divendres, 8 de gener de 2010

Ús de la dièresi (1). Adreçada a Batxillerat i PPAS.




En el verb argüir ( 'discutir') es dóna un cas de concurrència de dièresis:


n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm, com conduïm o traduïm). Si la i no pot dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).

Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:

.Present d'indicatiu: arguïm, arguïu.


.Present de subjuntiu: arguïm, arguïuImperatiu: arguïm, arguïu.


.Pretèrit imperfet d'indicatiu: arguïa, arguïes, arguïa, arguïen.


.Pretèrit imperfet de subjuntiu: arguïssis, arguïssin.


.Pretèrit perfet d'indicatiu: arguïres, arguïren.


.Participi: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes.


El verb redargüir segueix aquest mateix model.


!!EXERCICI:
-Escriu cinc oracions en què apareguin diferents formes del verb 'arguir'.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;