En aquesta fitxa seguim treballant Retrum de Francesc Miralles al grup de primer d'ESO.
Ara tu també hi pots participar, vinga, anima't i aporta un resum o més d'un d'un capítol!
.Presentació de Retrum 2. La neu negra el maig del 2011 a Cerdanyola del Vallès:
http://llengilitcat.blogspot.com.es/2011/06/el-retrum-de-francesc-miralles-adrecat.html
(Imatge extreta de: sagaretrum.blogspot.com i sobremispaginas.blogspot.com)
!!EXERCICIS:
1. Escull un capítol que ningú hagi resumit i explica'l. Cal que anotis el títol.
2. Comenta algun personatge que t'atregui de Retrum i explica el perquè.
3. Per què recomanaries o no Retrum? Argumenta la resposta.
4. Què en penses del disseny del llibre?
5. Fòrum: què en penseu d'aquest grup de joves que sovint es reuneix als cemintiris?
8 comentaris:
El ritual de la pal•lidesa
Van arribar a l’una de la matinada, En Cristian va posar el peu a l’escletxa per pujar a l’altra banda de sobte es va caure però l’Alexia estava a l’altre costat i el va poder frenar la caiguda.
Al entrar es va assentar a una tomba que la va escolpir en Joan Llimona. De sobte en Robert va posar cristalls al voltant de la tomba i els va posar foc. També li van dir que es tindria que posar un maquillatge, pintar-se els llavis i posar-se una bata negre.
Sota la flor violeta
Diuen que el Robert li explicaria el que amaga la flor violeta i la filosofia de Retrum que es fan una pregunta en un paper al mort se la claven amb una agulla a la flor violeta i tenien que dormir en una tomba.
En Cristian li fa preguntes al Robert com per exemple: que perquè tenen que dormir a la tomba i va respondre que era per fer companyia als morts.
En Cristian es va llevar i no va veure a ningú, llavors va anar a la platja buscant-los.
Segona part
De l’amor i la mort
Bela Lugosi és mort
Des de que en Cristian estava en el grup de la pal•lidesa mai s’havia trobat millor, ara ell podia pensar en la mort del seu germà sense sentir-se malament per agafar una moto.
Ell es va posar a sobre del llit i es va posar a escoltar música de Night Shift va posar la cançó número 3 que s’anomenava Bela Lugosi is dead cantada per Peter Murphy. De sobte va entrar el seu pare en Cristian va parar el disquet i el seu pare li va dir que si necessitava un psicòleg el Cristian li va dir que mai s’havia sentit millor i es va tornar a posar a escoltar música.
El quadern negre
Era divendres, l’ultima hora de classe, Anglès. Jo tenia un quadern negre on vaig dibuixar una mena de vampir. L’Alba va parar de prestar atenció al professor que mirar el que jo escrivia i dibuixava.
L’Alba em va dir que ella també escrivia. Li vaig mirar, portava una faldilla texana i vestia diferent des de que va començar la primavera, abans vestia mes masculí. Ella em va preguntar si aquesta nit feia algo. Li vaig dir on anava. A un club de Barcelona.
NEGRANIT
El club es trobava en un carreró del Poble Nou. Ocupava un edifici de tres plantes. Gairebé era mitja nit. Al arribar-hi, em vaig trobar una multitud de sinistres que s’abraonaven la porta.. Vestien d’un color foscs. La cita amb els pàl•lids era dins del local, però aquella nit semblava difícil entrar-hi.
Li vam dir que el cambrer de la segona planta ens va deixar entrar, el porter no ho va creure i no ens va deixar passar. Però vam insistir, dient que els meus amic ens esperàven a dins, no s’ho va creure, però li vaig dir que m’havien enviat un missatge al mòbil dient que ens esperaven de veritat alli. Al final ens va deixar entrar, mentre travessava els passadissos cap al local em sentia una persona amb sort.
En aquell moment estava sonant una cançó que tenia en el meu casset. El local no era tan ple com deia el porter. A la pista es veien unes poques figures. Una d’elles em va cridar l’atenció per com vestia. Portava un vestit negre ajustat de seda i una guants del mateix color i ballava sacsejant la seva cabellera... Era l’Alèxia.
La gramàtica de l’amor.
Entre nosaltres era correcte parlar de retrum. Em va dir que els altres arribarien sobre les dues. L’únic que m’importava era que l’Alèxia era allà. Més tard despres d’unes quantes cançons va sonar una balada, em volia quedar per ballar amb ella.
Després va sonar una cançó que no m’agradava, però l’Alexia de sobte em va rodejar el coll amb els braços, jo li vaig rodejar la cintura, però m’estava resistint mirar-li a la cara per no donar-li un peto. Per primera vegada vaig sentir de veritat el que sentia per ella, no savia que dir-li.. Em va dir que perquè no parlava, lo vaig respondre que creia que no era el millor moment. Després van posar una altra cançó on si que vam parlar.
Jo vulia fer un pator a l’Alexia. S’ho vaig preguntar. Ella em va dir que això no es pregunta, es fa directament. Jo li vaig respondre que creia que primer es tenia que demanar permis,.. per que.. i si l’altre persona no voli? Ella va dir que qui no volgues que tindria que passar les conseqüències. Quan ens anàvem a fer e petó va aparèixer el Robert i em va empuxar per saludarme. No vam poder seguir.
L’ESGLÈSIA DE SATANÀS
Després vam pujar al segon club. Un cambrer amb mala cara ens va prendre nota. Em vaig donar compte que l’Alexia feia com si no hagués passat res, com si fos una anècdota de la nit.
En Rober ens va començar a explicar que la vida es molt injusta, després de veure la pel•lícula en el cinema d’ANTICRIST. La Lorena va dir que ell només volia veure-la per veure en pantalla gran com es masturbava una actriu.
Mes tard, va aparèixer una ombra, era un noi, es notava que els altres tres el coneixien, vaig veure que les noies se sentien incòmodes.
L’ULTIMA ENTREVISTA D’EDUARDO BENAVENTE.
Després vam pujar al tercer pis per veure un documental a petició de la Lorena. A dalt hi havia unes quantes parelles fent l’amor, semblava que nomes érem nosaltres els que veiem el documental
Un home sol
Ja hi havia passat 2 setmanes des de la mort del meu germà. No havia rebut ninguna Nota de RETRUM. La fada ja no venia a visitar-me, en Cristian no parlava amb ningú, havia perdut tota la comunicació amb tothom.
Trobava a faltar maquillar-me amb RETRUM i anar al cementiri amb ells. De sobte va entrar el seu pare i va rebre una inesperada visita d’en Xavier.
La invitació
En Xavier va entrar, es va seure al llit i li va donar un sobre ben bonic i blau i li va comentar l’Alba que s’ho dones a en Cristian. En Xavier li va deixar el sobre i se’n va anar en Cristian pensava que seria una declaració d’amor, si fos una carta d’amor va dir que l’Alba ploraria. A la carta posava:
`` T’invito a la meva festa d’aniversari, celebro 17 anys, el teu silenci es la resposta´´
Al final en Cristian va anar a la festa per no quedar malament
El mirall del pintor
Un dissabte a la tarda va ser víctima d’un atac melancòlic i baixant per la rampa de la Riera va sentir la presencia d’una persona coneguda que estava fent fotografies a la nit.
En Cristian li va preguntar a en Gerard que perquè feia fotografies a la nit li va dir que era per un treball que tenia que pintar la nit.
L’art de les festes
En Cristian va picar al timbre i l’Alba va sortir, ja no portava les ulleres gracies a que s’havia posat lentilles i era semblava més preciosa. Després va convidar al Cristian a dins de la seva casa, en Cristian va preguntar si havia vingut algú més però l’Alba li va dir amb tota la sinceritat que no. En Cristian li va donar un regal ben embolicat i ben guarnit, l’Alba el va obrir i va veure que era un llibre i en Cristian va dir: MOLTES FELICITATS! S’anomenava ``el compte de Lautréamont´´ Quan el va guardar els dos van pujar a l’habitació de l’Alba.
Les golfes
La seva habitació era molt gran i podien veure pel•lícules amb un canó que tenia.
