dimarts, 25 de juliol de 2017

Categories, sintagmes i funcions de l'oració. Adreçat a l'ESO

Per tal de realitzar l’anàlisi gramatical dins de l’oració convé saber diferenciar el concepte de categoria, sintagma i funció.
Així doncs, les categories gramaticals i els sintagmes remeten a la forma de les paraules o dels grups de paraules; en canvi, les funcions sintàctiques són les relacions que tenen els mots entre ells dins de l’oració.

CATEGORIA
Són els diferents tipus de mots que té una llengua i que apareixen en una oració. Els mots poden classificar-se segons la forma i el significat. Podem trobar vuit categories gramaticals.
TIPUS DE MOTS
VARIABLES
INVARIABLES

.Nom o substantiu:
Ex: cotxe, taula, alegria, llibre...

.Adjectiu:
Ex: petit, trist, espavilat, hàbil...

.Verb:
Ex: Saltar, volar, pensar, córrer…

.Determinant:
Ex: aquest, aquell, teu, algun…

.Pronom:
Ex: ell, això, allò, hi…



.Adverbi:
Ex: allà, ara, bé, poc…

.Preposició:
Ex: a, de, en, amb…

.Conjunció:
Ex: i, però, o bé, ni.

Els mots variables presenten diferents formes segons el gènere, el nombre, la persona, el mode o el temps.
Els mots invariables sempre tenen la mateixa forma. Alerta! els adverbis, les preposicions i les conjuncions no les pots escriure en femení, ni en plural, ni en present ni en passat.

SINTAGMA
És el grup de paraules que s’uneixen per formar una unitat encapçalada per un NUCLI. Podem trobar cinc tipus de sintagmes:
SINTAGMA
NUCLI
EXEMPLE
Sintagma nominal
NOM
-Els meus llibres preferits.
Sintagma verbal
VERB
-Navegava en vaixell.
Sintagma adjectival
ADJECTIU
-Molt senzill.
Sintagma adverbial
ADVERBI
-Massa ràpid.
Sintagma preposicional
No té nucli. Està format per una preposició i un SN.
-Amb una manxa de bici.

FUNCIÓ
Anomenem funció a la relació que tenen un mot o un sintagma amb els diferents mots que trobem dins d’una oració. Així doncs, podem trobar tretze funcions diferents.
Funcions sintàctiques:
Subjecte, predicat, complement del nom, complement de l’adjectiu, complement de l’adverbi, complement del verb, complement directe, complement indirect, atribut, complement predicatiu, complement de règim verbal, complement circumstancial, complement agent.

L’ORACIÓ SIMPLE
Una oració està formada per un conjunt de mots que tenen un sentit complet, i sempre s’ha d’acompanyar d’un verb. Si només en porta un, s’anomena oració simple. L’oració consta de dues peces bàsiques: d’un sintagma nominal (SN) que realitza la funció de subjecte, i d’un sintagma verbal (SV), que fa la funció de predicat.
Per tant,
Oració = SN + SV
(subjecte) (Predicat)
Ex:
-Els pintors de quadres treballen diverses hores per assolir l’èxit.
Categoria: SN SV
Funció: Subjecte Predicat


.Els pintors de quadres
Què és? És un sintagma nominal ---- categoria
De què fa? Fa de subjecte de l’oració --- funció

.treballen diverses hores per assolir l’èxit.
Què és? És un sintagma verbal --- categoria
De què fa? Fa de predicat de l’oració --- funció

El nucli del sintagma nominal (subjecte) és el nom o un pronom, i el nucli del sintagma verbal (predicat) és el verb. Tots dos nuclis tenen l’obligació de concordar en nombre (singular o plural) i persona (1a, 2a, 3a) perquè hi hagi una oració. Per tant, quan no hi ha concordança en nombre i persona entre el subjecte i el verb, no hi ha oració.

Són oracions (hi ha concordança)
-La cadira està trencada.
(3a persona singular --- 3a persona singular)
La cadira” SN (subjecte)
està trencada” SV (predicat)

-Els jugadors de ping-pong s’esforcen molt durant el partit.
(3a persona plural ------------------3a persona plural)
Els jugadors de ping-pong” SN (subjecte)
s’esforcen molt Durant el partit” SV (predicat)

No són oracions (no hi ha concordança)
-La cadira estan trencada
(3a persona singular --- 3ª persona plural)
No hi ha concordança de nombre.

-Els jugadors de ping-pong s’esforçem molt durant el partit.
(3a persona plural---------------------1a persona plural)
No hi ha concordança de persona.

Per un altre costat, el subjecte d’una oració sempre és un sintagma nominal (SN), ara bé, un sintagma nominal realitza més funcions a més de la de subjecte. Així doncs, també pot formar part d’un sintagma verbal (SV) i complementar un verb.
Ex:
-Aquesta setmana U2 actuen a Barcelona presentant la nova gira.
SN (compl. verbal) SN (subjecte) SN (compl. verbal)
Aquesta oració té tres sintagmes nominals, emperò, només un fa la funció de subjecte (U2); els altres dos sintagmes nominals complementen el verb.
El sintagma verbal (SV) està constituït per un verb, que a la vegada fa de nucli, i per la resta de mots que no formen part del subjecte i sí del predicat. De vegades, podem trobar que el sintagma verbal està dividit en dues parts, una davant i l’altra darrere del subjecte de l’oració. Els sintagmes verbals només poden realitzar la funció de predicat.
Ex:
-Aquesta setmana U2 actuen a Barcelona presentant la nova gira.
SN (predicat) SN (predicat)

IDENTIFICACIÓ DEL SUBJECTE D’UNA ORACIÓ
El subjecte pot aparèixer dins de l’oració tant davant com darrere del verb. Per tal de localitzar-lo cal realitzar la prova de la concordança, és a dir, comprovar quin és el sintagma nominal que concorda amb el verb.
Com ho hem de fer? S’ha de canviar el verb de nombre i observarem que canvia també de nombre el sintagma nominal de l’oració.
Ex:
A)
-La cistella de bàsquet està situada a tres metres zero cinc.
-*La cistella de bàsquet estan situada a tres metres zero cinc.
-Les cistelles de bàsquet estan situades a tres metres zero cinc.
La cistella de bàsquet” és el subjecte de la primera oració.

B)
-Demà arriben dos autocars de Madrid.
-*Demà arriba dos autocars de Madrid.
-Demà arriba un autocar de Madrid.
El sintagma nominal subjecte d’aquesta oració és “dos autocars”.


EL SUBJECTE EL·LÍPTIC
El subjecte d’una oració pot no aparèixer atès que ja se sobreentèn, per la persona i nombre del verb. Aquest tipus de subjecte s’anomena el·líptic. Llavors, tota l’oració és el sintagma verbal predicat.
Ex:
-Menjo pasta abans de la cursa.
SV predicat
Subjecte el·líptic: 1a persona del singular (jo)

-Analitzen un episodi de la sèrie Merlí amb els companys.
SV predicat
Subjecte el·líptic: 3a persona del singular (ells, elles)


ORACIONS IMPERSONALS
Aquest tipus d’oracions no tenen subjecte, perquè no el necessiten. Marquen impersonalitat. Tenen com a nucli verbal un verb impersonal. Anem a veure els verbs impersonals:
  1. Els verbs que es refereixen a fenòmens meteorològics:
nevar, pedregar, ploure…
Ex:
-Aviat plourà fins al vespre. (No té subjecte)
SV predicat

  1. El verb fer quan es refereix a un fenomen meteorològic:
fer sol, fer fred, fer calor…
Ex:
-Fa calor en aquest pis. (No té subjecte)
SV predicat

  1. El verb haver-hi:
Ex:
-No hi ha ningú a la plaça. (No té subjecte)
SV predicat

  1. El verb caldre:
Ex:
-Calen deu quilos més de patates. (No té subjecte)
SV predicat



(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Ampliació: Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta de: surtdecasa.cat)

!!EXERCICIS:
  1. Comenta amb exemples la diferència que hi ha entre categoria i funció.
  2. Esmenta si els següents elements són categoria o funció:
Nom, SN, verb, SPrep, determinant, SAdj, SAdv, pronom, adverbi, SV, preposició, conjunció.
  1. Pensa i escriu quin són els nuclis dels següents sintagmes. Què és el nucli?
SAdj, SAdv, SV, SPrep, SN.
  1. Anomena el sintagma nominal que fa de subjecte en les següents oracions. Si cal realitza la prova de concordança.
.Les entrades per als concerts s’han rebaixat els darrers anys.
.No em visita mai, la Carme.
.M’agraden les patates fregides.
.L’alumnat de la classe petita de matemàtiques ha superat la prova de competències bàsiques.
.Renten la roba els dimecres.
  1. Què és una oració impersonal? Escriu un exemple.
  2. Destria quines oracions són impersonals i quines no. Raona el perquè.
.Marxa de casa cada divendres al vespre.
.Passat demà nevarà al Pirineu.
.Cacem els taurons.
.No hi ha més entrepans.
.Cal deu professores.
  1. Esmenta la categoria gramatical de cada mot:
aviat, cantar, cadira, contra, allò, de, colador.
  1. Inventa un sintagma verbal per a cadascun d’aquests sintagmes nominals.
.La Marta i la Júlia______________________________________________.
.La contraportada del llibre________________________________________.
.El darrer dia de curs_____________________________________________.
.Els set magnífics________________________________________________.
.Aquell disc de Mishima___________________________________________.
  1. Pensa un sintagma nominal subjecte per a cada sintagma verbal.
.m’agrada molt.
.fem hores extra aquesta setmana.
.trenquen les cadires expressament.
.venen d’altres països per voluntat pròpia.
.predica la paraula de Déu.
  1. Redacta una oració per a cadascun dels verbs que hi ha a continuació.
pedregar, calen, haver-hi, dibuixar, agradeu.
  1. Raona si són oracions o no i per què.
.Els amics de la meva germana juga a voleibol.
.El Ferrari de color vermell és més atractiu.
.M’encanten els llibres.
.El quadre aquell està descolorit.
.No pinto les dibuixos amb habilitat.
  1. Realitza un esquema introduint allò essencial d’aquest tema i que no pots oblidar.
  1. Inventa un exercici per treballar les categories, els sintagmes i les funcions dins de l’oració.
  1. Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis del present tema? Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Què has pogut millorar amb el treball de la present fitxa? Com? Raona les teves respostes.

dissabte, 22 de juliol de 2017

Galoà el pescador. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

GALOÀ EL PESCADOR
Conte tradicional de Filipines
Galoà era un pescador bondadós i senzill que mai posava mala cara en les tasques diàries. Un dia sortí a pescar i es trobà amb un munt de peixos platejats. Però la intel·ligència no era el seu fort, i durant una llarga estona pensà com capturar-los. En veure que l’aigua era un gran impediment, començà a beure’s el mar. Així, begué i begué fins que arribà la nit. I al matí següent es llevà amb la mateixa obsessió i continuà bevent i bevent sense repòs. Fins que un astut i bromista pescador que l’havia estat observant durant hores se li acostà sigil·losament per l’esquena i el punxà amb el seu arpó. Galoà tingué un sobresalt i digué al pescador:
-“Si no haguessis fet això, m’hauria begut tota l’aigua!”.
I el bromista li respongué:
-“Quants peixos has abassegat amb aquest mètode?”.
-“Cap”, contestà Galoà.
-“Com que jo tampoc aconseguiré clavar el meu arpó en el sol”, li respongué el sagat pescador. Llavors Galoà s’adonà que la seva empresa era impossible, però no s’avergonyí. Només s’enrojolà, i des d’aquell moment l’espavilat pescador fou el seu millor amic i conseller.


(Adaptat de Cuentos del mundo, n.101, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Traducció: Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta de:


!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Cerca al diccionari els mots esmentats i anota el seu significat: enrojolar, sagat, abassegar, sigil·losament.
  3. Compila tots els verbs que apareixen dins del conte i esmenta el seu temps verbal.
  4. Busca tres adverbis que apareguin al conte i digues de quina classe són.
  5. Recull tots els adjectius que hi ha en aquest conte.
  6. Creació: canvia el final d’aquest conte d’arreu del món respectant els mateixos protagonistes.
  7. Opinió: a la vida real podem trobar personatges tan innocents com en Galoà? Per què creus que existeixen? Com podem ésser més intel·ligents? Raona la teva resposta.
  8. Fòrum: moltes vegades ens capfiquem en realitzar coses complicades tot i que sabem que serà difícil aconseguir els resultats desitjats. Per què creus que ho fem? Argumenta la teva resposta.

dimecres, 19 de juliol de 2017

El pont de Chuichui. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom



EL PONT DE CHUICHUI

Conte tradicional de Xina

En un poblat de Xina, construït sobre un barranc en el fons del qual hi havia un riu, vivia una bella jove anomenada Chuichui que teixia molt bé. Un dia la bruixa del gel anà a visitar-la i li digué que li confeccionés un vestit. Però Chuichui es negà perquè la bruixa no era ni justa ni bona. A l’altre costat del barranc vivia Lao-Si, un home ben plantat i savi, expert en arts marcials. Un dia el bruixot del riu pujà a visitar-la i li digué que li ensenyés el que sabia. Emperò Lao-Si es negà perquè el bruixot no era ni just ni bo.

No havia pont que unís els dos costats del barranc, i per això Chuichui i Lao-Si s’enamoraren des de la distància. Parlaven d’amor de veu cridant fins que Chuichui, afònica, teixí un pont de corda. Una vegada acabat, Lao-Si cridà a uns ocells per a què li portessin l’altre extrem del pont. Però amb el primer i sonor petó dels enamorats, els dos bruixots es despertaren: havia arribat l’hora de la venjança. Així que uniren les seves forces, i per la nit, quan els enamorats dormien, intentaren destruir el pont. Emperò una forta tempesta es desencadenà, i un llamp els llançà a les profunditats del riu, on s’enfonsaren per a la eternitat.



(Adaptat de Cuentos del mundo, n.100, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: olordemandarina)



!!EXERCICIS:

1.      Redacta un resum d’aquest conte d’arreu del món.

2.      Descriu els principals personatges tal com te’ls imagines: Chuichui, Lao-Si, el bruixot.

3.      Per què el bruixot i Lao-Si s’enfaden?

4.      Cerca cinc verbs i tres adjectius que apareguin al conte.

5.      Què t’ha transmès aquest conte?

6.      Pots extraure algun ensenyament per al nostre dia a dia?

7.      Busca informació sobre les bruixes i realitza una petita explicació de qui eren i quina era la seva funció. Per què van ser perseguides?

8.      Opinió: creus en l’amor a distància? Per què?


diumenge, 16 de juliol de 2017

Tot recordant Joan Duch i Arqués: el poeta de Juneda. Adreçat a tothom

El jove Joan Duch va veure truncada la seva trajectòria laboral i sobretot la literària per la maleïda tuberculosi, malaltia que tantes vides s’emportava ara fa unes quantes dècades. Tingué una vida efímera, però intensa, i plena de talent, on sobresortí en l’àmbit cultural de la Juneda de la seva època i ben aviat es féu un lloc entre els poetes més destacats de les terres de ponent, a la vegada, essent un clar exponent de la poesia noucentista.
Si en les darreres dècades ens han arribat exemplars a les nostres mans del poeta de Juneda, tot ha estat gràcies a la magnificent tasca filològica de Joan Cornudella i Olivart, que n’ha reivindicat la seva figura fins a col·locar-la al lloc que es mereix. Així doncs, ens han arribat de mà seva els volums “Antologia de poetes junedencs” (1994), de l’Editorial Fonoll; “Joan Duch i Arqués. Poesies” (1995), editat per la Universitat de Lleida; “Joan Duch i Arqués: obra dispersa: 1916-1929” (1999), publicat per Editorial Fonoll; a més de diversos articles en diverses revistes literàries, o ésser un dels que s’amagava darrera de l’organització de l’exposició en el norantè aniversari de la seva mort: “Exposició Joan Duch i la Juneda del seu temps 1899-1929”, però qui era realment Joan Duch?
Nascut a la vila de Juneda un 27 de novembre del 1899, al carrer Major número 24 de Juneda, era el segon de sis germans. Fill de pares botiguers. El seu nom de casa era conegut com a ca l’Adroguer. El seu avi Joan Arqués i Tort era un saberut que llegia diàriament la premsa, es caracteritzava per donar consells i exercir de jutge de pau a l’ajuntament, a la vegada, també participava de les activitats esportives i culturals de la vila, fins i tot, exercí de tinent-d’alcalde. Fou ell qui inculcà al jove Joan l’amor pels llibres i la inspiració per escriure sobre temes populars de Juneda.
Ben d’hora els mestres s’adonaren que Joan tenia art quan es posava a escriure, hi veien un escriptor en potència, i no s’erraren en la predicció. Acabats els estudis primaris a l’escola de Juneda, continuà l’aprenentatge als Maristes de Lleida. El 1914 estudià peritatge mercantil a l’Escola Superior de Comerç a Barcelona amb excel·lència. Finalitzà els estudis i comença a treballar al Banc de Barcelona, ubicat a la plaça Urquinaona. Joan Duch dedicava el temps lliure a perdre’s per les biblioteques, llegir i assistir a conferències, així com a anar a la tertúlia “Capvespre Junedenc” que cada dissabte no festiu es realitzava en els magatzems de “El Siglo” de Barcelona. Allí es reunien junedencs amb inquietuds culturals que residien a la ciutat comtal per motius laborals o d’estudis. Aquestes reunions es portaren a terme fins al 1920.
És interessant aturar-nos al 31 d’agost del 1919, ja que a Juneda se celebraren els primers Jocs Florals dins els actes de la Festa Major local. En aquest important certamen literari foren premiats entre d’altres Josep Carner, que guanyà la Flor Natural amb el poema “Ram de tres roses” o Guerau de Liost.
En aquella època en Joan vivia al carrer Banys vells, proper a l’església Santa Maria del Mar. Ja al 1917 escriu la primera crònica periodística de caire polític al diari republicà “El Ideal” de Lleida; i a l’octubre del 1918 dins el diari “El Pallaresa” veu publicada la primera narració breu, “El pastor de la masia”.


El febrer del 1920 Joan Duch retorna a Barcelona per treballar ara al Crèdit Lyonnais. Temps en què esdevé baixa per al servei militar, atès que li diagnosticaren un principi de turberculosi. El nostre poeta col·labora a la revista de to satíric “La Pubilla” de Juneda, on signa sota el pseudònim de “Le Chante Claire”. Durant aquest període, Duch compaginà la participació a la premsa lleidatana del moment, així doncs, podrem llegir els seus escrits dins “El Ideal” o “El Pallaresa”. El jove poeta aviat mostra les seves pretensions polítiques, és declara nacionalista d’esquerres. Es posiciona a favor de la classe obrera, critica el poder eclesiàstic i el seu fanatisme, ja que veu que limita el progrés dels joves.
Convé fer una especial referència al 19 de juliol del 1920, perquè Joan Duch formà part de la comissió que portà Àngel Guimerà a la vila de Juneda per ser homenatjat i posteriorment veure representada l’obra “Maria Rosa” al teatre Foment.
Els escrits a la premsa oscil·len des de la política, fins a la narrativa breu i a les cròniques d’informació agrícola. Ho veiem a “El Ideal” (1917-19) i a “El Pallaresa” (1918).
Inicià la vessant poètica amb tan sols divuit anys, publicant els primers poemes dins del setmanari l’Estel de Les Borges Blanques. És en aquest temps quan s’enamora de Dolors Cornudella, fet que es plasmarà en la seva poètica amb certa nostàlgia per l’amor perdut, la solitud i similars. Joan Duch es convertí en un lector assidu tant de la premsa com dels clàssics grecollatins, poetes orientals, així com també autors noucentistes per estar al corrent de les modes. Al jove poeta sempre se’l podia veure passejar amb un llibre a la mà. Els seus poemes començaren a poder-se llegir en revistes de les contrades lleidatanes: “Lleida” (1926), “Vida Lleidatana” (1926-29), “Pla i Muntanya” de Balaguer (1927-29), “Tàrrega” (1928).
L’octubre del 1926 s’edita el primer poema “El campanar de la vila”. A partir del 1927 esdevé el poeta capdavanter de la revista “Pla i Muntanya”. La revista jugà un paper destacat en la vida de Duch, perquè feren arribar un poema, “Moments de carrer” a la revista “Ressorgiment” de Buenos Aires, i d’aquesta manera, el jove poeta amplià l’horitzó poètic.



Duch també dedicà esforços a la traducció d’autors com Baudelaire o Kikakou, poeta japonès del segle XVII que escrivia “Haikais”. Alhora ho compaginava escrivint assajos sobre novetats literàries i la creació de narracions curtes. No acostumava a presentar-se en premis literaris, ara bé, li atorgaren el premi de l’Agrupació Cultural Lleidatana de Joventut Republicana. Rebé com a guardó la medalla d’argent per l’obra “Tríptic”.
El nostre poeta creava de manera infatigable, emperò la malaltia trucà a la seva porta i li tallà el ritme creatiu, tot i refugiar-se en la poesia quan la salut li permetia. Duch s’allunya de familiars i d’amics i es reclou en l’escriptura quan pot. Es veu obligat a desplaçar-se a Encamp, Andorra per cercar un remei a la malaltia. Allí es fa amic del poeta Melcior Font, periodista, poeta i traductor, redactor de “La Veu de Catalunya” i del setmanari infantil “Jordi” i de sa germana Magda, que a la vegada l’inspirarà. El 1928 el seu germà el va a buscar a Andorra, es troben a Organyà, però en la tornada recaigué i arribà la mort, el 19 de gener del 1929. El seu traspàs tingué un considerable ressò en les revistes “Lleida”, “Vida Lleidatana”, els diaris “La Veu de Catalunya”, “La Publicitat”, “La Nau”, les publicacions comarcals “Pla i Muntanya”, “La Veu de l’Urgell” de Mollerussa i “Ressorgiment”, la majoria de les quals havien vist publicats en vida poemes d’en Joan.
El 25 de maig del 1931 i gràcies a la tasca sense preu de Melcior Font, que vetllà perquè els amics del poeta, com Pau Guimet, de la revista “Vida Lleidatana”, editessin un recull de poemes escollits per l’autor poc abans de morir, intitulat “Les hores gerdes”. Val a dir que tot i que Duch tenia reconeixement com a poeta, no s’atrevia a editar un recull de poemes, atemorit per la crítica. Catorze d’aquests poemes inclosos ja aparegueren a “Pla i Muntanya” amb d’altres títols, i vint-i-vuit eren esbossos creatius que reescrigué per a l’obra. A través d’aquest poemari hi trobem exemplificats els temes següents: el temps, l’estació, el paisatge humanitzat, poesia meteorològica d’estil carnerià, la natura personificada, el món rural, cants a l’amor mitjançant el paisatge, la meditació a través de la contemplació, la mort ancorada a l’anyorança per tot el que ha viscut, la descripció d’espais junedencs: el campanar, les fonts del terme, els carrers... to nostàlgic i espiritual. Així doncs, el poema “Moments de carrer” és un homenatge al carrer Major de la vila.
La poètica de Joan Duch mostra la influència maragalliana, es plena de descripcions verdaguerianes i de la visió de la novetat que aportaven els noucentistes. Si Duch des del punt de vista poètic es mostrava més melancònic, pel que fa a la poètica interior, estava copsada per l’obsessió per l’amor, força normal a la seva edat. Queda evidenciat que en la poesia de Duch, com també la seva carrera vital, té reminiscències d’altres poetes que moriren joves: Màrius Torres o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, i que foren coneguts postmortem.

Duch fou un poeta d’influència noucentista i que tenia com a referents per crear el seu art a Guerau de Liost, al seu admirat Josep Carner, a qui imità i recreà en els versos, Magí Morera, Joan Salvat-Papasseit, Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Sebastià Sánchez-Juan, Tomàs Garcés, Jaume Agelet, Eugeni D’Ors, Josep Maria de Sagarra o Joan Llongueras, els simbolistes francesos: Baudelaire, Verlaine, o els orientals Enomoto Kikakou i Rabindranath Tagore, entre d’altres. Tingué un paper valuós dins el renaixement literari lleidatà.
Pel que fa a la seva obra, podem trobar dues etapes ben diferenciades:
Una primera que abasta de 1916-1919, de recerca, on Duch escriu articles periodístics. Situa la prosa per davant de la poesia. Col·labora a la revista satírica “La Pubilla” de Juneda, on edita retrats d’habitants de Juneda. El 1917 a la premsa lleidatana escriu articles sobre fets viscuts al poble o a Barcelona, mesclades amb cròniques polítiques o de caire literari. També trobem poemes d’estil maragallià.
Entre 1918 i 1919 Duch reprèn l’article periodístic, ara escriurà cròniques agrícoles, reflexions polítiques o ressenyes culturals. Lliura el conte “El pastor de la masia” per a “El Pallaresa”, que imita les narracions curtes modernistes. Obra oberta a diferents interpretacions.
Una segona etapa que va del 1926 al 1929. El poeta es reclou en la literatura per foragitar els problemes de salut. Segueix escrivint poemes. S’editen una setantena de poemes entre l’octubre del 1926 i el juny del 1929 repartits entre les revistes: “Vida Lleidatana”, “Lleida”, “Pla i Muntanya”, “La Veu de Catalunya”, “Tàrrega” i “Ressorgiment”. Alguns d’aquests poemes seran els elegits per la selecció que posteriorment conformarien el volum “Les hores gerdes” (1931), poemari on a través del paisatge ens parla del seu amor. Duch es capficava en trobar un llenguatge i estil personal. En són una mostra la insistència per recrear versos, el to intimista quan ens parla de l’amor perdut, la presència de paisatges vitals rurals com en Jacint Verdaguer, l’aparició del record o bé l’acceptació de la mort. Altrament, Duch també explanà en els seus versos l’optimisme, la sinceritat i la ironia. Al mateix temps estava marcat pel to popular i d’aquí que alguns dels poemes semblin cançons populars. Darrere dels versos del poeta junedenc ens mostrava la vida, el fet biogràfic, el dolor, l’esperança i les ànsies per guarir-se, tal i com afirmà l’estudiós Joan Cornudella. Quan Duch perd aquesta esperança per viure, la poesia esdevé més melangiosa.
Duch com en Josep Carner, Salvador Espriu, Agustí Bartra i tants altres, era un perfeccionista, i retocava alguns versos per millorar-los. D’entre les composicions estròfiques més emprades pel nostre poeta trobem la quarteta de versos heptasíl·labs i el quartet, quatre versos isosil·làbics, estrofes que abundaven en les cançons populars o corrandes. Però per la poètica de Duch traspuaven el sonet, l’apariat, la sexteta, o l’innovador haikai o haikú, que fou descobert per Josep Maria Junoy el 1920 i l’introduí a la poètica catalana. Els poemes que escrivia Duch podien tenir quatre, cinc, set, vuit, deu, onze (hendecasíl·lab) o tretze síl·labes (alexandrí).


Joan Duch, poeta junedenc de cor i d’ànima, efímer, prolífic, sensibilitzat, polititzat, rural, modern, perfeccionista, enamorat, desaprès, vindicat i sobretot, talentós, ens va llegar uns versos exemplars, uns poemes escrits amb una joia que l’honora, com aquelles cantarelles populars que ens arriben, i ens arriben per quedar-se. És un plaer poder-los llegir i gaudir en qualsevol moment, versos d’una extremada bellesa, aquests són els adjectius que millor resumeixen la poètica d’un rapsode que estimava el seu poble i que de fet, va treballar pel seu poble, Juneda.
Josep Maria Corretger Olivart
3-7 Juliol del 2017


ALBA
Claror sonora d’ocells.
Mirada d’enamorada.
Vertigen dolç d’orenells,
que mullen la matinada.


Fulles dels arbres, joiells
de la llum, galta gemada.
(“Les hores gerdes”, 1931)

BRUNA PAGESA COLRADA...
Bruna pagesa colrada
de tendres clarors del prat
t’agencen d’enamorada
mil roses de voluptat.


Turgent et dóna la sina
un aire lleu de renou,
talment la sentor divina
de l’aigua dintre el pou.

Ardida ta passa dansa
al ritme pur del teu flanc.
L’alè de la cobejança
et mulla els llavis de sang.

Ton cos olorós de l’herba
que portes al davantal
es blinca al vent que l’enerva
talment com un arc triomfal.
(“Vida Lleidana”, 15 de juny del 1929)


MA VILA DE FESTA
Festa Major
Dia clar, roent de festa
com esclat de riallada
i follies que el cor gesta
al caient de la vesprada.

Jorn gentil, encès d’ocells
neguit del pastor que enyora
els molsuts llavis vermells
al dolç bes de sa pastora.

Ja davalla amb ses ovelles
quan al pla ballen sardanes
el dringar de les esquelles
acompanya les campanes.

I donzelles enramades
que pintegen suau cançó
reparteixen flors gemades
en passar la processó.

S’ou la música encisera
els esplais de les fontanes
i la guatlla cridanera
en les sembrades foranes.
(“L’Estel, 30 de setembre del 1917)



(Imatges extretes del dossier de l'exposició del norantè aniversari)


BIBLIOGRAFIA:
.CORNUDELLA, Olivart, Joan, (1996). Joan Duch i Arqués (1899-1929), un poeta noucentista oblidat, Reduccions. Revista de poesia, número 68, Vic.
.DIVERSOS, (1994). Antologia de poetes “junedencs”, Pagès Editors, Lleida.
.DUCH i Arqués, Joan, (1995). Poesies, Biblioteca Literària de Ponent 1, Universitat de Lleida, Lleida.
.DUCH i Arqués, Joan, (1999). Obra dispersa 1916-1929, Editorial Fonoll, Juneda.

!!EXERCICIS:
1. Destaca cinc aspectes de la vida i obra del poeta Joan Duch.
2. Per què se l'anomena el poeta noucentista oblidat?
3. Quines són les principals característiques literàries en la seva obra poètica?
4. Quins gèneres literaris va cultivar i per què?
5. Pots esmentar les autors que més el van influir?
6. Per què el podem anomenar "el poeta del poble"?
7. Opinió: què t'han semblat els tres poemes que s'aporten en aquest article? Raona la teva resposta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;