Anna Mae Bullock o Tina Turner. Una dona per vindicar. Adreçat a tot l'alumnat.

Avui coneixerem una mica més una dona colpida per la tragèdia familiar, emperò que va saber tirar endavant a pesar de les difícils circumstàncies que li va tocar viure, perquè l’Anna Mae, o millor dit, Tina Turner, era tota una lluitadora, va saber aprendre de tot allò negatiu que l’envoltava a la vida, estant a la vora de l'abisme i se’n va sortir per excel·lència. És una de les dones que podria aparèixer en qualsevol d’aquests llibres tan de moda actualment, on destaquen dones lluitadores, dones rebels, dones úniques, dones extraordinàries, dones compromeses, dones invisibles, dones desconegudes... en fi, Anna Mae, o si voleu, Tina Turner, és tota una dona per vindicar!

ANNA MAE BULLOCK

cantant

Coneguda amb el nom artístic de Tina Turner. Nascuda el 29 de novembre del 1939 a Nutbush, Tennessee. De religió budista-bautista. Filla de mare cherokee i pare negre. Fou acollida en adopció a l’edat de tres anys. Durant la Segona Guerra Mundial, Anna Mae i la seva germana Aillene van haver de viure en cases separades, a causa del treball del seu pare. Anna Mae va anar a viure amb els seus padrins paterns. Dos anys després tornaren a viure plegades. Anna Mae tingué la primera experiència musical a l’Església Baptista de Nutbush Hill.

A l’edat d’onze anys, el seu pare abandonà la mare sense dir res a les filles i posteriorment, es divorcià. El pare es casà amb una altra dona i deixà la família per sempre. Les germanes anaren a viure amb la padrina de Georgeanna. A les seves memòries, Tina afirmà que la seva mare mai l’havia estimada, i que volia abandonar el marit en no voler tenir aquesta més fills. Abans de l’adolescència Anna Mae treballà domèsticament a Ripley. Era animadora i jugadora d’un equip femení de bàsquet, el Carver High School. Festejà amb un noi fins que descobrí que estava casat. L’any 1958 treballà com a auxiliar d’infermeria a l’Hospital Barnes-Jewish, perquè la Anna Mae tenia la il·lusió de treballar com a infermera. Era l’època en què la ella i la seva germana Aillene actuaven en clubs nocturns de Saint Louis. Anna Mae quedà meravellada de la banda d’Ike, Kings of Rhythm en la seva actuació a Manhattan Club, i s’oferí per pujar a l’escenari i cantar. Emperò, un dia, Gene Washington, bateria de la banda, durant la mitja part de l’actuació d’Ike Turner, lliurà el micròfon a Aillene, aquesta no volia cantar, però Anna Mae, sí que l’agafà. Ike espantat, li proposà tocar algunes cançons al piano i Anna Mae no parà de cantar en tota la nit. Al cap de poc temps, Anna Mae ja formava part de la banda. Ike li ensenyà a educar la veu per al cant. La primera gravació fou amb el grup Little Ann, juntament amb Carlson Oliver, al tema «Box top» (1958). A partir d’aquí, començà la seva carrera musical a les acaballes dels anys cinquanta fent parella amb el seu marit Ike Turner als Kings of Rhythm. Tina, coneguda com a Anna Mae Bullock, es va matricular a la Summer High School de Saint Louis. El 1958 Anna Mae tingué un fill, Craig, amb el saxofonista dels Rhythm Kings, Raymond Hill. Aquest en un combat de lluita lliure amb un membre de la banda, es lesionà el genoll i mai més retornà a casa, ella tenia divuit anys. La seva mare, Zelma, en saber que havia de tenir un fill, la va fer fora de casa. Tina va traslladar-se a la casa de Ike, a Saint Louis.

A finals del 1959 Ike es divorcià de la seva esposa Lorraine Taylor. Al principi Ike i Tina no tenien atracció un per l’altre. Saint Louis fou la ciutat en la qual començava a actuar en cafeteries i clubs de nit. En la seva actuació al Club Imperial conegué a Ike Turner. Banda a la qual s’uní amb tan sols divuit anys i per fer de corista. Posteriorment, debutà de manera oficial l’any 1960 amb Ike & Tina Turner. El seu primer senzill fou «A fool in love», que es va vendre molt bé a Europa i als Estats Units. Ike decidí rebatejar-la amb el nom de Tina Turner, i així, la banda passa a anomenar-se Ike & Tina Turner. El 1960 Tina queda embarassada de Ike, i neix el seu segon fill, Ronald. El 1962 es casaren a Tijuana, Mèxic. Al llarg de la dècada dels seixanta l’èxit els arribà amb «It’s gonna work out fine», «I idolize you», «River deep, mountain high». Peces que alternaven al seu repertori amb d’altres clàssics del rock com «Come together» de The Beatles, «Honky tonk women» de The Rolling Stones i «I want ot take you higher». El 1968, Tina estava embarassada de nou de Ike, però en descobrir que la seva millor amiga, Ann Thomas, també estava embarassada d’ell, Tina decidí abortar d’amagat. Corria l’any 1969 quan a Ike & Tina Turner els arribà el seu èxit més gran, tot gràcies a la versió de «Proud Mary» de la Creedence Clearwater Revival, la peça arribà a la posició número quatre de la llista d’èxits Billboard Hot 100 el març del mateix any, tema que també els va fer guanyar un Grammy a la millor interpretació d’un duet o banda de ritme & blues. Aviat Ike i Tina van començar a tenir disputes per motius financers. Ike controlava el contracte i es quedava la meitat del que guanyava. 

El 1969 abans d’un concert a Los Angeles Tina va intentar suïcidar-se ingerint diverses pastilles Valiums. Justament poc temps abans de separar-se del seu marit Ike, el juny del 1973, la Tina escriu i publica la cançó «Nutbush city limits», de caire autobiogràfic. Fou el darrer èxit que tingué el duet. És el mateix any que s’estanca la carrera de la banda. Els senzills que editavenn ja no tenien la seducció dels anteriors. Tanmateix, encara van esdevenir teloners de David Bowie, Sly Stone, Janis Joplin, Cher, James Brown, Ray Charles, Elton John i Elvis Presley. Tina decidí editar el seu primer disc en solitari, «Tina Turns the country on» (1974). Amb l’objectiu de recuperar la popularitat perduda decideix aparèixer al film «Tommy» (1975), òpera-rock de The Who i interpreta a la reina de l’àcid. La seva interpretació rebé molt bones crítiques i decidí intitular com a «Acid Queen» (1975) el seu segon disc. Ike va pressionar a la discogràfica United Artists que no promocionés el disc per tal d’enfonsar Tina. Abans del divorci del seu marit Ike, Tina patí diversos episodis de violència de gènere. El mes de juliol del 1976 a Dallas Statler Hilton succeí un fet impensable, Ike va colpejar a la Tina i la va agredir brutalment. Aquesta va haver de fugir de casa a corre-cuita i amb tan sols alguns dòlars a la butxaca. Va fugir quan el seu marit estava atrapat per l’alcohol i les drogues. Va fer cap a un hotel i allí en veure que havia estat agredida la deixaren hostatjar-se gratis. Telefonà al seu advocat per tal que li enviés un bitllet d’avió.

Un temps després, Tina va haver d’operar-se el tabic nassal a conseqüència d’aquestes agressions. Van trencar com a parella i es van separar legalment, tanmateix, Tina va aconseguir mantenir el seu nom artístic com a Tina Turner. A conseqüència d’aquest fet, la va haver de suspendre tots els concerts previstos. Tina va començar a realitzar aparicions en programes d’entreteniment com The Hollywood squares, «Donny & Marie», «The Sonny & Cher show», «The Brady Bunch Hour». El 1978 es va confirmar el divorci per diferències irreconciliables, després de setze anys de matrimoni. Tina no es va rendir, va seguir endavant i enregistrant discos durant els setanta, això sí, li composaven la totalitat de les cançons, aquest àlbums enregistrats passaven amb més pena que glòria. Aquest mateix any i el següent realitzà actuacions dins la gira «Wild lady of rock tour» per presentar el seu tercer disc, «Rough», que barrejava temes rock i ritme & blues. Malauradament, no entrà a les llistes. Posteriorment, arribà un nou disc, «Love explosion» (1979), amb influències de la música disco i el funk. Tres anys després, encetà la gira «Nice ‘n’ rough tour» (1982-1984).

El 1983 fou contractada per Capitol Records i enregistrà un nou disc, «Private dancer» (1984), que incloïa la versió del clàssic de Al Green, «Let’s stay together» que assolí bones posicions a les llistes. El segon single fou «What’s love got to do it», que fou tres setmanes número 1. D’altres cançons d’aquest disc la van portar al capdamunt de les llistes: «Better be good to me», «Private dancer», regalada per Mark Knopfler dels Dire Straits, «I can’t stand the rain», «Show me respect». Tothom escrivia per a Tina. L’àlbum més venut al llarg de la seva carrera. Tina estava al cim de la seva carrera. El disc li va valer 4 premis Grammy. I el febrer del 1985 realitzà el seu primer tour mundial per Estats Units, Àsia, Europa i Oceania. També acceptà el convit de Michael Jackson i col·laborà al «We are the world» juntament amb d’altres artistes o participà a «Mad Max: més enllà de la cúpula del tro» (1985), juntament amb Mel Gibson. A la banda sonora hi havia dues peces cantades per ella «We don’t need another hero» i «One of the living», que obtingueren diversos guardons. Un any després apareixia «Break every rule» (1986) amb temes com «Typical male» i «Two people», «What you get is what you see» amb col·laboradors de luxe com Phil Collins o Steve Winwood. Seguida d’una gira mundial de catorze mesos. Recollida a «Tina live in Europe» (1988) amb participants com Bryan Adams amb qui cantava el duet «It’s only love», Eric Clapton, David Bowie o Robert Cray. L’àlbum «Foreig affair» (1989) portà a Tina de nou a l’estrellat amb la coneguda «The best», o «Steamy windows», «I don’t wanna lose you» escrita per Albert Hammond. El 1992 decidí tornà a realitzar una gira mundial després de l’aparició del compilatori «Simply the best» (1991), amb una revisió del seu clàssic en format disco «Nutbush city limits» i la inclusió del duet «It takes two» versió de Marvin Gaye i Kim Weston, cantat amb Rod Steward. El 1993 realitzà la banda sonora per a la pel·lícula que relata la seva vida i que porta el títol de «What’s love got to do it», que inclou temes com la rítmica «I don’t wanna fight», o la versió de «Disco inferno» de The Trammps entre d’altres.

Tina s’havia convertit en una icona del rock i del soul, ara actuava davant de milions de persones. El 1995 Bono i The Edge, cantant i guitarra dels U2, escrigueren per a Tina la peça «Goldeneye», tema principal de la pel·lícula jamesboniana amb el mateix títol. Al cap d’un any edità «Wildest dreams» (1996), amb temes com «Whatever you want», «On silent wings» o «In your wildest dreams», cantada amb Antonio Banderas. Al cap de poc temps, sortí de nou per realitzar una llarga gira mundial que recaptà cent milions de dòlars. El 1999 moria la seva mare Zelma Bullock, que coincidí amb l’aparició del que seria el seu darrer àlbum d’estudi «Twenty for seven» (1999), amb la destacada «Whatever you need», o «When the heartache is over», disc que també fou promocionat amb una gira mundial. L’any 2000 i amb tan sols 61 anys, Tina decidí abandonar els escenaris. El 2004 publicà una nova compilació «All the best» i que contenia la peça de caire pop «Open arms» que triumfà a Europa. El 12 de desembre del 2007 alguns fantasmes s’evaporaven per sempre, moria Ike Turner, autor de «Rockett 88» (1951) amb els Kings of Rhyhm, un dels primers rocks, a l’edat de 76 anys, per sobredosi de cocaïna a San Marcos, Califòrnia.

L’any 2008 participà al disc «River: the Joni letters» de Herbie Hancock i al febrer realitzà una actuació estel·lar amb Beyoncé a la gala dels premis Grammy. Al maig del mateix any aparegué al programa de Oprah Winfrey i actuà amb Cher. Tot i que Tina es retirà el 2003 amb 74 anys, l’any 2008 per sorpresa de tothom, va decidír retornar als escenaris per a la gira «Tina!: 50th Anniversary Tour», que durà dos anys i es convertí en una de les que més recaptà del món de l’espectacle. Arran de l’aparició al programa de televisió, Tina es motivà i va sortir de nou de gira per Estats Units, Europa i s’edità un nou compilatori. Estava en plena forma en el seu retorn als escenaris amb 69 anys. D’aquesta gira sortí al mercat «Tina live» (2009) que commemorava «Tina!: 50th anniversary tour» 2008-2009. El setembre del 2010 moria la seva germana Aillene de malaltia. Tina té el rècord d’emplenar l’estadi Maracanà de Mèxic amb cent vuitanta mil persones. L’any 2012 sol·licità la nacionalitat Suïssa. El 21 de juliol del 2013 Tina es casà amb el seu productor musical i amb qui era parella des del 1985, l’alemany Erwin Bach, productor musical a qui conegué durant una trobada de la discogràfica i amb qui viu al Chateau Algonquin. Viuen plegats en una casa al costat del llac Zürich a Suïssa. Lloc on viu des del 1994. 

L'any 2014 Tina va patir un ictus de caràcter lleu, que li deixà seqüeles. Hagué d'aprendre a caminar de nou. El 2017 li diagnosticaren un càncer d'estómac amb el qual ha estat lluitant. Al cap de poc temps, va patir una greu fallada renal que gairebé la conduí a les portes de la mort. El seu marit li donà un rinyó que li fou trasplantat amb èxit. 

El 4 de juliol del 2018 la tragèdia féu acte de presència de nou a l’entorn de Tina, se suïcidà el seu fill Craig, de 59 anys. Treballava com a agent immobiliari. Era el seu fill més sensible, adoptar per Ike el 1962, sentia solitud per un divorci i de petit havia vist com Ike maltractava a la seva mare. Les seves cendres reposen a les costes de Califòrnia. I una vegada més, Ronnie Turner, l'altre fill, moria el 8 de desembre del 2022, d'afectació respiratòria.

Tina Turner és coneguda per les seves enèrgiques actuacions a sobre de l’escenari, els seus vestits cridaners, la seva veu poderosa, era tot un animal escènic. Tina Turner ha venut més de dos-cents discos en tot el món. El 2013 va decidir abandonar la nacionalitat estadounidenca per la suïssa i al mateix temps anuncià que es retirava definitivament de la música, amb 74 anys i 54 de carrera artística. Malauradament, ens va deixar després de lluitar contra una llarga malaltia el 24 de maig del 2023.

L’octubre del 2018 publicà la seva autobiografia «My love story. La autobiografia definitiva», continuació de «Jo, Tina» (1986) i amb la qual es basà el film del 1993 que portava la seva vida a la gran pantalla. En ella hi apareixen explicades a viva veu, les seves alegries i tristeses. L'any 2020 arribava un altre llibre, "La felicidad nace de ti", en el qual et donava consells per afrontar la vida amb esperança. Al llarg de la seva trajectòria ha venut més de dos-cents milions de discos. Una dona amb una gran veu, molt dots de ballarina, actriu i molt talent escènic que dominava tant l’estil rock com el soul.

Els seus concerts a Barcelona:

.24 de maig del 1979, Palau Municipal d'Esports, actual Barcelona Teatre Municipal, "Wild lady of rock tour".

.9 de desembre del 1983, Sala Studio 54, "Nice 'n' rough tour".

.20 i 21 de maig del 1987, Plaça de Toros la Monumental, "Break every rule".

.6 de juliol del 1990, Plaça de Toros la Monumental, "Foreign affair tour".

https://www.youtube.com/watch?v=55DbPV080ew&t=2174s

.6 d'octubre del 1990, Estadi Olímpic Lluís Companys, "Foreign affair tour".

.17 i 18 de setembre del 1996, Palau Sant Jordi, "Wildest dreams tour".

(Webgrafia: Vikipèdia, El Nacional.cat)

(Imatges extretes de: pistón silicosi, amazon, popular llibres, fanpop)

Josep Maria Corretger

Maig del 2019

[Actualitzat el 25 de maig del 2023]

EXERCICIS:

1. Llegeix aquest article biogràfic i realitza un breu resum de cent paraules. Recorda que resumir no és copiar, sinó explicar amb les teves pròpies paraules què has entès.

2. Cerca una dona que vulguis reivindicar i realitza’n una petita presentació biogràfica. Pots realitzar un dibuix del personatge o enganxar una fotografia que t’agradi. No t’oblidis d’argumentar el perquè de la teva elecció.

3. Busca informació i explica els passos més importants a l’hora de realitzar un resum. Et pot ajudar el cercador del blog.

4. Realitza una exposició a la teva aula amb les dones que han destacat els teus companys de classe i exposa-la a la biblioteca del teu centre.

5. Opinió 1: què has après amb el treball d’aquesta fitxa? Per què creus que les dones s’han de vindicar, de trobar el seu lloc al món?

6. Opinió 2: penses que el cos de la dona és venut com a un producte en els anuncis de publicitat? Els anuncis creen confusió per ells mateixos? Què faries tu per a millorar-ho? Raona les teves respostes.

7. Crea una campanya publicitària per tal d’evitar el masclisme en la nostra societat.