dimecres, 12 de juny de 2013

"La vaca cega" i "Oda a Espanya" de Joan Maragall. Adreçat a 1r de batxillerat.



(Clicant a sobre la imatge podràs ampliar-lo)


 LA VACA CEGA 
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

(Dins Poesies, 1885)

 



ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:

parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

(Dins Visions i cants, 1900)

(Extret de: Antologia de poesia catalana, Edicions 62, Barcelona, 2012)


.Apunt biogràfic de l'autor:

 http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/

 http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-maragall


 .Fons personal de Joan Maragall (documents digitalitzats. Cartes i poesies):

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/epistolari


.Per treballar alguns poemes de Joan Maragall i Gorina:

 http://www.bnc.cat/bcext/webquest/inici.pdf


.Més poemes de Joan Maragall:

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/maragall/poesies.html

http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/maragall.htm#L'oda infinita


(Imatge extreta de: mdc.cbuc.cat i treballantologia.wordpress.com)


!!EXERCICIS:

1. Realitza un comentari de "La vaca cega".

2. Llegeix "Oda a Espanya" i fes-ne el comentari a nivell temàtic i mètric.

3. Cerca a l'Slideshare dos powerpoints que siguin complets de Joan Maragall i adjunta aquí els dos links.

4. Fòrum: Penses que el que comenta el poema "Oda a Espanya" està de plena actualitat avui dia? Digues la teva.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;