LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Escrit el 1939
És un dels poemes més coneguts del lleidatà Màrius Torres, desaparegut enguany fa setanta anys i amb el rerefons de la Guerra Civil de fons.
El podeu sentir musicat aquí, d'una forma meravellosa per la cantautora Meritxell Gené amenitzat per paisatges lleidatans:
Meritxell Gené Ciutat llunyana, dins "Inesperadament" (2008).
(Imatges extretes de: josepbargallo.wordpress.com, coneixercatalunya.wordpress.com i camidelsegre.cat)
!!EXERCICIS:
-Llegeix aquest poema i realitza un comentari del que et transmeten els versos d'en Màrius.
-Realitza una petita cerca biogràfica de Màrius Torres i escriu un petit resum de deu línies amb els tres més destacats de la seva vida i obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada