dimecres, 7 de novembre de 2012

Treballem els contes de "Drames rurals". Adreçat a 2n de Batxillerat F.



Des d'aquesta fitxa treballarem el resum a partir dels treballs exposats a l'aula.

Vinga, som-hi, que ens ho passarem d'allò més bé!

Si algun alumne forani vol posar el seu granet de sorra també serà ben rebut.


Link per a consulta i guia:

http://blocs.xtec.cat/ensagradalaliteratura/2011/12/21/drames-rurals/


(Imatge extreta de: blocs.xtec.cat)



!!EXERCICIS:

1- Explica amb un mínim de vuitanta paraules el conte que hagis treballat de "Drames rurals".

2- Realitza una aportació a mode de Fòrum sobre algun aspecte que t'hagi cridat l'atenció del conte que has treballat de Pere Calders.

3- Proposa una activitat a mode de joc, ja sigui lúdic o lingüístic per treballar a l'aula amb el conte que has exposat a l'aula.

4- Aporta deu paraules amb el seu significat que hagis après del conte treballat de "Drames rurals".

24 comentaris :

Francisco Javier Osuna Garrido ha dit...

Exercici 4.

Estol: Una colla, conjunt de persones aplegades.

Flastomies: Expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoració, de veneració o de culte religiós.

Rastelleres: Conjunt de coses posades en fila l'una al costat de l'altra.

Cotnes: Pell grossa i dura.

Xacres: Mal fí­sic que pateix algú com a deixalla d'una malaltia.

Pellofes: Nom donat a la pela de certes fruites i a la tavella dels llegums.

Gebrades: Sinònim de gelades.

Gasius: Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat.

Traspuar: Un cos deixar passar un líquid a través de les seves porositats.

Estrassa: Tros de drap brut.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Paco,

Molt bona feina, tens doble positiu per aquesta fitxa i també et felicito perquè no hi ha cap falta.

Pots seguir participant en les fitxes tant de llengua com de literatura, milloraràs en l'escriptura ja ho veuràs.

Una abraçada.

JM.

Sheila ha dit...

DRAMES RURALS : LA VELLA

Aquest conte explica la història de la vella de Cal Manyo. La dona Un dia quan anava a confessar-se li va donar una embòlia al mig del carrer i va quedar paralítica. Baldiri que passava per allà, la va trobar tombada en mig del camí. Quan la reconeix, se l’emporta a casa de la seva família. Quan van arribar a casa, l’hereu i la jove es van quedar bocabadats, conscients de l’estat de la vella, van cridar al capellà i van decidir de no portar-la al metge.

A l’ inici la jove es feia càrrec de la vella, però després es va cansar i la deixava sola, només es preocupava per donar-li menjar i per posar-la i treure-la del llit i sovint la portaven a la cadira del porxo o prop de llar de foc. La vella era conscient que la seva família no la tractava bé i ella no es sentia feliç.

Finalment un dia, la vella comença a sentir el mugit de la vaca i a la vegada un olor a fum i es va donar compte que hi havia foc. Va intenta aixecar-se, però les seves condicions físiques no li permeten moure’s, tot i així amb grans esforços va aconseguir aixecar-se però va caure al terra i va morir cremada per les flames que hi han a casa.

La gent del poble es va sentir trista per l’hereu però no per la mort de la vella, si no per la pèrdua de la casa i els animals.


Personatges principals:

- La vella de Cal Manyo és la protagonista d’aquest drama, és qui va tenir l’accident i queda paralítica. La seva vida canvia radicalment perquè ningú te cura d’ella i no es pot valer per si mateixa, acaba morint cremada.

Personatges secundaris:

- L’hereu: qui posseeix les finques i la casa.
- La jove: qui es fa cura de la vella i porta la organització de la casa.
- La nena i el bordegassot: noi i noia que jugaven i cuidaven els ànecs i les oques vora el riu.
- Baldiri: l’home que troba la vella a terra i la porta a casa seva.

Gingger Albarado
Sheila Morilla

Sheila ha dit...

Exercici 4)

-Eixivirir-se: verb sortir
-Deixondir: Despertar, fer sortir d'un estat d'indolència, de peresa.
-Xacrós: Dit d'una panna, d'un suro, etc., carregat de ferides o tares.
-Extremunciar: Unció dels malalts.
-Esparverar: Causar molta por, esverar, la imminència d'un perill.
-Màrfega: Sac gros, farcit generalment de palla, que serveix de matalàs
-Feixina: Cert nombre de tiges, de branquillons, de bastons, etc., disposats paral•lelament i lligats ensems.
-Fiblades: Dolor agut i breu que sobrevé en alguna part del cos.
-Boll: Pellofa que cobreix el gra de blat, especialment un cop n'ha estat separada, després de la batuda
-Estabornida: Fer perdre els sentits un cop violent

Gingger Albarado
Sheila Morilla

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Sheila,

L'exercici és correcte però és copiat d'internet, per tant, no heu après res i heu fet trampa.

Cal que ho torneu a fer amb les vostres paraules i sense copiar res.

Salutacions.

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Sheila i Gingger,

Aquest exercici sí que és vàlid, teniu un positiu.

JM.

Sheila ha dit...

Hola Josep Maria,
Ho hem tornat a fer per a que vegis que l'hem llegit el que passa es que ho vam fer de presa perquè estem molt ocupades.

Drames rurals: La vella

El conte de "La vella" explica la historia de la Padrina de Cal Manyo, que és una dona paralítica.

Feia cinc anys quan la dona anava a confessar-se, li va donar una embolia i va caure al mig del carrer. Un home del poble, Baldiri, la va trobar tombada al carrer. A primera vista va creure que era un animal i li va llençar pedres que li van donar al braç. De seguida es va donar comte que era una persona i a més a més que era la Padrina de Cal Manyo. La va portar a casa dels seus familiars (l'hereu i la jove) i ells es van quedar sopresos quan la van veure en aquelles condicions. No la van voler portar al metge perquè creien que el metges només volien diners i van preferir trucar al capellà.

La jove es va encarregar de cuidar-la, la treia del llit i la portava al porxó, que és on es passava la majoria del dia i també li donava el menjar, però només el just perquè la Padrina es feia les seves necessitats a sobre i feia pudor al porxo. Ella es donava compte que la seva familia la veien com un pes a les seves vides.

Un dia, la vella va començar a escoltar que la vaca feia molt soroll i el porc grunyia més que normalment i de sobte li va venir un olor a fum que va ser quan es va adonar que hi havia foc molt a prop. Es va intentar aixecar i ho va aconseguir però va tornar a caure i va morir cremada. La gent del poble es va sentir molt trista per les perdues que l'havia causat el foc a l'hereu però no per la mort de la dona.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Sheila,

Correccions:

història, adonar-se (no 'donar-se compte'), família.

Ara és correcte, accepto la rectificació però la propera descompta el punt i no donaré peu a això, tothom ha de ser responsable del que fa, girem la truita, jo copio l'exercici d'internet i tu ets la profe, què faries, em diries molt bé?

(una reflexió)

M'anoto la feina.

JM.

Rafa lolo manolo ha dit...

Prec
En aquest capítol l’autor escriu una prosa dedicada a una bella dona de caràcter fi i tendre. Li explica que aquests comptes que ell a escrit no els deu de llegir mai per que estan carregats de històries terribles, d’experiències dolentes que la seva bellesa no deu patir. Però que no s’amoïni que quan ell estigui millor d’ànims li escriurà un llibre amb paraules ermoses dignes de la seva persona.

En met de les conques
En met de les conques va néixer a un família que la coneixien al poble com bruixes. En met va ser batejat a la fosca nit d’amagades de les mirades del poble ja que no tenia pare. Quan va començar a jugar al carrer els altres nens els hi llençaven pedres i el feien fora, En met sempre anava fet una porqueria, però es va acostumar a viure d’aquesta manera. Quan va créixer la situació va canviar una mica, ningú li llençava pedres, però ara les mares feien servir el seu nom per donar por als seus fills.
Un dia de setmana santa va anar a missa i va trobar la seva passió a la religió, es passava les hores sense adonar-se que l’hora de dinar li havia passat feia estona. Això li donava una imatge debilitada per la manca d’aliments i després d’uns dies anant a missa sa mare es va cansar d’esperar-lo i es va menjar tots els bolets que En met havia agafat a la muntanya i es posà malalta. A arribà En met li va dir la seva mare que marxés corrent a buscar al metge, el nen va fer cas de seguida, però el metge estava també malalt i al tornar a casa sa mare era morta.
Després de la pèrdua de la seva mare i la seva avia En met va tenir una aparició de Jesús que li deia que tenia d’anar a fer pelegrinatge a la muntanya. Ell va marxar a la muntanya molt afeblit i va caure per un trencall on allí va trobar la seva mort. Més tard uns casadors van trobar el seu cos sense vida i com si res el van deixar allà sense donar comptes a ningú.

Un treball realitzat per: Rafa Moya

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Rafa,

Exercici correcte, recoda't d'escriure 'Met' en majúscula.

La resta tot està molt ben escrit, vas millorant!

JM.

Abraham Achandir ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Oscar Gomez Gomez ha dit...

OMBRES

Resum:

Aquesta història tracta de dues cosines orfes, la Maleneta i la Rita, que sempre han viscut juntes. Decideixen separar-se i formar la seva família. La Maleneta es casa amb un hereu, en Sagristà, i la Rita amb Geniset o Genís. Cadascuna té un fill. Un dia, sobtadament, apareix la Maleneta a casa de la Rita plorant. La Rita i en Geniset insisteixen que li passa però ella no diu res. La Maleneta diu que no vol tornar a casa seva. La Rita li diu al seu marit que vagi a veure al marit de la Maleneta i que parli amb ell. En Geniset parla amb l’hereu i li insinua si ella ha sigut maltractada per ell. L’hereu diu que mai la maltractaria i que no tingui por de tornar a casa. La Rita i el seu marit convencen a la Maleneta perquè torni a casa seva. Però poc temps després, la Maleneta torna a casa de la Rita donant cops a la porta i dient que el seu marit es un bandoler. Veient la situació, en Geniset se’n va a buscar un metge. El metge li fa algunes preguntes i li diagnostica que està boja. Després, en Genís torna a anar a casa de l’hereu però aquest el fa fora de males maneres. La Maleneta es queda a viure amb la seva cosina i en Genís. Finalment, l’avià mor i en Sagristà agafa el seu fill i se’n va cap a Argentina. Cada vespre, la Maleneta puja a la muntanya on una vaca li fa companyia.

Personatges principals:

Maleneta: és una noia òrfena de 20 anys, de pell blanca i té els cabells i ulls foscos. És cosina de la Rita i es casa amb un hereu. Acaba boja i sola.

Rita: és una noia òrfena de 20 anys, de pell moreneta i té els cabells rossos i ulls verds. És cosina de la Maleneta i es casa amb en Geniset. És una bona noia.

Geniset o Genís: és el marit de la Rita. És un home treballador.

Sagristà (l’hereu): és el marit de la Maleneta. És propietari d’un mas a les afores del poble amb qui treballa amb la seva mare.

Personatges secundaris:

L’àvia: és la mare de l’hereu i s’encarrega de cuidar al fill.

Vaca: és la vaca que es troba la Maleneta a la muntanya.

El fill de la Maleneta

El metge

Justificació del títol:

El títol d’aquest conte “Ombres” fa referència al misteri que hi ha entre la Maleneta i el seu marit, és a dir, la part fosca de la seva relació.

Treball fet per: Óscar Gómez i Clemente Gómez


Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Abraham i Maria Carmen,

El resum és copiat d'internet, llavors no val i rebaixa mig punt la nota. Vaig avisar.

Si copiem no aprenem res.

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Óscar i Clemente,

Està molt ben escrit, i no hi ha cap falta. Espero que no sigui copiat d'enlloc perquè ho estic verificant.

Si ho heu fet vosaltres, molt bé, sinó rebaixarà mig punt.

JM.

Abraham Achandir ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Abraham,

El vostre resum és exactament idèntic a aquest i ho pots comprovar:

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=web&cd=1&ved=0CDEQFjAA&url=http%3A%2F%2Fblocs.xtec.cat%2Fensagradalaliteratura%2Ffiles%2F2012%2F02%2FA.Agonia.docx&ei=D0jMUPPrB4eBhQez4YHABw&usg=AFQjCNHNbfAZorjhnCJ8_ee30g6OwjynFA&sig2=N6IqRBoCPJ4mQpPHy39_hw

Llavors, jo no sé qui ha copiat aquí, però vull que ho torneu a fer, perquè el text és calcat tot i que ho neguis. Això sí, si m'enganyeu només complicareu les coses.

Comprova-ho siusplau, són mimètics. Per tant, torneu a fer o no serà vàlid. Segona vegada que reviso el text.

JM.

Abraham Achandir ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep Maria Corretger ha dit...


Hola Abraham i Mari Carmen,

Ara és correcte, però la propera no hi haurà lloc per a la rectificació. Amb això sumareu el punt.

Enganyar quan t'enxampen és una cosa greu i si hom no ho reconeix més.

Correccions:

després (adv. de temps), se sent, és a dir.

Corregiu les faltes a la llibreta i me les ensenyeu.

JM.

Sayla ha dit...

Francesc Saló, 2nF.

"Nochebuena", de Drames Rurals (Víctor Català):

L'escrit ens presenta a Màxima, una dona gran de caràcter gentil però egoista a la vegada que viu sola amb l'única companyia d'un gat i que té dues amigues de tota la vida des de la infantessa, la Marcona i la Mariagneta.

La Marcona la convida a una celebració de nadal i allà es troba amb una colla de gent de la seva edat. Després d'acabar la festa on al final es fa una castanyada torna a casa i allà dins troba en Pere Anton, mal home que arruïnà la seva família per culpa de la seva obsessió amb el joc i per tant en malgastar els diners.

El relat finalitza amb l'Anton assassinant com una bèstia la protagonista per robar-li els diners que tenia amagats sota el llit.
Es podria dir que la temàtica principal d'aquest conte es la mateixa que la del llibre en general, una crítica al maltracte de la dona i la brutalitat dels homes.

159 paraules.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Francesc,

Correccions:

infantesa, Nadal, arruinà, és la mateixa.

La resta bé, gràcies per participar de nou.

Et convido a interpretar poemes de Josep Carner, et comptarà per llengua.

Una abraçada.

JM.

Nastia Shidlovskaya ha dit...

Títol:'Ombres' de Drames Rurals

El conte va sobre dos cosines, una que es deia Maleneta i l’altre Rita. Les dos s’estimaven molt perque van creixer juntes des de que eren molt petites. Al final les dos cosines es tenien que separar per fomar una familia, la Maleneta es va casar amb el Sagrista i la Rita amb el seu cosí Geniset, les dos parelles van tenir un fill.
Un dia la Maleneta tenia la necessitat de veure a la seva cosita Rita per suplicar-li de quedar-se a ca seva a viure, mentres tant, el marit de la Geniset va anar a visitar al seu cosi Sagrista, el marit de la Maleneta. Aquest no li volia donar explicacions ni la Maleneta tampoc, llavors entre la Rita i Geniset van convèncer a la Maleneta a que tornés amb la seva família, i ella va obeir. Al cap d’un temps la Maleneta va tornar a casa de la seva cosina, però encara més boja. El metge la va a veure i va pensar que s’ha tornat boja, ni ella ni el seu marit no volien explicar res, llavors el seu marit, l’avia que era la mare del Sagrista i el fill, s’havian anat a viure a Argentina i la Maleneta es va anar a viure a la muntanya amb la vaca clapada que la va trobar allà i des de llavors es va preocupar de ella. Al cap d’un temps la Maleneta es va tornar a ser feliç i anava a visitar al seu fill que ja no l’estimava tant com abans.

Personatges:

Maleneta: cosina de la Rita i la dona del Sagrista

Rita: cosina de la Maleneta i la dona del Geniset

Sagrista: marit de la Maleneta i el cosí del Geniset

Geniset: marit de la Rita i el cosí del Sagrista

avia: la mare del Sagrista

fills

vaca clapada

metge



Nàstia Shidlovskaya

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Nastia,

Correccions:

dues cosines, l'altra Rita, les dues s'estimaven, perquè, créixer, des que, les dues cosines, s'havien de ('tenir que' no existeix), família, Sagristà, dues parelles, a casa seva, mentrestant, cosí, a què (preposició + què), l'àvia, havien anat a viure (no 's'havien anat'...), va anar ('es va anar' no existeix), que va trobar allà, d'ella, va tornar (no 'es va tornar').

Bé, el resum. Ara cal que corregeixis les faltes a la llibreta per tal de no repetir-les. Tingues cura que n'hi ha de greus.

Una abraçada i gràcies per participar.

JM.

Adrián Jiménez ha dit...

El pastor
Resum:
En Ton és un pagès que cuida la seva terra, i un dia la troba tota destrossada. Aquest acte l'ha realitzat en Nasi, un pastor sense cap tipus d’escrúpols. En Ton, molt enfadat, decideix posar-hi figues amb hams, i en Nasi, quan hi torna amb les ovelles, aquestes queden ferides pels hams.
El pastor decideix esperar a en Ton. Després, en Ton va a veure si hi ha algú, però el que troba és en Nasi que el mata i el tira al riu.

Espai:
Tota la història gira entorn d’un espai rural, per això hi trobem aquest tipus de personatges. El camp és on passen tots els fets tràgics d’aquesta obra.

La trama:
Introducció: En Ton troba el camp destrossat.
Nus: Decideix provocar-lo i en Nasi cau en el parany. Decideix esperar-lo.
Desenllaç: Mor.. En Ton va a veure el camp i el Nasi el mata.

Personatges:

Principals:

·Ton: és un pagès que resultarà la principal víctima, ja que el seu camp es veurà afectat. En Ton és una persona que no faria mai mal a ningú.

·Nasi: és un pastor amb molta mala baba, només pensa en fer mal als altres. És el pastor que el conte ens el descriu d’una manera negativa i capaç de fer mal a qualsevol persona.

· El de la Torrentera: Es un caçador i la única persona que fa por a en Nasi.

·El Moro: es considera principal pel seu gran nombre d’aparicions, i és el gos d’en Nasi

Secundaris:

· La Rosa, la neboda i el Ferriol.

Vocabulari:

- Lloctinent (pg166): Segon prop d’un cap, d’un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l’autoritat, en cas d’absència d’aquest.
- Xardorós (pg171): Ardorós, xafogós.
- Jaça (pg176): rada on fa estació, on sojorna, el bestiar a la muntanya.
- Tantost (pg189): Immediatament, tot seguit.


Adrián Jiménez Marcé
2n BATX F

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Adrián,

El treball és copiat de:

http://html.rincondelvago.com/drames-rurals_victor-catala.html

Per tant, et descompto nota de l'activitat. Copiar és greu, precisament és el que no vull que feu.

T'has llegit el llibre?

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;