Recentment he llegit un interessant article Núria Puyuelo, filòloga catalana i periodista que parlava de mots en desús i que s'estant perdent en català, perquè no els emprem, d'altres perquè de ben segur mai els hem sentit. N'he extret alguns d'aquell article "Salvem-los entre tots" i n'he afegit d'altres, aquí us en presento alguns, entre ells sí que hi ha frases fetes, adverbis i alguns arcaismes.
Val a dir que actualment està plenament de moda apadrinar o salvar paraules en desús, fins i tot podeu trobar pàgines web especialitzades en el tema. Salut!
Val a dir que actualment està plenament de moda apadrinar o salvar paraules en desús, fins i tot podeu trobar pàgines web especialitzades en el tema. Salut!
.Llepacrestes: persona que afalaga una mica a algú.
Ex:
-En aquella empresa hi havia un llepacrestes que s'envoltava del director.
.Rerevera: tardor.
Ex:
-Aquesta passada rerevera vaig patir molt fred.
.Clepsa: part alta del cap. (Paraula que sovint diem malament i tot).
Ex:
-Recentment m'ha caigut tan cabell que ja se'm veu la clepsa.
.Eixavuiro: esternut.
Ex:
-Estic tan refredat que no paro de tenir eixavuiros.
.Ensems: juntament.
Ex:
-Per sant Jordi va rebre un llibre i dos petons ensems.
.Capfoguer: ferros o pedres que sostenen la llenya en un foc a terra.
Ex:
-A casa no tenim cap capfoguer.
.Tomballó o tomballons: fer tombs.
Ex:
-Aquell fórmula 1 va sortir ràpidament de la pista i no parava de fer tomballons.
.A balquena: en abundància.
Ex:
-Avui han predit que plouria a balquena.
.A gratcient: de manera intencionada, deliberada.
Ex:
-Em va donar una bufetada a gratcient, perquè no li queia bé.
.De gairell: de costat.
Ex:
-A causa del mal temps el vaixell es belluga de gairell.
.En doina: fora de lloc, desordre, en renou.
Ex:
-Quan acaba la diada dels reis mags tot està en doina.
(Basat en: http://blogs.elpunt.cat/nuriapuyuelo/2013/04/29/salvem-los-entre-tots/)
(Imatge extreta de: mac.cat)
!!EXERCICIS:
1. Fes una recerca al diccionari i aporta deu mots que en català estiguin en desús i anota el seu significat.
2. Realitza un oració amb cadascun dels mots que has escollit a l'exercici 1.
3. Escriu vuit oracions amb les paraules que més t'hagin agradat d'aquesta fitxa.
4. Fòrum: Què en penses del tema de les pàgines web que vetllen per l'ús de determinades paraules en català? Ho trobes un fet positiu? Has apadrinat alguna vegada una paraula poc emprada?
4. Fòrum: Què en penses del tema de les pàgines web que vetllen per l'ús de determinades paraules en català? Ho trobes un fet positiu? Has apadrinat alguna vegada una paraula poc emprada?
2 comentaris:
EXERCICIS:
1. Fes una recerca al diccionari i aporta deu mots que en català estiguin en desús i anota el seu significat.
atzucac : Carreró o camí sense sortida.
xiuxiuejar :Parlar en veu molt baixa, a l’orella d’algú.
suara: Ara mateix, fa poc.
gamarús : Ocell de la família dels estrígids, de mida mitjana, cap arrodonit, ulls negres i plomatge fosc, rapinyaire sedentari i nocturn, que viu en tota mena de boscos
péixer : Fornir d’aliment o de pastura
moixaina : Carícia que es fa passant la mà per la cara
carallo : Home aturatencantat, condescendent per badoqueria.
capsigrany : Insult
eixida: Navegació, cerca.
menester: Necesitat d'una cosa.
falòrnia : Rumor
2. Realitza un oració amb cadascun dels mots que has escollit a l'exercici 1.
atzucac : Ens vam bifurcar per dos camins diferents, i vam atzucarnos.
xiuxiuejar : No em xiuxeixis tan fluix que no t'escolto.
gamarús : Vam anar al zoo a mirar els ocells, però no vam trobar cap gamarús.
péixer : Vam anar a péixer amb el pare.
moixaina : Quan era petita la meva àvia em feia moixaines a la cara.
carallo : T'importa un carrallo l'assignatura.
capsigrany : Ets un capsigrany, sempre et portes malament.
eixida: Anem a eixidar el camí correcte per arribar a l'hora.
menester: Sento menester per tú.
falòrnia : He escoltat falòrnies de que t'has anat al llit amb el meu marit.
3. Escriu vuit oracions amb les paraules que més t'hagin agradat d'aquesta fitxa.
Clepsa : Vaig patir un cop a la clepsa que per poc em deixa imvàlid.
Eixavuiro : Jo eixavuiro tan fort que m'acaben sortint tots els mocs pel nas.
A balquerna : No m'agrada que vinguis a blaquerna, ja que jo sempre sóc molt puntual.
Rerevera : De totes les estacions la rerevera es la que més m'agrada, ja que cauen totes les fulles a terra.
A gratcient : Va agafar i tirar el meu treball de recerca a gratcient per queè no pogués copiarse'l ningú.
Llepacrestes : Odio les persones llepacrestes, sobretot a l'Anna perquè fa tot el possible per tenir contenta a la directora, només perquè l'ascenguin.
4. Fòrum: Què en penses del tema de les pàgines web que vetllen per l'ús de determinades paraules en català? Ho trobes un fet positiu? Has apadrinat alguna vegada una paraula poc emprada?
Em sembla molt bé que hi hagin pàgines web que vetllin perquè les paraules catalanes no es perdin, ja que és cultura i potser dintre d'uns amys algunes paraules oblidades poden tornar a fer-se servir. El fet de que una persona apadrini una paraula està bé per què això significa que hi han persones que no volen que les paraules s'oblidin i quedin en el passat.
En conclusió, les pàgines web de paraules oblidades estàn bé, es una forma de mantenir les paraules i que no és perdin, a més a més he buscat informació sobre les paraules oblidades i he vist que a les Terres de l'Ebre fa temps van treure un diccionari de recull de paraules.
Hola Ariadna,
Correccions:
ens vam posar en un atzucac,tu, a balquerna, copiar-se'l, anys, el fet que, perquè (explicació), hi ha persones (sempre en singular 'hi ha'), estan bé, és una forma ('ho és'), no es perdin (pronom).
Tens quatre positius, et felicito pel teu treball en aquesta fitxa. Corregeix les faltes a la llibreta i me les ensenyes.
Posa intros per separar els exercicis.
Moltes gràcies per participar.
JM.
Publica un comentari a l'entrada