Des d'aquesta fitxa treballarem els contes de "Cròniques de la veritat oculta". Si algun alumne/a d'altres centres hi vol participar també hi serà benvingut.
Apa, bona lectura i passem-ho bé amb Pere Calders!
(Imatge extreta de: erizosdefilosofia.blogspot.com)
!!EXERCICIS:
1-Realitza un resum d'un conte de "Cròniques de la veritat oculta".
2-Explica el perquè de la teva elecció d'aquest conte.
3-Fòrum: aporta alguna idea que vulguis tractar sobre algun conte de Pere Calders de "Cròniques de la veritat oculta". Cal que separis els paràgrafs amb intros per facilitar la lectura. Cada participant ha d'aportar idees noves. La intervenció no pot superar les cent paraules.
4-Proposa una activitat a mode de joc per treballar algun conte de "Cròniques de la veritat oculta".
5-Cerca sentències sorprenents que hagis trobat dels contes "Cròniques de la veritat oculta" de Pere Calders.
20 comentaris:
Desert:
L'escrit ens introdueix l'Espol, un home d'edat indeterminada que té la mà dreta embenada.
Es veu que un bon dia es despertà amb un dolor al costat dret i un ofec lleuger. Quan creia que la vida se l'escapava decidí, en el moment de traspàs, aferrar-la amb la mà dreta. Creient que si obria la mà moriria, se l'embenà i visità a la gent més propera a ell demanant consell.
Deixà l'ofici, el metge ignorà el problema, la seva dona (qui el tracte d'Enric) i la mare d'aquesta es posaren a preparar un guant de puny sense fer-li cas, el seu millor amic li digué que sentia enveja d'ell (i canvià de tema), un llibreter conegut seu li recomanà que pugés a un terrat i obri la mà quan passaren ocells, la seva tia quasi el convenç per obrir-la però ell marxà i finalment una petit captaire l'aconsellà de posar el puny en una gerra d'aigua i esperar un somni sense temps.
Confós per totes les recomanacions, està a punt de dormir-se quan una trapezista rossa d'un circ ambulant el saluda amb una mà i ell, distret i mig dormit, estira el braç, desclou el puny i retorna el salut. És aleshores quan la vida, en forma de floc d'ambre, s'escapa i ell, sobresaltat, l'intenta agafar però no pot. En els seus últims moments s'aclofa poc a poc amb l'angúnia inexpressable d'haver oblidat oberta una gran clau de gas.
A nivell analític es pot dir que entra perfectament dins de l'estil de Calders dintre de la temàtica de la imprevista certesa ja que conté elements de fantasia tant en quant a temàtica, personatges i ambientació (el desert és una espècie de paral·lelisme amb el que veu l'Espol, un circ ambulant amb camells i les dunes. Podria ésser perfectament un poble en meitat del desert, però ja depèn de la interpretació de cadascú (de la mateixa manera que els missatges que s'entreveuen en cada recomanació)).
Hola Sayla!
Ets el Francesc?
Falta:
quant a (sense 'en'.
La teva aportació és esplèndida. Moltes gràcies. A més, el redactat és perfecte.
T'encoratjo a seguir participant, però recorda't d'indentificar.
Una forta abraçada.
JM.
“La consciència, visitadora social”
En Depa Carel·lí és un assassí. El seu treball consisteix en aixecar-se del seu llit i enraonar quina serà la seva propera víctima. Aquesta vegada ha escollit a un vella. Però, una matinada, després d´haver triat la seva eina per assassinar, que escolleix entre molts ganivets, uns amb més sentiments que altres, li apareix l´Àngel. És un àngel que arriva per parlar amb Depa perquè deixi de matar a la gent. Porta un maletí vermell on hi són tots els dolents actes que ha fet en Depa. Però l´assassí no vol sapiguer res de l´àngel. Ja preparat en surt al carrer en direcció a la seva propera víctima. Quan arriba trova a l´àngel, qui intenta per darrere vegada convence´l que ho deixi. Però, finalment, Depa portarà a terme l´acte. El seu ofici és assassinar, en Depa ho sap i així ho farà fins al final de la seva vida, sense escoltar a la seva consciència.
Hola Ruben,
Faltes:
arriba, troba, darrera vegada.
La teva explicació del conte és correcta. Ara si ho desitges també pots fer la teva aportació al fòrum dels contes -dins la mateixa fitxa- parlant sobre el conte: t'ha agradat o no? els personatges...
Prenc nota de la teva feina.
Salutacions.
JM.
O ELL O JO
Aquest conte tracta d’un home el qual explica que te un excés de felicitat i que res era capaç de trencar aquest sentiment. Era tan feliç, comenta, que podria arribar a morir de tal excés, però tot allò canvià quan a prop de l’hotel on s’allotjava van instal•lar una petita fira.
Desprès d’uns dies acudint al parc d’atraccions, va ocórrer allò que canviarà el seu estatal emocional, va veure a un home idèntic a ell i sense pensar-s’ho van començar a barallar-se fins que un policia els va separar.
El policía volia saber els fets de la lluita i l’altre home el va excusar dient-li que qualsevol persona hagués reaccionat de la mateixa manera que ell o va fer.
Melani Mateos Blanco
LA FI
El protagonista del conte està escrivint les seves memòries i vol fer una anticipació de la seva mort, ja que una gitana de Barcelona li ha esbrinat el seu fi, morirà agafat per una bicicleta.
Probablement aquell fet fos del tot absurd però ell se’l pren seriosament.
Ell s’imagina que desprès d’anar passejant i ser atropellat per la bicicleta, anirà cap a l’hospital i que un cop allà els seus amics aniran a veure’l , finalment ell morirà.
El protagonista es capaç de veure el futur des de la credulitat de la predicció de la gitana.
Melani Mateos Blanco
Hola Melani,
Faltes:
té (verb 'tenir'), després (adv. de temps), policia, ho va fer.
El resum està ben fet, gràcies per enganxar-lo a la fitxa.
M'anoto el teu treball.
JM.
Hola Melani,
Faltes:
després (adverbi de temps), és capaç.
Moltes gràcies per enganxar aquest altre resum. Si en vols fer algun més, pots fer-ho, o participar al fòrum dins la mateixa fitxa sobre algun dels contes.
Salutacions.
JM.
Deixo l'escrit que em fet a classe, ja repasat, reescrit i editat:
El piano i la seva melodia
Era a principis de gener quan em va ocórrer aquell fet tan extraordinari.
Tenia una important cita el dia anterior però el mal de cap m'intentava vèncer. Lluitant contra ell vaig poder anar-hi.
L'indret on tindria lloc la cita era d'allò més acollidor, un local prop de la plaça de Catalunya que aquells dies es trobava, com la resta de la ciutat comtal, nevada.
Quan vaig arribar al lloc la persona amb la que m'havia citat, una adorable noia, no donava senyals de presència.
Passaren deu minuts; jo cada vegada estava més nerviós i no feia més que donar voltes sense sentit.
Sí, sense sentit vaig anar al carrer per respirar una mica d'aire fresc i de pas vaig fer una cigarreta. Al girar-me cigarreta en ma em trobà un element fora de tota possibilitat; un piano de saló, negre i obert en mig del carrer.
No entenia que feia un piano con aquell en un carrer que, ara que em fixava, es trobava buit de vianants i vehicles. Per haver-hi no hi havia ni papereres! Em vaig quedar indignat. On anava a tirar jo ara la cigarreta a mig encendre? Per que estava clar que la situació m'impedia posar-me a fumar. Imagineu-vos a George Washington signant la constitució del Estats Units o a Napoleó declarant-se emperador i dient que tenia que anar al lavabo. Clarament impensable.
Passava un bon quart d'hora quan algú em saludà des de darrere, la noia amb qui m'havia citat.
Només ens vam poder abraçar perque de sobte el piano va començar a sonar d'una manera que solament es pot descriure com a especial.
En aquella situació inaudita on un piano tocava sol en ben mig del carrer els dos, la noia i jo, ens varem mirar i sense dir ni una sola paraula ens posarem a ballar al ritme de la peça musical, mirant-nos als ulls. Quan acabàrem de dansar sota la preciosa melodia d'autor desconegut la noia, rosa i d'ulls blaus, em preguntà si volia sortir amb ella. Vaig acceptar sense dubtar-ho un moment i quedàrem per veure una obra de teatre per confirmar si la nostra relació tenia futur.
La vaig esperar davant del teatre una bona estona però no va aparèixer i vaig entrar tot sol a l'espectacle de màgia que els cartells amb llums de neó anunciaven damunt la porta on em trobava.
L'obra començà. Jo em situava sol a la meva desgastada butaca quan sense previ avís vaig començar a escoltar una melodia que em resultava familiar; era la peça del piano del darrer dia. Però per sobre de tot això el més sorprenent no va ésser aquella inigualable melodia sinó qui la tocava. Era ella.
Em vaig quedar bocabadat durant tot l'espectacle. No em podia creure el que estava passant. Era jo el que havia quedat amb la bellesa que tocava l'instrument musical i allà es trobava ella, atraient totes les mirades del públic i ignorant-me. No em va fer gens de gràcia.
Tot d'una, però, m'oblidà del sentiment d'indignació creixent en mi i vaig tenir ganes de posar-me a ballar. No podia controlar les meves extremitats i la melodia era hipnotitzant. Ballar era tot el que volia fer en aquell moment.
Em vaig aixecar del seient i començà a ballar. I no era només jo, tothom es va posar a dansar. Allò semblava un concert i en mig de l'espectacle...
...Em vaig despertar. Eren les vuit i per la ràdio sonava la preciosa melodia. Una vegada vaig estar preparat aní a treballar les meves deu hores diàries sense segur ni estabilitat laboral. Maleïda crisi. I maleïda melodia.
Hola Francesc,
Moltes gràcies per oferir-te a picar el conte.
Faltes:
repassat,mà,enmig,per què, dels, al ben mig, vàrem, per començar.
Tens tres positius pel teu bon treball a picar i revisar el conte, sí que falta algunes comentes, però molt bé.
Molt bona feina i moltes gràcies de nou per participar.
JM.
L'ANY DE LA MEVA GRÀCIA
L'any de la meva gràcia trata sobre un noi que es dotat amb una gràcia al paladar i decideix treure’n el màxim profit.
El protagonista es troba la gràcia al paladar quan era petit i creu que és una senyal de déu .Es va fer gran i va tenir una filla. Un día veu una nina dins d'una tenda i l' empresa on ell treballava li dona un sobresol.Pensa que podría comprar-ne una per a la seva filla,encra que fos sense pintar.Abans d'entrar a casa,li passa la mà per sobre y veu com la nina milagrosament comença a tenir-ne color.
Semblava extreta directamèn de fàbrica.Aquest fet, fà que el protagonista decideixi crear la seva pròpia fàbrica fins que va arribar al poble una indústria extrangera que creava nines encra míllor que les seves.Va anar a parlar amb el conseller del poble, i li van dir que havia de posar obrers a treballar en la fàbrica.Ell es va negar, i alegà que no podia desaprofitar la gàcia amb la que dèu li havia agraciat, i el conseller li va respondre que abans l'Estat ,li hagués cremat per buixot.
Jennifer Andrada
Hola Jennyfer,
Faltes:
tracta, és dotat, un senyal, Déu, dia, botiga, li dóna, sobresou, podria, encara, i, miraculosament, directament, fa, estrangera,encara, al·legar, gràcia, a la fàbrica, l'hagués, bruixot.
M'anoto el teu treball i vull esperonar a tota la classe a seguir enganxant els contes pendents i sobretot, a participar al Fòrum.
JM.
LA REVOLTA AL TERRAT
L´any 1938, un arquitecte hongares construeix una casa en un barri aristocràtic i d´estil europeu. El propietari lloga la casa a individus de diferent nacionalitat entre ells txecs, polonesos, alemanys, russos, etc… Al terrat resten les habitacions del servei. Les minyones fan el que volen al terrat, celebrant festes i parlant a les senyores alçant la veu, així que el propietari es veu obligat a prendre mesures i aconsegueix fer fora les minyones. Seguidament lloga les habitacions a matrimonis sense fills o a poetes, pensionistes, funcionaris.
Un dia una gran senyora alemanya que vivía al primer pis reb la visita d´un vell amic que li regala un tapís exòtic. La senyora ensenya obertament el tapís als veïns fins que el gos del narrador sew´l menja. La senyora es trasvalsa. El propietari el crida al despatx i li ordena que tregui el gos de casa. L´amo del gos es nega i la resta de veïns del terrat el recolzen. Un altre dia, un gos dels veïns rics puja al terrat i el ciutadà txec es desfà d´ell llençant-lo al carrer per damunt de la barana. La tensió entre veïns es inevitable.
Les gents del terrat fan una pinya. Acaben assetjats i aïllats per la resta. Canten himnes I llencen pamflets de propaganda. El narrador acaba el conte dient que no han perdut res per enfrontar-se i reivindicar els seus drets.
UNA CURIOSITAT AMERICANA
El narrador explica que un dia va rebre la visita d´un home elegant que li portava notícies d´un amic seu, que vivía a Colòmbia. Xerren i el convidat li mostrea un arma, que el narrador troba repugnant, a pesar que li agradaven molt les pistoles. El convidat continua mostrant la pistola, fins que se li dispara. El narrador intenta reanimar el ferit però és inútil: el convidat mor.
Escriu una carta per a la vídua i després la crema, juntament amb la resta de papers del difunt. Finalment decideix tancar-lo a l´armari de la roba i anar a passar uns dies fora. Quan torna decideix treure-li la roba i posar-li unes faldilles fetes d´una tela índia de colors. Desprès el penja en un clau del rebedor. El narrador acaba comparant el mort, en aquell lloc i vestit d´aquella manera com una curiositat americana i tots els que el visiten ho pensen també.
QUIETA NIT
Una familia està celebrant els Nadals quan truquen a la porta i troben Papa Noel que els hi diu que porta regals. Ells, sobtats, li aclaren que no celebren Papa Noel i aquest els hi insisteix dient que porta regals per als nens. Finalment Papa Noel marxa i la familia segueix celebrant els Nadals.
Hola Yolanda,
Correccions:
hongarès, vivia, se'l menja, trasbalsa.
Molt bona feina!
JM.
Hola Yolanda,
Correccions:
vivia, mostra, una arma (femení), després.
Moltes gràcies per treballar els contes de Calders, t'anirà molt bé per la Selectivitat.
Tens dos positius!
JM.
Hola Yolanda,
Correccions:
família (esdrúixola), Pare Noel.
La resta bé. Si ho desitges pots seguir treballant contes per augmentar la nota i t'anirà molt bé per fer-ne memòria.
Moltíssimes gràcies pel teu treball aquí.
JM.
El personatge principal se´n va a Benarés,a l´Índia. Quan va sortir del hotel, va veure una vacaque caminava per la vorera. La vaca estava tota sola sense amo. El personatge decideix anar a la policia. El policia li diu que lo mijor es camviar de vorera i no causar:li cap molestia. S´adona que tot arreu hi ha vaques i la gent les tracta amb amor i respecte.
El personatge s´enamora d´una noia anglesa,i con a galant que era (Home europeu) va anar a buscar un ram de flors.Però una vaca el va veure i es va mengar el ram.Esta totalment obligant a donar:li les vaques son sagrades. El home es va empipar i va pensar una cosa.Va anar a comprar un de bona qualitat i un altre de dolenta qualitat. La vaca va passar pel seu costat i li va menjar el ram dolent. El policia i era i li va agrair el seu acte. Pero el home li va dir la veritat i va ser detingut per que havia comès un delicte. Va pasar tres anys a presó.
Óscar Víctor
Hola Óscar Víctor,
Suposo que és "El problema de l'Índia", cal que posis el títol sempre.
Correccions:
una vaca que, el millor és canviar, causar-li, molèstia, a tot arreu, menjar, hi era (ell), però, perquè, passar.
Tens dos positius perquè no superes les deu faltes. Anota-te-les per a no repetir-les.
T'esperono a seguir enganxant contes que no s'han treballat, però no t'oblidis del títol.
Et convé escriure molt, això et farà millorar.
Bona feina!
JM.
Publica un comentari a l'entrada