dimarts, 24 d’abril de 2012

Ara sí que l'he feta bona o ara sí que l'he fet bona. Un text sobre concordances. Adreçat al PPAS i Batxillerat.



Avui us recomano aquest text extret d'un diari i que tracta de les concordances i que aporta exemples interessants. Això sí, està en valencià.



ARA SÍ QUE L'HE FETA BONA O ARA SÍ QUE L'HE FET BONA?


23/04/12 - Eugeni S. Reig - El Punt/Avui

Hi ha una cosa amb la qual estic completament en desacord amb alguns escriptors valencians —afortunadament en són pocs— i és que no fan la concordança del participi passat amb el pronom acusatiu de tercera persona. Tots els valencians hem fet sempre eixa concordança i, actualment, la immensa majoria de nosaltres continuem fent-la. Encara que en el cas del masculí plural l'hem perduda per complet des de fa molt de temps, en el femení singular i en el femení plural continuem fent-la. En canvi alguns autors —com ara Vicent Marqués en la seua novel·la Nit de foc— no la fan mai, amb la qual cosa la llengua que escriuen resulta, al meu parer, postissa, estranya i, a voltes, confusa.



El castellà no fa la concordança, però en eixa llengua no hi ha cap problema. Si dic “lo he visto”, sé que em referisc 'a él' i si dic “la he visto” sé que és 'a ella'. En valencià, si dic “l'he vist” quan em referisc a ell i “l'he vista” quant parle d'ella, la cosa és claríssima. Però si dic “l'he vist” en els dos casos, no puc saber de qui parle.



En la Gramàtica Normativa Valenciana de l'AVL (pàgina 180, punt 23.2.2.1.) diu: “El participi dels temps composts concorda en gènere i nombre amb els pronoms acusatius de tercera persona lo, la, los, les: -Has vist la meua germana? -No, encara no l'he vista.” La concordança també es dóna en aquells casos en què el temps compost va seguit d'un infinitiu i el pronom s'anteposa al conjunt verbal, amb independència que el pronom siga un complement de l'infinitiu o no: No les he sentides entrar. No l'ha deguda conéixer. No les hem pogudes comentar.”



La norma de l'AVL és claríssima. S'entén a la primera.



La concordança del participi passat amb el pronom acusatiu de tercera persona, per desgràcia, s'ha perdut per influència del castellà en una part important de la nostra àrea idiomàtica —la major part de Catalunya— però es conserva ben viva en terres valencianes i, també, a les Illes Balears a on, fins i tot, fan la concordança amb el masculí plural. I també es conserva encara en algunes parts de Catalunya. Actualment molts escriptors continuen fent la concordança —com feia la llengua clàssica i com continuem fent valencians, illencs i alguns catalans— però molts dels que no la fan en la llengua parlada tampoc la fan en la llengua escrita i això, que a mi em sembla un error molt gran i molt greu perquè despersonalitza la nostra llengua, es considera normatiu i, per tant, s'admet com a correcte. Tan normatiu es considera dir i escriure “aquestes novel·les ja les he llegides” com “aquestes novel·les ja les he llegit”. I damunt, per a agreujar el problema més encara, els llibres d'estil d'alguns mitjans de comunicació i els correctors d'algunes editorials ho fomenten i, fins i tot, ho imposen. Jo comprenc perfectament —i em sembla molt bé i estic totalment d'acord— que als minusvàlids els donem tota classe de facilitats per a fer-los la vida més fàcil, més còmoda i més agradable, però el que no puc comprendre —ni crec que ho entenga ningú— és que u s'automutile voluntàriament per a convertir-se en minusvàlid i gaudir d'eixes facilitats. Doncs eixa barbaritat tan gran és exactament la que fan els valencians que renuncien a fer la concordança del participi passat amb el pronom acusatiu de tercera persona en la llengua culta quan la immensa majoria de nosaltres la fem en la llengua parlada. És mutilar la llengua d'una manera lamentable. Maltractar-la i empobrir-la d'una manera absurda a canvi de no res. I acostar-la una mica més al castellà.



Actualment, que tanta preocupació hi ha perquè les dones no siguen invisibles tant en la llengua parlada com en l'escrita i, per tal d'aconseguir-ho, usem fórmules moltes voltes absurdes que compliquen les coses d'una manera innecessària, em resulta desconcertant que es deixe de fer la concordança del participi passat amb el pronom acusatiu de tercera persona que dóna visibilitat a la dona d'una manera ben clara i natural. Si parlem d'unes dones i diem “les he vist” en lloc de “les he vistes” considere que, a més d'atemptar contra la integritat de la llengua, atemptem contra la dignitat de les dones. Les menyspreem i les subordinem als hòmens d'una manera gratuïta.


(Imatge extreta de: biblioteca-amarilla.blogspot.com. Autor: Ramiro Llona)


!!EXERCICIS:

-Realitza un resum de vuitanta a cent paraules d'aquest text sense opinar ni copiar del text, sinó amb les teves paraules.

-Escriu vuit oracions on apareguin concordances que normalment no fem a nivell oral o escrit.

-En quin dialecte està escrit aquest text? Justifica la teva resposta.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;