.Apòstrof:
Quan
apareix una intepel·lació, ens dirigim a algú per demanar-li quelcom.
Ex:
-Ara
mar, de mi no t’allunyis.
.Epítet:
És
un adjectiu que expressa una qualitat del mot al qual acompanya, per
destacar-lo.
Ex:
-Lluna
brilles amb força.
.Eufemisme:
Quan
substituim un mot o una expressió perquè és vulgar o cal suavitzar-la i en posem
al seu lloc una de més ennoblidora.
Ex:
-Ha
traspassat.
.El·lipsi:
Quan
en un text se sobreentén una paraula sense esmentar-la.
Ex:
-Aquell
senyor amb corbatí de Madrid ens tornarà augmentar els impostos.
.Hipèrbole:
Expressió
que exagera la realitat.
Ex:
-Em
vaig sobresaltar quan la pastissera em va lliurar la barra de pa.
.Lítote:
Quan
neguem justament el contrari del que volem afirmar, com si fos una ironia.
Ex:
-El
Barça no practica el millor futbol del món.
.Pregunta
retòrica:
Quan
no esperem resposta en un text, poema o en una xerrada i alhora pretén captar l’atenció del lector.
Ex:
-En
aquesta vesprada, qui m’espera?
.Paradoxa:
Quan
unim dues idees contràries en una oració.
Ex:
-Blanca
i brillant com la nit.
.Antítesi:
Quan
contraposem una oració, sintagma o paraula amb una altra de sentit contrari.
Ex:
-És
quan dormo que hi veig clar, J.V. Foix.
.Ironia:
Figura
que diu el contrari del que hom pensa.
Ex:
-Aquell
entrenador fa cara de tractar bé als àrbitres.
.Oxímoron:
Quan
apareix una contradicció en el significat de dues paraules, un nom i un
adjectiu.
Ex:
-Un
instant etern.
.Perífrasi:
Quan
emprem una circumlocució per evitar una paraula.
Ex:
-Van
visitar la ciutat de les llums. (Nova York)
.Personificació
o prosopopeia:
Atribuir
característiques dels animals o d’ésser inanimats a un ésser humà.
Ex:
-En
Quim s’esmunyia hàbilment.
.Redundància
o reiteració:
Abundància
excessiva de mots, parlant o escrivint. Repetició de la mateixa idea.
Ex:
-Com
passa el temps, dins d’aquest temps ple de temporalitat humana.
(Adaptat de: iessantanyi.cat)
(Imatge: Clau de Joan Brossa)
!!EXERCICIS:
1. Inventa dos exemples de cada figura retòrica.
2. Cerca per internet fragments d'aquestes figures de pensament
6 comentaris:
APÒSTROF:
Torna calma, dóna'm allò que tas endut.
Aire fes vent per mi.
EPÍTET:
Pàgines fines, fosques de lletres.
Aigua fresca, transparent no pas buida.
EUFEMISME:
Així va quedar rere el mètode de persuasió.
Encara seguia invident.
EL.LIPSI:
Ell tenia un d'aquells dies, els seus boleros omplien la casa.
Tot i que era fosc seria la del alba aproximadament.
HIPÈRBOLE:
Trontollava paraules rere la trucada.
Va caure brutalment després de la veritat que li vaig dir.
LÍTOTE:
Aquesta pel.lícula no l'he vist tants cops.
Si m'ho dónes no serà bonic.
PREGUNTA RETÒRICA:
Tornaré algun cop?
Algun dia sabré què vol dir?
PARADOXA:
Encara que vagi vestit estarà sempre nu.
Aquell silenci era atordidor.
ANTÍTESI:
Tants colors són un que fan tot.
Arribar a on volies i veure un altre camí per continuar.
ÍRONA:
És tan agradable tractar amb ell.
Que hens donem la mà no vol dir res.
OXÍMORON:
El passotisme nerviós que desprèn.
La claror enfosquia el carrer.
PERÍFRASI:
En el tour per l'Àfrica va veure el Rey dels animals.
No pocs casos eren resolts.
REDUNDÀNCIA O REITERACIÓ:
La pluja mullava els carrers tornat-los humits.
Estenia allò teu i va caure cap avall.
Elisenda Cañizares Martínez
.Apòstrof: marc no m'oblidis.
.Epítet: Cel blau i immens
.Eufemisme: Ha desitjat
.El·lipsi: On viuen els peixos , separador de continents.
.Hipèrbole: Ahir de poc no surto volant del vent que feia.
.Lítote: Si ets molt simpàtic
.Pregunta retòrica: ¿Tinc micos a la cara o que?
.Paradoxa: petit i fràgil com un elefant
.Antítesi: Es quan ric que estic trista
.Ironia: Aquell noi es molt inteligent
.Oxímoron: Una nit lluminosa
.Perífrasi: Vam anar a la ciutat de l'amor (paris)
.Personificació o prosopopeia: La Laia sona com un disc ratllat
.Redundància o reiteració: Blanc, blanc, blanc com la neu
Carla garcia Uria
2nD Batxillerat
Hola Francesc,
Correccions:
t'has endut, ironia.
La resta tot correcte. Molt bona feina. Dos positius.
Gràcies per participar en aquesta fitxa!
JM.
Hola Carla,
Correccions:
Sí (afirmació).
Molt bé, tens un positiu. En català si la interrogació o l'exclamació no ocupa més d'una línia el signe va al darrere.
JM.
Profe! Quin Francesc? Que sóc l'Elisenda!
Hola Elisenda,
Sí, disculpa'm, m'he errat. Posa sempre el nom a dalt de tot, perquè el pseudònim em pot distraure.
Ja està reparat.
JM.
Publica un comentari a l'entrada