Dins d'aquesta obra de Miquel Llor hi ha molts aspectes a tractar. Podem començar pels binomis següents:
Laura-Teresa, Teresa-Tomàs, Laura-Tomàs, Laura-Pere, Laura-Oncle Llibori, Laura-Joan Serra (mossèn). Arran de la relació que s'estableix entre els diversos personatges suren una sèrie de conflictes de vital importància per entendre l'obra. Arriba un moment, que alguns d'aquests individus perden fins i tot el nord, perden el seu sentit de la personalitat i es guien per les emocions.
.Sabies que en Miquel Llor va escriure una segona part:
http://www.carlescortes.cat/ca/2010/05/el-somriure-dels-sants/
.Fragments per reflexionar:
http://fitxesdelectura.blogspot.com.es/2011/07/laura-la-ciutat-dels-sants-miquel-llor.html
."Laura a la ciutat dels sants" en teatre:
http://www.youtube.com/watch?v=Ohhk81LOuwo
.Un reportatge d'aquest temps sobre la novel·la fet per unes alumnes:
http://www.youtube.com/watch?v=F79F-551crs
.Blog per aprofundir encara més en l'obra:
http://ennasidedramesrurals.wordpress.com/2012/04/11/la-pel%C2%B7licula-de-laura-a-la-ciutat-dels-sants/
(Imatge extreta de: ennasidedramesrurals.wordpress.com)
!!EXERCICIS:
1. Esmenta i comenta breument les controvèrsies que afecten als personatges i apareixen en l'obra "Laura a la ciutat dels sants".
2. Realitza un comentari de vuitanta a cent vint paraules d'aquest fragment. Per començar hauràs de contextualitzar-lo dins de l'obra.
"-Pobra filla del meu cor! Un mes i mig que és al cel! D'aleshores ençà no semblo el mateix, trobo que em falta algú que m'entengui, vaig com perdut. -I la Laura sent les primeres punxes de la barbeta de l'oncle que li freguen el coll.- Creu-me: des d'aleshores tinc llàstima de tothom, i tu me'n fas molta, Laureta!; i d'ençà que m'has contat això, t'estimo molt... molt, i vull ajudar-te, perquè ets bona!... i bonica... perquè com tu no he vist mai cap noia; i si ets bona minyona, cap dona no se't podrà comparar, a Comarquinal, perquè t'ho mereixes tot. En Tomàs no sap qui ets!; i jo et duc clavada a l'enteniment. Perquè no sóc tan vell com et penses, i encara faria totes les bogeries d'un jove, Laura; si ets bona minyona, i ho seràs; perquè no voldràs que m'acabi de tornar boig. El que ha passat a un, li pot passar a... un altre... Laura...
La Laura ha començat a tremolar; no vol creure la sospita horrible i no gosa moure's presa d'esglai; però sent el manyoc espinós de barba del vell que li puja pel coll, li arriba a la galta i al llavi; una mà se li acosta.
I, com altres vegades, la Laura clama:
-Déu meu, ajudeu-me!... -I d'una empenta aboca el vell contra l'escriptori.
-Què et passa? -li pregunta l'oncle, intentant dissimular el canvi del rostre desfigurat.
-Què vol de mi?; què es proposa? Vostè i tot? -s'esgarrifa la Laura, tornant de sobte a l'alteració que mossèn Joan Serra havia assossegat-. Què volia, hipòcrita, home repugnant?
El vell es torna a lloc les ulleres verdes, guardadores de les flames dels ulls, i amb veu encara no prou ben ferma es queixa:
-Què et figuraves, mal pensada?
-I això que m'ha dit, ara? -crida ella.
-Què? No m'has entès. Si amb tothom fas així, et planyo, desgraciada. Vés, surt de casa meva!"
3. Situa aquest fragment dins la novel·la i realitza'n un comentari de vuitanta a cent vint paraules.
"En Pere s'acosta a rebre la Laura, pàl·lid de la impressió. Acomiada tothom de la casa; tanca la porta de l'estudi. Ella se li repenja de braços al coll.
-Anem? -comença amb simplicitat, com si parlés en un somni.
-On hem d'anar? -fa en Pere, no sabent-se avenir d'aquell abandó.
-Allí on vulgui; me n'he anat de casa; hi he tornat i ells me n'han tret. L'oncle Llibori també, perquè volia de mi... no sé pas quina cosa horrible.
-I és per això que ha vingut? -diu ell, reprimint l'impuls d'apoderar-se d'aquella dona que s'ofereix amb tant simplicitat. La fa seure vora el foc, li acosta als llavis un vi daurat i suau, li passa el mocador pel front, li fa posar les mans balbes en l'escalf de les seves.
-I només per això ha vingut? -es plany ell-, perquè ningú no la vol? Sols de pensar que una hora o altra potser vindria com ara, em feia tant trasbals com si em posés malalt. Però volia que vingués per voluntat seva, no per força.
-Ja hi vinc.
-No, Laura. Si es veiés al mirall, s'adonaria que no és així com es va a veure l'enamorat. En lloc d'il·lusió, els seus ulls li traeixen l'espant que li ha donat tota aquella gent, No me n'he d'aprofitar pas!
-Vostè i tot em rebutja!
-Oh, Laura meva! -I s'acosta més a la dona, mig agenollat.- Si sabés com he viscut tots aquests dies, amb la il·lusió que potser la veuria entrar per aquella porta! Però sóc més exigent".
4. Descriu els personatges següents: l'oncle Llibori, Teresa, Pere, Tomàs.
5. Per què en editar-se "Laura a la ciutat dels sants" hi va haver tanta controvèrsia? Argumenta la teva tesi.
6. Podem considerar l'obra de Miquel Llor una novel·la psicològica? Per què? Exemplifica-ho.
7. Proposa i enuncia un exercici per treballar "Laura a la ciutat dels sants" i que algú altre resolgui.
8. Explica com finalitza la novel·la "Laura a la ciutat dels sants".
8. Explica com finalitza la novel·la "Laura a la ciutat dels sants".
9. Fòrum: Penses que la Laura és una interessada i va cap allà on bufa el vent? A qui estima realment? Raona la teva resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada