diumenge, 30 de setembre del 2012

Aprenem paraules (25). Adreçat a tothom.



.Cacic:

1. Persona influent que exerceix un control en assumptes polítics, administratius o socials en certes societats rurals.

2. Reietó dels indis de les Antilles, de Mèxic, del Perú i d'altres parts d'Amèrica.


Ex:

-Durant el franquisme foren diversos els cacics que hi havia al país.



.Prolepsi:

Figura retòrica de caràcter lògic que consisteix en anticipar-se a una objecció.


Ex:

-Gràcies a la prolepsi el detectiu va descobrir que pretenia l'acusat.



.Incardinar-se:

1. Un bisbe integra un clergue dins el seu bisbat.
2. Unir, lligar una cosa a una altra de manera íntima.

Ex:

-Com dos cossos incardinats, es bellugaven dins l'alba.



.Sadollar:
1. Satisfer plenament la gana d'algú.
2. Satisfer el desig d'algú.

Ex:

-Amb les almoines rebudes va poder sadollar la seva fam.


(Extret i adaptat: DIEC2)

(Dibuix de: Mònica Horvat. Abrazo.)


!!EXERCICIS:

1-Escriu dues oracions amb cadascuna d'aquestes paraules.

2-Aporta tres paraules que desconeguis i anota el seu significat.

dissabte, 29 de setembre del 2012

Fragment de "Mar i cel" per comentar (1). Adreçat a 2n de Batxillerat.




                                               Saïd: […]
I ara escolteu, companys, per sa vergonya.
Mon pare era moresc, amor sentia
a una noia cristiana, i s’uní amb ella
fingint sa conversió; dels dos vaig nàixer.
Apar un Jesuset, la mare em deia.
Sembla un hurí d’hermós, feia mon pare.
I amb sos petons creixia, en tant confosos
Versículs del Coran i de la Bíblia,
Despertant i dormint barbotejava.
Ma casa era un jardí de prop de València:
flors a l’entorn; pertot; fins dintre l’ànima
de mos pares amants, quanta ventura!
Ella veía a Jesús; ell al Profeta;
i tan feliços eren, que semblava
com si haguessen fet pau en l’altra vida,
per tant amor atrets, Crist i Mahoma.
Mes la pau era sols dins de casa!
Lo record aquí el tinc! Mon pare un vespre
a la mare abraçà, i alçant amb ira
una eina del treball, eixí al defora.
Al fer-se jorn, trucaren. Ai! Poruga
la mare obrí. Qui hi ha? Crist se sentien,
pertot: un cos a nostres peus llençaren,
i s’oí: Dona: és ton marit; enterra’l!

(Guimerà, Ángel, (2012). Mar i cel, Edicions 62, Barcelona, pp. 101)
(Imatge extreta de: ciatre.com)
!!EXERCICIS:
1-Contextualitza aquest fragment amb dues línies, és a dir, ubica'l dins de la història de "Mar i cel".
2-Realitza un comentari de vuit a quinze línies sobre el present fragment. Pensa que hi ha diverses coses a tractar. També podeu comentar perquè el personatge en qüestió comenta això.

dimecres, 26 de setembre del 2012

Retrum. Quan érem morts. Francesc Miralles. Adreçat a l'ESO.

En aquesta fitxa treballarem el llibre de Francesc Miralles, "Retrum. Quan érem morts", una novel·la recomanada per mi i que us agradarà molt, tracta sobre un grup d'amics misteriosos, bé, ja anirem veient què passa, no us comento res més, perquè sou vosaltres els protagonistes, els que ho heu d'explicar. Sí que us he de dir que és un llibre que està fent furor entre el públic més jove.
Les edicions de "Retrum" estan molt ben cuidades, tenen un bon disseny on destaca com és evident, el color negre per sobre de totes les coses, i els laterals de les pàgines completament pintats. Quan el tingueu a les vostres mans us en adonareu.
Apa doncs, a llegir força, que ens ho passarem bé!


N.B. Si desitgeu tenir més informació del seu autor, poseu al cercador del blog "Francesc Miralles" i anireu a la presentació del "Retrum 2" a Cerdanyola del Vallès:

http://llengilitcat.blogspot.com.es/2011/06/el-retrum-de-francesc-miralles-adrecat.html
(Imatge extreta de: racocatala.cat)
!!EXERCICIS:
1-Esmenta el títol del capítol que estàs treballant i realitza un petit resum de sis a vuit línies. Pensa a indicar el teu nom i cognom.
2-Anomena el nom del capítol i explica el significat de tres paraules noves que has après.
3-Escriu una oració amb cadascuna de les paraules que has après a l'exercici anterior.
4. Opinió personal: Per què t'agrada o no t'agrada "Retrum"? Justifica la teva resposta.



dijous, 20 de setembre del 2012

Estratègies per trobar sinònims i antònims. Adreçat a Batxillerat i PPAS.

Anem a recordar algunes estratègies a l'hora de cercar sinònims i antònims, així com també d'alguna recomanació.
1. Hem de trobar una paraula equivalent i adequada al context en què apareix al text.
2. Intenta deduir sempre aquell mot pel context. Si cal, llegeix el fragment tres o quatre vegades. Sovint passa que no coneixes el mot, però pots tenir capacitat per cercar un sinònim.
3. Trobar el lexema (arrel) de la paraula demanada i destriar els seus afixos, t'ajudarà a descobrir el seu mot primitiu, o el que és el mateix, mot d'origen. Llavors, podries descobrir el seu significat. Això sí, abans hauràs de separar l'arrel dels afixos (prefix, infix i sufix).
4. Respecta sempre que es pugui el gènere i el nombre dels sinònims i dels antònims, és a dir, si la paraula que et donen al text està en femení plural, tu l'hauràs d'escriure si pot ser en femení plural. Ara bé, si al text apareix per exemple el mot en plural i a sota de l'exercici te la demanen en singular, tu tens plena llibertat per no posar-la en plural. Aquest és un dels paranys que sovint posen.
5. Pel que fa als antònims, comporten més dificultat, atès que, primer hauràs de trobar el seu sinònim i llavors pensar en un contrari d'aquest mot. Però has de seguir sempre aquests cinc passos. Començar pel pas contrari, intentar d'entrada ja trobar l'antònim serà una tasca amb doble dificultat.

6. Et podrà facilitar trobar l'antònim desmuntar la paraula per afixos, és a dir, potser traient el prefix, ja el tindràs i no caldrà que t'hi trenquis el cap:

Ex: indefugible-------defugible (antònim)
7. Mai perdis més de dos minuts rumiant si et ve a la ment un sinònim o un antònim, no és fàcil, deixa-ho per al final de l'examen.
!!4 consells:
-L'exercici de sinònims i d'antònims és una metodologia molt adequada per anar aprenent paraules i no repetir-les en un text. Si un mateix mot apareix diverses vegades en un text, perd riquesa lèxica. Penseu que l'alumnat d'ESO acostuma a repetir molts cops una mateixa paraula en un text de deu línies.
-Recordeu també que després d'haver escrit un text mai trobareu els errors, ja que esteu bloquejats, per tant, convé reposar uns minuts i tornar a reprendre el text, llavors sí que els trobareu.
-Organitza't bé, gestiona de manera adequada el temps i no deixis mai la revisió ortogràfica d'un text en un examen per a darrera hora.
N.B. Com més llegiu, més senzill ho tindreu per reconèixer i obtenir mots sinònims i antònims. És molt important almenys un cop per setmana llegir la premsa per anar adquirint vocabulari.
(Imatge extreta de: blocs.xtec.cat)
!!EXERCICIS:
1-Cerca dos mots i escriu diversos sinònims de cadascun.
2-Busca dos mots i escriu diversos antònims que et vinguin a la ment.
3-Pots posar al cercador del blog 'exàmens' i trobaràs textos per aprofundir en aquesta fitxa.
4- Si us atreviu, podeu cercar sinònims del malparlat capità Haddock que apareixen a la imatge.

dimecres, 19 de setembre del 2012

Mots estrangers semblants i paraules plenes de significat. Adreçat a Batxillerat.

Us recomano aquests dos articles de Núria Puyuelo, molt interessants des del punt de vista lingüístic i que us serviran per a tenir presents altres aspectes dins la llengua.
(Imatge extreta de: blocs.cpnl.cat)
!!EXERCICIS:
-Pots realitzar un petit resum de l'article que desitgis. Recorda que resumir no és copiar, sinó explicar que has entès amb les teves paraules.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Guies de lectura: "Quadern d'Aram", "Antologia poètica" de Màrius Torres i "Cròniques de la veritat oculta". Per l'alumnat de literatura 2n Batxillerat.

De moment us deixo caure tres guies de lectura o algun altre material addicional per treballar les lectures. De moment, per la xarxa només hi ha aquestes.
Per tant, queden pendents les de:
"Mar i cel" d'Àngel Guimerà, "Antologia poètica" de Josep Carner, i "Antígona" de Salvador Espriu.
A mesura que es vagin editant aniré afegint-les aquí. Espero que en traieu un bon profit. Salut i lletres!


."Quadern d'Aram":

http://llenguacat.wikispaces.com/file/view/guia+de+lectura+quadern+d%27aram.pdf








."Com un foc invisible... Antologia poètica":

http://llenguacat.wikispaces.com/file/view/guia+de+lectura+antologia+po%C3%A8tica+de+m%C3%A0rius+torres.pdf







."Cròniques de la veritat oculta":

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/4de6fa8a-0567-46ef-b30d-4596317f66b6/calders_alumnat.pdf


http://f-eines.alaxarxa.cat/litecas/images/file/GUIA%20DID%C3%80CTICA%20CALDERS.pdf





(Imatges extretes de:
literaturacatalanamv.blogspot.com, literaturacatalana.elviracarrillo.blogspot.com, lecturanda.cat)


!!EXERCICIS:
-Anota de manera esquemàtica allò que succeeix en cada capítol o conte. Si es tracta d'un poema, esmenta la seva temàtica.

-Escull un fragment de la novel·la o un conte que t'hagi agradat i comenta'l. Si prefereixes un poema, pots fer el mateix: treballar un poema i realitzar un petit powerpoint per exposar-lo a l'aula.

Guia de lectura de "Drames rurals" i "Laura a la ciutat dels sants". Per 2n de Batxillerat.

Aquí us adjunto dues guies de lectura per a l'alumnat de Llengua Catalana i Literatura (matèria comuna) i que seran les que seguirem a l'aula i que us complementaran la lectura a més dels estudis introductoris que hi ha dins sengles llibres.
Material que us recomano imprimir. Recordar que aquestes guies us orientaran quelcom més en la lectura i que no en seran cap substitució.
."Drames rurals":

."Laura a la ciutat dels sants":

N.B. Tant els de Llengua Catalana i Literatura, com els de Literatura, de 1r i 2n de Batxillerat podeu ampliar continguts de llengua a:

http://llenguacat.wikispaces.com/


(Imatge extreta de: libros.fnac.es i grup62infantiljuvenil.cat)
!!EXERCICIS:
-Esquematitza amb una graella allò essencial que succeeix en cada conte o capítol per tal de recordar-ho.

-Escull un fragment que t'hagi fascinat d'una de les dues obres i comenta'l.

La narració. Adreçat a 1r d'ESO.

La narració és un gènere que està escrit en termes generals en prosa. 

1. Apareix un narrador o narradora que explica uns fets.


2. Els fets són explicats en primera o tercera persona.


3. Estan protagonitzats per uns personatges en un temps i en un espai.


4. Hi ha cinc elements que no poden faltar en una narració:

Qui?, Què?, Per què?, Com?, On?, Quan?


5. En un text narratiu podem trobar dos tipus de narradors:

A) Narrador intern:

Està dins de la història. L'explica com si hi participés i per això ho fa en 1a persona.

B) Narrador extern:

Situat fora de la narració. Observa els fets i els comenta. Parla en 3a persona.


6. Hi ha tres gèneres narratius elementals:

A) Narrativa.

Escrita en prosa.Trobem la llegenda, el conte, la novel·la, les memòries, el còmic.


B) La dramàtica (teatre):

Escrita en prosa o en vers. També apareixen acotacions (reaccions i explicacions dels personatges).

C) Lírica (poesia):

Gènere escrit en vers. El poeta expressa sentiments, desitjos.


(Imatge extreta de: rgarciarasero-carpeta-digital.blogspot.com)

  
!!EXERCICIS:

1-Cerca per Internet el nom de tres obres de poesia, tres de narrativa i tres de teatre i anomena el seu autor/a.

2-Redacta una narració on apareguin elements d'aquesta fitxa: un narrador, uns personatges, el qui, el què, el quan...

3-Digues el gènere de cadascuna d'aquestes obres:

.El violí D'Auschwitz, de Maria Àngels Anglada.
.Les aventures d'en Massagran
.Els tres porquets.
.Terra baixa, d'Àngel Guimerà.
.L'Atlàntida, Jacint Verdaguer.
.Romeu i Julieta, de William Shakespeare.




dilluns, 17 de setembre del 2012

Material complementari de "Mar i Cel", d'Àngel Guimerà. Adreçat a 2n de Batxillerat.


A l'alumnat de 2n de Batxillerat del grup de literatura:
Us adjunto una sèrie de materials complementaris a la lectura de l'obra d'Àngel Guimerà. Si en trobo més ja els aniré afegint.


Bé, aquí teniu el més destacat fins ara:


www.tnc.cat/.../download?.../guia_maricel.pdf

(Guia complementària del TNC a l'obra).


http://www.youtube.com/watch?v=fAB80LM7OBE 

("Himne dels pirates", per Dagoll Dagom, 1988).


http://www.dagolldagom.com/ca/download/507/Dossier%20Mar%20i%20Cel%202.pdf

(Material informatiu sobre Dagoll Dagom i la seva representació de "Mar i cel".


http://www.geocities.ws/alfonsgc/documents_web/1bat_llibre_maricel.pdf

(Text adaptat per a la versió de Dagoll Dagom)


http://literaturacatalanamarta.blogspot.com.es/

(Biografia d'Àngel Guimerà)


http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/terrabaixa/flashpaper_terrabaixa.swf

(Material per ampliar en Guimerà)


(Imatge extreta de: grup62infantiljuvenil.cat)


!!EXERCICIS:

1-Llegeix "Mar i cel" i esquematitza els conflictes que apareixen a l'obra.

2-Prepara un acte i realitza'n una exposició oral a l'aula.

3-Descriu els personatges principals que apareixen a l'obra: Saïd, Blanca, Joanot...

4-Adjunta un link interessant sobre l'obra "Mar i cel" i que desitgis compartir.

dijous, 13 de setembre del 2012

Vocabulari. Lectura El Gnom, el Príncep de la Terra. Adreçat a 1r d'ESO.

Amb la lectura de El Gnom, el Príncep de la Terra de Fernando Trias i Àlex Rovira hem après una sèrie de paraules interessants que treballarem en aquesta fitxa.
Anem a recordar-ne el seu significat:
.Sòl: terra.
.Etílica: alcohòlica.
.Llodriguera: cau, amagatall.
.Il·limitada: que no té fi.
.Ombrívol: espai amb ombra.
.Entabanat: enganyar, ensarronar.
.Bajanada: adsurditat, ximpleria. Recorda que "tonteries" és un castellanisme.
.Incredulitat: qualitat de no creure quelcom.
.Rondinant: queixar-se d'alguna cosa.
.Esclatar: rebentar, esclatar.
.Enfurismat: empipat, enfadat.
.Esponjosa: suau.
(Imatge extreta de: illadelsllibres.blogspot.com)
!!EXERCICIS:
1-Redacta una oració amb cadascuna de les següents paraules.
sòl, etílica, llodriguera, il·limitada, ombrívol, entabanat, bajanada, incredulitat, rondinant, esclatar, enfurismat, esponjosa.
2-Inventa una petita narració de vuitanta a cent paraules on apareguin aquests mots.

3-Escriu un petit resum de set a deu línies d'aquest conte que hem treballat.

dimecres, 12 de setembre del 2012

Va de concordances. Adreçat a tot l'alumnat.

En aquesta fitxa repassarem les concordances entre el subjecte i la seva resta "d'amics": el verb, el predicat i l'adjectiu. Veurem que hi ha alguns casos que recomanen usar el plural o el singular. Aquest cop ho faig mitjançant uns enllaços que us portaran directament al material, molt bo, per cert. Tenir ben clara la teoria d'aquesta fitxa us farà donar un gran pas en l'escriptura d'oracions i de textos.




.Concordança subjecte-verb:

http://esadir.cat/sintaxi/concordsv


http://www.upc.edu/slt/fl/fitxa_content.php?id=61&tipus=p



.Concordança subjecte i predicat:

http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/subpred.htm

(En gènere, nombre).



.Concordança de l'adjectiu:

http://esadir.cat/sintaxi/concordadject



!!Per repassar continguts elementals:

-El subjecte i el predicat a mode de joc:

-Ampliació d'exercicis a:
-Reforça:


(Imatge extreta de: globuscostabrava.com)



!!EXERCICIS:
-Subratlla la forma correcta de les següents oracions. Reflexiona bé cada cas.
1. (Molt / Molts) homes ajuden a les tasques de la llar.
2. Aquella reunió de feina fou (tota / tot) una aventura.
3. (Un / Una) mar de somnis és el que m'agradaria tenir.
4. Avui (falten / falta) tres alumnes a l'aula.
5. Si (hi han / hi ha) suficient quòrum anirem al teatre.
6. Camisa i pantaló (adequats / adequat) per a l'ocasió.
7. (M'agradaria /M'agradarien) menjar una taronja tropical.
8. (L'anàlisi clínica / Les anàlisis clíniques) són satisfactòries per la salut.
9. Tinc un (globus / globo / globu) per a cada nen.
10. M'ha sortit dos (poros / porus / poro) a la cara.
-Aporta un cas de concordança que et faci equivocar i reflexiona el perquè mitjançant un exemple.
-Realitza un petit resum a mode d'esquema d'un dels tres tipus de concordança apareguts en aquesta fitxa i inventa't els exemples.
-Escriu cinc oracions que comencin amb un subjecte i cinc que comencin amb un predicat. 

dimarts, 11 de setembre del 2012

El parlar del Baix Segre. Adreçat a tothom.


El parlar d’algunes zones dialectals, com per exemple, la nostra, el baix Segre s’ha anat perdent a causa de la força primerament de l’escola i després dels instituts, que han vetllat per un model de català més estandarditzat i normativitzat. Però hem de tenir present que aquesta manera de parlar característica d’una zona ja existia molt abans de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913) i més contemporàniament de l’Institut d’Estudis Catalans. Tot parlar dialectal forma part de la riquesa cultural d’una zona, que cal mantenir i preservar, tal i com deia un professor meu de la universitat, el filòleg Ramon Sistac. Escoltar i parlar un dialecte fa passar bones estones descobrint paraules. Si hom posa molta cura en el parlar de la gent, sobretot dels més grans, que són els que més el conserven perquè ja no els ha tocat tan de prop la normativa gramatical contemporània, descobrirà la bellesa d'aquests “petits parlars” dins d'un dialecte. I val a dir, que també és d’agrair poder gaudir-ne. És per això que n’he compilat algunes de ben característiques de la nostra zona dialectal, del Segrià. Algunes encara segueixen ben vives, d'altres són ben genuïnes, però la cosa no acaba aquí, n’hi ha moltes més. Tenim la sort que moltes perviuen amb bona salut. D'aquí que a poc a poc s'hagin posat de moda aquesta tipologia de llibres sobre la recollida de paraules d'una zona específica: el parlar d'aquí, el parlar d'allà, ja en podem trobar uns quants i seguiríem fins a no acabar mai. Interessant, oi?


.A boleo: a sort.

.Aconsigar: perseguir.

.Acotxar-se: ajupir-se.

.Afaram: home o dona molt grassa.

.Agon: a on.

.Agenda: hisenda.

.Als collons d'Andares: molt lluny.

.Alego: aviat.

.Allavontes: llavors.

.Ambaparar: on anirem a parar! (sorpresa)

.Ambastida: bastida.

.Ambafat: haver menjat molt. També tapar-se els vidres dels cotxes.

.Ambustero: mentider.

.Ampastrar: escampar. També embrutar.

.Ancabat: en acabar.

.Ancapuesto: a cap lloc.

.Ampic: just en acabar una cosa.

.Acotxaró: a collibè.

.Anusar: fer nusos.

.Antopar: topar.

.Ancòrdio: destorb

.Anganyifa: engany.

.Angorfa: golfes.

.Antrepussar: ensopegar.

.Arrofredat: costipat.

.Arropenjar: repensar.

.An ves de: en lloc de.

.Au ves: toca, fuig de ma vora.

.Ascatxic: esquitxar.

.Ascofar: escalfar.

.Asfarair: esfereir.

.Ascofar: escalfar-se

.Astaste: estigues quiet.

.Asventat: que fa les coses ràpid i sense rumiar.

.Aufendós: que molesta contínuament.

.Aurineta: oreneta.

.Astripar / asquixar: trencar.

.Bacsacada: sacsejada.

.Balustre: barana.

.Barrugo: bordegàs.

.Brassal: pantà d’aigua per regar.

.Brugular: amonestar.

.Buliana: papallona.

.Buixir: bordar.

.Caballitos: caballets.

.Canyardo: cop fort de pilota.

.Capçal: tovalló.

.Cera: vorera.

.Círcol. circ.

.Col·leigit: col·legi.

.Consagrat: dolent, conflictiu.

.Corder: be.

.Comperativa: cooperative.

.Cuartos: diners.

.Combregar: comunió.

.Corna: part més dura de la cansalada.

.Derreng: sense parar.

.Disme: digue’m.

.Esmerar: capficar-se.

.Entomar: agafar al vol.

.Encolomar: donar a algú a propósito.

.Espenta: empenta.

.Estorbar: destorbar.

.Envantar: animar.

.Esgarranyar: esgarrapar.

.Estovar: desenganxar-se. També pegar.

.Encabat: després.

.Eus: veus.

.Fer momos: fer ganyotes.

.Fato: menjar.

.Fullanius: buidar nius. També qualsevol persona.

.Fúria: anar ràpid.

.Fumbre: posar, fer expressament.

.Galdós: afectat.

.Gomàtic: pneumàtic.

.Guerxina: fer l’ullet.

.Ira: mira.

.Jalar: menjar.

.Juar: jugar.

.Juet: juguet.

.Jusgats: jutjats.

.Keds: sabatilles esportives.

.Llarsé: jersey.

.Lletrero: cartel.

.Lliró: tifa de gos.

.Llord: brut.

.Maixant: que molesta, cerca el conflicte.

.Manuquella: canell.

.Mançana: poma.

.Mantecado: gelat.

.Mangrana: magrana.

.Matalot: individu gran i patós.

.Mèu: meu (típica d'Alcarràs).

.Missa: església.

.Misto: llumí. Fallar una pilota en colpejar-la.

.Mixó: ocell.

.Mossar: mossegar.

.Mòti: de pressa.

.Monejar: molestar.

.Matximbrat: totxo per construir.

.Mooo!: ostres! (típica d'Alcarràs).

.Manguera: mànega.

.Muticultor: motocultor.

.Nimai: doncs no.

.Noa: noia.

.Onso: personatge gros i mal fet.

.Ostiqueta: carai.

.Ojo!: vigila.

.Pae: noia.

.Padrinet: padrí de bateig.

.Palillo: escuradents.

.Palmar: morir.

.Palter: tifa de gos.

.Paregut: semblant.

.De patac: de sobte.

.Perilló: Perelló.

.Pos: doncs.

.Popes: mamelles.

.Porai: en qualsevol lloc.

.Prèssic: préssec.

.Prèmit: premi.

.Pudent: persona que incordia.

.Puesto / pesto: lloc.

.Postada: prestatge.

.Palafang: parafang.

.Pinyo: pinyó.

.Quarto: habitació.

.Rato: estona.

.Rascaculs: tobogán.

.Redéu: expressió.

.Redícol: ridícul.

.Reganyar: amonestar.

.Reixos: reis.

.Remulladé: escatxigades d’aigua al terra.

.Rescaldó: sensació de calor.

.Rispa: espavilada.

.Rogle: lloc.

.Rossangos: mentides.

.Rodar: voltar per algun lloc.

.Runar: molestar.

.Rabosa: guineu.

.Saldroc: botar.

.Salencios: espardenyes.

.Sanderi: coneixement.

.Sangartilla: sargantana.

.Sarpada: grapat.

.Saput: gripau.

.Secla: sèquia.

.Sentruït: morat fort.

.Sisquere: tant de bo.

.Siuncàs: si de cas.

.Susto: espant.

.Tarrons: torrons.

.Targa: Tàrrega.

.Tardaó: tardor.

.Traste: estri. També persona conflictiva.

.Tartany: cuc de terra.

.A talúries: cap al tard.

.Torcar: netejar.

.Tosino: porc.

.Totxo: bastó. També bloc de terrissa per construir.

.Unflar: inflar.

.Vacacions: vacances.

.Vano: ventall.

.Vas: got.

.Valtros: vosaltres.

.Venga: vinga.

.Vereno: verí.

.Vidriola: Guardiola.

.Vritat: veritat.

.Verra: porca.

.Vae: doncs sí.

.Valla: tanca.

.Xafatolls: sapastre o que posa a la gent en embolias.

.Xamba, fer-ho de: fer-ho de qualsevol manera.

.Xapel: escofinada.

.Xiribec: bony al cap a conseqüència d’una topada.

.Xixa: carn.

.Xollar: tallar el cabell.

.Xutxeries: llaminadures.

.Xumberga, enviar a la: molt lluny.



(Fonts: paraules extretes de Lo diccionario Lleidatà-Català, programa de la Festa Major d’Alcarràs 1999 i testimonis orals).
(Imatge extreta de: www20.gencat.cat)
!!EXERCICIS:
-Pots investigar el parlar d'una zona dialectal i recollir paraules, frases fetes o expressions caracterísiques amb el seu significat.
-Afegeix paraules que consideris interessants dins el parlar del Baix Segre i anota el seu significat.

dimecres, 5 de setembre del 2012

"No tots els sinònims volen dir el mateix". Adreçat a Batxillerat.


No tots els sinònims volen dir el mateix


Trobar dues paraules que siguin totalment sinònimes és complicat, perquè sempre hi ha un matís que les diferencia. De sinònims totals només en trobem de geogràfics, com per exemple moix-gatmirall-espill i roig-vermell. La majoria de sinònims són parcials i, per tant, només es poden intercanviar en alguns contextos. Per exemple, si busquem el verb dormir al diccionari de sinònims trobarem altres verbs amb un significat semblant però no idèntic a dormir, com ara dormitar, que vol dir estar mig adormit; fer una becaina. que significa trencar el son, i clapar, que es fa servir en un registre més vulgar.
Ara bé, els que presenten més problemes són un altre tipus de sinònims: els falsos sinònims. Són paraules que tenen una forma o un significat molt semblant però que en canvi no expressen el mateix significat. Els parlants les fan servir pensant que són paraules sinònimes, però en realitat són interferències d'altres llengües com ara el castellà. Analitzem-ne alguns casos.
Són falsos sinònims soterrani i subterrani. El soterrani és el pis o la part de baix d'un edifici que està situat per sota del nivell del carrer, mentre que el subterrani, igual que soterrani, funciona com a adjectiu (“És una clavaguera subterrània” o “soterrània”).


Un altre doblet que sovint crea confusions és posta i posada. La posta és l'acció o l'efecte de pondre o pondre's i no prové del verb posar, com posada. Per tant, parlarem de “la posta de sol” o “la posta d'ous” i de “la posada en marxa d'un projecte” i “la posada de llarg d'una festa”.
Un altre exemple és la parella de paraules fons i fondo. Per diferenciar-les, el primer que hem de tenir clar és que fons és un substantiu i fondo un adjectiu o un adverbi –acompanya un nom o el verb–. Així, ens referirem al “fons d'un pot” i “d'un problema” o “els fons d'inversió”, i “respirarem fondo” i “menjarem la sopa en un plat fondo”.
Cabdalcabal i caudal també costen de diferenciar. Cabdal és un adjectiu que significa ‘principal, eminent', per tant, direm que és “un assumpte cabdal” o “un novel·lista cabdal”, mentre que cabal és el substantiu que utilitzem per referir-nos a la quantitat d'aigua que baixa per un riu i al conjunt de propietats i riqueses que té una persona.
Finalment també comentarem composar de compondreComposar, al contrari del que creuen molts parlants, només té els significats d'‘imposar arbitràriament (a algú) una contribució o una multa' i ‘captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, fent-li creure el que hom vol', uns sentits molt restringits que no tenen res a veure amb compondre, que és el verb més estès (“ha compost –i no ha composat– una melodia molt harmoniosa” o “l'univers es compon de milions de galàxies”).
Aquests només són alguns exemples. Per saber la diferència entre nombre i númeromedecina i medicina,nomenar i anomenar, entre molts altres falsos sinònims, són molt útils el Diccionari de dubtes i barbarismes(2008), de David Paloma i Albert Rico, i el Nou diccionari auxiliar (2011), de Josep Ruaix.

N.B. 'Caudal' faria referència a la cua.

(Font: elpuntavui)
(Imatge extreta de: fotocommunity.es. Per groc)

!!EXERCICIS:
-Avui us remeto a aquest interessant article dins el diari Elpuntavui.  Cal llegir-lo i realitzar un resum de cinc o sis línies. Recordeu que resumir és explicar les coses amb les teves paraules, sense copiar del text.

-Cerca quatre sinònims que tinguin les mateixes característiques que les aparegudes en aquest article i explica el significat de cadascun.

La meva paraula preferida (9): "Bursada" (1). Adreçat a tothom.



.Bursada:

Estirada, empenta, una acció violenta i momentània.

Ex:

-Quan estava a la cua del cinema, vaig rebre una bursada i alguns es van colar.


.Justificació:

La paraula no l'he escollit per la seva sonoritat, que sona a brusquedat, sinó pels seus significats interessants.




.També podem trobar dues frases fetes amb 'bursada':

1. De cop (locució adverbial):

Ex:

-D'una bursada va marxar de la reunió sense dir res.


2. Sense perseverança, sense persistir en alguna cosa concreta (locució adjectiva):

Ex:

-Hi ha individus de bursada quan es troben molt tristos.


(Font: DIEC2)

(Imatge extreta de: elpuntavui.cat)



!!EXERCICIS:

-Redacta vuit oracions on aparegui el mot bursada.

-Aporta una paraula que desconeguis, escriu el seu significat i justifica el perquè.

dilluns, 3 de setembre del 2012

Guillem Tell. Treballem la llegenda. Adreçat a l'ESO.


Guillem Tell, Friedrich Von Schiller

Guillem Tell era un habitant de Bürglen, al centre de l’actual Suïssa, famós per la seva punteria amb la ballesta. Cap al 1276 provocà al governador del cantó de Uri, Hermann Gessler, negant-se a inclinar-se davant el símbol de l’autoritat de l’Imperi: un barret col·locat al punt més alt d’un pal que estava clavat al centre de la plaça principal.




El governador decidí castigar aquest fet, i tot i la fama del bon tirador Tell, l’obligà a disparar a una poma col·locada sobre el cap del seu fill menor; si encertava el blanc li concediria la llibertat, però si errava seria encarcellat. Tell disparà i encertà la poma. El governador llavors li preguntà perquè havia preparat dues fletxes si només podia haver-ne llençat una, a això, Tell contestà que, d’haver fallat, hauria disparat la segona fletxa contra ell. Gessler ordenà arrestar a l’insolent i portar-lo a presó. Però durant el trasllat en vaixell, a través del llac dels Quatre Cantons, es desencadenà una violenta tempesta i Tell aprofità la confusió per fugir. Després es dirigí al castell del governador, situat a Küssnacht. Quan Gessner arribà, el matà amb la segona fletxa. D'aquesta manera Tell alliberà al poble i fou conciderat el fundador de Suïssa.

(Extret de Historia. Nacional Geographic, n. 104, agost 2012).

(Imatge de: algoritmo123.blogspot.com)


!!EXERCICIS:

1-Penses que la història de Guillem Tell és realitat o ficció? Per què? Pots cercar informació sobre els seus orígens.
2-Com ens ha arribat fins als nostres dies?
3-Esmenta el país on s'originà la historieta de Guillem Tell?
4-Resumeix amb les teves paraules els fets que succeeixen a en Tell?
5-Posa imaginació i descriu Guillem Tell.
6-Cerca una llegenda o mite i aporta'l en aquesta fitxa.
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;