Josep
Carner (1884-1970)
Després
de morir Joan Maragall fou batejat com a príncep
dels poetes. Dins
la poètica de Carner podem veure diferents evolucions poètiques en cinc etapes
diferents.
L’any
1957 Carner edita Poesia on volum en
el qual reescrivia, reordenava,
seleccionava fins a considerar-los definitius. Aquest fet és essencial per a
entendre que trobarem el mateix poema amb un vers o una estrofa diferent. El nostre poeta s'obsessiona per crear el poema perfecte.
1a etapa. Els primers anys del noucentisme i la fixació d’una poètica militant (1904-1911)
Els
anys que van del 1902 al 1905 són els anys de les provatures poètiques, de l’experimentació,
si es vol, de formació. Edita Llibre dels
poetes (1904), que inclou poesies del 1902. Convé destacar que Carner va
rescatar pocs poemes d’aquest volum.
Primer llibre de sonets
(1905), on es comencen a veure elements que estaran dins de la programació del
noucentisme, juntament amb Els fruits
saborosos (1906) marca un punt d’inflexió
en la seva trajectòria i Segon llibre de
sonets (1907), és aquesta trilogia la que el farà definitivament entroncar
amb un nou moviment emergent, el noucentisme. On reivindica les característiques
noucentistes, ho fa mitjançant la vida quotidiana, descrivint a persones,
objectes o situacions. Acostuma a contrastar l’ideal amb la realitat. És en
aquesta primera etapa que es veu la seva ironia i divertiment, d’aquesta manera
pot evadir-se una mica del text. Aquesta ironia també l’emprarà com a element
moralitzador de la societat, per tal de perfeccionar-la. L’allunyament del
poema també farà que pugui atacar-lo d’una manera més objectiva. Per aquest
motiu, no apareixerà gairebé mai la primera persona, i quan ho farà serà un jo
poètic intel·lectualitzat, ficcionat i no pas un jo real. És en aquesta etapa i
com tot noucentista que es replanteja el dualisme camp-ciutat, perquè destacava
l’urbs que aglutinava als burgesos i a les classes altes, així com tot el
protagonisme en detriment de la vida del camp. I succeeix el mateix amb el concepte
del classicisme. Ara allò clàssic deixarà de ser un element només estètic que
partia dels models francesos, i el connotaran amb continguts de caire ideològic
i d’allò més conservadors i que emmarcaven l’ordre, l’equilibri i l’harmonia.
En la majoria de poemes de Els fruits
saborosos (1906) podem veure això exemplificat. Però aquest poemari
utilitza una arma de doble fil: un fruit intitula cada poema i a través d’ell
el poeta medita sobre el pas del temps. També s’hi pot observar una
caracterització vital dels personatges segons el moment que estan vivint, així
doncs, fitarem la innocència de l’adolescent, la maduresa, la serenor, i la
vellesa, admesa. Josep Carner manipularà allò clàssic, i que havien usat els
modernistes. D’aquesta manera aconseguirà fixar uns valors morals: la previsió,
el domini, la natura, el seny, l’asserenament, el domini de les situacions, la
família, el plaer d’observar les coses senzilles o saber aprofitar-se de les
circumstàncies. Quedarà plasmat en poemes com “Les llimones casolanes”, “Com les
maduixes” o “La poma escollida”, per citar-ne alguns.
Carner
finalitza aquesta primera etapa editant Verger
de les galanies (1911), però no deixa de ser un fil conductor més de la
poètica anterior. S’hi pot veure al poeta juganer, al poeta enamorat, irònic,
jove i amb afany per plasmar i poetitzar qualsevol cosa, tot emmarcat en un
espai idealitzat.
.Per ampliar o reforçar:
(Font: Aulet, Jaume, (2011). Estudi preliminar dins Supervivient d'un cant remot. Antologia poètica, Edicions 62, Barcelona)
(Imatge extreta de: lliurapensament.blogspot.com)
!!EXERCICIS:
1. Comenta un poema de la primera etapa de Josep Carner. Interpreta'l i cerca'n les característiques de la seva escriptura.
2. Realitza un petit resum sobre els principals punts del programari noucentista.
3. De què tracta el poema "Com les maduixes"? Justifica la resposta.
4. Redacta un petit resum d'aquesta etapa i que et servirà per a contextualitzar qualsevol poema anterior al 1911.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada