SOL, I DE DOL, I AMB VESTUSTA GONELLA
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
(Dins Sol i de dol, 1947)
ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
És quan plou que ballo sol,
vestit d'algues, or i escata,
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata,
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era,
em vesteixo d'home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
-o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina.
vestit d'algues, or i escata,
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata,
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era,
em vesteixo d'home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
-o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina.
(Dins On he deixat les claus..., 1953)
(Extret de: Antologia de poesia catalana, Edicions 62, Barcelona, 2012)
(Imatge extreta de: ara.cat)
!!EXERCICIS:
1. Realitza un comentari del poema Sol, i de dol, i amb vetusta gonella amb la seva mètrica.
2. De què parla el poema És quan dormo que hi veig clar? Afegeix la mètrica.
3. Ara investiga i digues si aquests dos poemes han estat musicats i per qui i en quin any ho van fer.
4. Cerca sis paraules que no hagis entès dels poemes i anota el seu significat.
5. Navega per internet llegeix una mica la vida i miracles de J.V. Foix i SENSE COPIAR redacta una petita ressenya biogràfica i bibliogràfica. Aquest exercici val tres positius.
4. Cerca sis paraules que no hagis entès dels poemes i anota el seu significat.
5. Navega per internet llegeix una mica la vida i miracles de J.V. Foix i SENSE COPIAR redacta una petita ressenya biogràfica i bibliogràfica. Aquest exercici val tres positius.
6.
Fòrum: Havies llegit alguna vegada J.V. Foix? Diuen que és un dels
poetes que costa més d'entendre. Has tingut dificultats per llegir i
captar la idea principal d'aquests poemes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada