Un dels usos de la dièresi és indicar que una "i" o una "u" que no poden portar accent gràfic, segons les normes d'accentuació les pronunciem separades de la vocal que tenen al davant.
Per exemple, "veïna" porta dièresi perquè la "e" i la "i" es pronuncien separades: ve-ï-na -en tres síl·labes. En canvi, "reina" no porta dièresi perquè la "e" i la "i" les pronunciem juntes: rei-na -en dues síl·labes.
En formes verbals com ara "confiï, estudiï i enviïn" -present de subjuntiu dels verbs de la 1a conjugació acabats en vocal + ar: enviar, suar, crear...-, s'escriuen seguides dues "i". Si separem les síl·labes d'aquestes paraules, veiem que pronunciem separades les dues "i", perquè diem "con-fi-ï, es-tu-di-ï i en-vi-ïn". Com que no han de portar accent, d'acord amb les normes generals d'accentuació, indiquem amb una dièresi a la segona "i" que es pronuncien separades.
!!EXERCICI:
-Ara que ja en sabeu tant, podeu escriure fent una pluja d'idees o de paraules les deu primeres paraules amb dièresi que us vinguin a la ment i que no apareguin en aquesta fitxa. Llavors realitza una oració amb tres d'elles per tal de recordar amb més facilitat la seva escriptura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada