dijous, 2 de maig de 2013

"La porta dels tres panys". Adreçat a l'ESO.



En aquesta fitxa els qui ho desitgin de la classe de primer d'ESO poden treballar La porta dels tres panys de Sònia Fernández-Vidal. Cadascú ho pot treballar al ritme que vulgui, però no poden enganxar-se més de dos capítols resumits diaris, per tal de no saturar la fitxa.

Ànims, doncs, no perdeu el temps i bona lectura!


.Algunes crítiques internautes de l'obra:




!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum de cada capítol de La porta dels tres panys.

2. Descriu el personatge amb el qual t'identifiquis més del llibre i explica el perquè.

3. Proposa tres preguntes de cada capítol per tal que algú altre les resolgui.

4. Fòrum: T'està agradant el llibre? T'enganxa? Et crea curiositat que s'amaga darrere de la porta dels tres panys? Digues la teva!

20 comentaris :

Sergio Gomez Aguila ha dit...

Exercici 4.
A mi m’ agrada molt el llibre perquè en Nico es un noi molt despistat. A vegades em recorda a mi quan parlo català perquè sempre s’ em escapa algun accent i també tinc moltes faltes.
El llibre es molt misteriós això m’ agrada perquè hi ha molts pocs llibres que siguin tan bons per a mi.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Sergio,

Correccions:

és un noi ('ho és'), se m'escapa, el llibre és ('ho és').

Gràcies per la teva opinió!

M'anoto el teu treball.

JM.

Sergio Gomez Aguila ha dit...

Josep Maria les fitxes del blog son molt entretingudes i les utilitzo per aprendre a no tindre tantes faltes d' ortografia

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Sergio,

Gràcies, compte que 'són' del verb ser s'accentua.

JM.

Ferran Márquez ha dit...

La porta dels tres panys
Un missatge misteriós

Al llevar-se el Niko va trobar un missatge a la finestra i es va estranyar, que posava : ``si vols que et passin coses diferents deixa de fer sempre el mateix. El dia que va tindre ahir va ser un desastre perquè al acabar a l’hora de gimnàstica la seva noia estava sent capturada pel col•leccionista de xicotes. Per rematar el Niko es va equivocar a la pissarra i els nois/es és van riure d’ell. Va pensar que potser era un cartell publicitari, per la qual l’altre dia la seva professora li va explicar la reflexió i refracció.
Al dia actual, el Niko anava cap a l’escola per causa del missatge va agafar un altre camí i es va trobar una casa antiga, va pitjar un botó i va escoltar:
-Passa t’esperàvem.

La casa dels tres panys

En Niko va observar que la porta estava tancada i va preguntar-li a la porta:
-Com puc entrar?
I de dins de la porta es va escoltar una veu que va dir:
-És obvi, o et sembla? Normalment qualsevol pany s’obre amb la seva clau, però en aquesta casa és una mica diferent. Tenim una sola clau per als tres panys. El problema és que cal obrir-los simultàniament
En Niko no sabia la resposta va estar rumiant i va decidir que era impossible, al final la veu de l’intèrfon li va tindre que dir la resposta:
-M’HAS PREGUNTAT COM PODIES OBRIR ELS TRES PANYS, I JO HE CONTESTAT LA TEVA PREGUNTA. NINGÚ NO T’HA DIT QUE LA PORTA FOS TANCADA, NI QUE CLAGUÉS OBRIR ELS PANYS PER PASSAR. CAL FER LES PREGUNTES CORRECTES SI VOLS ARRIBAR ALGUNA BANDA! AQUEST ÉS EL PROBLEMA DE DONAR TANTES COSES SUPOSADES!!
La porta va cruixir i es va obrir, i una misteriosa força l’arrossegava, al entrar va veure una densa foscor, les seves pupil•les es van adaptar a la foscor i va poder veure una ombra que es movia, va fer un ensurt i de sobte la porta es va tancar. Va mirar-ho i quan va poder localitzar-lo es va tranquil•litzar perquè només era un gat. En Nico va divisar unes cortines i les va córrer per veure si hi havia alguna claror per la qual ell podria veure, es va quedar astorat quan no hi havia ninguna finestra ni ninguna cosa, al girar-se es va donar compte de que ja no era la mateixa habitació, va veure una petita capsa al mig de l’aula amb un llacet i amb una etiqueta que posava UNIVERS PER ESTRENAR i en Niko va obrir la capsa.

Matèria contra antimatèria

Tot d’una una força el va empènyer cap enrere. I va observar un minúscul punt de llum, era la llum més intensa que mai no havia vist. Era una explosió estranya i aquell puntet es va començar a dividir.
Darrere seu va escoltar:
-Són leptons i quarks...
En Niko va fer un bot, les partícules van començar a créixer i es van enfundar unes samarretes, hi havia dos tipus una samarreta negra i una altra blanca, un partit va començar, d’aquella partícula encara sortien més partícules i van començar a seure partícules en grades, quan xocaven entre ells ambdós partícules desapareixien, i uns altres es posaven noves samarretes i es posaven en la mateixa posició de les que havien sigut destruïdes , es van presentar era un noi que nomes li arribava fins la espatlla li va dir que és deia Eldwen, i ell Niko, es va adonar de que la matèria estava guanyant i ja casi estaven celebrant-ho quan va acabar el partit. Les partícules van començar a celebrar-ho. A partir d’aleshores tot va succeir molt ràpid i es van crear estrelles i planetes i més coses, semblava que els hi anava a aixafar i l’Eldwen, arribat a aquest cas l’Eldwen va dir que podien passar tres coses...





.

Ferran Márquez ha dit...

L’art de tunelejar

El Niko li va preguntar que podria passar en les seves paraules perquè no l’entenia, va dir que podria explotar, parar i tornar-se a col•locar tot al paquet o continuar créixer fins aixafar-los.
Al final va passar la segona possibilitat, i s’ha quedat a les fosques amb aquella llum principal tan curiosa... en Niko se’n tenia que anar i al mirar cap a la porta ja no hi era, el Eldewen li va ensenyar a tunelejar, i li va explicar que al seu món no es podia tunelejar perquè les seves portes, parets... eren massa gruixudes.
L’elf va desafiar a en Niko si s’atrevia a tunelejar cap al seu món, l’elf va passar, en Niko s’esperava un xoc, però no, va passar
La fada quàntica

Al passar a l’altra costat hi havia una xicota molt bonica amb cabells rosats, un somriure molt bonic, i gran.
En Niko es va quedar amb la boca oberta i la noia li va dir que obrir la boca era de mala educació, la noia li va dir que ella era una fada, en Niko es va estranyar i li va qüestionar:
-com que una fada?
La fada li va dir que també era de mala educació qüestionar a una fada, es van presentar, la fada va aixecar la seva vareta i va il•luminar tot el seu voltant, es va adonar de que ja no estaven en una habitació, estaven en un carreró de la ciutat.
En Niko va preguntar:
-Es normal que hi hagin fades?
La fada li va dir que aquella no era la pregunta resposta tal com li havia dit abans, en Niko es va quedant rumiant i li va tornar a preguntar, eres tu la que em va parlar a l’intèrfon.
La fada li va dir que prou de preguntes, que ara les preguntes les faria ella, i li va preguntar:
QUE ET CAL PER TANCAR UNA PORTA?
En Niko va preguntar si era un enigma, la noia va dir que pari de fer preguntes.
Li va dir la fada que s’ho anés rumiant pel camí, van entrar a un taller de rellotgeria, que tenia pinta de una rellotgeria normal, van entrar...

Ferran Márquez ha dit...

Taller de rellotgeria relativa

Quan ells van entrar en Niko va veure un munt de rellotges, i algunes busques es movien molt ràpidament mentre que altres d’una altra manera.
La fada va dir:
-Bon dia Kronos.
I en Kronos va dir:
Bon dia Quiona.
Com que Quiona va preguntar ell, si, es el meu nom no em diuen fada, es el meu nom vertader.
En Kronos va preguntar si era en Niko ell, i la Quiona li va afirmar amb un somriure ben ampli, en Niko es va sentir malament perquè a ningú li agrada que parlin d’ell, si es malament.
En Niko no entenia perquè les busques anaven tan ràpid, i en Eldewen i en Kronos, li van explicar que si algú mateix ara destruïes el Sol encara estarien veient la imatge fa 8 minuts. I si un mag mirés des de el Sol la Terra amb un telescopi molt potent podria veure la Terra com estava descobrint Cristòfol Colon, Amèrica. També li van explicar que si ara en Niko està esperant a la parada del tren i en Kronos i l’Eldewen van a 100km en el tren i justament llancen la pilota a 10km quan veuen en Niko la pilota es veurà a 110km.
En Niko ja ho començava a entendre, se li estaven començant a aclarir les idees, al Niko li van explicar una cosa molt complicada de la llum però per no quedar en ridícul se li va vindre la resposta de l’enigma:
Per poder tancar una porta el que necessito que és que estigui oberta.
Els bessons

Eren com dos elfs, un vell i un altre més jove. Eren bessons, però un viatjava a la velocitat de la llum i l’altre no, per això tenien diferents aspectes. Van parlar amb el Kronos.
Ens van explicar que un va viatjar cap i va envellir només dos anys, però l’altre es va quedar a casa i va envellir vint-i-quatre anys.
Més tard es van adonar que jo era un humà i ho va dir en veu alta, rarament, van sortir dels rellotges de la tenda maquines de retratar dirigides cap a mi. Semblava que mai hi havia vist un. En Kronos va treure un xiulet i va bufar fent que les maquines s’amaguessin als seus rellotges.





La família estàndard

Vam anar a casa de l’Edwen. Jo em vaig presentar i vaig enunciar que era un humà. Ella es va estranyar. No li va donar molta importància després. Ens va oferir menjar, vam acceptar i vam anar a la taula. Quan em vaig seure, vaig travessar la cadira. No sabia que m’havia passat. Em va explicar l’Edwen que la cadira era especial per culpa dels àtoms. Vam parlar dels àtoms, jo vaig explicar el que sabia d’ells. Després em vaig seure a una altra cadira.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Ferran,

Tens 10 positius pel teu bon treball en aquesta fitxa, però et recomano en tot cas que enganxis dos resums per dia, serà millor.

Excel·lent treball!

I t'esperono a seguir treballant.

Correccions:

es van riure, només, és normal.

Tens poquíssimes faltes, només veig aquestes, et vull felicitar per la teva boníssima escriptura!!

JM.

Sergio Gomez Aguila ha dit...

LA PORTA DELS TRES PANYS
Un missatge misterios

En Nico va veure al sostre el missatge “SI VOLS QUE PASIN COSES DIFERENTS DEIXA DE FER SEMPRE EL MATEIX”
L’altre dia tots els nois es van riure d’ell per el seu estrepitos desastre, y a sobre el coleccionista de xicotes va estar flirtejar amb la noia que l’agradava al Nico.
En Nico no tenia ganes de anar a l’escola perque la profesora de física el tenia a la ratja amb l’enigma de l’altre dia.
En Nico va començar a pensar en el que posaba al sostre, va canviar de camí per anara a l’istitut, en mig del cami es va parar en una casa bastant vella i extranya, la porta d’entrada tenia tres panys.

LA CASA DELS TRES PANYS

Va picar a l’intèrfon una veu li va contestar –Puja t’esperavem- va dir la veu misteriosa,
En Nico va preguntar a com obrir els panys pero va caure a la trampa de les endevinalles.
LA PORTA ESTAVA OBERTA.
En Nico va entrar, no veía mes que foscor, la veritat es que era molt fosc no es veía cuasi res.
Vaig notar la presencia d’un gat gros que no feia res no mes era inofensiu,
Vaig avançar per la casa, vaig veure un paquet que no posava nom ni direcció.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Sergio,

Correccions:

passin, i, estrepitós, col·leccionista, va estar flirtejant, li agradava, perquè, professora, d'anar, ratja??, posava, l'institut, enmig, camí, estranya, però, veia, més (quantitat), quasi, presència.

Bona feina, dos positius, avui descansa, ja has fet prou. Màxim dos resums per dia, sinó bloquejareu la fitxa!!

Ara toca corregir les faltes a la llibreta de classe per tal de no repetir-les.

Gràcies per participar!!

JM.

Sergio Gomez Aguila ha dit...

MATÈRIA CONTRA ANTIMATÈRIA

Vaig obrir el paquet i es va originar una petita explosió com la de les crispetes,de la capsa va sortir un punt de llum.
-Son lactons y quarks- va dir un noi molt petit, son materia y antimateria, quatre grans focus es van encendre i van apareixer com uns equips d’esport amb samarretes blanques i negres amb la paraula materia,i antimateria.
-Em dic Edwin-va dir el petit noi, semblava un elf nordic,
-de quin equip ets-em va preguntar.
Estas presencian la lluita de la materia i la antimateria, les primeres particules de l’espai, l’edwin y yo ens vam sentar a veure aquests petits jugadors, l’equip de materia anava guanyan de moment.
ELS BESSONS
En aquell moment van entrar dos bessons que venien discutint, van mirarse i van continuar discutint, casi van aconseguir anar a la velocitat de la llum pero la seva discussió va endarrerir el procés
AL CENTRE D’ INTEL•LIGÈNCIA QUÀNTIC
Es trobaven dins d’ una sala enorme i el•líptica. Al sostre alt i ovalat ,com el d’ una capella, s’ hi podia veure un emblema rodó amb les inicials del centre d’ intel•ligència Quàntic escrites en color daurat:
Que és això de la teleportació – va preguntar el noi per saber com anava tot
L’ Eldwen sabia ficat en un bon embolic, però jo no sabia si el podria treure.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Sergio,

D'entrada posa intros entre un capítol i un altre per tal que sigui més facilitador poder llegir-ho i d'aquesta manera no es vegi tot tan enganxat.

Correccions:

són, i, matèria i antimatèria, partícules, Edwin, i jo, asseure (no 'sentar'), quasi, però, què és això... (pregunta).

Et poso tres positius per la bona feina i sobretot corregeix les faltes.

Moltíssimes gràcies per participar i t'animo a seguir fent-ho.

JM.

Sergio Gomez Aguila ha dit...

AL CENTRE D’ INTEL•LIGÈNCIA QUÀNTIC

Es trobaven dins d’ una sala enorme i el•líptica. Al sostre alt i ovalat ,com el d’ una capella, s’ hi podia veure un emblema rodó amb les inicials del centre d’ intel•ligència Quàntic escrites en color daurat:
-Que és això de la teleportació – va preguntar el noi per saber com anava tot
L’ Eldwen sabia ficat en un bon embolic, però jo no sabia si el podria treure.

EL MESTRE ZEN-0

El mestre no entenia que feia jo allà perquè no pertanyia a aquella espècie, de cop vaig sentir xiuxiuejar i mirant d’ escoltar la nostra conversa a uns elfs chafardes

GAT DE SCHRÖDINGER

El gat de schrödinger estava viu i mort un estat de superposició i els científics no han pensat en obrir la capsa llavors el gat es trobava en un estat de superposició
El que jo no tenia entès era el perquè el gat era viu i mort no te sentit

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Sergio,

Correccions:

què (pregunta), s'havia ficat, xafarders.

D'acord, molt bé tens un parell de positius.

JM.

Ferran Márquez ha dit...

Els pitjors vampirs de l'univers

Al sortir de la biblioteca d’en Zick van pensar d’escapar per un teleportador, però el follet l’hi va dir que ho tenen tot controlat, i que els agents negres els agafarien, i els espectres eren com un forat negre. I si entraves per sortir tindries que sortir a més velocitat que a la velocitat de la llum. En realitat un espectre negre es un estel apagat i que et xucla sense parar.
Només hi ha una manera de passar els espectres negres, tunelejantlos,

Críptex quàntic

Es van trobar una moto molt especial a la carretera, era especial per el botó de gravity off.
En Niko va dir que conduís ell perquè havia conduit una del seu tiet però sense el botó: la Quiona li va dir que aquell boto servia per volar, al enchegarla va en Niko va deixar un grit d’entusiasme i va prémer el botó de gravity off i la moto es va començar a elevar, van anar ràpidament a la casa del mestre Zen-O però no hi era, algú havia arribat abans i hi havia una carta anomenada críptex sobre de la taula, era un missatge amb superposició significava que només a qui anés el missatge el podria obrir així es com tracta el críptex. Posava que es trobarien a Shambla, i que des de allà podrien enviar en Niko sa i estalvi a casa.

El laberint

S’en va anar a un colisionador per agafar energia, uns van anar a buscar foc i la Quiona va tornar amb el blat de moro. Ells ja van fer el goc i la Quiona va venir amb blat de moro, ja es va fer fosc i li va preguntar Quiona si ells 2 es podrien entrellaçar, encara que estiguessin en un altre món,La irina li va dir que quan et teleportaves estaves entrellaçats, i ell volia entrellaçar-se amb la Quiona. La Quiona es va riure i va dir que tothom ja estem entrellaçats des de que va ocurrir el Big Bang

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Ferran,

Correccions:

hauries de sortir ('tenir que / de' no existeix), tunelejant-los, és un estel ('l'és'), botó, a l'engegar-la, se'n va anar, estaven, des que ('des de que' és incorrecte), va ocórrer, i cal acabar les oracions amb un punt i final.

Molt bona feina, si segueixes així, no em quedarà més remei que...

Compte les faltes, convé que revisis el text abans d'ajuntar-lo.

Moltes gràcies per participar i t'animo a seguir.

JM.

Unknown ha dit...

hola soc una estudian que s'ha de llegir aquet llibre em van servir mol els vostres resums i m'agradaria que publiquesiu els que falten per tal de facilitam la lectura d'aquet llibre .
Espero que encara que hagi arribat molt tard em contesteu.
Moltisimes gracies

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Benvolguda,

Doncs, em sap greu, emperò si algun exalumne no els penja o algú altri, per exemple tu mateixa hi vol participar, no sé quan s'acabaran de completar. Em sembla que al nostre institut no tenim aquest llibre, emperò t'animo a fer-ho.

Gràcies pel teu comentari. aprofito per corregir-te les faltes que has fet a sota.

JM.


Faltes:

sóc (verb ser), estudiant, aquest, molt, publiquéssiu, facilita'm, moltíssimes.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...


Maria ha deixat un comentari nou al vostre missatge ""La porta dels tres panys". Adreçat a l'ESO.":

Hola, a mi m'ha encantat el llibre però el últim enigma que li proposa la Fada Quiona a en Niko no l'entenc (amb podriu dir la resposta de l'últim enigma??)

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Maria,

No puc resoldre aquest enigma, emperò, si algun alumne et vol donar pistes, endavant!

Gràcies per la teva aportació al blog. Siusplau, no esborris el missatge!!

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;