Treballem la llengua i literatura catalanes: El teatre. El text teatral. L'espectacle del teatre. Les formes teatrals. Adreçat a tothom

És l’art i la tècnica de representar obres tràgiques, dramàtiques o còmiques. Normalment, les representacions teatrals sorgeixen dels textos literaris que creen una història de ficció. Ara bé, aquests textos només tenen realment sentit quan es representen a l’escenari davant d’un públic.

Una qualitat que difereix el teatre d’altres gèneres és que cada representació teatral és única i irrepetible: el públic no sempre és el mateix; els actors i actrius introdueixen matisos nous en les seves interpretacions, amb els gestos, veu, en resposta a l’atenció que reben dels espectadors en cada representació. Tot i llegir el text teatral, mai serà el mateix haver-lo vist representat.

D’altres trets distintius del teatre són els següents: els fets s’explanen durant el temps de la representació; la història no l’explica el narrador, sinó els mateixos personatges, i la narració evoluciona, mitjançant els diàlegs.

Aquests elements esmentats condicionen el text teatral, atès que, no està pensat per a què el llegim sols i en silenci, sinó que desitja ésser escoltat, compartit i veure les emocions dels assistents.

EL TEXT TEATRAL

El text d’una obra dramatitzada és un text literari i té unes característiques peculiars.

ELEMENTS DEL TEXT TEATRAL
L’ESTRUCTURA	Sol constar d’actes i d’escenes: .Un acte: part extensa de l’obra separada de les altres per una pausa llarga. L’equivalent al capítol de la novel·la. Tradicionalment, les obres consten de tres actes, emperò, algunes en tenen més. Els actes també poden anomenar-se quadres. .Una escena és una part d’un acte en què intervenen diversos personatges.
EL DIÀLEG	És una forma d’expressió del teatre. Gràcies a aquest recurs viu i directe, l’acció de l’obra avança i també permet conèixer el caràcter dels personatges. En el text teatral apareix en lletra rodona, i a continuació dels noms dels personatges, que s’escriuen en lletra versaleta.
EL MONÒLEG	És un discurs que realitza un personatge sense adreçar-se a ningú en concret, quan està sol o s’allunya d’altres personatges. Té la funció s’adreçar-se directament a l’espectador per confessar-li els seus pensaments secrets.
LES ACOTACIONS	Són les notes explicatives que l’autor/a redacta en lletra cursiva en la introducció de cada acte o escena, o bé, al marge dels diàlegs del repartiment. Faciliten i orienten la direcció i la interpretació en la posada en escena. També ajuden el lector a fer-se una idea mental més concreta de les escenes i d’allò que s’hi esdevé.

L’ESPECTACLE DEL TEATRE

En la representació d’una obra de teatre entren en funcionament diversos elements.

Autor/a	També anomenat dramaturg/a. És la persona que imagina l’obra i l’escriu per a què sigui interpretada. També en realitza la proposta escènica, és a dir, estableix com i en quin ordre han de donar-se a conèixer els fets, a través dels diàlegs dels actors i actrius.
Director/a	S’encarrega de posar en escena el text teatral. Pot haver o no escrit l’obra. Dirigeix la interpretació del repartiment i coordina tots els elements necessaris per a representar l’obra.
Actors/actrius	Artistes que seguint les indicacions de la direcció, interpreten i donen vida als personatges ideats per l’autor/a.
Escenografia	Conjunt d’elements que serveixen per crear l’atmosfera adequada en l’espai escènic on es representa l’obra: els decorats, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge, l’attrezzo (conjunt d’accessoris de decoració, de mobiliari...), la tramoia, la música. Acostuma a haver un equip tècnic que s’encarrega d’aquests elements, amb especialistes per a cada cosa, que són coordinats per la direcció o per una direcció tècnica.
Públic	Conjunt de persones que assisteixen a la representació com a espectadors. Un espectacle en viu i en directe requereix la presència de públic perquè acabi de complir la seva funció.
Espai teatral	Pot ésser ben divers: des d’un espai a l’aire lliure, com per exemple, un teatre grec, fins a un espai tancat, com és un edifici construït amb un escenari per a representar-hi obres. El teatre a més de l’escenari i els seients del públic també incorpora d’altres elements: el teló, el decorat, la bateria de llums, l’attrezzo, el prosceni, la tramoia, el camerino, fossat de l’orquestra, la pinta o teler, les bambolines, l’amfiteatre o tribuna, la platea o pati de butaques, el bastidor.

Visualitza les parts del teatre. Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la.

LES FORMES TEATRALS

Al teatre hi trobem tres grans formes teatrals: la tragèdia, la comèdia i el drama. La majoria de les obres de teatre s’agrupen en un d’aquests tres subgèneres.

CARACTERÍSTIQUES DE LA TRAGÈDIA, LA COMÈDIA I EL DRAMA
LA TRAGÈDIA	.El protagonista és un heroi o una heroïna, que es veu portat per grans passions i s’ha d’enfrontar a grans adversitats que li causen un profund sofriment. Això el condueix a un final fatal: la seva mort o el traspàs d’éssers estimats. .Representa el conflicte entre l’heroi i el destí, que és una raó divina o sobrehumana a la qual l’heroi s’ha de sacrificar perquè és una força superior a ell. .L’objectiu de l’obra és provocar sentiments d’horror i de pietat a fi que els espectadors s’identifiquin amb el sofriment del protagonista i se sentin alliberats d’afliccions com la culpa i el dolor. .El text presenta un estil dialogat de to elevat i generalment està escrit en vers.
LA COMÈDIA	.El protagonista és una persona senzilla que, representa el prototip d’un defecte o un vici que trobem en la societat. .Planteja conflictes de la vida quotidiana que es poden resoldre i que acostumen a tenir un final feliç. .L’argument es pot presentar en forma de paròdia (imitació d’una persona per fer-ne burla), sàtira (ridiculització dels defectes), caricatura (exageració dels fets i els personatges) o farsa (simplificació i deformació de la realitat). .L’objectiu de l’obra és fer una crítica divertida de la conducta dels humans. Malgrat el to humorístic, té una intenció moralitzadora. .El text presenta un estil dialogat viu, directe, col·loquial i amb tocs humorístics, com ara frases de doble sentit, malentesos, equívocs, exageracions.
EL DRAMA	. El protagonista sol ser un personatge de dimensions humanes que viu intensament els conflictes amb què es troba en la vida. Aquests conflictes poden ser emotius (problemes d’amor, d’amistat...), socials (enfrontaments per raons culturals, ideològiques, econòmiques...) o psicològics (problemes de personalitat, situacions traumàtiques...). .L’argument de l’obra mostra la complexitat de la vida dels humans. Hi apareixen de manera cohesionada els moments dolorosos o tràgics i els moments divertits o còmics. Es diu que el drama és un gènere mixt, entre la tragèdia i la comèdia. Té un desenllaç és incert. .El text té un estil adequat per a l’edat i la situació familiar i social de cada personatge.

Pel que fa a l’àmbit del teatre musical, sobresurten l’òpera, que combina la música i els diàlegs cantats de to elevat; i el musical, que combina música i el ball, les cançons i els diàlegs cantats i parlats. Els moments amb més intensitat dramàtica acostumen a ser protagonistes amb la cançó principal.

[Font: DIVERSOS, (2020). Llengua Catalana ESO, Barcanova Innova, Barcelona]

(Imatges extretes de: Stagemilk, Pinterest)

EXERCICIS:

1. Què és un text teatral? Esmenta’n les principals característiques.

2. Explica amb una frase cada mot:

El monòleg:

Les acotacions:

3. Esbrina de quin gènere teatral és cada afirmació.

A) Parla sobre la manera de fer de les persones.

B) Es pretén que l’espectador pateixi com el protagonista.

C) Mescla moments tristos amb d’altres de divertits.

D) Apareix el conflicte sobre l’heroi i el seu destí.