Quan tractem aquestes
dues vocals, la o i la u en síl·laba àtona, hem de tenir molta cura perquè en
català oriental les pronunciem sempre en [u], però escrivim una ‘o’.
Ex:
O i U ÀTONES A FINAL DE MOT
.Substantius i adjectius
-Majoritàriament
finalitzen en –o:
Ex:
suro, puro, ràdio, lavabo… i el plural
el faran afegint una –S:
suros, puros, ràdios, lavabos…
-D’altres finalitzen en –u:
Ex:
continu, individu tribu, ingenu… i el plural
també el fan afegint una –S:
Ex:
continus, individus, tribus, ingenus…
-S’escriuen amb –U els acabaments dels diftongs decreixents –AU,
-EU, -IU, -OU.
Ex:
cacau, peu, emperadriu, pou…
.Verbs
-La primera persona del singular del present d’indicatiu sempre
acaba en –O.
Ex:
canto, ballo, dormo, serveixo, pinto…
O I U ÀTONES ENMIG DE MOT
.Substantius i
adjectius
-Cal que ens fixem en paraules de la
mateix família en què aquella vocal sigui tònica per saber si hem d’escriure
O o U en síl·laba àtona.
Ex:
suquet ----------- suc
voluminós--------volum
aroma-------------aromàtic
.Verbs
-Hem de localitzar la tercera
persona del singular del present d’indicatiu per veure si hem d’escriure
una O o bé una U en l’arrel verbal de la paraula, perquè és allí on la vocal
sempre és tònica.
Ex:
robaves-----roba
portaríem---porta
saludaré-----saluda
-Els verbs ‘collir’, ‘cosir’, ‘sortir’, ‘tossir’ i ‘escopir’ ,
així com els seus derivats verbals (recollir, sobresortir…) s’escriuen amb O quan
la vocal de l’arrel és àtona, com passa a l’infinitiu.
Ex:
recollirem, cosia, tossiré, escopies…
I amb U quan és tònica:
tusso, escupo, surto, recullo…
-Els verbs ‘poder’ i ‘voler’ s’escriuen en –O quan la vocal de l’arrel
és àtona (no sona).
Ex:
podíem, podíeu,
podien, volguessis,
volguessin, volia…
Excepte quatre formes
del present de subjuntiu i de l’imperatiu.
Ex:
puguem, pugueu,
vulguem, vulgueu…
.Ara pots ampliar o reforçar continguts dins els següents enllaços:
(Adaptat de: DIVERSOS,
(2011). Llengua i literatura catalanes.
1r ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Imatge extreta de:
cmapspublic.ihmc i elblogdelsinternautes.blogspot.com)
!!
EXERCICIS:
1. Escriu O o U en els buits:
br__tícia,
cal__rós, ass__lellat, tr__ssejar, f__ster, s__par, esc__p, rec__llo,
ll__minós, p__mera.
2. Ídem de l’anterior:
s__àvem,
tr__baré, f__mava, monj__, caca__, muscl__, tr__feu, gitan__, eur__,
ll__barr__.
3. Pensa i escriu el plural dels mots
següents:
text-
despatx-
sorollós-
fumera-
4. Conjuga el present de subjuntiu
del verb ‘voler’. Recorda que et sortirà
posar ‘que’ davant dels pronoms personals.
5. Inventa un exercici que sigui
original per tal de treballar les vocal O i U àtones.
6. Fòrum: Tens dificultat a l’hora d’escriure
una O o una U per culpa del dialecte? en què et bases per tal de fer-ho bé? com
penses que pots corregir aquest error? Raona la teva resposta.
2 comentaris:
En catalan la pronunciación de conjunción o es [o] o [u]. Por que he visto que o es la conjunción àtona, entonces hay que pronunciar como [u]??
Hola,
En català sempre es pronuncia com una "u", ara bé, els parlants de català oriental, moltes "o" les fan "u", perquè és dialectal.
Gràcies per consultar el blog!
JM.
Publica un comentari a l'entrada