BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA
Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, les plomes i lo llustre, que no és al món poeta tan il·lustre, que pogués dir les llaors de tal perla; i, ab dolça veu, per art ben acordada, cant e tenor, cantaven tal balada: "Del mal que pas no puc guarir, si no em mirau ab los ulls tals, que puga dir que ja no us plau que jo per vós haja a morir. Si muir per vós, llavors creureu l'amor que us port, e no es pot fer que no ploreu la trista mort d'aquell que ara no voleu. Que el mal que pas no em pot jaquir, si no girau los vostres ulls, que em vullen dir que ja no us plau que jo per vós haja a morir".
(Extret de: Antologia de poesia catalana, Edicions 62, Barcelona, 2012) .Apunt de Joan Roís de Corella: http://www.escriptors.cat/autors/roisj/pagina.php?id_sec=3501 http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella .Més poemes de Joan Roís de Corella: http://lletra.uoc.edu/especials/folch/corella.htm (Imatge extreta de: escriptors.cat) !!EXERCICIS: 1. Comenta el següent poema de Joan Roís de Corella. És poesia del segle XV però cal enfrontar-s'hi. Intenta deduir paraules pel context perquè algunes potser no estaran al diccionari. 2. Cerca quatre paraules del poema que no hagis entès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada