dijous, 22 de novembre del 2012

Capítols del "Retrum". Adreçat a l'ESO.


En aquesta fitxa seguim treballant el "Retrum. Quan érem morts". Espero que gaudiu de la lectura i plegats passarem grans estones!

(Imatge extreta de: http://www.retrum.cat/, Lorena de Madrid)
!!EXERCICIS:
1-Adjunta el resum dels capítols que has treballat aquesta setmana a l'aula. Cal posar el títol i no t'oblidis de posar el nom i el cognom.
2-Cerca quatre frases fetes i anota el seu significat que hagin aparegut al "Retrum".
3-Anota quatre paraules que hagis après aquesta setmana del llibre "Retrum".
4-Fòrum: dóna la teva opinió sobre algun capítol, personatge, el llibre. T'agrada o no? Per què? Quin capítol t'ha atret més i quin menys? Justifica la teva resposta. Cada participant al fòrum ha d'aportar quelcom diferent i no val a dir: "jo penso igual que..."
5-Fòrum: com et sents quan llegeixes que els protagonistes entren i surten dels cemintiris com si res i parlen dels vius i dels morts contínuament dins de "Retrum". Penseu que els adults consideren la mort com un tema tabú i que no els agrada tracta? expressa la teva opinió.
6-Fòrum: de quina temàtica són els llibres que t'agrada més llegir? Dóna arguments.
7-Al "Retrum" apareixen personatges reals barrejats dins de la ficció, pots citar-ne alguns?
8-Què era el Club dels pàl·lids?
9-Com us imagineu vestits els personatges de "Retrum"? Descriu-ne a algun.

30 comentaris:

Unknown ha dit...

Josep Maria, Sóc l'Alicia, he intentat 3 vegades posar el resum del Retrum en diu que el número de caràcters permès és de 4.096, diga'm sisplau, que puc fer, gràcies.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Alicia,

Pots enganxar-ho per capítols, o en més missatges, però especifica sempre posant:

Títol del capítol (continuació).

Gràcies per participar.

JM.

Unknown ha dit...

Carlo Crespo Ramiro

RETORN A LES TENEBRES

El Christian, mentre va a casa seva, rumia una mica sobre la vida. Pensava que no tenia sentit, al menys la seva després de la gran catàstrofe i amb la seva mare a l’altre banda de l’oceà. Quan arriba a casa apaga la televisió. Va posar damunt el seu pare una manta per tapar-lo. Va pujar les escales arrossegant l’ànima i, quan va arribar a la seva habitació, va agafar un grup de versos fúnebres, el va obrir a l’atzar i va veure uns versos d’un poeta que es deia Lucreci. Ell va voler saber que és sentia quan estàs a l’extrem de l’existència així que, va agafar una corda, se la va lligar al coll i l’altre extrem a la pota del llit. Es va aseure a la finestra. De cop i volta, va veure un ombra; era l’Alèixa. Ella es va creure que s’anava a llençar i ella va dir:- Torna a intentar això i et perseguiré fins als confins de l’infern.

Unknown ha dit...

Carlos Crespo Ramiro

L’AMOR ENS SEPARARÀ

De cop l’Alèixa es va posar a plorar i tombant-se al llit va donar-li l’equena al Christian somicant. El Christian va dir-li que no era el que semblava. Nomès estava jugant a ser Ian Curtis. El Christian es va descalçar i es va posar al llit al costat de l’Alèxia. Ella li va dir que l’amor els estava separant. El Christian va veure que l’Alèxia estava respirant profundament. Ella li va explicar que ella a tingut una experiència pròpia amb un suïcidi. Va dir que la seva germana ho va fer. Ell va explicar que odiava al la gent que deia “ T’ACOMPANYO EN EL SENTIMENT” perquè en realitat, ells no saben el que es sent de veritat al perdre un familiar. El Christian Va dir per compadir-la:- he representat la meva pròpia mort, però tu m’has salvat-.

Unknown ha dit...

Carlos Crespo Ramiro

SALSA AMERICANA

Quan ell es va llevar, es va donar compte de que l’Alèixa ja no estava al seu costat. El seu pare va entrar a la seva habitació i va preguntar-li si es trobava bé. Ell va mentir-li dient que sí. El pare va dir: -llavors vesteix-te que sortirem d'aquí deu minuts-. En el cotxe van enllaçar una conversa de camí a Vilassar de Mar. Va dir que li estava perdent el respecte i li va preguntar per la noia que dormia per la nit amb ell. Quan van arribar al seu destinatari el pare va demanar dos plats combinats de la casa i el pare li va dir que el millor serà que acabi el curs als Estats Units perquè la seva mare li donés l’atenció que li calia.

Unknown ha dit...

Carlos Crespo Ramiro

SOTA EL COIXÍ

Ell pensava que tenia quatre mesos aproximadament per convèncer a la seva mare de que no s’havia tornat tan extravagant com deia el seu pare. No podia foratijar el mal de cap. Quan va dirigir la seva mirada a la pantalla del ordinador va veure que tenia dos missatges: un de l’Alba i altre de l’Alèixa. Es va llegir els dos però, el de l’Àlexia li va cridar més l’atenció. Deia que mirés sota el coixí. Ell ho va fer i va veure un cor negre trenat per els mateixos cabells d'ella. Va posar-lo sota el seu coixí i va dir que aquella nit tindria somnis dolços.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Carlos,

Correccions:

a l'altra banda, els va obrir.

La resta molt bé, molt bona feina.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Carlos,

Correccions:

només.

Molt bé, molt ben escrit. Felicitats!

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Carlos,

Correccions:

es va adonar ('es va donar compte' és un castellanisme).

La resta bé.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Carlos,

Molt molt bona feina i tot molt ben escrit.

Enhorabona per la bona feina. Segueix així i t'animo a seguir participant i a fer bons resum.

JM.

Unknown ha dit...

Un guant a la neu
Un noi va sentir una veu fa temps a un cementiri, quan casi s’acaben les vacances de nadal. No es sentia res, només les petjades de les aus. El cementiri estava tancat però m’agradava la vista del mar. Vaig sentir el cant d’una nena. La nena es va callar com si hagués descobert que l’estava escoltant.
Vaig decidir tornar a casa. Vaig tornar a escoltar la veu a uns 30 metres del cementiri. Aquesta vegada era la veu d’un home.
Al matí vaig tornar al cementiri. Jo era l’únic visitant del cementiri. Vaig buscar petjades, res. Quan anava sortir, vaig trobar un guant de color negre. Vaig entendre que era el guant de qui volgués que havia cantat.
Van passar mesos per trobar una pista més interessant

Unknown ha dit...

SOTA EL COIXI
El que havia pres com una amenaça del meu pare anava completament de debo.
Vaig decidir que abans danar-men a dormir tenia que veure com estaba.La punta del ratoli va estar assobre d’un segon missatge.
Vaig arribar mitga hora mes d’ora¬

Unknown ha dit...

El diumenge negre
El somni americà s’havia complert.
Li vaig preguntar a en Julià si volia donar un tomb amb la moto ell em va dir que si i cent metres més enllà ens esperava la mort, vaig saltar-me l’estop.
Em trobava a l’ambulància i vaig preguntar com estava en Julià ningú em va respondre

Unknown ha dit...

Anells quadrats
El meu germà havia mort.
La casa sempre estava en silenci. El meu pare estava trist i no estava content de haver-me deixat l’arma mortífera. Li van donar la baixa
Quatre mesos després la mare ens va deixar. En Julià era el tresor de la seva vida, y ja no aguantava més.
El pare seguia enfonsat a la pantalla, trist.
Jo cuinava plats precongelats.
La gent em tractava amb molta amabilitat. Jo m’anava acostumant al silenci de la casa.
Tornava a anar pel camí del cementiri a veure el mar infinit.
Al cap del temps la gent em van deixar en pau.
M’agradaven les coses gòtiques i només era persona quan visitava l’artista del poble, ell m’entenia.
Em va explicar que si no et deixen fer alguna cosa, ves-te’n a un altre lloc per poder-la fer.

Unknown ha dit...

Lord Byron
Des que vaig trobar el guant el portava sempre a la butxaca.
Em vaig escapar de l’institut, la meva companya va trobar-me a faltar, em va seguir fins a la porta, i em va preguntar a on anava.
Després em va preguntar amb una mica de desconfiança SI VOLIA ANAr amb ella a un concert que feien a una cafeteria, li vaig dir que miraria de passar-m’hi però jo sabia prou bé que jo ni hi aniria, no se per què li havia mentit.
Va començar a nevar, quan em trobava a la porta del cementiri em vaig posar a llegir.
Vaig descobrir tres figures que m’observaven.

Unknown ha dit...

ESTELS FUGAÇOS
La cosa no va anar mes enlla cuan va acabar la película , hem vaig anar , a causa del xampañ estaba maregat.
Vaig mirar a l’alba un parell de segons pensant que estaba molt bonica.
Li vaig fe un petoal front i despres mvaig ferli un comentari << bon aniversari>>
Quan anava cap a casa notava alguna cosa sense sentit perque la mare estaba a l’altre part de locea. Nomes pasats cinc minuts cada dia quin fastic.
El Christian arriba a casa i beu que el pare estaba dormint en el sofá llabors apaga la tele i estén un manta a sobre seu.

Unknown ha dit...

Els forarsters
Les tres persones eres mes o menys de la meva edat. Una de les dues noies em va dir que fugis d’allà i que no digués que els havia vist.
La noia mes guapa em va ficar una puntellada a les costelles.
El noi em va estirar la mà i em va arrossegar per la neu.
Quan el noi va llençar-me a terra la noia el va dir que em deixi’s, i jo vaig dir que m’anava ja.
La Alexia era la vampiressa alborotada. I la Lorena la que m’havia aixecat.
Em vaig presentar i em van dir que si passava una prova podia ser un d’ells, la Alexia em va demanar perdó

Un dia el pare ha deixat de veure la televisió i es posa a parlar amb mi; em va preguntar que si volia menjar, vam pendre un té i vam estar parlant de la palma.
La Palma era un cinema i les pel•licules doncs el pare em va dir que anés al cinema, però no podia deixar de pensar en la nit de demà, la prova m’esperava.
Estaba esperan a L’Alba per entrar a la palma hi havia gent conflictiva.

Unknown ha dit...

La nit de palma

çVaig entrar a casa, em sentía com una fera engabinada .Estava massa alterat per pujar a l´habitació a llegir o a escoltar música.
L´operació de treure la lassanya del micrones, ficar una tassa amb aigua per al te i parar la taula va durar menys de cinc minuts.
Sembla que aquesta nit hi ha un concert a la Palma.
Mentre travessava de nit el centre del poble, em vaig sorprendre que anés a un lloc on no havia estat fa un parells d´anys.
La baralla dels tres al cemintiri i la prova l´endemà.

Unknown ha dit...

Estocolm

Comença una cançó i l’Alba es va posar a ballar. Va desaparèixer i me la vaig trobar abraçada a mi, de sobte vaig entendre la cançó. Tractava d’uns enamorats.
Les nits llòbregues.
El cristian els vampirs el desafian a passar una nit al cementiri per formar part d’ells. Jo vaig agafar un llibre del meu pare, el seu autor va ser el propulsor del romanticisme. El llibre tractava d’un home que la seva dona havia mort, el home volia desenterrar a la dona per donar-li l’última abraçada, però la tomba pesava molt i no van poder.

Unknown ha dit...

Focs follets

Damunt de la llosa hi havia una manta. Hi havia aigües gèlides. Feia molt de fred. Semblava que la lluna havia tancat els ulls per a dormir. Vaig amagar el cap sobre la manta. Tenien un comportament molt humà per ser un experiment químic. Aquesta explicació no em convencia. Si el meu germà estigues enterrat aquí pensaria que era una festa fúnebre. Era damunt d´una tomba. Hi havia una inscripció. Avui era el meu dia de la mort, posava a la inscripció. No tenia por de morir. Coneixia aquella cançó. Era de focs follets. En obrir les parpelles ho vaig veure . Vaig incorporar-me a l´escena. Era un noi tocant la guitarra assegut a la tomba. La Lorena tocava el violí. Era la mateixa cançó que havia sentit al nadal, vaig deixar que acabes l´ultima estrofa. Em vaig girar-me cap a la tomba. Vaig llegir la inscripció. La cançó de quin es vaig preguntar. L´Alexia va dir que era seva. Un romanç entre la vida i la mort.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Gerard,

Correccions:

se sentia, la nena va callar.

La resta bé.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Jonathan,

Correccions:

de debò, estava, anar-me'n, ratolí, a sobre, havia de ('tenir que' no existeix), mitja, hora, més (quantitat)

Gràcies per participar.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Gerard,

Molt bona feina, però no enganxis tants capítols de cop. Perquè llavors, no es treballa tan bé.

Repeteixo molt bona feina, però pots enganxar dos o tres capítols cada dos o tres dies.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Gerard,

Correccions de totes les fitxes, faltes que et veig d'entrada:

sé (verb 'saber'), perquè, forasters, última.

Molt bé.

Però no em saturis el blog!!

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Jonathan,

Correccions:

més, enllà, pel·lícula, quan, vaig anar, després, estava, fàstic, només, passats, sofà, llavors, perquè, l'oceà, fer, petó, xampany, marejat.

Abans d'enganxar el text verifica allò escrit, si hi ha tantes faltes no està tan bé.

M'anota la feina.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola a tothom,

Gràcies per participar al resum de "Retrum", per no es poden enganxar tants resums d'un mateix alumne al mateix dia, màxim tres.

Una abraçada.

JM.

Unknown ha dit...

GRAMÀTICA DE L’AMOR
Quan el Christian arriba al concert veu a l’Alèxia que estava ballant mentre esperava a Retrum. Quan el Christian va anar cap a ella i van començar a ballar mentre enllaçaven una petita conversa. Parlaven del Robert i de la Lorena que s’havien anat al cinema i que vindrien mes tard. De sobte el Christian va preguntar si li podia fer un petó i l’Alèixa va dir que això no es preguntava, simplement es feia i prou. Ell va anar apropant els seus llavis fins que li va donar un petó a la galta. Va notar que s’ anava cap en darrere i de sobte va veure en Robert.

Unknown ha dit...

L’ESGLÈSIA DE SATANÀS
Ells van anar a la segona planta del Negranit i van demanar unes begudes. El Robert va començar a explicar una mica la pel•lícula: deia que la vida era molt injusta perquè naixem i morim. La pel•lícula anava de que uns nois es feien anticrists i allà començava el drama. Quan el Robert va terminar d’explicar un noi gran d’un parell d’anys més gran que el Christian amb el cabell rapat al zero va preguntar a la Lorena que perquè no anaven tant per allà. Ella va respondre amb una entonació de confiança que s’havien tornat molt estudiosos perquè només els faltaven un any per anar a l’ universitat.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Jonathan,

Et felicito perquè està molt ben escrit i només tens dues faltes:

de què, la universitat.

T'animo a seguir treballant i pots penjar més resums. És important que la feina la facis tu, sense copiar d'enlloc, la participació ja compta.

Molt bé.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Jonathan,

Correccions:

que havien marxat ('que s'havien anat' no existeix), més (quantitat), Alèxia, s'inclinava ('s'anava', no funciona aquí), endarrere.

Molt bon resum. Gràcies per participar.

Tens un positiu. Et felicito perquè està molt ben escrit.

Moltes gràcies per participar.

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;