En el verb argüir es dóna un cas de concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm, com conduïm o traduïm). Si la i no pot dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).
Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:
-Present d'indicatiu: arguïm, arguïu.
-Present de subjuntiu: arguïm, arguïu.
-Imperatiu: arguïm, arguïu.
-Pretèrit imperfet d'indicatiu: arguïa, arguïes, arguïa, arguïen.
-Pretèrit imperfet de subjuntiu: arguïssis, arguïssin.
-Pretèrit perfet d'indicatiu: arguïres, arguïren.
-Participi: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes.
El verb redargüir segueix aquest mateix model.
!!EXERCICI:
-Escriu cinc oracions utilitzant formes del verb 'argüir' que portin dièresi.
N.B. Cal que repasseu la dièresi als verbs acabats en -iar, -uar, com ara 'estudiar', 'avaluar'... són font de moltes faltes ortogràfiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada