dilluns, 11 de gener de 2010

Sobre el verb 'argüir'. Adreçat a PPAS i Batxillerat.



En el verb argüir es dóna un cas de concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm, com conduïm o traduïm). Si la i no pot dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).
Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:

-Present d'indicatiu: arguïm, arguïu.

-Present de subjuntiu: arguïm, arguïu.

-Imperatiu: arguïm, arguïu.

-Pretèrit imperfet d'indicatiu: arguïa, arguïes, arguïa, arguïen.

-Pretèrit imperfet de subjuntiu: arguïssis, arguïssin.

-Pretèrit perfet d'indicatiu: arguïres, arguïren.

-Participi: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes.

El verb redargüir segueix aquest mateix model.

!!EXERCICI:

-Escriu cinc oracions utilitzant formes del verb 'argüir' que portin dièresi.

N.B. Cal que repasseu la dièresi als verbs acabats en -iar, -uar, com ara 'estudiar', 'avaluar'... són font de moltes faltes ortogràfiques.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;