dijous, 12 de setembre de 2019

"Feliçment, jo soc una dona" (2). Comentari literari. Adreçat als de literatura

Potser una de les meves companyes del Bon Consell es deia així, no podia jurar-ho. Vaig dir-ho sense titubejar, com es fa sense pensar-s’hi gaire, la resposta adequada.

-No hauríem d’avisar algú de casa teva? –va seguir la senyora Reinal.

-No tinc ningú –vaig contestar. I vaig girar el cap per amagar unes grosses llàgrimes. Ploraria abundantment durant aquell període i em seria fàcil plorar i agradable.

-Ningú no et dirà que te’n vagis, Carmina, però –va insistir la senyora Reinal- algú deu haver a casa teva que es preocupava per tu.

-No tinc casa, senyora.

Vaig construir la història amb facilitat i coherència, amb elements a l’abast d’una veracitat gens comprobable. Vaig descriure amb minuciositat una barraca al barri de Pekín, on viva amb l’avi, un avi diferent del meu, un home vell i alegre, gairebé idèntic a l’avi d’en Feliu Tobias. Les inundacions de l’any passat s’havien endut la meva casa i l’avi havia mort. Jo parlava i plorava, entendrida un no dir per aquelles imatges de misèria heroica.

La senyora Reinal va eixugar-me les llàgrimes i va plorar també.

-No vull que pateixis –em va dir, espantada pel seu interrogatori-. Reposa, posa’t bona i després trobarem solució per tot. I llavors va fer un oferiment que, no sé per què, em va produir aquell terror.

-Vols confessar i combregar, nineta? Diríem a mossèn Saladrigues que et porti Nostre Senyor.

Vaig incorporar-me al llit esgarrifada. Havia de dir alguna cosa que allunyés aquella cerimònia que m’espantava. Vaig fer que no i que no amb el cap i ofegant uns sanglots que m’impedien respirar vaig dir:

-No soc batejada.

La senyora Reinal va allunyar la cadira i es va quedar dreta al meu davant. Potser no em creia. Però es va asseure després al llit i em va abraçar amb força. I ploràvem totes dues amb abundància. Una meravellosa atmosfera de plors i de perfum ens va embolicar. Jo sentia el benestar d’una flonja caiguda a profunditats sense consciència. Ella em perdonava potser, i jo rebia aquell perdó com la suau carícia dels seus braços.

Em vaig posar bona aviat. El doctor Puig i Homs estava content dels meus progressos. Com si aquella força viva de la meva salut fos nostra, meitat i meitat, i ens en felicitàvem. I ens en sentíem units per aquell èxit. Jo esperava amb deler la seva arribada diària. Estava enamorada dels seus cabells grisos, de les seves mans grosses i ben fetes, la blancor dels punys i del coll, d’aquella olor que els seus cabells feien quan em posava el cap sobre el pit per escoltar els batecs del meu cor, i la remor amagada del meu respir tan nou. Estava enamorada del so del seu nom: Doctor-Puig-i-Homs. No sé per què aquests dos monosíl·labs em produïen la impressió d’elegància i respectabilitat. I ell feia una divertida comèdia d’extasiar-se davant la meva bellesa creixent. Jo era la seva obra.

Podria dir que em vaig anar enamorant de tot i de tothom durant aquells dies primers de la meva convalescència. Ara ja no existeixen aquells llargs períodes d’aprenentatge de la salut.


(Fragment extret del capítol 6 de: CAPMANY, Maria Aurèlia (2007), Feliçment, jo soc una dona, Barcanova Editorial, Barcelona)

(Imatge extreta de: Barcanova Editorial)


EXERCICIS:
1.Realitza un comentari literari d’aquest fragment de l’obra “Feliçment, jo soc una dona”.

2. Explica la visió que té Carola Milà (Carmina) sobre els següents personatges que apareixen en aquest fragment:

-La senyora Reinal:
-El doctor Puig i Homs:

3. Com reacciona la senyora Reinal quan descobreix que Carola no està batejada? Per què penses que reacciona així?

4. Comenta breument l’enamorament de Carola envers el doctor Puig i Homs.

5. Llegeix el petit fragment que s’adjunta i en el qual s’inclouen algunes de les claus per entendre el sentit de la novel·la. Comenta’n dues.

“Vaig descriure amb minuciositat una barraca al barri de Pekín, on viva amb l’avi, un avi diferent del meu, un home vell i alegre, gairebé idèntic a l’avi d’en Feliu Tobias. Les inundacions de l’any passat s’havien endut la meva casa i l’avi havia mort. Jo parlava i plorava, entendrida un no dir per aquelles imatges de misèria heroica”.

6. Explica el significat de dues paraules que consideris interessants de conèixer i que apareguin en aquest fragment.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;