dilluns, 14 de gener de 2013

Figures retòriques (2). Figures de pensament. Adreçat a Batxillerat.








.Apòstrof:

Quan apareix una intepel·lació, ens dirigim a algú per demanar-li quelcom.

Ex:

-Ara mar, de mi no t’allunyis.




.Epítet:

És un adjectiu que expressa una qualitat del mot al qual acompanya, per destacar-lo.

Ex:

-Lluna brilles amb força.






.Eufemisme:

Quan substituim un mot o una expressió perquè és vulgar o cal suavitzar-la i en posem al seu lloc una de més ennoblidora.

Ex:

-Ha traspassat. 





.El·lipsi:

Quan en un text se sobreentén una paraula sense esmentar-la.

Ex:

-Aquell senyor amb corbatí de Madrid ens tornarà augmentar els impostos.








.Hipèrbole:

Expressió que exagera la realitat.

Ex:

-Em vaig sobresaltar quan la pastissera em va lliurar la barra de pa.





.Lítote:


Quan neguem justament el contrari del que volem afirmar, com si fos una ironia.

Ex:

-El Barça no practica el millor futbol del món.





.Pregunta retòrica:

Quan no esperem resposta en un text, poema o en una xerrada i alhora pretén captar l’atenció del lector.

Ex:

-En aquesta vesprada, qui m’espera?





.Paradoxa:

Quan unim dues idees contràries en una oració.

Ex:

-Blanca i brillant com la nit.





.Antítesi:

Quan contraposem una oració, sintagma o paraula amb una altra de sentit contrari.

Ex:

-És quan dormo que hi veig clar, J.V. Foix.






.Ironia:

Figura que diu el contrari del que hom pensa.

Ex:

-Aquell entrenador fa cara de tractar bé als àrbitres.






.Oxímoron:

Quan apareix una contradicció en el significat de dues paraules, un nom i un adjectiu.

Ex:

-Un instant etern.




.Perífrasi:

Quan emprem una circumlocució per evitar una paraula.

Ex:

-Van visitar la ciutat de les llums. (Nova York)






.Personificació o prosopopeia:

Atribuir característiques dels animals o d’ésser inanimats a un ésser humà.

Ex:

-En Quim s’esmunyia hàbilment.






.Redundància o reiteració:

Abundància excessiva de mots, parlant o escrivint. Repetició de la mateixa idea.

Ex:

-Com passa el temps, dins d’aquest temps ple de temporalitat humana.



(Adaptat de: iessantanyi.cat)


(Imatge: Clau de Joan Brossa)




!!EXERCICIS:

1. Inventa dos exemples de cada figura retòrica.

2. Cerca per internet fragments d'aquestes figures de pensament 

6 comentaris :

sabemos qué es esto ha dit...

APÒSTROF:

Torna calma, dóna'm allò que tas endut.
Aire fes vent per mi.


EPÍTET:

Pàgines fines, fosques de lletres.
Aigua fresca, transparent no pas buida.


EUFEMISME:

Així va quedar rere el mètode de persuasió.
Encara seguia invident.


EL.LIPSI:

Ell tenia un d'aquells dies, els seus boleros omplien la casa.
Tot i que era fosc seria la del alba aproximadament.


HIPÈRBOLE:

Trontollava paraules rere la trucada.
Va caure brutalment després de la veritat que li vaig dir.


LÍTOTE:

Aquesta pel.lícula no l'he vist tants cops.
Si m'ho dónes no serà bonic.


PREGUNTA RETÒRICA:

Tornaré algun cop?
Algun dia sabré què vol dir?


PARADOXA:

Encara que vagi vestit estarà sempre nu.
Aquell silenci era atordidor.


ANTÍTESI:

Tants colors són un que fan tot.
Arribar a on volies i veure un altre camí per continuar.


ÍRONA:

És tan agradable tractar amb ell.
Que hens donem la mà no vol dir res.


OXÍMORON:

El passotisme nerviós que desprèn.
La claror enfosquia el carrer.


PERÍFRASI:

En el tour per l'Àfrica va veure el Rey dels animals.
No pocs casos eren resolts.


REDUNDÀNCIA O REITERACIÓ:

La pluja mullava els carrers tornat-los humits.
Estenia allò teu i va caure cap avall.

Elisenda Cañizares Martínez

carla garcia uria ha dit...

.Apòstrof: marc no m'oblidis.
.Epítet: Cel blau i immens
.Eufemisme: Ha desitjat
.El·lipsi: On viuen els peixos , separador de continents.
.Hipèrbole: Ahir de poc no surto volant del vent que feia.
.Lítote: Si ets molt simpàtic
.Pregunta retòrica: ¿Tinc micos a la cara o que?
.Paradoxa: petit i fràgil com un elefant
.Antítesi: Es quan ric que estic trista
.Ironia: Aquell noi es molt inteligent
.Oxímoron: Una nit lluminosa
.Perífrasi: Vam anar a la ciutat de l'amor (paris)
.Personificació o prosopopeia: La Laia sona com un disc ratllat
.Redundància o reiteració: Blanc, blanc, blanc com la neu


Carla garcia Uria
2nD Batxillerat

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Francesc,

Correccions:

t'has endut, ironia.

La resta tot correcte. Molt bona feina. Dos positius.

Gràcies per participar en aquesta fitxa!

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Carla,

Correccions:

Sí (afirmació).

Molt bé, tens un positiu. En català si la interrogació o l'exclamació no ocupa més d'una línia el signe va al darrere.

JM.

sabemos qué es esto ha dit...

Profe! Quin Francesc? Que sóc l'Elisenda!

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Elisenda,

Sí, disculpa'm, m'he errat. Posa sempre el nom a dalt de tot, perquè el pseudònim em pot distraure.

Ja està reparat.

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;