CLASSES
DE SINTAGMES
Un
sintagma és un de paraules que està organitzat i dins d’aquest,
hi ha un element que fa de nucli. Així doncs, segons la categoria
gramatical que exerceix el nucli, podem trobar els següents
sintagmes:
.Sintagma
nominal (SN):
Ex:
-Les
cases.
El
nucli és un nom o un pronom.
.Sintagma
adjectival (SAdj):
Ex:
-No
vàlida per a la certificació.
El
nucli és un adjectiu.
Ex:
-Córrer
lentament.
El
nucli és un adverbi.
.Sintagma
verbal (SV):
Ex:
-És
interessant.
El
nucli és un verb.
.Sintagma
preposicional (Sprep):
Ex:
-Va
arribar en taxi.
Quan
un SN va precedit d’una preposició.
ESTRUCTURA
DEL SINTAGMA NOMINAL
El
nucli del sintagma nominal és un substantiu o un pronom que pot
acompanyar-se de paraules que matisen o amplien el seu significat.
Aquestes paraules que l’acompanyen poden ser:
.Els
determinants:
Es
classifiquen segons el seu significat. Poden ser: articles,
demostratius, possessius, quantitatius, numerals, indefinits,
interrogatius, exclamatius.
Ex:
-La
llibreta (article)
-Aquesta
noia (demostratiu)
-El
meu escriptori (possessiu)
-Moltes
taules (quantitatiu)
-Ha
quedat el sisè a la cursa (numeral)
-Alguns
discos (indefinit)
-Quins
vehicles? (interrogatiu)
-Quina
aventura! (exclamatiu)
.Complements
del nom (CN):
Són
complements que afegeixen informació addicional al nom.
.Adjectiu:
Ex:
-La
senyora intel·ligent.
.SPrep:
Ex:
-El professor de matemàtiques.
.Una
oració equivalent a un adjectiu:
Ex:
-El
comercial que vingué a la botiga.
.Una
aposició:
És
un SN que se situa al costat del substantiu, o després d’una coma.
Ex:
-El
doctor Livingstone.
Qualsevol
sintagma pot exercir de complement d’un altre sintagma.
Ex:
-La
senyora intel·ligent de Mallorca que arribà abans d’ahir.
EL
COMPLEMENT DE L’ADJECTIU, DE L’ADVERBI I DEL VERB
Si trobem
un sintagma preposicional que depèn d’un adjectiu o un adverbi,
estarem parlant de complement de l’adjectiu o de l’adverbi.
Ex:
-Estàvem a
prop de la casa.
(complement
de l’adverbi de «a prop»)
-Està
decebut de tu.
(complement
de l’adjectiu «decebut»)
Quan un
sintagma complementa el verb, aquest sintagma realitza la funció de
complement del verb. Cal recordar que dins de cada oració podem
trobar diferents funcions.
Ex:
-M’agraden
les coses endreçades.
(complement
del verb «m’agraden»)
EL
DETERMINANT
És una
categoria gramatical que se situa generalment al davant del
substantiu i el concreta, especifica.
DEFINITS
|
TIPUS
|
ELEMENTS
|
DEFINICIÓ
|
Articles
|
El, la,
els, les
|
Indiquen el
gènere i el nombre del substantiu al qual acompanyen.
|
|
Demostratius
|
Aquest,
aquesta, aquestes, aquestes.
Aqueix,
aqueixa, aqueixos, aqueixes.
Aquell,
aquella, aquells, aquelles.
|
Indiquen
distància en l’espai i el temps entre la cosa o la persona
designada pel substantiu i l’emissor o el receptor de la
comunicació.
|
|
Possessius
àtons
|
Mon, ma,
mos, mes.
Ton, ta,
tos, tes.
|
Indiquen
relació de pertinença o propietat, el parentiu, d’algú o
d’alguna cosa respecte al nom al qual es refereixen.
|
|
Possessius
tònics
|
Meu, meva,
meus, meves.
Teu, teva,
teus, teves.
Seu, seva,
seus, seves.
Nostre,
nostra, nostres, nostres.
Vostre,
vostra, vostres, vostres.
Llur,
llurs.
|
||
QUANTITATIUS
|
TIPUS
|
ELEMENTS
|
DEFINICIÓ
|
Indefinits
|
Un, una,
uns, unes.
Algun,
alguna, alguns, algunes.
Altre,
altra, altres, altres.
Tal, tals.
Cert,
certa, certs, certes.
Mant,
manta, mants, mantes.
Qualsevol,
qualssevol, qualsevulla, qualssevulla.
Cap.
Cada.
Tot, tota,
tots, totes.
Diversos,
diverses.
Ambdós,
ambdues.
Mateix,
mateixa, mateixos, mateixes.
Sengles (un
per a cadascun de dues o més persones o coses)
|
Indiquen un
coneixement poc concret o imprecís del nom. Poden ser variables o
invariables.
|
|
Numerals:
|
Cardinals:
un, una;
dos, dues; tres; quatre...
Ordinals:
primer,
segon, tercer, quart, cinquè...
Partitius:
mig, terç,
quart, cinquè...
Multiplicatius:
doble,
triple, quàdruple, quíntuple...
Col·lectius:
parell,
dotzena, centenar...
|
Representen
o expressen un nombre concret. N’hi ha de cinc classes.
|
|
Quantitatius
|
Massa,
força.
Prou (de),
més (de), menys (de), gens (de). Bastant (de), bastants (de).
Gaire (de),
gaires (de).
Quant,
quanta, quants, quantes.
Tant,
tanta, tants, tantes.
Molt,
molta, molts, moltes.
Poc, poca,
pocs, poques.
|
Expressen
una quantitat imprecisa, sense ésser concretada.
N’hi ha
d’invariables: massa, força, prou.
D’altres
admeten una forma per al singular i una altra per al plural:
gaire,
bastant; i d’altres, les
quatre formes.
|
|
Interrogatius
|
Quin,
quina, quins, quines.
|
S’empren
en les oracions interrogatives.
|
|
Exclamatius
|
Quin,
quina, quins, quines.
|
S’empren
en les oracions exclamatives.
|
.Sobre
l’escriptura amb els numerals. RECORDA:
-Podem
escriure: 1r o 1r. És optatiu escriure un punt després
de l’abreviatura.
-Cal
escriure un punt entre el numeral i la lletra volada: 2.n
-Si els
numerals ordinals s’escriuen en plural s’abrevien amb les dues
darreres lletres. És opcional posar un punt al final:
2nes o 2nes.
-Els
numerals ordinals que s’acompanyen de majúscules s’escriuen
en minúscules a
l’abreviatura:
3r CONGRÉS INTERNACIONAL
D’ESCACS / 3.r CONGRÉS INTERNACIONAL D’ESCACS
-Si el
numeral s’expressa en números romans no s’escriu cap abreviació,
és a dir, no s’escriu cap lletra al costat de la xifra:
V Trobada de Caramelles
Per tant, seria incorrecte
escriure:
Va Trobada de Caramelles
.Per
ampliar informació sobre les abreviacions pots consultar:
(Material adaptat de: DIVERSOS,
Llengua catalana i literatura. 3r ESO,
Editorial Teide, Barcelona,
2007)
(Ampliació:
Josep Maria Corretger)
(Imatge
extreta de: Apunts de llengua i literatura catalana)
EXERCICIS:
1.
Esmenta el tipus de sintagma en negreta de cada oració.
.El meu
tiet és de Juneda.
.Et vaig
enviar el certificat per carta.
.Ho has fet
sense passió.
.He de
comprar una safata de cuina.
.El
president està fora de la seva ciutat.
.Menja molt
ràpid.
.Els discos
de Bruce Springsteen.
.He visitat
el museu de la sardana.
.Vostès
van decidir no anar-hi.
2.
Identifica els constituents (determinant, nucli, complement) dels
sintagmes següents.
.Alguns
llibres de socials.
.Una tassa
de cafè.
.Concurs
favorit.
.El riu
Segre.
.El premi
que es va lliurar ahir.
.Al bell
mig de la carretera.
3.
Digues de quina tipologia és cada sintagma i com s’estructura.
.El
rebedor de la tieta era bonic.
.El venedor
que vaig incorporar dominava molt.
.M’encanten
els llibres d’aventures.
.Ha trobat
el disc perdut.
.M’han
comprat una bici de muntanya.
.Adjuntarem
el document per correu electrònic.
.Treballà
disset anys a la província de Barcelona.
4.
Escriu amb lletres els numerals que es troben a continuació:
6a edició:
Joan Pau
II:
3257
hectàrees:
XIII
Jornada:
467
pàgines:
2n pis 2a
porta:
5.
Observa les paraules en negreta i diferencia-les segons siguin
determinant o pronom.
.Aquesta
era la llibreta que m’agradava i no aquella.
.Quin
gos et vas trobar?
.Tothom
va veure’l de seguida.
.Van
rescatar tres excursionistes, però només dos no
tenien lesions.
.Tot
el país va manifestar la seva decisió.
.He regalat
tots els meus poemes.
.No sé si
els altres vindran d’hora.
6.
Esmenta si els complements destacats ho són del nom, de l’adjectiu,
de l’adverbi o del verb.
.Estava
enfadat amb la classificació.
.Era a prop
de Soses.
.Li vaig
comentar que s’havia equivocat.
.No suporto
les burilles de tabac.
.Corre
ràpidament.
.El dia de
les eleccions és el 25 d’abril.
.Va ésser
una setmana formidable.
7.
Completa les oracions amb els determinants: massa, força, prou,
bastant.
.No hi ha
_____________ situacions complicades.
.Tenim
____________ inscrits per a realitzar la cursa.
.Ens han
arribat _________ relats per al premi literari.
.El Barça
té ________ jugadors reserves.
._________
polítics es van fer enrere.
8.
Explica la utilització de llur, llurs amb
exemples.
9.
Diferencia els numerals cardinals dels numerals ordinals, i dels
partitius i multiplicatius.
10.
Comenta breument el significat de:
semestre,
quinquenni, decenni, quinquangenària,
quadrimestre, mil·lenni, nonagenari.
11.
Escriu les abreviacions per als numerals següents:
Tercer
pis:
Sisè
curs:
Quarts:
Quinzè
congrés:
Vuitantena
cursa:
Cinquenes
classificades:
Dinovena:
12.
Autoavalua’t: reflexiona i comenta amb quines dificultats t’has
trobat durant el treball d’aquest tema. Què has fet per
resoldre-les? Explica allò que has après i t’ha resultat
important per al dia de demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada