Fenòmens de contacte consonàntic. Adreçat a 2n de Batxillerat.

Podem trobar casos de fenòmens de contacte consonàntic sempre a l’interior de paraula i en els casos següents:

1. Sonorització:

Els sons oclusius (p-t-k / b-d-g), els sons fricatius (f-s- / v-z-) i els sons africats (ts-t / dz-d) se sonoritzen davant de:

.Consonant sonora.

Ex:

cap bullent (- + = +) sempre guanya el so de la dreta.

[b]

.Seguits de vocal –llevat dels sons oclusius, que a final de mot o davant pausa s’ensordeixen-.

sap allò

[b]

rap

[p]

absolut

[t]

Aproximants:

Els fonemes /b/, /d/ i /g/ passaran a transcriure’s [ ], [ ] i [ ] quan apareguin:

.Entre vocals: 

aviat  [ ], podar [ ], oruga [ ]

.Darrera de vocal o consonant no oclusiva ni nasal –ni lateral quan aparegui /d/-:

Ex:

abric [ ], quadre [ ], agre [ ], raig ventós [ ]

2.Assimilació:

Quan un so adopta el punt d’articulació de la consonant que el segueix o d’altres característiques articulatòries. N’hi ha de 4 tipus:

.Labialització:

El so [n] canvia a:

.[m] si darrera té [p], [b], [m]:

Ex:

tan petit

[m]

Regla:

[ n] + [p], [ b], [ m] = [m]

[   ] si darrera té [f], [v]:

Ex:

enfonsar

[ ]

enveja

[ ]

Regla:

[n] + [f], [v] = [ ]

.Dentalització:

Els sons [n] i [l] es pronuncien com a dues variants dentals si darrere estan acompanyades dels sons dentals [d], [t].

Ex:

Andorra, rentar, el diumenge.

 N.B. Representada com una porteria de futbol sota el so dentalitzat.

.Palatalització:

Els sons [n] i [l] es pronuncien [ ] ‘ny’ i [ ] respectivament quan darrere porten un so palatal [ ], [ ],  [ ],[ ]:

Ex:

un gerani

[ ]

el joc

[ ]

el xivarri

[ ]

Regla:

[n / l] + [ ], [ ], [ ],[ ] = [ ] o [ ]

.Velarització:

El so [n] seguit de velars [k] o [g] es velaritza en [ ]:

Ex:

angúnia

[ ]

àncora

[ ]

Regla:

[n] + [k], [g] = [ ]

3.      Geminació:

Es produeix quan pronunciem de manera doblada una consonant, però només queda reflectida a nivell fonètic, gairebé mai en l’escriptura. Aquestes dues consonants iguals pertanyen a síl·labes diferents: Gemma, ombrel·la, addició.

Els casos més corrents són els de: -BL- i –GL- que doblen la ‘b’ i la ‘g’:

Ex:

poble

[bbl]

regla

[ggl]

connexió

[nn]

També podem trobar geminacions posteriorment a l’aparició de les assimilacions en els grups –TLL-, -TL- i –TM-:

Ex:

ratlla

[ ]

Atlàntida

[ll]

setmana

[mm]

4.      Emmudiment:

Quan no hi ha pronunciació de determinades consonants.

Ex:

camp

[m] [element buit] ‘zero amb barra al mig’

En veiem els casos més corrents, tot i cal tenir present que en alguns dialectes no es produiran:

[r] al final d’infinitius: cantar

[t] i [d] darrere [n] i [l]: malalt

[p] i [b] darrere [m]: tomb

[s] davant [s], [ ], [ ]: els savis

[s] en ‘aquest’ seguit de consonant, pausa o pronom: aquest corre.

[r] en el mot ‘arbre’ i algunes formes de ‘prendre’ i derivades: comprendre.

5.      Sensibilització:

Quan una consonant que normalment no es pronuncia, ara serà pronunciada quan es troba en contacte amb vocal o un pronom.

Es produeix en els casos següents:

.Infinitius i gerundis: estimar-la, cantant-la.

.La [t] de –NT seguida de vocal: Sant Antoni (‘Santantoni’)

.La [s] d’ ‘aquest’ si va davant d’un nom, adjectiu o un altre determinant començat per vocal:

aquesta hac, aquest avió.

.Per ampliar o reforçar matèria:

http://espaibarcanova.cat/descargas/espai/1461721_0_0.pdf

(Posar-la a la barra d'eines i funcionarà)

http://www.ecsocial.com/web/subdominios/8980/documentos/fonticaapunts.pdf

http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/fonetica/fonetica.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_del_catal%C3%A0

(Adaptat de: xtec.cat i iesantanyi.cat)

(Imatge extreta de:  llengualiteratura.wordpress.com)

EXERCICIS:

1.      Escriu quatre exemples de cadascun d’aquests fenòmens.

2.      Anomena el fenomen que es produeix en les següents paraules.

Sant Antoni, dalt, córrer, portant-la, rogle, un gat, rendir, tap, tup bullent, engullir, el dimarts, aviat, gran porc, envestir.

            3. Transcriu els sons afectats que donen nom als fenòmens de l’exercici 2.