dimecres, 7 de novembre de 2012

Els contes de "Drames rurals" de Víctor Català. Adreçat a 2n de Batxillerat E


Aquesta és la fitxa que utilitzarà el grup de 2n de Batxillerat E per treballar els contes de Víctor Català.

Si algun alumne forani ha llegit algun conte i vol participar al Fòrum serà benvingut.

Que tingueu un bon profit literari!




(imatge extreta de: literaturaenxarxa.wikispaces.com)



!!EXERCICIS:

1-Realitza un resum d'un mínim de vuitanta paraules del conte que t'hagi tocat exposar a l'aula. Recorda de posar el títol de conte i el teu nom i cognoms.

2-Fòrum: aporta algun matís o el comentari que desitgis sobre un personatge, acció o aspecte del conte que has treballat. Sempre cal aportar idees noves i mai de repetides. Cal evitar: "jo penso el mateix que la companya X".

3-Descriu un personatge que t'hagi atret l'atenció del conte que has treballat, ja sigui per la seva forma de ser, aspecte físic, accions que porta a terme, reaccions davant d'un fet.

20 comentaris :

Francisco Javier Osuna Garrido ha dit...

Exercici 3.

En Met de les Conques:

És un personatge molt lleig d'aspecte físic, fill de 'les bruixes' del poble i que, tot i que durant la seva infantessa la gent del poble el tracte pitjor que si fos un gos, els nens li fan tot tipus de barbaritats, li diuen tot tipus de grosseries, les dones se'l queden mirant com a un monstre..
Ell es consegueix refer de tot això en gran part gràcies a la religió i en especial a la setmana santa, en aquesta troba un interés que li omple de vida, es comença a barrejar amb la gent que el deixen de veura amb tant mals ulls com abans.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Paco,

Faltes:

tracta, infantesa, grolleries, s'aconsegueix, interès, veure,tants mals ulls.

Bé, l'exercici és correcte. Prenc nota del teu treball. Corregeix les faltes.

Pots seguir participant i aniràs millorant en la redacció.

JM.

sabemos qué es esto ha dit...

Hola Profe!! Aquí et deixem el treball escrit de Daltabaix, creiem que correspon als exercissis 1 i 2. Bé, darrerament penjarem el Power Point! Fins aviat!

DALTABAIX
DRAMES RURALS
CATERINA ALBERT (VICTOR CATALÀ)


L'argument fa un recorregut inicial en l'entorn de la família Palau, el casament de Verí amb Doloretes i seguidament el procés de consumició de la noia qui té un fill amb Verí, de nom Llombric.

Passen successions argumentals com el maltractament a la mula de la família, i es aspectes violents entre ells. Un desenllaç fatídic fa que en Verí mori junt amb en Llombric i l'avi Palau. Doloretes perd el nord, amés es rebutjada per la família i expulsada de la casa per en Quim. Doloretes tindrà que començar un nou camí buscant-se la supervivència a partir de la caritat del carrer.

El narrador d'aquesta historia és omniscient, sap en tot moment el que pensen els personatges, amb veu de tercera persona. Es troba fora de la història i ens dóna un punt de vista extern.

La història és lineal, sense retrospeccions ni anticipacions.


Personatges:

-Doloretes: Forastera casada amb Verí. Alta, prima i de posat vergonyós. Ha de suportar a la família Palau, esquerps i primitius. Això fa que la seva ànima es consumeixi.

-Verí: Té vint-i-dos anys. És rabiós, poc sociable, esquerp i violent. El seu pare, l'avi Palau explotava als seus fills sense compassió. En Verí era l'hereu de la família Palau.

-Llombric: Fill de Doloretes i Verí. És un nen dèbil i menyspreat per l'avi Palau qui l'hi va donar el mot, ja que llombric significa cuc, i li dóna l'avi qui l'anomenava per to de fàstic.

-L'avi Palau: És el pare d'en Quim d'en Verí i el propietari de la casa on hi viuen tots. No fa res en tot el dia, només s'assenta al pedrís i llegeix el seu llibre: "Les faules d'Isop" mentres ensuma rapè (tabac). És egoista i esquenadret.

-Quim: Fill de l'avi Palau, té 18 anys, i é el mateix caràcter que el seu germà gran.

-L'àvia pastora: La veïna dels Palau. Aquest personatge serveix per anunciar el què passarà a través de les seves profecies.

*La gent del poble intervé en algun moment per fer comentaris sobre la família.

Aquest relat està plegat de elements propis del ruralisme. Els personatges són víctimes de la situació que els envolta i fan mostres de clara violència.

L'espaï es d'un paisatge tètric el qual es dóna importància i les dones es veuen com a víctimes.

Té trets típics rurals, amb vocabulari col·loquial i un ús abundant d'argumentatius i diminutius.

En les descripcions podem torbar metàfores, enumeració de fets i s'observen molt detallades i extenses.

El títol té relació amb el contingut. Fa referència al lloc on ocorre l'acció: El torrent separa en Barri de Dalt i Barri de Baix. I rere això l'esdeveniment catastròfic que capgira l'ordre de les coses, (en referència a la mort dels personatges).

Argument i succeïment de les accions: El plantejament ens presenta el poble, ens diu que està dividit pel "Torrent" on fracciona la par del poble de abaix amb el poble de adalt.. L'avi Palau té dos fils en Quim i en Verí, i es descriu amb la mala fama que porten arrossegant.

A continuació trobem que en Verí es casa amb la Doloretes i a l'any de estar casats la noia es veu com a experimentat un canvi físic i psicològic, es veu crispada, xuclara i descolorida amés, tenen un fill malaltís, que serà apodat per l'avi com el Llombric.

Finalment passen quatre anys des del naixement del seu fill, en Verí torna de Figueres amb una mula tossuda de la que es cansa i la comença a pegar fins que li pren foc sota les potes per a que es mogui i aquesta s'espanta i comença a córrer portant-se per endavant i donant mort a el Llombric, el Verí i ferint l'avi qui després de vint dies mor.

Doloretes queda sola es desterrada de sa casa i té que sobreviure demanant caritat pels carrers.



Per: Rebeca Martínez i Elisenda Cañizares

2nD Nocturn.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Rebeca i Elisenda,

Correccions:

els aspectes, a més, és rebutjada, haurà de ('tenir que/de' és castellanisme), s'asseu (no 'assenta' és col·loquial), plagat, l'espai, és d'un paisatge, trobar, part, fills, d'estar casat, ha experimentat, emportant-se, al Llombric, i és desterrada.

Bona feina, ara cal que ho exposeu a l'aula. La primera part és obligatòria, la segona us poso dos positius a cadascuna, però és treball individual!!!

JM.

Sonríe ha dit...

DRAMES RURALS - IDIL·LI XORC
Yolanda Izquiero i Alba Saperas (2n Batxillerat E)


1. RESUM
La historia té lloc a un petit poble del qual no sabem ni el nom ni la ubicació. D’aquest petit poble, l’autora es centra en una petita part dels habitants, els captaires. D’aquest sector de la població, se centra en dos: el Tit, o Josep, i la Laia; els quals, malgrat la seva pobresa, decideixen casar-se. Ell, per aconseguir lliurar-se de la seva família i ella, perquè simplement li està bé casar-se -per tenir companyia, ser una dona casada, perquè li està bé cuidar el Tit o potser perquè sent un cert afecte per ell.
Però quan el poble s’assabenta de l’imminent enllaç, se'n burlen i critiquen la seva decisió. És per això que quan el rector de l’església decideix accedir a casar-los, decideixen no convidar ningú; i encara que ho fan de bona matinada el poble acudeix a la cloenda de la cerimònia i apedreguen els nuvis -sembla ser per tradició- però se'ls en va la mà, fet que provoca la mort d’en Tit.

2. ALTRE INFORMACIÓ
El títol del relat, Idil•li xorc, té relació amb el fet que l’amor de la parella (el Tit i la Laia) finalment es converteix en un incident tràgic a causa de la inconsciència de la massa popular. La paraula “Idil•li” significa “relació amorosa o incident d’una relació amorosa” i “xorc” (eixorc) significa “estèril, que no arriba enlloc”. La paraula “xorc” actualment s’utilitza més sovint amb el terme “eixorc”.

També parlem del conflicte dramàtic que és present durant tota la narració. Ho notem primerament quan l’autora fa menció de la classe social baixa a la qual pertanyen els personatges, que dóna lloc a una imatge de pobresa, brutícia i infelicitat, i seguidament a la seva condició de vida, tant familiar com econòmica.
Però on es destaca més el conflicte dramàtic és a tota la trama referent a l’enllaç entre en Tit i la Laia. En un primer moment, es nota quan els captaires decideixen expressar la seva opinió negativa envers l’imminent compromís. Seguit d’un segon moment, en el qual ja el dia de l’enllaç, aprofiten la tradició d’apedregar els nuvis per abocar-hi tota la fura i sentiment de desacord, sumant així més crueltat a la tradició, fet que provoca la mort del Tit. A part de la mort del Josep, el conflicte dramàtic també és molt present en l’actitud que adopta la Laia. Quan s’assabenta de la noticia, l’autora només es refereix a ella per dir-nos que se l’escolta plorar.
Per últim, el punt on més es destaca el conflicte dramàtic és després de la mort del Josep, quan el rector s’adona que és mort i pronuncia unes paraules de crítica cap a la massa descontrolada que l'havia apedregat. En aquestes és on es concentra el grau més alt de conflicte dramàtic.

3. PERSONATGES
Tenim dos personatges principals:
- En Tit o Josep, que és un captaire d’uns 60 anys gairebé invàlid i que es mou gràcies a dos bastons, baixet i rabassut, amb un cap bastant gros amb pocs cabells. De la seva cara, l’autora en destaca les voluminoses celles, els petits ulls grisos i el seu nas ple de bonys i pèls minúsculs però punxeguts.
- I d’altra banda tenim la Laia, una captaire de 53 anys alta i prima. El seu cos està ple de tumors que oculta amb peces de roba. L’autora també diu que no hi és sencera, és a dir, que li falta un bull. La seva obsessió, tot i sent pobra, és gastar-se els diners que amb prou feines guanya en accessoris per al coll per tapar-se els tumors que hi té.


Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Yolanda i Alba,

Correccions:

se centra (cacofonia, mal so), altra informació.

Molt bona feina, teniu quatre positius per fer exercicis extra i no obligatoris, molt bé!

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Elisenda y Rebeca,

El resum és copiat d'internet, rectifico, sobre el punt de treball i exposició, descompta mig punt.

Gràcies.

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola a tothom,

Qui copiï algun resum d'internet, se li descomptarà la qualificació sense opció a recuperar-la.

Gràcies.

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Paco,

El resum és copiat, per tant, et descompto mig punt.

Salutacions.

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Reitero,

qui copiï i l'enganxi, el o la penalitzaré amb dos punts a la nota final.

Gràcies.

JM.

Rebeca Martinez Marin ha dit...

DALTABAIX

Aquesta història comença en un poble de muntanya que està dividit en dos, el Barri de Dalt i el Barri de Baix, a causa d’un torrent. Al Barri de Baix hi viu a una casa l’avi Palau, un home que mai ha fet res a la seva vida més que queixar-se de dolor d’esquena i pasar el dia al sol, amb els seus dos fills, en Verí que es anomenat així pel seu mal caràcter des de petit i en Quim, els dos son els que fan tot el treball, mai son ajudats pel seu pare.

La seva veïna, l’avia Pastora, sempre deia que en Verí mai es casaria ja que ninguna dona amb seny no es voldria casar amb un home tant desagradable i tant violent com ell. L’únic que aconseguia que els dos germans fosin mansos era el seu pare.

Un dia en Verí va coneixer a una forastera molt jove, prima i bonica, amb la que al final es va acavar casant. Aquest personatge li diunen Doloretes ja que va passar de ser molt riallera a convertir-se en una dona molt desgrasiada, que era la que s’ocupaba de tot, tant el avi com el seu marit i en Quim, s’aprofiten d’ella. Després en en verí i la Doloretes tenen un fill al que li diuen Llombric.

Un dia en Verí esta intentant que una mula camini, però la mula no vol, en verí comença a cremar-li amb el fuet que se li acava trencant sense que la mula vulgui caminar, al final crida al seu germà Quim i li iu que li porti tres escombres que estiguin enceses en foc, amb tant mala sort que el foc acava cremant un tros de pèl i tot s’encen, morint allà en Verí, l’avi Palau i en Llombric.

En Quim fa fora de casa a la Doloretes, que es té que buscar la vida demanant pels carrers, l’única persona que li ajuda es l’avia Pastora.

Per: Rebeca Martínez 2n D.

Rebeca Martinez Marin ha dit...

aqui et passo el power point de "DALTABAIX"

http://www.slideshare.net/beeeckyy/daltabaix-15500836

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Rebeca,

Correccions:

l'àvia, són (verb 'ser'), és anomenat, cap dona, va conèixer, li diuen, acabar, està, acaba, li diu, s'encén, ha de ('tenir que/de' és castellanisme), és l'àvia.

Bé, això us farà recuperar el camí perdut, però que no es repeteixi.

Ara sí!

JM.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Rebeca,

El powerpoint està molt ben fet, prenc nota del bon treball, hi ha algunes faltetes, però bé, aquestes les passo per alt.

JM.

ruben soto lozano ha dit...

Conte La Vella:
El conte tracta d´una vella que pateix una hembolia mentre anava caminant per un camí. Per sort, un veí la troba i la porta a casa seva. Però, a partir d´aquell moment, el paper de la vella es torna una càrrega per la seva familia. Ningú es preocupa per la dona. Fins i tot, una noia petita prefereix anar a jugar que cuidar-la. Per una familia del camp, on l´aliment és molt precari, donar una part a una vella no agrada res, aixó pensa la resta d´adults. Tot canviará quan, accidentalment, la casa es pren foc i la vella segueix dins la casa. La vella morirà junt amb totes les posesions de la familia. Per una part es treuran la càrrega de mantenir la vella, però a canvi perdran tot.
El conte ens fa veure les dificultats que pasaven i pasen la gent gran al camp i perquè no, també a les ciutats.
Rubén Soto Lozano

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Rubén,

Correccions:

embòlia, família, això, canviarà, possessió, passaven, passen.

El resum està ben fet.

JM.

Unknown ha dit...

L´EXPLOSIÓ:
Aquesta historia tracta d´una familia formada per en Peret i la Quimeta. En Peret treballava amb l´Eladi personatge de la burgesia catalana i propietari del negoci on va estar treballant en Peret. L´amo va estar treballant tota la seva vida per aconseguir ser empresari. En Peret es expulsat de la feina i realment ell no sap perquè.
Al principi en Peret i la Quimeta van ser molt feliços en al seu matrimoni, però de de repent en Peret comença a canviar de aptitud. Es declara anarquista, fins i tot comença anar a petites reunions dels anarquistes. Palmaret amic d’en Peret es el culpable de totes aquestes reunions.
Un dia la Quimeta li diu al seu marit que torni a treballar per L’Eladi que recuperi la seva feina. Eladi diu que mai no es volia rebaixar-se amb si mateix. La situació no era molt bollant i coda cop les coses anaven molt malament. La Quimeta te una idea, anar al taller i parlar amb senyor Eladi i recuperar la feina del seu marit. La Quimeta te tota la informació del perquè el seu marit va perdre la feina. Un dia en Peret va tenir una actitud dolenta amb el Eladi perquè no va realitzar una feina que li havia demanat.
El mateix dia en Peret va tornar molt tard a la llard i portava uns paquets. La dona es dona compta de que en Peret esta amagant els paquets a la caixa de la dona. Al dia següent la Quimeta es va anar a parlar amb l’amo per poder recuperar la feina perduda. El mateix dia en Peret va sortir de la seva casa amb al Palmaret i es van separa al mig del carrer. Peret es va dirigir al seu antic treball amb els paquets portava una bomba per fer la esclatar al taller. Va entrar la deixa al costat del llard de foc per ferla explotar amb la escalfo. Va sortir corrents i va veure a la seva dona parlant amb l’amo. No va poder fe res era molt tard i la bomba va explotar dintre de la casa amb la seva dona. Aqueta va se la ultima vegada que va veure a la Quimeta amb vida.
Tracta de l’època anarquista i dels pistolers de Barcelona.
M’ agradant molt l’explosio.

Óscar Víctor

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Óscar Víctor,

Correccions:

família, en el seu..., de sobte ('de repent' no existeix), d'aptitud, és el culpable, bollant??, tenia una idea, té (verb tenir), l'Eladi, s'adona que ('es dona compte que' és un castellanisme), està, va anar ('es va anar' no existeix), amb el Palmaret, es van separar, llar de foc, fer-la, fer res, aquesta va ser, l'última, m'ha agradat molt l'Explosió.

Bon resum.

Ara cal que corregeixis les faltes a la llibreta per tal de no repetir-les.

JM.

Francisco Javier Osuna Garrido ha dit...

DRAMES RURALS

L'EXPLOSIÓ


Narrativa

L'explosió és un conte narrat en tercera persona i omniscient-ment, és a dir, el narrador no hi participa en l'acció, i es a tot arreu, ho sap tot.

Espai i temps

L'explosió és una història ambientada en la situació soci-política de principis del segle XX, en la que havia grans desigualtats, molta gent que tenia fam, i uns ideals anarquistes i comunistes (tots dos revolucionaris) que van prendre molta força en la gent humil i treballadora.

Personatges

En Peret: En Peret és el personatge principal del conte. És un humil treballador, que a causa del seu acomiadament es torna anàrquic, que fins i tot, acaba realitzant un atemptat ocasionat per la rabia produïda des de la insensatesa.

La Quimeta: La Quimeta és la dona d'en Peret. És la que es preocupa en tot moment per el benestar i la subsistència de tots dos, i la que intenta fer-li entrar en consciència al Peret en el seu procés de rebel·lia.

Don Eladi: És l'amo d'en Peret.

Palmella: Amic d'en Peret que juntament amb uns altres arraiguen en el Peret totes aquestes ideies anarquistes i revolucionàries.

Margarida: Dona a la que en Peret i la Quimeta li deuen molts diners.

Argument

La història comença amb un fort diàleg entre en Peret, que acaba de ser despatxat del seu treball, i la Quimeta, la seva xicota que intenta que en Peret faci un esforç per recuperar el treball i pogué així, tornar a portar a casa uns cèntims més que necessaris per poder menjar. En Peret es nega a rebaixar-se, encara que en el fons sap que ell té la culpa del seu acomiadament de la feina.

Després d'aquesta discussió entre en Peret i la Quimeta, en Peret se'n va a buscar al Palmella i tots dos marxen cap al bar on es reunien amb uns altres, per xerrar i prendre cafè. Aquestos són els que tornen al Peret un home arrogant i ple de rabia.
A la nit següent, en Peret torna de matinada a casa i lo primer que fa és comprovar si la Quimeta dormia, ella es pensà que així era, però la veritat era que estava desperta. Acte seguit es va treure de les butxaques uns paquetets que va guardar dins d'una capsa on la Quimeta hi guardava uns mocadors i la va col·locar a sobre d'un armari. Aquest és el moment en el que la Quimeta va començar a sospitar que en Peret tramava alguna cosa. L'endemà la Quimeta volia investigar que era lo que guardava en Peret, però aquest no sortia de casa per no posar-li les coses fàcils, quan en Peret es tancava en l'habitació la Quimeta el seguia i sempre l'enxampava amb un gest nerviós. Finalment la Quimeta va marxar a parlar amb el senyor Don Eladi per intentar aconseguir que tornés a contractar en Peret dient-li a aquests, que s'anava a veure a la seva tieta.

Després de que la Qimeta sortís al carrer, també ho va fer en Peret que es va trobar amb el Palmella i el va desitjar sort. En Peret es va dirigir cap al taller de Don Eladi, allà dubtós va acabar treien-se el paquet que li va amagar a la seva dona la nit anterior i el va posar al costat de la porta, el va encendre i va sortir corrents cap a una portera. En Peret estava molt nerviós esperant la detonació i en aquell just moment va sortir la seva dona del taller amb un gest alegre i tranquil, fins que acte seguit la bomba esclatà i va fer volar la Quimeta en mil pedaços.

Josep Maria Corretger ha dit...

Hola Paco,

Compte!!! és la fitxa del 2n D, aquí ets un intrús!!

Bé, me la miro.

Correccions:

no participa, és a tot arreu, sociopolítica, aquests són, ràbia, el primer ('lo' no existeix), el que guardava, anava a veure ('s'anava' no existeix), Quimeta, li va desitjar, treient-se.

Ara cal que t'anotis els errors i me'ls ensenyis corregits per tal de no repetir-los.

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;