dijous, 29 de novembre de 2012

"El ball de la mort". Adreçat a Batxillerat.






  
“Els catalans pel món”, de Pere Calders

Una vegada vaig anar a Birmània vigilant una expedició de
blanc d’Espanya.

El viatge va anar força bé i en arribar a Yakri, un reietó
local m’oferí hospitalitat de bona llei. Havent-hi per allí pocs europeus,
aquell senyor va tenir interès a fer evident la brillantesa de la seva cort i
em retenia, feia que el meu repòs s’allargués més del que m’havia proposat.

Perquè la meva presència occidental no deslluís l’etiqueta
de palau, el monarca em va donar una capa tota brodada de perles i pedres
fines, amb la condició que només me la podia treure per dormir.

Les residències reials d’aquells països són com una mena
de parc, on bèsties i persones viuen en comú, guardant determinades
diferències. Hi ha una gran quantitat d’ocells, elefants de jardí, felins,
tortugues sagrades i profanes, insectes de la temporada i altres animals, tan
rars que arriben a fer respecte.

L’estada allí era una festa seguida. Cantàvem, ballàvem i
menjàvem del matí al vespre i cada vici tenia la seva satisfacció. Però, com
que jo era persona manada i mai no he negligit el deure, va venir el dia del
comiat, i el reietó, per obsequiar-me, va organitzar exhibició folklòrica.

El sobirà, vestit de gala, em va fer seure al seu costat.
Tenia una pantera als peus i un lloro magnífic a l’espatlla dreta. Va picar de
mans i començà el programa.

Després de sentir cantar gent de totes les contrades del
país, sortiren dues-centes ballarines, que es posaren a dansar d’una manera
monorítmica. El ball va allargar-se hores i hores, sempre igual, sempre amb la
mateixa cadència. Quan el tedi s’apoderà de mi, vaig dir a manera d’expansió,
en català i alçant la veu:
–Mal per mal, m’agraden més les danses de Castellterçol…
El lloro va fer un crit gutural i dirigint-se a mi digué:

–No us emboliqueu. Si us sent el Gran Intèrpret esteu
perdut.

Va dir-ho en un català tan correcte que de moment se’m va
tallar l’alè. Home de món com era, vaig dissimular davant del rei, però aquella
nit, quan tothom dormia, vaig cercar el lloro, que va explicar-me la seva
història. Era un lloro català, de Cadaqués, i havia arribat fins allí per
atzars de la vida.

Per moltes que fossin les coses que ens separàvem hi havia
l’idioma que ens unia, i teníem records comuns.

Parlàrem del Mediterrani i de les nostres esperances de reveure’l, i
l’endemà de bon matí, en marxar de Yakri, tenia el cor més tendre que el dia de
l’arribada.



 Aquest és el conte que l'alumnat de 2n de Batxillerat del grup de literatura va modificar, mantenint tres elements, un animal i un senyor que parlaven català i un espai on calia ubicar l'acció.




Si cliqueu a sobre de la fotografia podreu llegir el conte com si estiguéssiu a l'aula, com nosaltres.


N.B. Podeu visualitzar el resultat final del powerpoint aquí. Bona feina i felicitats a tots els que feu literatura i pels bons moments que vam passar i passarem llegint llibres!

http://www.slideshare.net/josepma1976/taller-de-contes-caldersians


(Imatge extreta de: avencextrem.blogspot.com i fotografia: Judit López)

(Conte extret de: litebat.wordpress.com)


!!EXERCICIS:
1. Realitza un resum d'aquest conte de Pere Calders.
2. Fòrum: què t'ha suggerit la lectura d'aquest conte? justifica la teva resposta.
3. Reescriu un conte actual o clàssic en una versió més moderna.
4. Redacta un text de cent paraules i on es vegi l'estructura sobre la literatura i autors/es que més t'agraden llegir.

5. Proposa un exercici literari per fer amb contes i que una altra persona el resolgui.



















Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;