La dièresi (2). Principals usos. Adreçada a tot l'alumnat.

La dièresi és un signe gràfic que s'escriu damunt la i i la u. Pot fer dues funcions: d'una banda, es fa servir per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-, i, de l'altra, per indicar gràficament que una i o una u no formen diftong.

Per indicar que cal pronunciar la u. Es posa dièresi per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-. Així, la u de guerra no es pronuncia, mentre que la u de llengües sí que es pronuncia. Cal tenir en compte que la u dels grups -gua-, -guo-, -qua-, -quo- es pronuncia sempre i, per tant, no duu mai dièresi.

Per exemple: obliqua, llengua, quota, aiguós no porten dièresi; en canvi, obliqües i llengües porten dièresi per indicar que la u s'ha de pronunciar.

Per indicar que no hi ha diftong:

En situacions en què la i o la u formarien diftong amb la vocal contigua, la dièresi indica que la i o la u s'ha de pronunciar separadament de les altres, és a dir, en cops de veu diferents.

Per exemple: en el mot feina, la i forma diftong amb la vocal precedent, i com que no hi ha cap marca que indiqui el contrari, aquestes dues vocals es pronuncien en un sol cop de veu; en canvi, en el mot cafeïna, la mateixa combinació de vocals es pronuncia en dues síl·labes diferents (ca-fe-ï-na), i per indicar-ho cal posar-hi una dièresi.

Passa el mateix amb els exemples següents:

rai, raïmduia, conduïapeu, peücreina, reïna.

Cal recordar que la funció de la dièresi no és marcar la vocal tònica, sinó indicar que dues vocals s'han de pronunciar separadament, en dues síl·labes distintes. Així, la dièresi pot coincidir amb la síl·laba tònica de la paraula (raïm) o pot no coincidir-hi (traïdor).

En els casos que s'expliquen a continuació, doncs, trobem aquesta dièresi que indica que no hi ha diftong:

1. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar, com ara crear, canviar, lloar, suar, porten dièresi:creï, creïs, creï, creïncanviï, canviïs, canviï, canviïn (noteu que amb el grup ii la dièresi es posa en la segona i)lloï, lloïs, lloï, lloïnsuï, suïs, suï, suïn

2. La i de les terminacions -ia, -ies i -ien de l'imperfet d'indicatiu porta dièresi quan la precedeix una vocal àtona, i accent a la primera i segona persones del plural:
cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen

3. Els derivats de mots que porten dièresi. Per exemple, descafeïnat porta dièresi perquè ve de cafeïna, que també en porta.

4. Els cultismes derivats acabats amb els sufixos -tat, -al, -itzar... porten dièresi encara que en el mot primitiu hi hagi diftong.

Per exemple: arcaic però arcaïtzant, arcaïtzar; déu però deïtat, deïficar, deïforme; laic però laïcitat, laïcal; europeu però europeïtzant, europeïtat; fluid però fluïdesa; heroi però heroïcitat; trapezoide però trapezoïdal.

5. En la resta de casos, caldrà refiar-se de la memòria:

decaïment, gratuït, rabiüt, Raül, suïcidi, Suïssa, veïnat...

!!EXERCICI:

-Escriu dièresi on calgui a sobre de la I o la U de les paraules següents. Si alguna paraula ha de portar accent, has de posar-l'hi.

laical, arcaitzar, laic, cloia, duia, faria, Raül, llengua, quota, conduia, fluidesa, fluid, reina, pingui, gratuit, veins, veina, veina, bena, raim, suis (verb suar), suis (de Suïssa).

-Escriu cinc oracions amb tres paraules que portin dièresi en cadascuna d'elles.

N.B. Aquests exercicis els heu d'anar fent amb certa velocitat i sense dubtar, més ràpid que la màquina a vapor de la foto. Apa, som-hi!