El parlar del Baix Segre. Adreçat a tothom.

El parlar d’algunes zones dialectals, com per exemple, la nostra, el baix Segre s’ha anat perdent a causa de la força primerament de l’escola i després dels instituts, que han vetllat per un model de català més estandarditzat i normativitzat. Però hem de tenir present que aquesta manera de parlar característica d’una zona ja existia molt abans de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913) i més contemporàniament de l’Institut d’Estudis Catalans. Tot parlar dialectal forma part de la riquesa cultural d’una zona, que cal mantenir i preservar, tal i com deia un professor meu de la universitat, el filòleg Ramon Sistac. Escoltar i parlar un dialecte fa passar bones estones descobrint paraules. Si hom posa molta cura en el parlar de la gent, sobretot dels més grans, que són els que més el conserven perquè ja no els ha tocat tan de prop la normativa gramatical contemporània, descobrirà la bellesa d'aquests “petits parlars” dins d'un dialecte. I val a dir, que també és d’agrair poder gaudir-ne. És per això que n’he compilat algunes de ben característiques de la nostra zona dialectal, del Segrià. Algunes encara segueixen ben vives, d'altres són ben genuïnes, però la cosa no acaba aquí, n’hi ha moltes més. Tenim la sort que moltes perviuen amb bona salut. D'aquí que a poc a poc s'hagin posat de moda aquesta tipologia de llibres sobre la recollida de paraules d'una zona específica: el parlar d'aquí, el parlar d'allà, ja en podem trobar uns quants i seguiríem fins a no acabar mai. Interessant, oi?

.A boleo: a sort.

.Aconsigar: perseguir.

.Acotxar-se: ajupir-se.

.Afaram: home o dona molt grassa.

.Agon: a on.

.Agenda: hisenda.

.Als collons d'Andares: molt lluny.

.Alego: aviat.

.Allavontes: llavors.

.Ambaparar: on anirem a parar! (sorpresa)

.Ambastida: bastida.

.Ambafat: haver menjat molt. També tapar-se els vidres dels cotxes.

.Ambustero: mentider.

.Ampastrar: escampar. També embrutar.

.Ancabat: en acabar.

.Ancapuesto: a cap lloc.

.Ampic: just en acabar una cosa.

.Acotxaró: a collibè.

.Anusar: fer nusos.

.Antopar: topar.

.Ancòrdio: destorb

.Anganyifa: engany.

.Angorfa: golfes.

.Antrepussar: ensopegar.

.Arrofredat: costipat.

.Arropenjar: repensar.

.An ves de: en lloc de.

.Au ves: toca, fuig de ma vora.

.Ascatxic: esquitxar.

.Ascofar: escalfar.

.Asfarair: esfereir.

.Ascofar: escalfar-se

.Astaste: estigues quiet.

.Asventat: que fa les coses ràpid i sense rumiar.

.Aufendós: que molesta contínuament.

.Aurineta: oreneta.

.Astripar / asquixar: trencar.

.Bacsacada: sacsejada.

.Balustre: barana.

.Barrugo: bordegàs.

.Brassal: pantà d’aigua per regar.

.Brugular: amonestar.

.Buliana: papallona.

.Buixir: bordar.

.Caballitos: caballets.

.Canyardo: cop fort de pilota.

.Capçal: tovalló.

.Cera: vorera.

.Círcol. circ.

.Col·leigit: col·legi.

.Consagrat: dolent, conflictiu.

.Corder: be.

.Comperativa: cooperative.

.Cuartos: diners.

.Combregar: comunió.

.Corna: part més dura de la cansalada.

.Derreng: sense parar.

.Disme: digue’m.

.Esmerar: capficar-se.

.Entomar: agafar al vol.

.Encolomar: donar a algú a propósito.

.Espenta: empenta.

.Estorbar: destorbar.

.Envantar: animar.

.Esgarranyar: esgarrapar.

.Estovar: desenganxar-se. També pegar.

.Encabat: després.

.Eus: veus.

.Fer momos: fer ganyotes.

.Fato: menjar.

.Fullanius: buidar nius. També qualsevol persona.

.Fúria: anar ràpid.

.Fumbre: posar, fer expressament.

.Galdós: afectat.

.Gomàtic: pneumàtic.

.Guerxina: fer l’ullet.

.Ira: mira.

.Jalar: menjar.

.Juar: jugar.

.Juet: juguet.

.Jusgats: jutjats.

.Keds: sabatilles esportives.

.Llarsé: jersey.

.Lletrero: cartel.

.Lliró: tifa de gos.

.Llord: brut.

.Maixant: que molesta, cerca el conflicte.

.Manuquella: canell.

.Mançana: poma.

.Mantecado: gelat.

.Mangrana: magrana.

.Matalot: individu gran i patós.

.Mèu: meu (típica d'Alcarràs).

.Missa: església.

.Misto: llumí. Fallar una pilota en colpejar-la.

.Mixó: ocell.

.Mossar: mossegar.

.Mòti: de pressa.

.Monejar: molestar.

.Matximbrat: totxo per construir.

.Mooo!: ostres! (típica d'Alcarràs).

.Manguera: mànega.

.Muticultor: motocultor.

.Nimai: doncs no.

.Noa: noia.

.Onso: personatge gros i mal fet.

.Ostiqueta: carai.

.Ojo!: vigila.

.Pae: noia.

.Padrinet: padrí de bateig.

.Palillo: escuradents.

.Palmar: morir.

.Palter: tifa de gos.

.Paregut: semblant.

.De patac: de sobte.

.Perilló: Perelló.

.Pos: doncs.

.Popes: mamelles.

.Porai: en qualsevol lloc.

.Prèssic: préssec.

.Prèmit: premi.

.Pudent: persona que incordia.

.Puesto / pesto: lloc.

.Postada: prestatge.

.Palafang: parafang.

.Pinyo: pinyó.

.Quarto: habitació.

.Rato: estona.

.Rascaculs: tobogán.

.Redéu: expressió.

.Redícol: ridícul.

.Reganyar: amonestar.

.Reixos: reis.

.Remulladé: escatxigades d’aigua al terra.

.Rescaldó: sensació de calor.

.Rispa: espavilada.

.Rogle: lloc.

.Rossangos: mentides.

.Rodar: voltar per algun lloc.

.Runar: molestar.

.Rabosa: guineu.

.Saldroc: botar.

.Salencios: espardenyes.

.Sanderi: coneixement.

.Sangartilla: sargantana.

.Sarpada: grapat.

.Saput: gripau.

.Secla: sèquia.

.Sentruït: morat fort.

.Sisquere: tant de bo.

.Siuncàs: si de cas.

.Susto: espant.

.Tarrons: torrons.

.Targa: Tàrrega.

.Tardaó: tardor.

.Traste: estri. També persona conflictiva.

.Tartany: cuc de terra.

.A talúries: cap al tard.

.Torcar: netejar.

.Tosino: porc.

.Totxo: bastó. També bloc de terrissa per construir.

.Unflar: inflar.

.Vacacions: vacances.

.Vano: ventall.

.Vas: got.

.Valtros: vosaltres.

.Venga: vinga.

.Vereno: verí.

.Vidriola: Guardiola.

.Vritat: veritat.

.Verra: porca.

.Vae: doncs sí.

.Valla: tanca.

.Xafatolls: sapastre o que posa a la gent en embolias.

.Xamba, fer-ho de: fer-ho de qualsevol manera.

.Xapel: escofinada.

.Xiribec: bony al cap a conseqüència d’una topada.

.Xixa: carn.

.Xollar: tallar el cabell.

.Xutxeries: llaminadures.

.Xumberga, enviar a la: molt lluny.

(Fonts: paraules extretes de Lo diccionario Lleidatà-Català, programa de la Festa Major d’Alcarràs 1999 i testimonis orals).

(Imatge extreta de: www20.gencat.cat)

!!EXERCICIS:

-Pots investigar el parlar d'una zona dialectal i recollir paraules, frases fetes o expressions caracterísiques amb el seu significat.

-Afegeix paraules que consideris interessants dins el parlar del Baix Segre i anota el seu significat.