dilluns, 31 de juliol del 2017

La romanització. Adreçat a l'ESO

És un període que s’inicia al segle III abans de Crist quan els romans arriben a la península Ibèrica, fet que provoca un lent i evolutiu procés en el qual s’implanta la llengua llatina i els costums culturals dels romans. Fet que va lligat a tot un seguit de canvis econòmics, socials i culturals. Fins a aquell moment, el llatí era la llengua que parlaven els soldats romans, i es va anar eixamplant fins al poble, a la vegada, anava substituint les llengües que anava trobant pel camí, les anteriors a la invasió romana, l’iber i el celta.


(Territoris governats pels romans)

L’imperi romà caigué el segle V després de Crist, i el llatí que havia quallat a la península Ibèrica va anar evolucionant i experimentant un procés de transformació. Així, al segle VIII, i a conseqüència d’aquesta canvi van néixer les llengües romàniques: l’italià, el francès, el castellà, el galaicoportuguès, el romanès, el sard, el retoromànic, l’occità i el català.


(Les llengües romàniques)

D’entre les causes fonamentals que marcaren el procés evolutiu del llatí cap a una altra llengua trobem:
.La provinença dels colonitzadors i la intensitat en què la romanització repercutí a cada territori.
.La influència de les llengües que hi havia anteriorment a la invasió dels romans: iber, celta, basc i les posteriors: àrab i germànic, entre d’altres.
.La influència de les llengües que es parlaven al costat de la llatina pel motiu de les relacions culturals, comercials i similars.

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Imatge extreta de: sapiens.cat i 1bp)

!!EXERCICIS:
  1. Completa els següents buits amb la informació que creguis adequada:
.La romanització va durar ________________.
.El llatí vulgar era_______________________.
.Les llengües romàniques van aparèixer______________________.
.La caiguda de l’imperi romà es va produir ____________________.
.Les llengües romàniques parlades a la península Ibèrica són ___________________.
.Iber, celta i basc____________________________________________.
  1. Què és la romanització? Com s’originà? Explica-ho amb les teves paraules.
  2. Explica les principals diferències que existeixen entre el llatí culte i el llatí vulgar.
  3. Dibuixa un mapa, llavors situa i assenyala les principals llengües romàniques. Hi ha una llengua romànica, la número deu, ja desapareguda. Sabries esmentar el seu nom? Quan el sàpiguis anota una mica d’informació: com i quan va desaparèixer, on es parlava...
  4. Cerca el segle aproximadament i ordena cronològicament els següents esdeveniments:
naixement de les llengües romàniques, caiguda de l’imperi romà, presència dels àrabs a la península Ibèrica, evolució del llatí.
  1. Busca cinc mots en llatí i anota el significat que té el mot en català. Si cal ajuda’t d’Internet.
  2. Investiga i escriu vuit números romans i al seu costat l’equivalència. Si cal adjuda’t d’Internet.
  3. Explica la línia de temporalitat. Quina data ve abans, el segle III aC o el segle V dC. Dibuixa una línia horitzontal perquè es vegi clar.
  4. Qui eren els ibers? I els celtes? Informa’t i dibuixa un soldat de cada banda.
  5. Autoavalua’t: t’ha resultat complicat entendre el tema de la romanització? Per què? Creus que és fonamental aquest tema per saber l’origen de la nostra llengua? Com pots aplicar els coneixements d’aquest tema a la vida real? Raona les teves respostes.

divendres, 28 de juliol del 2017

Camps semàntics. Adreçat a l'ESO

Un camp semàntic és un conjunt de paraules que es troben relacionades entre elles ja que es refereixen a una mateixa realitat. Per exemple, els mots bolígraf, goma, llibreta, corrector… formen part del camp semàntic de l’escola; o tronc, muscle, malucs, cul… pertanyen al camp semàntic del cos humà.
Els mots que fan referència al cos humà es poden agrupar en camps semàntics més concrets: l’aparell circulatori (vena, artèria, jugular…), el sistema nerviós (cervell, cerebel, medul·la…), la musculatura (bíceps, tríceps, abdomen, bessons…)



HIPERÒNIMS I HIPÒNIMS
.Un hiperònim:
Prové de Hiper- forma prefixada del mot grec hypér que significa ‘sobre’, ‘damunt de’.
És la paraula que inclou dins el seu significat altres mots.
Ex:
vehicle inclou: cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta…
Per tant, vehicle és l’hiperònim de cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta…
L’hiperònim seria l’armari gran que inclou els calaixos (hipònims). Si imagineu l’armari ho entendreu molt bé.


.Un hipònim:
Prové de Hipo- forma prefixada del mot grec hypó, que significa ‘sota’, ‘en menys quantitat’, ‘en grau deficient o inferior’.
És un mot que té el significat inclòs dins del d’un hiperònim, d’aquí que sigui menys ampli. Així doncs, els mots bolígraf, goma, llibreta, corrector… són hipònims d’escola; o els mots cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta… són hipònims de la paraula vehicle.




HIPERÒNIM
(Armari)




HIPÒNIM
(calaix)



En conclusió, podem dir que:
Vehicle és l’hiperònim de cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta(L’ARMARI)
Cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta… són hipònims de Vehicle. (ELS CALAIXOS)
!Per a saber més sobre aquest camp i ampliar el vostre vocabulari us recomano els diccionaris visuals, sobretot:
-Diccionari visual Duden, diccionaris de l’Enciclopèdia, Barcelona, 1994.


(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Ampliació: Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta de: lasoga.org)


!!EXERCICIS:
  1. Explica la diferència que hi ha entre un hipònim i un hiperònim.
  2. Cerca cinc mots que portin el prefix hiper- i cinc més que portin el prefix hipo-.
  3. Per a què serveixen els diccionaris visuals? Com ens poden ajudar?
  4. Destria els següents mots segons el seu camp semàntic: garatge, estanc i papereria, restaurant.
pneumàtic, segell, maitre, setrill, bacteria, diari, llumins, ganivet, embragatge, mecànic, ploma estilogràfica, tovalles, cambrer, grua, encenedor, postal, tovalló, gat.
  1. Escriu un hiperònim per a cada tirada de mots:
.baieta, fregall, recollidor, escombra…
.gandula, para-sol, crema, flotador…
.Quarto, parxís, escacs, Risk…
.cassola, ratllador, olla, paella…
  1. Pensa i escriu tres hipònims més per a cada tirada de paraules:
botiga: peixateria, fruiteria, fleca…
novel·la de gènere: d’aventures, policíaca, d’amor…
format musical: vinil, disc compacte, mp3…
eines: clau anglesa, clau de rosca, tenalles…
  1. Cerca l’especialista que…
.Té cura dels mals i malalties de la boca i de les dents.
.Té cura dels mals i malalties del cor.
.Té cura dels mals i malalties de l’aparell genital de la dona.
.Té cura dels mals i malalties dels ulls.
.Té cura dels mals i malalties mentals.
.Té cura dels mals dels ossos.
  1. Juguem a l’hipònim intrús. Assenyala l’hipònim que no correspon a la cadena.
.pa de motlle, croissants, pa de pessic, coca, forner, bastonets.
.sardana, jota, corda, vals, rock, twist.
.tifó, huracà, rem, ventada, cicló, cumulonimbus.
.arxiu, safata, punt de llibre, fotocopiadora, distribuidor, separador.
  1. Amplia el camp semàntic de fenòmens meteorològics cercant deu paraules hipònimes. Si cal ajuda’t del diccionari.
  1. Amplia el camp semàntic del món de la família cercant deu paraules hipònimes. Anota el significat de les desconegudes. Si cal ajuda’t del diccionari.
  1. Escull un camp semàntic que t’interessi d’alguna professió i cerca deu mots hipònims.
  1. Cerca el nom de deu hipònims de l’hiperònim eines i que puguem trobar en un taller.
  1. Inventa un exercici de vertader o fals amb cinc preguntes relacionades amb el tema del camp semàntic.
  1. Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis d’aquest tema? Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Què pots fer per millorar-ho? Creus que aquest tema et serà útil en un futur? Com?



dimarts, 25 de juliol del 2017

Categories, sintagmes i funcions de l'oració. Adreçat a l'ESO

Per tal de realitzar l’anàlisi gramatical dins de l’oració convé saber diferenciar el concepte de categoria, sintagma i funció.
Així doncs, les categories gramaticals i els sintagmes remeten a la forma de les paraules o dels grups de paraules; en canvi, les funcions sintàctiques són les relacions que tenen els mots entre ells dins de l’oració.

CATEGORIA
Són els diferents tipus de mots que té una llengua i que apareixen en una oració. Els mots poden classificar-se segons la forma i el significat. Podem trobar vuit categories gramaticals.
TIPUS DE MOTS
VARIABLES
INVARIABLES

.Nom o substantiu:
Ex: cotxe, taula, alegria, llibre...

.Adjectiu:
Ex: petit, trist, espavilat, hàbil...

.Verb:
Ex: Saltar, volar, pensar, córrer…

.Determinant:
Ex: aquest, aquell, teu, algun…

.Pronom:
Ex: ell, això, allò, hi…



.Adverbi:
Ex: allà, ara, bé, poc…

.Preposició:
Ex: a, de, en, amb…

.Conjunció:
Ex: i, però, o bé, ni.

Els mots variables presenten diferents formes segons el gènere, el nombre, la persona, el mode o el temps.
Els mots invariables sempre tenen la mateixa forma. Alerta! els adverbis, les preposicions i les conjuncions no les pots escriure en femení, ni en plural, ni en present ni en passat.

SINTAGMA
És el grup de paraules que s’uneixen per formar una unitat encapçalada per un NUCLI. Podem trobar cinc tipus de sintagmes:
SINTAGMA
NUCLI
EXEMPLE
Sintagma nominal
NOM
-Els meus llibres preferits.
Sintagma verbal
VERB
-Navegava en vaixell.
Sintagma adjectival
ADJECTIU
-Molt senzill.
Sintagma adverbial
ADVERBI
-Massa ràpid.
Sintagma preposicional
No té nucli. Està format per una preposició i un SN.
-Amb una manxa de bici.

FUNCIÓ
Anomenem funció a la relació que tenen un mot o un sintagma amb els diferents mots que trobem dins d’una oració. Així doncs, podem trobar tretze funcions diferents.
Funcions sintàctiques:
Subjecte, predicat, complement del nom, complement de l’adjectiu, complement de l’adverbi, complement del verb, complement directe, complement indirect, atribut, complement predicatiu, complement de règim verbal, complement circumstancial, complement agent.

L’ORACIÓ SIMPLE
Una oració està formada per un conjunt de mots que tenen un sentit complet, i sempre s’ha d’acompanyar d’un verb. Si només en porta un, s’anomena oració simple. L’oració consta de dues peces bàsiques: d’un sintagma nominal (SN) que realitza la funció de subjecte, i d’un sintagma verbal (SV), que fa la funció de predicat.
Per tant,
Oració = SN + SV
(subjecte) (Predicat)
Ex:
-Els pintors de quadres treballen diverses hores per assolir l’èxit.
Categoria: SN SV
Funció: Subjecte Predicat


.Els pintors de quadres
Què és? És un sintagma nominal ---- categoria
De què fa? Fa de subjecte de l’oració --- funció

.treballen diverses hores per assolir l’èxit.
Què és? És un sintagma verbal --- categoria
De què fa? Fa de predicat de l’oració --- funció

El nucli del sintagma nominal (subjecte) és el nom o un pronom, i el nucli del sintagma verbal (predicat) és el verb. Tots dos nuclis tenen l’obligació de concordar en nombre (singular o plural) i persona (1a, 2a, 3a) perquè hi hagi una oració. Per tant, quan no hi ha concordança en nombre i persona entre el subjecte i el verb, no hi ha oració.

Són oracions (hi ha concordança)
-La cadira està trencada.
(3a persona singular --- 3a persona singular)
La cadira” SN (subjecte)
està trencada” SV (predicat)

-Els jugadors de ping-pong s’esforcen molt durant el partit.
(3a persona plural ------------------3a persona plural)
Els jugadors de ping-pong” SN (subjecte)
s’esforcen molt Durant el partit” SV (predicat)

No són oracions (no hi ha concordança)
-La cadira estan trencada
(3a persona singular --- 3ª persona plural)
No hi ha concordança de nombre.

-Els jugadors de ping-pong s’esforçem molt durant el partit.
(3a persona plural---------------------1a persona plural)
No hi ha concordança de persona.

Per un altre costat, el subjecte d’una oració sempre és un sintagma nominal (SN), ara bé, un sintagma nominal realitza més funcions a més de la de subjecte. Així doncs, també pot formar part d’un sintagma verbal (SV) i complementar un verb.
Ex:
-Aquesta setmana U2 actuen a Barcelona presentant la nova gira.
SN (compl. verbal) SN (subjecte) SN (compl. verbal)
Aquesta oració té tres sintagmes nominals, emperò, només un fa la funció de subjecte (U2); els altres dos sintagmes nominals complementen el verb.
El sintagma verbal (SV) està constituït per un verb, que a la vegada fa de nucli, i per la resta de mots que no formen part del subjecte i sí del predicat. De vegades, podem trobar que el sintagma verbal està dividit en dues parts, una davant i l’altra darrere del subjecte de l’oració. Els sintagmes verbals només poden realitzar la funció de predicat.
Ex:
-Aquesta setmana U2 actuen a Barcelona presentant la nova gira.
SN (predicat) SN (predicat)

IDENTIFICACIÓ DEL SUBJECTE D’UNA ORACIÓ
El subjecte pot aparèixer dins de l’oració tant davant com darrere del verb. Per tal de localitzar-lo cal realitzar la prova de la concordança, és a dir, comprovar quin és el sintagma nominal que concorda amb el verb.
Com ho hem de fer? S’ha de canviar el verb de nombre i observarem que canvia també de nombre el sintagma nominal de l’oració.
Ex:
A)
-La cistella de bàsquet està situada a tres metres zero cinc.
-*La cistella de bàsquet estan situada a tres metres zero cinc.
-Les cistelles de bàsquet estan situades a tres metres zero cinc.
La cistella de bàsquet” és el subjecte de la primera oració.

B)
-Demà arriben dos autocars de Madrid.
-*Demà arriba dos autocars de Madrid.
-Demà arriba un autocar de Madrid.
El sintagma nominal subjecte d’aquesta oració és “dos autocars”.


EL SUBJECTE EL·LÍPTIC
El subjecte d’una oració pot no aparèixer atès que ja se sobreentèn, per la persona i nombre del verb. Aquest tipus de subjecte s’anomena el·líptic. Llavors, tota l’oració és el sintagma verbal predicat.
Ex:
-Menjo pasta abans de la cursa.
SV predicat
Subjecte el·líptic: 1a persona del singular (jo)

-Analitzen un episodi de la sèrie Merlí amb els companys.
SV predicat
Subjecte el·líptic: 3a persona del singular (ells, elles)


ORACIONS IMPERSONALS
Aquest tipus d’oracions no tenen subjecte, perquè no el necessiten. Marquen impersonalitat. Tenen com a nucli verbal un verb impersonal. Anem a veure els verbs impersonals:
  1. Els verbs que es refereixen a fenòmens meteorològics:
nevar, pedregar, ploure…
Ex:
-Aviat plourà fins al vespre. (No té subjecte)
SV predicat

  1. El verb fer quan es refereix a un fenomen meteorològic:
fer sol, fer fred, fer calor…
Ex:
-Fa calor en aquest pis. (No té subjecte)
SV predicat

  1. El verb haver-hi:
Ex:
-No hi ha ningú a la plaça. (No té subjecte)
SV predicat

  1. El verb caldre:
Ex:
-Calen deu quilos més de patates. (No té subjecte)
SV predicat



(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Ampliació: Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta de: surtdecasa.cat)

!!EXERCICIS:
  1. Comenta amb exemples la diferència que hi ha entre categoria i funció.
  2. Esmenta si els següents elements són categoria o funció:
Nom, SN, verb, SPrep, determinant, SAdj, SAdv, pronom, adverbi, SV, preposició, conjunció.
  1. Pensa i escriu quin són els nuclis dels següents sintagmes. Què és el nucli?
SAdj, SAdv, SV, SPrep, SN.
  1. Anomena el sintagma nominal que fa de subjecte en les següents oracions. Si cal realitza la prova de concordança.
.Les entrades per als concerts s’han rebaixat els darrers anys.
.No em visita mai, la Carme.
.M’agraden les patates fregides.
.L’alumnat de la classe petita de matemàtiques ha superat la prova de competències bàsiques.
.Renten la roba els dimecres.
  1. Què és una oració impersonal? Escriu un exemple.
  2. Destria quines oracions són impersonals i quines no. Raona el perquè.
.Marxa de casa cada divendres al vespre.
.Passat demà nevarà al Pirineu.
.Cacem els taurons.
.No hi ha més entrepans.
.Cal deu professores.
  1. Esmenta la categoria gramatical de cada mot:
aviat, cantar, cadira, contra, allò, de, colador.
  1. Inventa un sintagma verbal per a cadascun d’aquests sintagmes nominals.
.La Marta i la Júlia______________________________________________.
.La contraportada del llibre________________________________________.
.El darrer dia de curs_____________________________________________.
.Els set magnífics________________________________________________.
.Aquell disc de Mishima___________________________________________.
  1. Pensa un sintagma nominal subjecte per a cada sintagma verbal.
.m’agrada molt.
.fem hores extra aquesta setmana.
.trenquen les cadires expressament.
.venen d’altres països per voluntat pròpia.
.predica la paraula de Déu.
  1. Redacta una oració per a cadascun dels verbs que hi ha a continuació.
pedregar, calen, haver-hi, dibuixar, agradeu.
  1. Raona si són oracions o no i per què.
.Els amics de la meva germana juga a voleibol.
.El Ferrari de color vermell és més atractiu.
.M’encanten els llibres.
.El quadre aquell està descolorit.
.No pinto les dibuixos amb habilitat.
  1. Realitza un esquema introduint allò essencial d’aquest tema i que no pots oblidar.
  1. Inventa un exercici per treballar les categories, els sintagmes i les funcions dins de l’oració.
  1. Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis del present tema? Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Què has pogut millorar amb el treball de la present fitxa? Com? Raona les teves respostes.

dissabte, 22 de juliol del 2017

Galoà el pescador. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

GALOÀ EL PESCADOR
Conte tradicional de Filipines
Galoà era un pescador bondadós i senzill que mai posava mala cara en les tasques diàries. Un dia sortí a pescar i es trobà amb un munt de peixos platejats. Però la intel·ligència no era el seu fort, i durant una llarga estona pensà com capturar-los. En veure que l’aigua era un gran impediment, començà a beure’s el mar. Així, begué i begué fins que arribà la nit. I al matí següent es llevà amb la mateixa obsessió i continuà bevent i bevent sense repòs. Fins que un astut i bromista pescador que l’havia estat observant durant hores se li acostà sigil·losament per l’esquena i el punxà amb el seu arpó. Galoà tingué un sobresalt i digué al pescador:
-“Si no haguessis fet això, m’hauria begut tota l’aigua!”.
I el bromista li respongué:
-“Quants peixos has abassegat amb aquest mètode?”.
-“Cap”, contestà Galoà.
-“Com que jo tampoc aconseguiré clavar el meu arpó en el sol”, li respongué el sagat pescador. Llavors Galoà s’adonà que la seva empresa era impossible, però no s’avergonyí. Només s’enrojolà, i des d’aquell moment l’espavilat pescador fou el seu millor amic i conseller.


(Adaptat de Cuentos del mundo, n.101, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Traducció: Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta de:


!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Cerca al diccionari els mots esmentats i anota el seu significat: enrojolar, sagat, abassegar, sigil·losament.
  3. Compila tots els verbs que apareixen dins del conte i esmenta el seu temps verbal.
  4. Busca tres adverbis que apareguin al conte i digues de quina classe són.
  5. Recull tots els adjectius que hi ha en aquest conte.
  6. Creació: canvia el final d’aquest conte d’arreu del món respectant els mateixos protagonistes.
  7. Opinió: a la vida real podem trobar personatges tan innocents com en Galoà? Per què creus que existeixen? Com podem ésser més intel·ligents? Raona la teva resposta.
  8. Fòrum: moltes vegades ens capfiquem en realitzar coses complicades tot i que sabem que serà difícil aconseguir els resultats desitjats. Per què creus que ho fem? Argumenta la teva resposta.

dimecres, 19 de juliol del 2017

El pont de Chuichui. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom



EL PONT DE CHUICHUI

Conte tradicional de Xina

En un poblat de Xina, construït sobre un barranc en el fons del qual hi havia un riu, vivia una bella jove anomenada Chuichui que teixia molt bé. Un dia la bruixa del gel anà a visitar-la i li digué que li confeccionés un vestit. Però Chuichui es negà perquè la bruixa no era ni justa ni bona. A l’altre costat del barranc vivia Lao-Si, un home ben plantat i savi, expert en arts marcials. Un dia el bruixot del riu pujà a visitar-la i li digué que li ensenyés el que sabia. Emperò Lao-Si es negà perquè el bruixot no era ni just ni bo.

No havia pont que unís els dos costats del barranc, i per això Chuichui i Lao-Si s’enamoraren des de la distància. Parlaven d’amor de veu cridant fins que Chuichui, afònica, teixí un pont de corda. Una vegada acabat, Lao-Si cridà a uns ocells per a què li portessin l’altre extrem del pont. Però amb el primer i sonor petó dels enamorats, els dos bruixots es despertaren: havia arribat l’hora de la venjança. Així que uniren les seves forces, i per la nit, quan els enamorats dormien, intentaren destruir el pont. Emperò una forta tempesta es desencadenà, i un llamp els llançà a les profunditats del riu, on s’enfonsaren per a la eternitat.



(Adaptat de Cuentos del mundo, n.100, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: olordemandarina)



!!EXERCICIS:

1.      Redacta un resum d’aquest conte d’arreu del món.

2.      Descriu els principals personatges tal com te’ls imagines: Chuichui, Lao-Si, el bruixot.

3.      Per què el bruixot i Lao-Si s’enfaden?

4.      Cerca cinc verbs i tres adjectius que apareguin al conte.

5.      Què t’ha transmès aquest conte?

6.      Pots extraure algun ensenyament per al nostre dia a dia?

7.      Busca informació sobre les bruixes i realitza una petita explicació de qui eren i quina era la seva funció. Per què van ser perseguides?

8.      Opinió: creus en l’amor a distància? Per què?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;