dimarts, 3 de setembre del 2019

"Moby Dick" de Herman Melville. Comprensió lectora. Adreçat a tothom

Enguany es compleixen dos-cents anys del naixement de Herman Melville (1819-1891), autor de “Moby Dick” (1851), una de les principals obres de la literatura universal. És per això, que aquest cop m’hagi decidit per un fragment de la que es considera la seva gran obra, ara bé, si investigues una mica, descobriràs que no tot van ésser flors i violes a la seva vida com a escriptor. Som-hi, ens endinsem en l’aventura!



57. De les balenes en pintures, en dents, en fusta, en planxes de ferro, en pedra, en muntanyes, en estrelles

Des del turó de la Torre, tot baixant als molls de Londres, potser haureu vist un pidolaire baldat (o un ancorat, com en diuen els mariners) que mostra una post pintada on es representa l’escena tràgica de quan va perdre la cama. Hi ha tres balenes i tres bots, i un dels bots (on hom suposa que hi ha la cama perduda en la seva integritat original) és esclafat per les barres de la balena en primer terme. M’han dit que durant deu anys aquest home ha mostrat aquesta pintura i ha exhibit el monyó al món incrèdul. Però ara ha arribat el momento de la seva justificació. Les seves tres balenes són tan bones com no s’han publicat mai a Wapping, la veritat com sigui. I el seu monyó és un monyó tan inqüestionable com qualsevol que pugueu trobar a les tales de l’oest. Però, tot i que aquest pobre balener està enfilat per sempre damunt aquest pedestal, mal no s’ha dedicat a discursejar, sinó que, amb els ulls baixos, roman consirós contemplant la pròpia amputació.

A través del Pacífic, i també a Nantucet, a New Bedford i a Sag Harbor, us topareu amb esbossos de balenes i d’escenes de baleneig d’allò més viu, gravades pels mateixos pescadors en dents de catxalots, o en barnilles de corsé per a senyores fetes amb les barbes de balena franca, i altres articles skrimshander, com en diuen els baleners, dels nombrosos ormeigs petits i enginyosos que tallen escrupulosament en aquesta matèria en brut, durant les seves hores de lleure oceànic. Alguns d’ells tenen caixetes plenes d’eines que semblen de dentista, i que serveixen especialment per a la tasca de skrimshander. Però, en general, només fan anar els seus ganivets de marines, us fan qualsevol cosa que vulgueu en el terreny de la fantasia marinera.
El llarg exili lluny de la cristiandat de la civilització, retorna inevitablement l’home a la condició en la qual el va col·locar Déu, és a dir, allò que se’n diu salvatgeria. El caçador de balenes de veritat és quasi tan salvatge com un iroquès. Jo mateix soc un salvatge, i no dec fidelitat a ningú més que al rei dels caníbals; i en tot moment estic disposat a rebel·lar-m’hi. Ara bé, una de les característiques peculiars del salvatge en els seus moments casolans és la paciència i el tranc meravellosos que té. Una antiga llança corbada hawaiana o una pagaia completament tallada i elaborada, és un trofeu de la perseverança humana tan gran com un lèxic de llatí; car, amb no res més que un bocí de copinya trencada o amb una dent de tauró, és com s’ha portat a terme aquest envitricoll miraculós damunt la fusta, i això ha costat anys sencers d’aplicació constant.

I el que diem del salvatge hawaià serveix per al mariner blanc salvatge. Amb la mateixa paciència meravellosa i amb la mateixa dent de tauró que és la seva única navalla, us tallarà una escultura d’un bocí d’os; no amb la mateixa traça, però amb un embolic de disseny tan pitjat com l’escut d’Aquil·les tallat per un grec salvatge; i tan ple d’esperit bàrbar i de suggestió com les pintures d’aquell vell salvatge teutó Albert Dürer.

Balenes de fusta, o perfils de balenes tallats en les planxes menudes i fosques de la noble fusta de guerra de les Mars del Sud es troben sovint als castells de proa dels baleners americans. Alguns d’aquests treballs estan fets amb molta de cura. En algunes cases de foravila de teulats amb gablets hi veureu  balenes de bronze penjades per la cua que fan de balda de la porta que dona al camí. Quan el porter està endormiscat, aniria millor una balena de cap d’encruia, però aquestes balenes picaportes poques vegades són remarcables com a proves fefaents.

A les agulles d’algunes esglésies a l’estil antic hi podreu veure balenes de planxa de ferro col·locades allí dalt fent de penells; però estan tan amunt, i a més, estan tan marcades amb cartells de “No ho toqueu” amb totes les intencions i propòsits, que no es poden examinar suficientment de prop per tal de decidir sobre el seu mèrit.

A les zones ossudes i costelludes de la terra, on als peus dels alts espadats trencats jeuen masses de rocam espargides en agrupacions fantàstiques per la planura, sovint hi descobrireu imatges de formes petrificades del leviatan parcialment submergides en l’herba, que, en un dia de vent, trenca contra el seu llom en una ressaca d’onatge verd.

I també, en els països muntanyosos en els quals el viatger es troba contínuament cenyit per amfiteatres de muntanyes, ça i lla, des d’algun punt de mira sortat, copsareu besllums passatgers dels perfils de balenes retallats al llarg de les crestes ondulades. Però per veure aquestes visions heu de ser un balener de soca-rel; i no solament això, sinó que si voleu tornar a veure la imatge de bell nou, ja cal que us assegureu de prendre la intersecció exacta de latitud i longitud del vostre primer punt de mira, car aquestes observacions a la muntanya són tan atzaroses que el vostre punt de mira anterior, precís, requeriria un laboriós redescobriment. Com les illes Salomó, que encara romanen en la incògnita tot i que una vegada el Mendanna d’alta gorgera les calcigués i el vell Figueroa les posés en crònica.

Ni quan us expansioneu amb el vostre tema per les altures, no deixareu de descobrir grans balenes al cel estrellat, i bots que les persegueixen; igual que les nacions orientals que, quan estan plenes de molt temps ençà de pensaments guerrers, veuen exèrcits en lluita entre els núvols. Així, en el nord, jo he encalçat el leviatan al voltant del Pol amb les revolucions dels punts lluminosos que me l’assenyalaren primer de tot. I he embarcat en la nau Argo sota els cels antàrtics refulgents, i m’he ajuntat a la persecució contra el Cetus estrellat fins molt enllà de la darrera distància d’Hydrus i del Peix Volador.

Amb àncores de fragata com a mos de brida i amb feixos d’arpons com a esperons, tant de bo pogués muntar aquesta balena i saltar per les altures més elevades, a veure si els cels fabulosos amb totes les seves tendes incomptables estan realment acampats darrere de la meva vista mortal!


(Capítol de l’obra: Melville, Herman, (2008) Moby Dick, “La Butxaca”, Edicions 62, Barcelona)

(Imatges extretes de: Zenda, El Periódico de Catalunya)


EXERCICIS:
1.      Llegeix aquest fragment de l’obra “Moby Dick” i realiza’n un comentari. De què ens està parlant el narrador?

2.      El text que acabes de llegir conté diverses referències a erudits en alguna disciplina. Esmenta’ls i explica en què van destacar i per què els cita el narrador.

3.     La literatura ens aporta el coneixement de paraules noves en el nostre vocabulari personal. Ara ho podràs comprovar tu mateix/a. Escull cinc paraules que apareguin en negreta i comenta el seu significat.

4.      A què es refereix l’autor quan comenta:
“El llarg exili lluny de la cristiandat de la civilització, retorna inevitablement l’home a la condició en la qual el va col·locar Déu, és a dir, allò que se’n diu salvatgeria”.

5.      Explica el significat de les següents expressions aparegudes en aquest fragment de la coneguda novel·la.
.ça i lla:
.de soca-rel:
.de bell nou:
.tan atzaroses:
.tant de bo:

6.      Ara tus ets el/la docent. Proposa un exercici que no aparegui en aquesta fitxa per treballar aquest fragment literari.

7.      Justifica amb arguments lingüístics per què podem dir que aquest fragment de la novel·la és un text literari.

8.      Realitza una presentació digital de la vida i obra de Herman Melville.

9.    Cacera del tresor: Melville va aconseguir l’èxit en el moment de la publicació de “Moby Dick” (1851)? Per què?

10.  Desperta la teva creativitat: realitza una portada o un punt de llibre que tingui vincle amb l’obra “Moby Dick” o bé el seu autor, Herman Melville.

11.  Cerca cinc adverbis que apareguin al text i esmenta’n la seva tipologia.

12.  Escull un fragment de l’obra “Moby Dick” que t’hagi agradat, adjunta’l aquí i comenta per què l’has escollit.

13.  Fem de periodistes! ara ets un/a periodista que ha de realitzar un petita presentació sobre la reedició de l’obra “Moby Dick” en format vídeo i d’un màxim de dos minuts de duració per al seu canal de televisió. Fes-ho, penja-ho a Youtube i adjunta aquí l’enllaç.

14.  Realitza una petita crítica literària sobre l’obra “Moby Dick” per a una revista literària que apareix el cap de setmana encartada en un diari. Que no superi les deu línies. No t’oblidis d’afegir una imatge.

15.  Lectura en veu alta: llegeix el present fragment de la novel·la “Moby Dick” en veu alta i amb una entonació adequada.

16.  Fòrum: has llegit l’obra “Moby Dick”? Què t’ha semblat la seva novel·la?

17.  Autoavalua’t: comenta què has après amb el treball d’aquesta comprensió lectora sobre “Moby Dick”.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;