dissabte, 21 de setembre del 2019

"Feliçment, jo soc una dona" (3). Comentari literari. Adreçat als de literatura

El dia 23 de febrer a dos quarts de tres de la tarda la bomba va explotar, a la Rambla de les Flors, just al costat de la parada de la senyora Gertrudis Miró, de malnom la Madrileña, perquè li havia comprat la parada un madrileny empleat d’Hisenda. Trossos de metralla van trinxar els ornaments de ferro colat de la parada i van trencar els vidres de la cistelleria d’allí al davant. La Rambla era gairebé deserta en aquell moment d’inici de la tarda, però va ferir greument un botones de l’Hotel Continental que travessava el passeig i el cavall d’un cupé que passava. Amb la caiguda del cavall els de dintre el cupé es van fer ferides lleus. La gent es va arremolinar al voltant del cavall ferit i van auxiliar les senyores del cupé, mig desmaiades, i se’n van endur el botones tot ple de sang. La policia va prendre declaració al cisteller i a la florista. El cisteller va explicar que havia vist aquell paquet, al matí, col·locat una mica més a prop de l’arbre que de la parada, però que no hi havia donat importància. La florista va explicar que ella tampoc no n’havia fet cas, i que fins i tot s’hi havia assegut per esmorzar. Però això no s’ho va creure ningú.

Com un castell de cartes que s’enruna, com les boles de marfil que s’empenyen les unes a les altres, així l’esclat de la bomba va anar produint les detencions, les tortures i la mort.

En realitat les detencions havien començat abans. Van detenir en Feliu Tobias el dia 22 a les dotze del matí, quan ficava la impremta dins una maleta. Els altres van ser detinguts en diversos llocs, a la sortida de la feina, al despatx de l’amo, a la taverna on sopaven. Al carrer de la Creu la policia es va posar a la porta del Centre i va anar detenint un darrere l’altre tots els que en sortien. Un, però, es va escapar. Va fer un bot simiesc, va tirar per terra el policia i va arrencar a córrer. Un dels policies va disparar i va córrer també, mentre les dones xisclaven abocades als balcons, però no van atrapar-lo.

El que fugia havia tingut temps de reconèixer en Cinto. Feia temps que a la nau de blanqueig de can Pujades sospitaven que en Cinto era del Lliure, i més d’un cop, i sobretot des de la vaga de feia cinc anys, havien parlat de com desfer-se’n. Però tot havia quedat en renecs, insults i futures decisions.


(Fragment extret del capítol 5 de: CAPMANY, Maria Aurèlia, Feliçment, jo soc una dona, Barcanova Editorial, Barcelona, 2017)

(Imatge extreta de: Q-Ars Teatre)


EXERCICIS:
1. Comenta de manera literària el present fragment de l’obra de Maria Aurèlia Capmany.

2. En quin període situaries l’acció d’aquest fragment? Raona la teva resposta.

3. Quins fets destacats s’esdevenen i que són fonamentals per al devenir de la novel·la?

4. Amb l’ajuda d’Internet, esbrina on succeeix l’acció del present fragment de l’obra I amb un croquis, assenyala’n els punts referenciats a sobre.

5. A què es refereix la paraula simiesc dins del text?

6. Cacera del tresor: l'any 2018 es va portar la present obra literària a la dramatúrgia. Quin títol portava l'obra i quins actors i actrius la protagonitzaven? On es va estrenar?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;