Podem
formar mots mitjançant la derivació, que ja hem vist recentment,
emperò, també es pot augmentar el cabal lèxic amb la composició.
La composició de mots consisteix en formar nous mots unint dos o més
lexemes, donant com a resultat la suma de significats dels mots que
el componen. També poden adquirir una significació nova, que a la
vegada, és completament diferent de les paraules simples que la
formen.
Dins
de tot mot compost podem trobar tres categories gramaticals: els
substantius, els adjectius i els verbs. Els lexemes que s’uneixen
per formar els compostos poden ser de categories diferents als mots
que en són resultants.
Ex:
primmirat
(adjectiu)
prim
(adjectiu) + mirat (verb: participi)
S’han
de distingir entre els mots compostos que
s’escriuen separats, com per exemple, ull de bou,
vagó llit... dels
sintagmes lliures com: llibre de ciències.
.El
compost sintagmàtic:
Ex:
Ull de bou. Perquè
forma d’una unitat fixada, és a dir, no s’hi pot afegir cap
unitat més. Així doncs, seria agramatical: *Ull petit de bou; *Vagó
del llit.
.Els
sintagmes de tipologia lliure
admeten la inclusió d’altres partícules.
Ex:
llibre complicat de lectura.
Podem obtenir mots a partir de
dos mecanismes diferenciats:
.La
juxtaposició:
És quan ajuntem dos o més
elements sense modificar cap llei gramatical: ordre de les paraules,
concordança...) i que dona com a resultat un mot compost, que
acostuma a ser un substantiu o un adjectiu. Per tant, podem obtenir
paraules compostes amb aquestes combinacions:
- SUBSTANTIUS.Substantiu + adjectiu: Riba-roja.Adjectiu + substantiu: migdia.Substantiu + substantiu: figaflor.Substantiu + preposició: maldecap.Substantiu + conjunció + substantiu: allioli.Numeral + substantiu plural: centpeusADJECTIUS.Adjectiu + adjectiu: agredolç.Adjectiu + adjectiu (tots dos numerals): vuitanta-set
.L’el·lipsi:
És quan unim dos elements d’una
manera forçada, prescindint algun dels elements inicials, per tant,
fem transgressió de les lleis gramaticals. Apareix com a resultant
un mot compost. Algun d’aquests elements que formen la paraula no
poden actuar de manera independent. A través de l’el·lipsi podem
obtenir substantius, adjectius i verbs.
- SUBSTANTIUS.Substantiu + substantiu: ferrocarril (= carril de ferro).Substantiu + adjectiu o participi: cara-xuclat (= cara xuclada).Verb + substantiu: cobrellit (= cobreix el llit).Verb + verb: alçaprem (= alça i prem)ADJECTIUS.Substantiu + adjectiu: camallarg (= cama llarga).Substantiu + adjectiu: solcuit (= cremat pel sol).Adjectiu + adjectiu: grecoromà (= grec i romà)VERBS.Substantiu + verb: colltòrcer (= tòrcer el coll).Adjectiu + verb: primfilar (= filar prim)
ALTRES
SISTEMES DE COMPOSICIÓ
Hi ha
d’altres substantius compostos que s’han format a partir de la
repetició d’una paraula.
Ex:
rau-rau,
baliga-balaga, nyic-nyic, xup-xup...
Aquests
mots no tenen sentit de manera individual, d’aquesta manera se’ls
considera mots compostos impropis. Molts mots
d’aquest conjunt imiten un
so natural. Segons, la llengua que tractem, trobarem que adapta
aquests mots d’una manera diferent. L’exemple més clar, és el
lladruc del gos.
CATALÀ
|
CASTELLÀ
|
ANGLÈS
|
FRANCÈS
|
bub-bub
|
guau-guau
|
bow-wow
|
ouah
|
Les
onomatopeies tenen
l’equivalència a una interjecció (ecs!, ui), a un nom (el
marrameu del gat), i poden formar derivats, per exemple en verbs
(xipollejar).
Hi
ha una norma ortogràfica que hem de tenir en compte en referència
als mots compostos.
Quan
el primer mot del compost acaba en VOCAL i el segon comença per R,
S, X, hem d’escriure un guionet.
Ex:
penja-roba,
gira-sol, para-sol, para-xoc, busca-raons...
D’altra
banda,
les
sigles i els acrònims,
abreviació de lletres que formen una paraula, ex: UNESCO, radar
[Radio Detecting and Ranging. «Detecció i mesura de la distància
per ràdio»] segueixen un cas a part dins de la formació de mots.
Pots
ampliar informació i vocabulari sobre els mots compostos en el
següent enllaç:
(Material
adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r
ESO, Editorial Teide, Barcelona,
2007)
(Imatge
extreta de: Passa paraula)
EXERCICIS:
1.
Indica la categoria
gramatical de cadascun dels elements que formen el mot compost.
Bufanúvols,
capficar, corprendre, entreparent, menjacapellans, robavellaire,
quefer, papaterra.
2.
Explica la diferència entre
una onomatopeia i una interjecció a partir d’un exemple.
3. Pensa
i escriu un mot compost amb cadascuna de les paraules següents:
estira,
caga, cella, boca, coll, cerca, cel, menys, prim, roda, para, passa.
4.
Indica la categoria gramatical dels mots resultants de l’activitat
3.
5.
Comenta el significat de...
perdonavides,
saltataulells, pixatinters, caganiu, picaplets.
6.
Aporta el significat de vuit paraules compostes que hagis après
darrerament.
7.
Inventa una gamificació per tal de treballar els mots compostos.
8.
Esmenta situacions on es puguin emprar les onomatopeies següents:
doing, grr,
bub-bub, toc-toc, glu-glu, patrap-patrap, zzz, clac-clac-clac, ha ha
ha, esnif, nyam-nyam.
9.
Escriu cinc paraules compostes que expressin objecte, cinc més que
expressin manera de ser i finalment, cinc que facin referència a
animals.
10.
Quina és la norma ortogràfica més important que hem de recordar a
l’hora d’escriure els compostos? Comenta-la a partir d’un
parell d’exemples.
11.
Fòrum: penses que el treball d’activitats sobre mots compostos
faciliten l’aprenentatge de nou vocabulari? Per què? Raona la teva
resposta.
12.
Autoavalua’t: explica les dificultats que t’han sorgit durant el
treball d’aquesta fitxa referent als mots compostos. Què has fet
per a resoldre-les? Esmenta de què t’ha servit l’aprenentatge
sobre la fitxa dels mots compostos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada