Podem trobar casos de fenòmens de contacte
consonàntic sempre a l’interior de paraula i en els casos següents:
1. Sonorització:
Els
sons oclusius (p-t-k / b-d-g), els sons fricatius (f-s-
/ v-z-) i els sons
africats (ts-t
/ dz-d) se sonoritzen
davant de:
.Consonant sonora.
Ex:
cap bullent (- + = +) sempre guanya el so de la dreta.
[b]
.Seguits de vocal –llevat dels sons
oclusius, que a final de mot o davant pausa s’ensordeixen-.
sap allò
[b]
rap
[p]
absolut
[t]
Aproximants:
Els
fonemes /b/, /d/ i /g/ passaran a transcriure’s [
], [ ] i [
] quan
apareguin:
.Entre vocals:
aviat [
], podar
[
], oruga [
]
.Darrera de vocal o consonant no
oclusiva ni nasal –ni lateral quan aparegui /d/-:
Ex:
abric [
], quadre
[
], agre [
], raig ventós
[
]
2.Assimilació:
Quan un so adopta el punt
d’articulació de la consonant que el segueix o d’altres característiques
articulatòries. N’hi ha de 4 tipus:
.Labialització:
El so [n] canvia a:
.[m] si darrera té [p], [b], [m]:
Ex:
tan petit
[m]
Regla:
[ n] + [p], [ b], [ m] = [m]
[
] si darrera té
[f], [v]:
Ex:
enfonsar
[
]
enveja
[
]
Regla:
[n] + [f], [v] = [
]
.Dentalització:
Els sons [n] i [l] es pronuncien com
a dues variants dentals si darrere estan acompanyades dels sons dentals [d],
[t].
Ex:
Andorra, rentar, el diumenge.
N.B. Representada com una porteria de futbol sota el so dentalitzat.
.Palatalització:
Els sons [n] i [l] es pronuncien [
] ‘ny’ i [
] respectivament quan darrere porten un so palatal [
], [
], [
],[
]:
Ex:
un gerani
[
]
el joc
[
]
el xivarri
[
]
Regla:
[n / l] + [
], [
], [
],[
] = [
] o [
]
.Velarització:
El so [n] seguit de velars [k] o
[g] es velaritza en [
]:
Ex:
angúnia
[
]
àncora
[
]
Regla:
[n] + [k], [g] = [
]
3. Geminació:
Es produeix quan pronunciem de
manera doblada una consonant, però només queda reflectida a nivell fonètic,
gairebé mai en l’escriptura. Aquestes dues consonants iguals pertanyen a
síl·labes diferents: Gemma, ombrel·la, addició.
Els casos més corrents són els de:
-BL- i –GL- que doblen la ‘b’ i la ‘g’:
Ex:
poble
[bbl]
regla
[ggl]
connexió
[nn]
També podem trobar geminacions
posteriorment a l’aparició de les assimilacions en els grups –TLL-, -TL- i
–TM-:
Ex:
ratlla
[
]
Atlàntida
[ll]
setmana
[mm]
4. Emmudiment:
Quan no hi ha pronunciació de
determinades consonants.
Ex:
camp
[m]
[element buit] ‘zero amb barra al mig’
En veiem els casos més corrents,
tot i cal tenir present que en alguns dialectes no es produiran:
[r]
al final d’infinitius: cantar
[t]
i [d] darrere [n] i [l]: malalt
[p] i [b] darrere [m]: tomb
[s]
davant [s], [
], [
]: els savis
[s] en ‘aquest’ seguit de
consonant, pausa o pronom: aquest corre.
[r] en el mot ‘arbre’ i algunes
formes de ‘prendre’ i derivades: comprendre.
5. Sensibilització:
Quan una consonant que normalment
no es pronuncia, ara serà pronunciada quan es troba en contacte amb vocal o un
pronom.
Es produeix en els casos següents:
.Infinitius i gerundis: estimar-la,
cantant-la.
.La [t] de –NT seguida de vocal: Sant Antoni (‘Santantoni’)
.La [s] d’ ‘aquest’ si va davant
d’un nom, adjectiu o un altre determinant començat per vocal:
aquesta hac, aquest avió.
.Per ampliar o reforçar matèria:
http://espaibarcanova.cat/descargas/espai/1461721_0_0.pdf
(Posar-la a la barra d'eines i funcionarà)
(Posar-la a la barra d'eines i funcionarà)
(Adaptat
de: xtec.cat i iesantanyi.cat)
(Imatge extreta de: llengualiteratura.wordpress.com)
EXERCICIS:
1. Escriu
quatre exemples de cadascun d’aquests fenòmens.
2. Anomena
el fenomen que es produeix en les següents paraules.
Sant
Antoni, dalt, córrer, portant-la, rogle, un gat, rendir, tap, tup bullent,
engullir, el dimarts, aviat, gran porc, envestir.
10 comentaris:
Sant Antoni -sensibilització
dalt - emmudiment
córrer - emmudiment
portant-la - sensibilització
rogle - geminació
un gat - assimilació
rendir - emmudiment
tap - emmudiment
tup bullent - sonorització
engullir - emmudiment
el dimarts - sonorització
aviat - emmudiment
gran porc - sonorització
envestir - emmudiment
Hola Sheila,
M'anoto el teu treball. Gràcies per participar.
Algunes paraules tenien més d'un fenomen.
JM.
1.
Sonorització:aviò
Sensibilització: aquest arbre
Emmudiment:ballar
Geminació:roble
Assimilació: enfoscar
2.
tup bullent: sonorització
Sant Antoni: sensibilització
dalt: emmudiment
córrer: emmudiment
portant-la: sensibilització
tap: emmudiment
engullir: emmudiment
el dimarts: sonorització
aviat: emmudiment
gran porc: sonorització
envestir: emmudiment
rogle: geminació
un gat: assimilació
rendir: emmudiment
CarlA G.
Exercici 1.
1. Sonorització:
Seguits de vocal, llevat dels sons oclusius, que al final de mot o davant pausa s'ensordeixen: despatxar.
Davant de consonant sonora: got de vi.
Entre vocals: àvia.
Darrere de vocal o consonant no oclusiva ni nasal: abril.
2. Assimilació:
Labialització: envair.
Dentalització: dental.
Palalització: el xec
Velarització: angula
3. Gemmació: innecesari, espatlla, estable i contable.
4. Emmudiment: aquest, prestar, els sastres i camp.
5. Sensibilització: aquesta, Sant Esteve, aquest arbre i amagant-la.
Exercici 2.
Sant Antoni: sensibilització i dentalització.
Dalt: emmudiment.
Còrrer: emmudiment.
Portant-la: sensibilització i emmudiment.
Rogle: gemmació.
Un gat: velarització (assimilació).
Rendir: dentalització i emmudiment.
Tap: emmudiment.
Tup bullent: sonorització i emmudiment.
Engullir: velarització (assimilació).
El dimarts: dentalització i emmudiment.
Aviat: sonorització.
Gran porc: labialització (assimilació).
Envestir: labialització (assimilació) i emmudiment.
En portant-la i tup bullent, a més, es produeixen dentalitzacions.
Hola Sheila,
Correcte.
Dos positius però compte: avió.
JM.
Hola Paco,
A la sonorització tens errors, a "àvia".
Gemminació no "gemmació".
La resta bé.
Tres positius.
JM.
Hola Paco,
L'exercici 2 és correcte.
Un positiu més.
JM.
Hola Paco,
Cert, hi ha paraules amb diversos fenòmens consonàntics.
Bé!
JM.
Publica un comentari a l'entrada