Aquest 2010 serà també l'any de Màrius Torres i Pereña (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 29 de desembre de 1942) ja que com diuen les dates, faran cent anys de la seva naixença.
Paraules de la mort
Màrius Torres
Tu, jove moribund que ara m'has dit Amarga,
amargs són els teus llavis per entendre el meu gust!
Si em trobessis al fons d'una vida més llarga,
quan em diries Dolça també fóres injust.
El meu sabor és fet de milions de vides
que ha apagat el meu bes, obscur en la fredor:
Astres, ànimes, déus. I ara que ets tu qui em crides,
seré un instant amarga de la teva amargor...
Gran ocell de silenci, indiferent i muda
germana de la Nit, sobre carn vençuda
el meu vol és profund i pàl·lid, però breu.
Calmo, amb dits de repòs, la seva última alarma;
però, més que l'angúnia, m'allunya d'aturar-mel
a llum d'alba de l'àngel que ve darrera meu.
Per trobar més poemes en català, entreu a: http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php
!!EXERCICI:
-Realitza una petita recerca biogràfica i bibliogràfica de l'autor per veure els temes que va tractar en la seva poesia.
6 comentaris:
Sóc l'Alejandra, et deixo informació sobre Màrius Torres de la seva biografia i t'anomeno un llibre en el que ha participat.
Màrius Torres i Perenya neix a la ciutat de Lleida, el 30 d'agost de l'any 1910. El seu pare, Humbert Torres, metge de professió, ocupa els càrrecs d'alcalde de Lleida, vicepresident del Parlament de Catalunya i diputat del Parlament espanyol.
Estudia el batxillerat al Liceu Escolar de Lleida del 1920 al 1926. Després, es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona, seguint la tradició familiar. L'any 1933, durant el viatge de fi de carrera, té l'oportunitat de visitar les ciutats de Florència, Gènova i París. En tornar continua estudiant Medicina i s'especialitza en la investigació i tractament de les malalties de l'aparell digestiu. Durant l'etapa d'estudiant escriu una comèdia amb el títol Un fantasma com n'hi ha pocs, que els seus cosins presenten entre els anys 1933 i 1936 al certàmen literari Ignasi Iglésias, sense fortuna.
La seva vida dóna un tomb decisiu l'any 1935, quan contreu una infecció gripal que es complica greument. Cap a finals d'any ha d'ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena (Vallès Oriental), on pràcticament passarà la resta de la seva vida. Allí rep sovint la visita de l'escriptor Joan Sales –amb qui es carteja del 1936 al 1941–, i entre ambdós es crea una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel·lectuals. Al sanatori també coneix Mercè Figueres –la Mahalta dels seus poemes– una noia amb qui comparteix lectures, passejos i converses.
Durant els primers anys de la Guerra Civil escriu per a la revista L'Ideal de Lleida amb el pseudònim "Gregori Sastre". Paral·lelament, el 9 de desembre de 1936 emprèn la redacció d'un diari adreçat al seu germà, amb la intenció d'anotar les impressions i sentiments que li provoca la Guerra Civil. Més endavant, inicia un altre diari on anota ressenyes i comentaris diversos de caire artístic, musical i literari. Al sanatori, dedica el temps lliure a la lectura. S'interessa per matèries tant diverses com medicina, grafologia i filosofia; llegeix clàssics de la literatura com Molière, Baudelaire, Verlaine i els trobadors medievals. També tradueix de l'anglès poemes de Milton i Shelley, i del francès de Valéry, Du Bellay i Ronsard. Però sobretot, escriu poesia.
El 1940 el seu estat de salut empitjora i ha de romandre enllitat. Al cap d'un parell d'anys es trasllada al Mas Blanc, a prop del sanatori, i inicia estudis d'harmonia amb l'objectiu d'arribar a musicar alguns dels seus poemes. Aquest projecte, però, es veu truncat per la seva mort a l'edat de trenta anys, el 29 de desembre de 1940, a Puigdolena. Les seves despulles resten al cementiri de Sant Quirze Safaja.
Després de la seva mort Joan Sales, aleshores exiliat a Mèxic, edita conjuntament amb el grup de Quaderns de l'Exili el volum Poesies (1947). En aquesta primera edició, hi recull noranta-sis poemes. L'any 1950, Llibres de l'Óssa Menor edita novament el volum des de Barcelona, i el 1953 l'editorial Ariel es fa càrrec de la tercera edició, amb trenta poemes més. La quarta edició conté encara vint-i-dos poemes més, algun conte i alguna carta, precedits d'una profunda "Notícia biogràfica" signada pel mateix Joan Sales.
La seva producció literària, d'una gran qualitat i riquesa tècnica, està molt marcada per els esdeveniments personals –malaltia, apartament de la vida civil, religiositat i neguit de la mort– i els esdeveniments públics –Guerra Civil, crisi dels valors republicans i nacionalistes–. La seva poesia no comença a ser plenament valorada fins a la inclusió dins la col·lecció de poesia més emblemàtica de la postguerra, Els Llibres de l'Óssa Menor, i posteriorment, per la inclusió d'alguns dels seus poemes a les diferents antologies de la millor poesia en llengua catalana. Actualment Màrius Torres és considerat per la crítica un dels poetes catalans més importants del segle XX.
Llibres: Pascual Piqué, Antoni. Tres poetes, tres mestres: Rainer M. Rilke, Antonio Machado, Màrius Torres. 2006.
Hola Ferdaus!
aquí no havies d'escriure la resposta dels poemes. És en la fitxa corresponent que hi ha més a sota dels poemes.
De totes maneres, gràcies per participar al blog.
JM.
Hola Alejandra!
Bé, molt bon treball. Però no vull que copiïs. Copia i enganxa no és una solució, sinó anotar el més destacat.
Gràcies per participar.
JM.
Per: Miquel Lázaro Boix
2n Batx
Any Màrius Torres:
Vida:
Màrius Torres i Pereña va néixer un 30 d’agost en Lleida l’any 1910. Va ser criat en una família benestant i tant el seu pare com el seu germà van ser polítics.
Màrius va fer batxillerat en el Liceu escolar de Lleida. Tot seguit es va llicenciar en medicina en la Universitat de Barcelona, i s’especialitza en l’estudi de las malalties digestives. L’any 1935 va contraure una infecció gripal i això l’obliga a al sanatori antituberculós de Puigdolena. Allà conegué a Joan Sales i Mercè Figueres.
Al entrar en la Guerra Civil, escriu varies opinions en diaris fent us d’un pseudònim. Més endavant les seves opinions van anant derivant a simples comentaris artístics (musica i literatura). En aquest període va dedicar gran part del seu temps en la creació de poesia.
Al 1940 va empitjorar i al poc temps mori (29 de desembre de 1940).
Obra:
En els seus treballs el que més s’aprecia és la forma d’expressar la seva vida, ja que es veu reflectit, el temps que va passar en les hospitals o la forma que veia la Guerra Civil.
Una de les obres mes reconegudes fou els Quaderns del exili, que va ser una recopilacio feta per el seu company Joan Sales.
Hola Miquel!
molt bé, no m'agrada que copieu, sinó que resumiu.
M'ho anoto i gràcies de nou per participar.
JM.
Publica un comentari a l'entrada