dissabte, 30 de gener de 2010

Un poema per Sant Jordi. Adreçat a tot l'alumnat.

Aquell/a que vulgui escriure un poema en català, ja sap que en aquesta fitxa està convidat/a. La inauguro jo amb un poema meu. Gràcies a tothom que hi participi. Podeu escriure'ls a sota clicant sobre "comentaris".

Quan et miro,
tens els ulls més bonics
del món.
Ara que em trobo les llums
enceses,
no estàs a ma vora.
Sóc com un llamp caigut
en un dia de tempesta.
Des del tren, el mar és
un mirall,
ara el dia
és clar,
sense núvols.
Els rajos del sol reflecteixen la
teva tendresa.
Et tinc en ment, et penso,
et dibuixo, però no ets
a ma vora.
El sotrac em
desperta.
Encara sóc al tren.

Josep Maria Corretger
novembre del 2009

Bé, espero que us hagi agradat. Ara els poetes i poetesses sou vosaltres. Ànims, això sí, ho heu de fer en català. Vinga que podeu!

2 comentaris :

Didi ha dit...

La sortida de l'esperança.

Quan el cel blau
s'enfosqueixi,
no pateixis
tornararà a sortir el Sol.
Si algún cop
plou a la teva vida,
empapat bé
i no pateixis,
tornarà a sortir el Sol.

Algún cop tardarà en sortir
potser semblarà que no ho farà
que no sortirà
que mai veuras de nou la seva llum
però no perdis la esperança, tornarà a sortir el Sol.

Si et quedes atrapat
i no trobes una sortida,
obrat una porta a la foscor
perque no cal patir,
tornarà a sortir el Sol.

Diana Jiménez, 2n batxillerat.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Diana!
bon poema, molt bonic!

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;