dissabte, 1 de juny de 2013

Joan Cristòfor Colom. L'almirall de Catalunya. Adreçat a Batxillerat.

Els catalans tenim la dèria de fer-nos les coses nostres, si es vol ben nostres, però no som els únics, això també ho apliquen en d’altres llocs. Són molts els que pretenen fer-se seu en Cristóbal Colón (1436/1451-20 de maig del 1506), o millor dit Cristòfor Colom? Sí que se sap que morí a Valladolid  i fou enterrat al convent de Sant Francesc de la mateixa població. L'11 d'abril del 1509 i per desig exprès del seu fill Diego, el cos fou traslladat al Monestir de la Cartuja de Sevilla. El 1542, la vídua Maria Toledo decidí complir el desig del marit i fou portat a la Catedral de Santa Maria de l'Encarnació a Santo Domingo, República Dominicana. El 1795 traslladaren les restes a l'Havana, ja que estava en poder dels francesos i finalment, el 1898 després de la Guerra de la Independència de Cuba foren transportades a la Catedral de Sevilla.




       
 

Recordeu ara fa uns anys la cançó paròdica que en féu del tema Javier Gurruchaga amb la seva orquestra Mondragón, la va intitular “El huevo de Colón”, amb una tornava que feia: “Colón el genovés, Colón el portugués. Colón tenía uno. Ay, Cristóbal, ni dos ni tres”. Corria el 1992, però la nostra Trinca fins i tot se’ls va avançar amb “El huevo de Colón” (1989). Bé, ha estat una controvèrsia que la gent ha emprat  de sempre, en canvi sí que sabem on va morir, a Valladolid. D’aquest fet del naixement se n’han fet mil i una paròdies, però el que em queda ben clar, és després de llegir l’obra Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya (2006) del filòleg i historiador català Jordi Bilbeny és que era català, cosa que tampoc tenia clara. Al llarg d’aquesta obra ens exposa les teories fonamentades que expliquen que era català. Anem a veure les principals teories que recull Jordi Bilbeny i que demostren que el nostre protagonista era veí nostre.

.Sigfrido Radaelli dins l’obra La institución virreinal en las Índias (1957) glossava que el virrei del Perú, el comte de Chinchón, afirmava que mai no hi havia hagut virrei a la corona de Castellà. Tot i que autors castellans havien pretès demostrar l’existència d’un cas aïllat de virrei a Castella. En tot cas, sí que n’hi havia hagut d’esporàdics a Castella i Lleó.

.Colom va demanar el títol de virrei i governador reial. Recordem que el virrei era el delegat que governava en nom del rei.

.Hi ha molts cognoms Colom a Catalunya i no tans amb el castellà de Colón.

.A les Capitulacions de Santa Fe, Granada (1492-1498) document realitzat pels Reis Catòlics sobre l’expedició de Cristòfor per al descobriment i conquesta d’Amèrica no es fa esment de la nacionalitat d’en Colom. Estan signades per Joan de Coloma, secretari i home de confiança del rei Ferran, o el que és el mateix, Cristòfor Colom. Això demostrava segons Rafael Calzada a La patria de Colón (1920), que els reis haguessin donat tant poder a un aventurer estranger i desconegut.
 
.Segons Lluís Ulloa a Noves proves de la catalanitat de Colom. Les grans falsetats de la tesi genovesa (1927), si Colom hagués estat genovés ho hagués fet constar en els documents i en els títols. Seria una oposició i hauria d’haver-se nacionalitat castellà perquè no interessava que descobrís Amèrica un estranger.
.Mossèn Joan Pere amb Joan de Coloma van coordinar les capitulacions entre els Reis Catòlics.

.El pas de Colom per Palos-La Rábida és una fabulació de fa molts segles. Com ho proven Antonio Rumeu de Armas a La Rábida y el descubrimiento de América. Colón, Marchena y Fray Juan Pérez (1968).
 
.Les cartes de navegació poden provar que Colom podria ser de Mallorca i a Itàlia hi havia l’escola que hi posà els noms. Hom va intentar modificar les cartes de navegació de l’amic de Colom per esborrar el context català, tot i que a Castella no hi havia tallers de cosmografia nàutica. Així com tampoc es van trobar cartes nàutiques fetes per castellans. Aquesta tesi és recollida per José M. Martínez-Hidalgo dins Enciclopedia general del mar (1982).



.Segons la portada de la Historia general de los hechos castellanos en las islas y tierra firme del mar océano (1601), realitzada per Antonio de Herrera, hi ha dues naus amb gallardets bigarrats i una vila fortificada, el Pals empordanès. A més el 1492, el comte de Miranda era el comte d’Empúries. “El Almirante sale de Palos. Villa del conde de Miranda a descubrir”. Aquest fet també apareix relatat en la segona edició d’aquesta obra el 1726. La vinyeta mostra les tres caravel·les amb banderes catalanes i el dibuix de la vila fortificada és calcat a la vila empordanesa de Pals. Ho corroboren les muralles, les torres de defensa, la torre de guaita, l’església, la situació geogràfica i el perfil arquitectònic. Aquest fet també s’inclou al film de David Grau, L’apropiació del descobriment d’amèrica: una conspiració d’Estat? (2003).

   


1. Escut d’armes concedit a Colom pels Reis Catòlics el 1493.
2. Escut dels Colom amb lleó coronat el 1502.
3.Escut dels ducs de Veragua descendents de Colom amb l’anagrama A Castilla y León nuevo mundo Colón.

.La vila andalusa de Palos no era situada al comtat de Miranda sinó al de Niebla. Comtat en contacte amb Portugal. Colom hi anà perquè hi tenia dos cunyats.  Palos mai havia estat fortificada. Sí va tenir un Castell fora de cap estructura, a l’inrevés passava a Pals. L’únic Palus existent és a Catalunya, Palo, i això es pot comprovar al Mapa d’Espanya del planisferi (1944) d’en Sebastià Cabot.

.Castell de Sant Miquel o molí fortificat de Pals apareixien al gallardet bigarrat de dues naus de les tres de l’expedició.




.Cognom català a gairebé totes les edicions europees de la lletra on anunciava la descoberta, on escriu sempre “Colom”. A més de la gran quantitat de catalanismes que apareixen en tots els escrits que feia Colom. Recollit dins Josep Maria Castellnou, Cristòfor Colom, Català (Com parlava Cristòfor Colom)? (1989).

.La multitud de topònims Catalans amb que batejà les noves terres d’Amèrica.




.Els lligams genealògics amb la família barcelonina dels Colom-Bertran. Les identitats heràldiques amb aquesta família.

.Miguel de Almaçan en un document de la cancelleria reial signat pels monarques, confirmava que Cristòfor Colom pertanyia a un estat de la monarquia catalana pel dret natural igual que els seus germans.

.Els individus no naturals d’un lloc no podien participar en les tasques de govern a Castella. Colom feia les funcions d’almirall, virrei i governador general. Demostra que Colom participà activament en el govern i la política, una prova més que era català. El Colom de Barcelona era militar, diputat, ambaixador, capità, vicealmirall, governador i polític actiu. Si es tenia els Reis Catòlics com a senyors naturals de Castella i ell, Colom i els seus germans eren estrangers, llavors, era de qualsevol estat de Catalunya.

.Estreta relació entre Joan –Cristòfor Colom- i l’almirall Bertran. La mare de Colom es deia Caterina Bertran.

.Colom signava en català: 

S.
.S.A.S.
XMY
El Almirant

.S.
.S.A.S.
XMY
Xpo FERENS

 

Tots els marins almiralls eren catalans. “Almirant” era un mot català en ús entre els segles XV i XVI. Ho podeu trobar dins Caius Parellada, La monarquia catalana medieval. El Regne de Catalunya (1993).

.Cristòfor Colom es casà amb Felipa de Coïmbra, germana del rei Pere IV de Catalunya i néta del comte Jaume d’Urgell. Inclòs dins de l’obra de Caius Parellada, La dona del descobridor Colom. D’aquesta manera, Colom rep el càrrec d’almirall. Només atorgat a parents propers. Per tant, Colom era parent dels almiralls de Catalunya. Era nebot polític –gendre de la cunyada- de l’amirall Joan –Ramon- Folc de Cardona.
 
.Colom havia exercit un càrrec polític i tenia un passat militar perquè coneixia les lleis i la Constitució de Catalunya.

.Colom estava vinculat a les famílies regnants de Sicília, que alhora estaven vinculades a la casa reial catalana.

.Pere Català i Roca dins Quatre germans de Colom, el 1492 (1976) inclou que Colom pertanyia a una família de banquers, militars, comerciants, eclesiàstics i polítics. Afincats amb ric patrimoni a Barcelona i gaudiren de privilegi militar.


 



.Joan Colom és el mateix que Joan Cristòfor Colom. Cristòfor Colom signava de les dues maneres. J majúscula entrellaçada per una S. (:) Davant XPO sol aparèixer una J i al seu damunt una S que significaria JohanneS. Descrit per Geo Pistarino a Cristòfor Colombo: l’enigma del criptograma, (1990). Va veure tres variants en la signatura de Colom, El Almirante, Virey i Christo Ferens.

.En la concessió de les noves armes reials que li atorgaren els reis a les corts de Barcelona per mitjà de la Provisió reial del 20 de maig del 1493, en compensació per la descoberta de les terres ultraoceàniques els antics senyors familiars del gran Almirall van desaparèixer del nou escut. A partir d’aquí el cognom Colom de la família ja no hi tindrà presència.

.Es van introduir armes en l’escut de Colom per ocultar els veritables orígens del descobridor. Els cinc escudets de Portugal foren canviats per cinc àncores dels amiralls de Castella, i d’aquesta manera, vincular els orígens de Colom amb un membre de la família portuguesa.

.El parentiu de Colom era el següent: (a sota de l’enllaç el fill/la filla del matrimoni)

Felipa de Lancastre & Joan I de Portugal
                                 Pere de Portugal & Isabel d’Urgell
                                                             Cristòfor Colom & Felipa de Coïmbra
                                                                                    (besnéta de Pere III el Cerimoniós)
                                                                                          Ferran Colom

.Caius Parellada i Cardellach dins Cristòfor Colom I Catalunya. Una relació indefugible (1992) recull que Felipa de Coïmbra era besnéta de Pere III el Cerimoniós.

.Colom era nebot de Ferran el Catòlic. Fill natural del príncep Carles de Viana. Colom fou príncep i virrei de les Índies. Recollit dins Honors pòstums de príncep per a l’almirall Colom (1996) i C. Monrabà, Monumento a Cristóbal Colón.

.Cristòfor Colom estigué estretament vinculat a la casa reial catalana, lloc on visqué durant cinc anys.
.A Castella no van existir els càrrecs de virrei ni de governador general, incongruència que apareix en molts llibres, demostra que el càrrec li fou atorgat per un rei català.

.Palos de Moguer no havia tingut mai port.

.A tots els plànols que Cristòfor Colom va emprar durant el seu viatge hi havia l’escut de Catalunya que apareixia amagat.

.Les cartes que escrivia Colom als Reis Catòlics estaven plenes de catalanades.

.Els Coloms catalans tenien un colom a l’escut i els Coloms genovesos tres. Es va fer desaparèixer aquest signe. Segons Ulloa, l’escut era català però fou desfigurat pels falsaris.