Tothom
coneix a en Màrius Serra pel seu afany de jugar amb les paraules, cosa que
l’omple, li agrada, el fascina, i es deixa enamorar per elles. I una prova de
tot això són els Enigmàrius, aquelles endevinalles que fa al programa El Matí
de Catalunya Ràdio, de fa uns anys. Qui no n’ha pensat o fet mai algun? Però
avui no parlarem d’en Màrius Serra jugador i enigmista de paraules, si es vol,
ludolingüista, que diu ell, en tot cas, una miqueta, sinó d’en Màrius Serra
novel·lista i que dóna pistes de la seva dèria per les paraules, denominant
objectes, noms i coses quan les relata. Ell es considera escriptor, però potser
és aquesta la faceta seva que desconeix el gran públic, que es lliura més per
la persona mediàtica que és, que no pas el novel·lista que ens amaga. Ara ens
presenta Plans de futur (2013), una
novel·la que fou mereixedora del Premi Sant Jordi 2012.
En
la novel·la Plans de futur (2013) ens
retrata al matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer com a exemple de superació, d’un
home que nasqué amb una paràlisi al sistema nerviós que li impedí assistir a
l’escola com a tothom i que requeria ajuda contínuament, d’esperit autodidacta,
sempre escrigué en català tot i fer-ho durant el franquisme. La seva tasca com
a matemàtic fou reconeguda per les autoritats tant espanyoles com catalanes, a
més de les internacionals, fins i tot treballà diversos anys pel Ministeri de
Marina dels Estats Units (Office of Naval Research). Ferran Sunyer era un home
que no podia valer-se per si mateix, necessitava quelcom a prop seu, per això dues cosines seves, Maria i Àngels Carbona
l’ajudaven en el seu dia a dia, tot i més, quan el pare de Ferran decidí
abandonar a la família. Al llarg dels anys i gràcies a la seva capacitat, fou Ferran Sunyer qui
sostingué la família, essent un discapacitat. Va rebre multitud de beques
demostrant ésser una persona imprescindible dins la seva àrea, la matemàtica.
De totes maneres, a en Màrius el meravella escriure i no
s’atura, per això la novel·la Plans de
futur la planificà en quatre anys. L’escrigué en un quadern, així podia
escriure en qualsevol lloc. La reescrigué diverses vegades fins a quedar-ne del
tot convençut. Amb honestedat comentà que del matemàtic Ferran Sunyer n’havia
sentit a parlar, emperò no el coneixia suficientment per a escriure un llibre.
Sí que l’any 1976 recorda que guardà un article que parlava sobre la seva
figura i els darrers anys en va llegir una biografia. El seu objectiu era el
següent: “volia escriure des del cervell de Ferran Sunyer, però era complicat.
Vaig fugir del personatge del matemàtic per estar més còmode”.
Bé, no donarem cap resposta per si algú vol llegir la
novel·la. Màrius explanà que la inspiració per escriure aquesta obra li donà el
seu fill, que morí després de nou anys i mig de vida a causa d’una paràlisi
cerebral. Després d’escriure la novel·la Quiet,
on tractava aquest tema, va veure’s capaç de poder escriure Plans de futur. El que és evident, com
comentà, que sense Quiet no hi hauria
Plans de futur.
Si
ens endisem una mica en el nostre protagonista, en Màrius Serra, va néixer un
dia del treballador del 63 a Barcelona, “per això mai he deixat de treballar!”,
comenta fent sorna. Va estudiar filologia anglogermànica i debutà com a
novel·lista el 1987. Al llarg de la seva obra ha conreat la novel·la, l’assaig,
la narrativa breu, articles en mitjans de comunicació com l’Enderrock, El
Temps, L’Avui o La Vanguardia, però mai ha deixat de ser una mena de rei dels
mots, en fi, no ha deixat mai de jugar amb les paraules, tant a nivell oral com
escrit, és tota una entitat.
En
la novel·la Plans de futur (2013) ens
retrata al matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer com a exemple de superació, d’un
home que nasqué amb una paràlisi al sistema nerviós que li impedí assistir a
l’escola com a tothom i que requeria ajuda contínuament, d’esperit autodidacta,
sempre escrigué en català tot i fer-ho durant el franquisme. La seva tasca com
a matemàtic fou reconeguda per les autoritats tant espanyoles com catalanes, a
més de les internacionals, fins i tot treballà diversos anys pel Ministeri de
Marina dels Estats Units (Office of Naval Research). Ferran Sunyer era un home
que no podia valer-se per si mateix, necessitava quelcom a prop seu, per això dues cosines seves, Maria i Àngels Carbona
l’ajudaven en el seu dia a dia, tot i més, quan el pare de Ferran decidí
abandonar a la família. Al llarg dels anys i gràcies a la seva capacitat, fou Ferran Sunyer qui
sostingué la família, essent un discapacitat. Va rebre multitud de beques
demostrant ésser una persona imprescindible dins la seva àrea, la matemàtica.
Màrius Serra, ludolingüista, enigmista i escriptor va
sentir-se atret per la figura de Ferran Sunyer i decidí novel·lar la seva vida.
L’autor se sent còmode que el defineixin amb el terme de polifacètic,
“m’agrada” –diu-, també està satisfet pel que fa: “tinc una relació amb la
llengua, és el cairó que em defineix”. Els seus orígens com a escriptor es remunten
a mitjan dels anys vuitanta quan començà a escriure pel setmanari valencià de
caire sociopolític i cultural anomenat El Temps, relació que encara continua
vigent fins als nostres dies, i justament al cap de poc debutà amb obres de
narrativa breu com: Línia (1987) i Amnèsia (1988). Posteriorment i dins
aquest mateix gènere n’arribaren d’altres com: Contagi (1993) o La vida
normal (1998), Premi Ciutat de Barcelona. Llavors, ja fou en encetar la
dècada dels noranta quan en Màrius decidí obrir-se definitivament el camí com a
novel·lista amb obres com: L’home del sac
(1991), Mon oncle (1996), Ablanatanalba (1999), títol que
curiosament pot llegir-se igual d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra, Monocle (2003), Farsa (2006), Premi Ramon
Llull de novel·la, Quiet (2008), on
parlava de la relació que tenia amb el seu fill Lluís malalt d’encefalopatia
durant els seus set primers anys de vida. Precisament gràcies a aquesta obra
pogué escriure després l’actual Plans de
futur (2013). S’atreví amb una novel·la per les aplicacions de mòbil
intitulada La veritable història de
Harald Bluetooth (2007). Per un altre costat, Màrius Serra i Roig ha
conreat el gènere assagístic en obres com De
com s’escriu una novel·la (2004) o Enviar
i rebre (2007), aquesta darrera reculls els seus articles de premsa en
diaris com l’Avui o La Vanguardia, però és evident que on el nostre autor es
troba com un peix dins de l’aigua és en el camp de l’enigmística i els mots
encreuats, on té publicades fins a un total de nou obres, d’entre les que
sobresurten: Manual d’enigmística
(1991), Verbàlia (Jocs de paraules i
esforços d’enginy literari) (2000), Premi de la Crítica Serra d’Or d’estudi
literari, Verbàlia.com (jugar, llegir,
tal vegada escriure) (2002), Diccionàrius
(2010) i Verbàlia 2.0 (2010).
Tal vegada també va dedicar-se a escriure per ràdio i per
televisió tot i que precisa: “més per ràdio”. Recordem que els seus primers
passos en aquest àmbit vénen de lluny: Bon dia, Catalunya (1996-1999),
Connexions (2001-2002), el programa Alexandria que ell mateix presentava, on es
parlava de llibres i s’emetia fa uns anys al canal 33, entre 2003 i 2005 o dels
darrers, Picalletres (2006-2007).
De totes maneres, a en Màrius el meravella escriure i no
s’atura, per això la novel·la Plans de
futur la planificà en quatre anys. L’escrigué en un quadern, així podia
escriure en qualsevol lloc. La reescrigué diverses vegades fins a quedar-ne del
tot convençut. Amb honestedat comentà que del matemàtic Ferran Sunyer n’havia
sentit a parlar, emperò no el coneixia suficientment per a escriure un llibre.
Sí que l’any 1976 recorda que guardà un article que parlava sobre la seva
figura i els darrers anys en va llegir una biografia. El seu objectiu era el
següent: “volia escriure des del cervell de Ferran Sunyer, però era complicat.
Vaig fugir del personatge del matemàtic per estar més còmode”.
Dins la novel·la ocupa un paper destacat el tiet de
Ferran Sunyer. Aquest va deixar de banda a la família, dona i fills. En Màrius
glossà que aquest personatge se’l va treure de sota la màniga en no tenir
pistes de cap tiet documentat. La resta d’individus apareguts a la novel·la són
reals. Tal i com diu l’autor, “m’ha d’apassionar una història per poder
transmetre-la”.
El personatge de Joan Carbona
li serví com a pretext i d’aquesta manera poder jugar amb les paraules i
batejar la cadira de rodes del matemàtic amb el nom de Filferri i no Ferrari
com desitjava, atès que Enzo Ferrari havia creat la marca posteriorment. També
es veu amb el nom de Tiama (tieta mare). Com a curiositat, Màrius va destacar
que en algunes edicions li van canviar el nombre dels capítols perquè ell
pretenia jugar amb els números i els va numerar amb els nombres primers,
aprofitant que el protagonista era un matemàtic. Penseu que els nombres primers
eren els nombres diferents a l’1 i que a més eren divisibles entre ells
mateixos i entre 1, això va provocar l’enrenou al qual es van veure immersos
alguns editors d’altres països, que no entengueren la seva maniobra, ja que la
numeració dels deus capítols de l’obra era la següent i en aquest ordre: 2, 3,
5, 7, 11, 13, 17, 19, 23 i 29. Finalment, ell els digué: “són els nombres
primers les marques dels capítols! Així doncs, ara comptarem a la veneçolana!”,
féu ell.
Durant la xerrada a Cerdanyola del Vallès, en Màrius
tingué temps per posar a prova al públic assistent amb una juguesca que
tractava d’encertar el que era verídic i el que era ficció, o el que és el
mateix, inventat per ell i demostrant la seva capacitat creadora i
d’entrelligar conceptes. Focalitzà el seu joc en tres preguntes:
1.
Ferran
Sunyer de jove llegí una esquela en veu alta demostrant que tenia facultats
mentals quan ningú donava res per ell, vertader o fals?
2.
Ferran
Sunyer va fer una afirmació de catalanisme durant la rebuda del Premi Prat de
la Riba l’any 1948, vertader o fals?
3.
Dalí
va pintar un retrat de Maria Carbona i mentre el realitzava digué: “pintar una
persona és sempre pintar-ne dues”, vertader o fals? Per cert, actualment aquest
quadre pintat el 1925 es troba al Museé des Beaux-Arts de Mont-real.
Recentment, Màrius Serra ha
entrat a formar part de l’Institut d’Estudis Catalans, el vincle fou mitjançant
una trucada telefònica. Un fet que l’enorgulleix i que de cap de les maneres
s’esperava: “va ser inesperat entrar a l’IEC. Sóc un observador interessat.
Alguns gramàtics s’estranyen de veure-m’hi”.
Màrius és molt coneixedor de paraules, i de tot allò que
les envolta, però ara toca conèixer-lo i tastar-lo altre cop com a novel·lista,
en una faceta menys coneguda que la de ludolingüista i que vindica, però on
demostra la seva vàlua tot i que alguns no li vulguin veure. No el jutgeu abans
de llegir-la. Ara només ens queda passar pàgina rere pàgina de la seva nova
novel·la, Plans de futur. Apa som-hi!
Josep Maria Corretger
Maig del 2013
.He
consultat:
(Imatges extretes de: illadelsllibres.blogspot.com, eldebat.cat, ampaipse.wordpress.com)
!!EXERCICIS:
1. Has llegit algun llibre d'en Màrius Serra? L'admires més com a ludolingüista o com a escriptor? Has fet algun cop algun Enigmàrius?
2. Realitza quatre jocs de paraules per a què una altra persona els resolgui.
3. Fòrum: Has llegit Plans de futur? T'ha agradat? Per què? Aporta la teva opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada