L'ENCÍS QUE FUIG
Boira que el cim vas fregant volandera,
Boira que el cim vas fregant volandera,
flaire qui passes amb l'ala del vent,
signe de neu que entre molsa i falguera
dius ta cançó per rocosa pendent.
Rous matinals i poncelles descloses,
com jo fruesc vostre encís fugitiu!
Dins el misteri que esfulla les roses
veig la Bellesa qui passa i somriu.
Amb quin plaer d'exquisida recança
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!
Tota ma vida tremola agraïda
quan un moment l'he sentida vibrar.
Mes ella passa, i què en resta a la vida
sinó el neguit de sentir-la passar?
Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
boira del cim o fontana d'argent!
(Dins Espigues en flor, 1926)
.Apunt biogràfic de l'autora:
.Més poemes de Maria-Antònia Salvà:
.Poemes de Maria-Antònia Salvà musicats:
(Extret de: Antologia de poesia catalana, Edicions 62, Barcelona, 2012)
(Imatge extreta de: diariodemallorca.es)
!!EXERCICIS:
1. Realitza un comentari del següent poema de Maria-Antònia Salvà. En primer lloc, contextualitza'l dins l'època de l'autora i dins la seva obra.
2. Cerca al diccionari quatre paraules que desconeguis d'aquest poema i anota el seu significat.
3. Escriu una petita ressenya sobre la vida de l'autora.
4. Fòrum: Què t'ha agradat o no agradat d'aquest poema? Raona la teva resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada