dijous, 19 d’abril de 2012

Examen del PPAS (10). Adreçat al PPAS i Batxillerat.






EXAMEN DE CATALÀ: PPAS

1. Llegeix el text i redacta un breu resum de les idees principals en sis línies.
(1 punt) Límit 6 faltes.


2. Escriu un sinònim de cada paraula assenyalada. (1 punt)


3. Explica a què fa referència el títol de l´article i proposa´n un altre. (1 punt) Límit 6 faltes.

PARES I FILLS

• Sebastià Alzamora, Avui, 14-10-09

"El fill de David Bowie triomfa al Festival de Sitges", "Sitges es rendeix al cinema del fill de David Bowie"... Tots els titulars (de portada) destacaven el mateix. Si una cosa quedava clara en llegir la premsa catalana de dilluns passat, era que el fill de David Bowie havia estat el gran vencedor del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Altres informacions quedaven com més en segon terme: per exemple, que el fill de David Bowie es diu Duncan Jones, que el motiu del seu èxit és la seva primera pel•lícula com a director, titulada Moon, o que el film va merèixer els guardons a la millor pel•lícula, millor guió, millor actor (Sam Rockwell) i millor disseny de producció. Collonades: aquí, el que interessa és que el noi és fill de qui és fill, i la resta ja ens la trobarem.

No sé, ni m'interessa, com són les relacions del senyor Duncan Jones amb el seu il•lustre progenitor: com a mínim, se li nota una certa empremta paterna en la temàtica extraterrestre del film, a la qual sempre ha tingut tirada l'autor de Space Oddity i creador del gran Ziggy Stardust. En qualsevol cas, és evident que Duncan Jones ha pres la cautela d'esquivar el tema de la seva filiació: deu ser per aquest motiu que ha recuperat el cognom veritable de son pare i signa les seves pel•lícules com a Jones, i no com a Bowie, que en realitat només és un nom artístic. D'aquesta manera, mirin per on, el jove Duncan n'ha tingut prou d'utilitzar el seu vertader cognom per eludir la seva condició de fill d'una celebritat, que sovint resulta espinosa quan es tracta de nissagues dedicades a alguna de les belles arts. Però, ai las, ha hagut de venir a triomfar a Catalunya, on aquestes coses del safareig tenen una importància fora del comú, i aquí ho té: vostè serà tan director de cinema com vulgui, però abans que res és el fill de David Bowie. Què s'havia pensat?

En el fons, es tracta de l'adaptació globalitzada d'un comportament ancestral: els catalans, i els mediterranis en general, sempre hem volgut conèixer els orígens familiars de cadascú, per poder enquadrar-lo millor dins els esquemes de relació social. Quan sabem de quines aigües ve en Tal o na Qual, tenim la sensació de saber una mica més com és i què en podem esperar, tant per a bé com per a mal. El problema, esclar, és que això porta a generar prejudicis injustos, o elevades expectatives que després s'estavellen amb estrèpit contra la realitat.

Si en volen un exemple, n'hi ha prou d'observar el cas Millet (han vist amb quina desimboltura hem saltat d'una família d'artistes a una colla de xoriços?). A més de la tafaneria, això que en diuen l'inconscient col•lectiu dels catalans no pot evitar la temptació del classisme, diguem-ne, corporatiu: això explica que, per a molts, el pitjor agreujant del saqueig que Fèlix Millet ha perpetrat a les arques del Palau de la Música sigui el seu enlairat origen. On anirem a parar: si un fill de Fèlix Millet i Maristany i renebot del mestre Millet, fundador de l'Orfeó, és capaç de fer això, què no farà un que es digui, què sé jo, Menéndez. D'aquí en col•legeixen que és tota la societat catalana la que està podrida, i no només Millet i els seus còmplices. Curiós raonament, que, en lloc de concentrar-se en el malalt, sembla preferir escampar la malaltia. Acabem dedicant a Fèlix Millet, que ara es queixa de linxament mediàtic, una cançó de David Bowie: L'home que es va vendre el món. De res.

4. Explica el sentit que té dins el context de l’article l’oració assenyalada en color rosa. (1 punt) Màxim 3 línies. Límit 6 faltes.

5. Corregeix els errors gramaticals que vegis a les següents oracions: (1 punt)
-Hi ha manca de treball degut a la crisis.
-L’operació consistia en vendre cotxes a gran escala.
-La secretària no pensà de què havia de lliurar els informes.
-Tinc que demanar els deures per demà.

6. Redacta un text de 100 paraules sobre què en penses de la comunicació no verbal. Idees: olors, abraçades, petons, gestualitzacions, impressions de la cara, manera de seure, manera de vestir… (3 punts). Límit 6 faltes.


(Fotografia de: Josep Maria Corretger) 


!!EXERCICIS:

-Realitza tots els exercicis d'aquesta fitxa sense superar els seixanta minuts.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;