CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallès no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
(Dins, Saló de tardor, 1947)
El podeu escoltar cantat per Lluís Llach a:
VACANCES PAGADES
He decidit d'anar-me'n per sempre.
Amén.
L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.
Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.
L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.
Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.
Prendré el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.
Oh terra sense cel!
Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta lepra.
Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.
Salto llavors dins la tenebra encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.
Amén.
L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.
Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.
L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.
Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.
Prendré el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.
Oh terra sense cel!
Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta lepra.
Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.
Salto llavors dins la tenebra encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.
(Dins Vacances pagades, 1960)
A mode de videoclip:
(Extret de: Antologia de poesia catalana, Edicions 62, Barcelona, 2012)
(Imatge extreta de: tv3.cat)
!!EXERCICIS:
1. Realitza un comentari del poema "Corrandes d'exili" i realitza el seu estudi mètric.
2. Fes el comentari del poema "Vacances pagades" i esmenta la mètrica.
4. Cerca informació de Pere Quart i realitza un petit resum de la seva biografia i carrera literària amb els aspectes sobresortints. De vuitanta a cent paraules. Recorda que resumir no és copiar i enganxar, sinó explicar-ho amb les teves paraules.
4. Fòrum: T'han agradat aquestes dues poesies de Pere Quart? Llegeixes poesia habitualment? Et sents atret per aquest gènere literari denominat minoritari per molts individus?
2 comentaris:
1.
U-na-nit-de-llu-na-"ple"-na 7a
tra-mun-ta-rem-la-ca-"re"-na 7a
La mètrica és de 7 síl·labes d'art menor :7a 7a 7b 7b 7a, 7c 7d 7d 7c, 7e 7e 7f 7e 7d, 7g 7h 7h 7g 7h, 7i 7j 7i 7j, 7k 7l 7k 7l 7k, 7m 7n 7n 7m, 7o 7p 7p 7o
El tema es sobre l'experiència pròpia de l'escriptor durant l'exili cap a França a causa de la Guerra civil espanyola i el poema com a títol té el nom que rep un estil folk de música.
2.
He-de-ci-dit-d'a-nar-me'n-per-"sem"-pre. 9A
A-mén 2b
L'en-de-mà-tor-na-ré 6c
per-què-sóc-vell 4d
La mètrica es variable i sembla vers lliure.
El poema remunta també a l'exili, aquest cop voluntari, de Pere quart durant la Post-guerra (1960) i segurament pel fet de que espanya era un estat feixista.
Durant el poema hi han referències com iròniques que tracten de fets escrits en la biblia parlant del personatge "Job".
Hola Noel,
Correccions:
és sobre... ('ho és'), és variable, pel fet que Espanya.
Tens dos positius per la feina, tot i que els comentaris són molt curts, vaja, curtíssims!
Gràcies per atrevir-te amb aquesta fitxa.
JM.
Publica un comentari a l'entrada