. Té prestigi i s'utilitza en els mitjans de comunicació tant orals com escrits, atès que vol encabir totes les variants dialectals en una sola, l'estàndard. Per tant, en qualsevol telenotícies o article periodístic la trobareu.

-Col·loquial: és el que usem amb els amics, és més baix, acostuma a parlar de la vida quotidiana i és sobretot transmès de manera oral i espontània. Fa ús dels refranys. Apareix en les converses familiars i discussions.

-Vulgar: és el que trobem a la gent que ha rebut pocs estudis per la raó que sigui. Utilitzen moltes paraulotes, també refranys, però sobretot coses molt vulgars: sexe, brutícia, escabrositats.


Us adjunto dues webs amb bon material per ampliar el tema i alguns exercicis.

Enllaçhttp://www.catalaonline.com/certificatD/d43.htm

http://www.iessantanyi.cat/catala/Tema_1.pdf


!! EXERCICIS:

-Text col·loquial d’un xat, passa’l a un situació formal.

HOLA GENT QUE TAL

privant o morts

hola lola

Qui està mort

la penya

ets la lola d españa?

Ja ho veig, semble que dormint sobre el teclat

no soc la LOLA i prou

toco el 2

massa festa x a mi

dons adeu, jo tb!!!!!!!!!!

De què va això ?

bona nit eh

És la primera vegada que entre a un xat. Disculpa.

bona nit xup

-Escriu un diàleg entre dues persones després d’una reunió dins de la universitat.

dimecres, 21 de setembre del 2011

Redactar un text. Pràctica (2). Adreçat a tot l'alumnat.


!! EXERCICIS:

-Redacta un text de 100 paraules sobre què en penses del canvi climàtic. Si no saps de què parlar et dono algunes idees: contaminació dels cotxes, les centrals nuclears, els canvis sobtats de temps, la no existència d'algunes estacions de l'any, el reciclatge. Som massa egoistes i només pensem en nosaltres i no amb la resta o en les properes generacions?


-Redacta un text de 100 paraules sobre com veus la societat d'avui dia. Idees: s'han perdut o no alguns valors? ens respectem més o menys entre companys o veïns? quan algú té un problema l'ajudem o defugim? tenim cura del planeta i de l'entorn on vivim? ens saltem algunes normes perquè ens agrada que ens possin límits? els pares hi haurien de posar una mica més de la seva part o són els professors i mestres els principals responsables al no ensenyar bé aquests valors?



-Redacta un text de 100 paraules sobre com veus la premsa d'avui dia. Els diaris són massa sensacionalistes, com els periodistes de les notícies per tal de captar la nostra atenció? els periodistes haurien de tenir més sensibilitat per tothom i no cercar tant la provocació de la gent? penseu que es fa un periodisme de qualitat o que hi ha més d'un aprenent que no hi hauria de ser? el sensacionalisme pot generar malestar a la gent i crear inestabilitat i agressibitat?


N.B. Recordeu que a dalt hi ha d'haver un títol original i a sota el nom i el cognom de l'autor. També cal que es vegi l'estructura textual bàsica. Apa, doncs a escriure!

Frases fetes del cos humà (13): Cos, costelles, cul. Adreçat a tot l'alumnat.


En aquesta fitxa hem de tenir cura de l'ús d'algunes d'aquestes frases fetes perquè poden ferir la sensibilitat a algú, fins i tot, en alguns casos arribar a la vulgaritat. Sempre és millor cercar-ne una altra de sinònima.

COS

-Anar de cos: Evacuar l’intestí.

-Buscar el cos: Importunar.

-Fer de cos: Evacuar l’intestí.

-Posar la por al cos: Intimidar.

-Tenir un rei al cos: Tractar-se bé.


COSTELLES

-Anar de costelles: Caure de costat.


CUL

-Anar de cul: Atrafegar-se.

-Anar-se’n cul batut i cara alegre: No haver aconseguit allò que desitjava.

-Arrossegar el cul (en un lloc): Anar-hi sovint.

-Besar el cul (a algú): Ésser-li serf interessadament.

-Caure de cul: Sorprendre’s en gran manera.

-Córrer amb les cames al cul: Córrer molt.

-Donar pel cul: Fer algun mal a algú.

-Engegar a prendre pel cul: Aviar algú que és molest.

-Ésser cul i camisa: Avenir-se, ajuntar-se.

-Ésser cul i merda: Avenir-se, ajuntar-se.

-Ésser el cul del Jaumet: Ésser una persona molt bellugadissa.

-Ésser un cul de…: Ésser una persona molt asidua a un lloc.

-Ésser un dat pel cul: Ésser la persona que rep les repressions d’altri.

-Ésser un llepaculs: Ésser serf per pròpia voluntad.

-Fer de la boca cul: No cumplir la paraula donada.

-Ficar-se la llengua al cul: Callar.

-Haver de fer cagar molts culs: Haver de mantenir molta gent.

-Llepar el cul: Adular.

-Mullar-se el cul: Arriscar-se.

-Néixer amb la flor al cul: Ésser sortós en tot.

-No haver vist culs en finestra: Admirar-se de coses naturals.

-No se li pot ficar un pinyó al cul: Quan una persona és molt orgullosa.

-No tenir cul per a seure: No parar un moment assegut.

-Perdre la clau del cul: Tenir diarrea.

-Posar el cul com un tomàquet: Apallissar.

-Posar-se de cul a la paret: Mantenir-se en una actitud contrària.

-Quedar cul batut i cara alegre: Avenir-se a ésser perjudicat o burlat.

-Que una puta et bufi el cul!: Despatxar a algú de mala manera.

-Tenir el cul llogat: Treballar per altri.

-Tenir el cul pelat: Tenir molta pràctica de fer quelcom.

-Tocar el cul: Apallissar.


(Extretes de http://www.xtec.cat/~eescola/cos)


!! EXERCICIS:

-Anota vuit frases fetes d'aquesta fitxa, que puguis utilitzar en el dia a dia i redacta una oració amb cadascuna.

-Inventa una historieta on apareguin dues frases fetes de cos, una de costelles i dues més amb cul. De quatre a sis línies.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Les funcions del llenguatge (2). Adreçat a tot l'alumnat.





Els elements que intervenen en la comunicació segons la direccionalitat que prengui la conversa, així com el seu missatge, podrem trobar diverses funcions. Hem de tenir present que en un text en pot aparèixer més d’una, així com també que segons el llibre que utilitzem o consultem podem trobar una denominació en lloc d’una altra per fer referència a la mateixa funció.





-FUNCIÓ EMOTIVA (O EXPRESSIVA):

Pretén expressar sentiments, opinions, crítiques, de l’emissor.
Usa exclamacions, interjeccions.

Ex : Ostres! Avui faré tard.





-FUNCIÓ APEL·LATIVA (PERSUASIVA O D’INCITACIÓ):

Pretén provocar una resposta en el receptor, ja sigui adreçant-li una ordre, una prohibició, una recomanació, convèncer.
Al text apareixen vocatius (referència a algú que escolta, normalment entre comes), imperatius, construccions amb imperatius. Predomina en els textos argumentatius, publicitaris o propagandístics.

Ex: Manel, vine! Però no fumis siusplau.






-FUNCIÓ INFORMATIVA (REFERENCIAL O DENOTATIVA):


Pretén transmetre informacions objectives sobre el referent.
Usa la 3a persona, construccions impersonals (sense subjecte).
Textos: informatius, explicatius, notícies periodístiques, els articles científics, els resums de textos, els informes, els currículums.

Ex: La fórmula de l’àcid sulfúric és H2O SO4.






-FUNCIÓ FÀTICA (DE CONTACTE):


Pretén establir, matenir, interromper el contacte entre els parlants i assegurar el bon funcionament del canal de comunicació. El canal sobre o es tanca amb certes fórmules estereotipades: Hola! Adéu!, en la llengua oral mitjançant expressions com: és clar, és clar, determinades articulacions com MM…MM i en llengua escrita per mitjà d’una bona caligrafia i una ortografia impecable.

Ex: Em sents bé? Estàs al cas?






-FUNCIÓ POÈTICA (RETÒRICA O ESTÈTICA):


Pretén posar en relleu la forma del mateix missatge, jugar amb la manera com usem la llengua.
Apareix en literatura, en la publicitat, en els acudits.



Ex: En aquella càlida vesprada, aimada tota ella, els ocells ja estaven a joca.




-FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA:


Pretén aclarar o explicar el codi. Ho fa a través de determinades expressions com per exemple, “això significa », « és a dir », per a explicar el codi. Predomina en diccionaris i gramàtiques.

Ex: Aqüífer significa que porta o segrega aigua.






!! EXERCICIS:


-Cerca un text per internet on abundi la funció informativa o expositiva i justifica el perquè.



-Busca un text que tingui funció estètica o poètica o justifica el perquè.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Les relacions de significat. Adreçat a tot l'alumnat.


Quan escrivim tenim tendència a estalviar paraules, és a dir, a simplificar-les. Però també a crear-ne de noves, mitjançant la composició o derivació, quan fem ús dels següents elements afixos: prefixos (increment al davant), infixos (increment al mig del mot) i sufixos (increment al final del mot).


-Un mot polisèmic és un mot que té més d’un significat.

Ex : coll: coll de la camisa, de la muntanya, d’una ampolla.


-Els mots homònims són aquells mots que tenen la mateixa forma, però un significat diferent.

Ex: sol: adjectiu, astre, nota musical.


-Els sinònims són mots que tenen formes diferents però un significat semblant. Poden ser de tres tipus :

  1. Sinònims de context: mots que es poden intercanviar en el text perquè presenten un significat equivalent.

Ex: ballar / dansar, trànsit / circulació.

  1. Sinònims de registre: són mots que expresen el mateix significat però s’utilitzen en registres de llengua diferents, ja siguin formals o informals.

Ex: colpejar (culte) / pegar (estàndard) / atonyinar (col·loquial).

  1. Sinònims dialectals: són mots de significats equivalent que tenen formes diferents en diversos dominis dialectals.

Ex: al·lot (Mallorca), noi (Catalunya), xic (València).


-Els antònims són mots que tenen un significat contrari.

Ex: jove- vell, serien mots antònims.

La relació d’antonímia pot expressar-se de maneres diferents :

-Complementarietat: mort / vida, dona / home.

-Gradació: calent / tebi, fred / gelat.

-Inversió: entrar / sortir, comprar / vendre.


-Mot hiperònim: és aquell que té un significat més ampli que un altre al qual inclou.

Ex : vehicle ( i dins : automòbil, cotxe…) i aquests mots inclosos dins el parèntesi, serien hipònims : inclosos dins el significat general d’un hiperònim.


-L’homofonia: mots que s’identifiquen fonèticament però no a nivell gràfic.

Ex: cent / sent.


-Homografia: mots que només tenen idèntica grafia.

Ex: son (o oberta) ‘salari’ / són (o tancada) ‘verb ser’.


-Monosèmia: mot que té un significat. Per exemple, les paraules del lèxic científic.

Ex: fotosíntesi.


-Parònims: mots que s’assemblen de forma fonètica o gràfica.

Ex: triar / trair, tràfec / tràfic, alineació / alienació.


N.B. És important ser precís quan s’escriu lexicament parlant, és a dir, no deixar ambigüitats.

No és el mateix dir:

Ex:

-Tireu-me això. (podria interpretar-se a mi, però volia dir la papelera).

-Tireu-me això a la paperera.


!! EXERCICIS:

-Escriu dos mots sinònims, dos mots antònims, dos mots polisèmics, dos mots monosèmics, dos mots homònims, dos mots homògrafs, dos mots parònims, dos mots homòfons, dos mots hiperònims, dos mots hipònims.

-Cerca vuit parelles de mots parònims i redacta una oració amb cadascun. No serveixen usar els d’aquesta fitxa. Si l’exercici ja està respost no serveix repetir paraules dels companys/es.

Saps dir en català? A mode de joc. Adreçat a tot l'alumnat.


Saps dir-ho en català?

La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe manefla i tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada - en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.

Txungu
eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh!
Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.

Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.



No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).



Gràcies pel teu suport al català


!! EXERCICIS:

-Llegeix aquesta fitxa extreta d'Internet que de fet és alhora una mena de joc lingüístic, també reivindicatiu i agrupa deu parelles de paraules, amb la incorrecció a l'esquerra i la correcció a la dreta.

-Escull vuit paraules diferents a l'exercici anterior i redacta una oració amb cadascuna.

divendres, 16 de setembre del 2011

Anem a resumir un text (1). Adreçat a PPAS i Batxillerat.



Pàtria, futbol i peles


Sebastià Alzamora


Ja ho diuen, que la cosa bona que tenen les crisis és que fan que el personal s'espavili. Que ho preguntin si no als senyors i senyores de Banesto, pulquèrrima entitat bancària que ara patrocina la selecció espanyola de futbol (abans el patrocinador era La Caixa, que pagava la justa penitència per allò de l'opa de Gas Natural sobre Endesa, se'n recorden?).




Amb motiu de tan grata circumstància, doncs, des de Banesto han presentat una nova línia de productes que faran les delícies dels seguidors de la furia roja. Per a mi, el més sensacional és un dipòsit (dirigit a nous clients o clients antics que vulguin fer noves imposicions). Es diu Depósito Selección i ofereix una rendibilitat del 3% TAE a un any a partir de 3.000 euros fins a un màxim de 50.000. La novetat és que, si Espanya guanyés el Mundial de futbol de Sud-àfrica, la remuneració pujaria fins al 4%.


Ja sé que només de llegir-ho estan frisant per arribar a l'oficina Banesto més propera i subscriure el meravellós Depósito Selección. Per aconseguir-ho, cal que es facin una targeta de dèbit de Banesto i efectuïn amb ella un mínim de cinc moviments per semestre, i domiciliar-hi dos rebuts. I que s'afanyin, perquè el període de subscripció només dura fins a finals de març. No cal, en canvi, que compareguin a l'oficina armats amb una botzina d'aquestes que se solen sentir als estadis ni que piquin el bombo del Manolo.



Només amb el Depósito Selección, Banesto preveu obtenir uns ingressos de mil milions d'euros, que aviat és dit. Però no acaba aquí la cosa, perquè hi ha més propostes igualment enginyoses i dignes d'elogi. La Hipoteca Selección, per exemple: un préstec referenciat a l'euríbor més un 0,8% a partir de 60.000 euros i amb un termini que va des dels 15 fins als 35 anys. Qui la contracti, rebrà de regal una targeta de crèdit de fins a 1.500 euros per comprar electrodomèstics a la cadena de botigues Expert. Va, que fan tard per subscriure-la. I encara, si volen rematar la jugada -i mai més ben dit-, poden demanar que els facin les Tarjetas Selección. N'hi ha de crèdit i de dèbit, i amb els primers 1.500 eurets que hi gastin rebran com a fastuós obsequi una samarreta i una bufanda de la Federació Espanyola de Futbol (la del senyor Villar, aquest que fa guanyar el Barça a base d'arbitratges més trucats que el cotxe de Batman) perquè puguin anar degudament equipats a victorejar els herois que ofrenen glòries a Espanya i puntets de rendibilitat.



Correspon, en fi, felicitar la gent de Banesto per la seva agudesa. No només donen exemple emprenedor en llançar-se, en el més cru de la crisi, a la captació de nous clients, sinó que ho fan apel•lant als més vius sentiments de gran part de la ciutadania (alguns no en tenen d'altres), que són el patriotisme i l'amor pels colors de la que tothom sap que és la millor selecció de futbol del món. Les penes i les crisis, amb futbol, són més passadores, i un pot quedar-se a l'atur i que li prenguin el pis per impagament de la hipoteca, però això sí: sempre tindrà la satisfacció que es tractava d'una Hipoteca Selección. I, si la roja guanya el Mundial, l'eufòria s'expressarà amb una altra mena de gols que faran pujar la natalitat, i això sempre és bo per al país. Negoci i servei a la pàtria. Felicitats. Ara només falta que llancin a Catalunya el Dipòsit Costellada, perquè no se'ns oblidi que de selecció de futbol, com de mare, només n'hi ha una.



• Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 3. Dijous, 11 de febrer del 2010





!! EXERCICIS:


-Realitza un resum de 100 paraules d'aquest text. Si és necessari, amb el cercador, revisa la fitxa als arxius de com resumir.




-Escriu un sinònim de:


Circumstància, frisant, rematar i victorejar.


N.B. Recordar que els sinònims sempre que es pugui han d'estar amb el mateix gènere i nombre en què apareixen al text, haurien de ser completament intercanviables. Una manera de fer-ho és deduir el seu significat pel context.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;