M’agradaven les golfes. Vaig deixar les copes a la taula i vam prendre la tercera ronda de champagne. Em va explicar la seva vida, la seva família. Aquella nit vaig notar que m’agradava la trobava atractiva. Vaig prendre més champagne i va dir que li havia ficat wiski i mojitos oi el Cristian va dir: - M’has emborratxat?! – No, ho he vist a una revista, que et desagrada? -No al contrari!- Bueno anem a veure la pel•lícula.
Fantasmes del passat
La Alba va posar una pel•lícula i en Cristian va dir: - Però no tindrà cap sentit veure una pel•lícula a les 2:00 a.m però quan va veure el títol va comprendre perquè l’anava veure, era un documental de l’Alba.
L’alba va posar les seves cames a la falda del Cristian i ell va començar a fer-li un massatge i el palmell de la mà va anar a la seva pell fina i un cop superada la muntanya del genoll, abraçar.li lentament les cuixes. En arribar als pantalons curts, va enprendre la direcció als peus. L’alba somreia. De sobte el movil va vibrar va veure que eren missatges, eren 3 i tots de l’Alexia
00:42/ hem vingut a veure’t t’esperem al cementiri de Teià.
01:25/ no triguis, Chris. Tinc una gran noticia per a tu
02:19 / on ets?
Però en Cristian va passar dels missatges i va seguint fent el missatge.
Estels fugaços
Després de veure la pel•lícula, em vaig aixecar, em vaig donar compte que no sabia si el que havia fet estava bé o malament. Ella m’agradava però.... L’Alexia? No vull fer-li més mal.. Vaig marxar a casa... però abans de sortir ella em va preguntar: -Que t’ha semblat? – que la festa? –A part, jo? Fins ara només m’has conegut com a companya de pupitre i Bueno també com el concert, però avui que et semblo. I el Cristian va respondre que era una bella persona.
Retorn a les tenebres
Un malestar va recórrer per el Cristian ,però la meva vida anava bé, tenia bones notes una noia que s’havia enamorat de mi. Però des de que la meva mare esta a l’altra part de l’ocea, el pare deixava de fer tot. vaig tornar a casa i al obrir la porta vaig escoltar la televisió el pare estava adormit, li vaig apagar la televisió i li vaig posar una manta.
Vaig pujar a la habitació i al terra va veure filtres d’amor. Vaig veure un poema d’un tal senyor Lucrecci que tractava de la mort.
Hola Ferran,
Tens 15 positius!!
El que passa que tantes de cop no te les puc corregir, però encantat de la vida amb la teva feina.
Molt i molt bé, t'encoratjo a seguir, però siusplau, posant un parell per dia, sinó no et puc anotar les faltes.
Gràcies per participar al "Retrum".
Una abraçada.
JM.
Carlos Crespo
L’AMOR ENS SEPARARÀ
De cop l’Alèixa es va posar a plorar i tombant-se al llit va donar-li l’equena al Christian somicant. El Christian va dir-li que no era el que semblava. Nomès estava jugant a ser Ian Curtis. El Christian es va descalçar i es va posar al llit al costat de l’Alèxia. Ella li va dir que l’amor els estava separant. El Christian va veure que l’Alèxia estava respirant profundament. Ella li va explicar que ella a tingut una experiència pròpia amb un suïcidi. Va dir que la seva germana ho va fer. Ell va explicar que odiava al la gent que deia “ T’ACOMPANYO EN EL SENTIMENT” perquè en realitat, ells no saben el que es sent de veritat al perdre un familiar. El Christian Va dir per compadir-la:- he representat la meva pròpia mort, però tu m’has salvat-.
SALSA AMERICANA
Quan ell es va llevar, es va donar compte de que l’Alèixa ja no estava al seu costat. El seu pare va entrar a la seva habitació i va preguntar-li si es trobava bé. Ell va mentir-li dient que sí. El pare va dir: -llavors vesteix-te que sortirem d’aquí deu minuts-. En el cotxe van enllaçar una conversa de camí a Vilassar de Mar. Va dir que li estava perdent el respecte i li va preguntar per la noia que dormia per la nit amb ell. Quan van arribar al seu destinatari el pare va demanar dos plats combinats de la casa i el pare li va dir que el millor serà que acabi el curs als Estats Units perquè la seva mare li donés l’atenció que li calia.
SOTA EL COIXÍ
Ell pensava que tenia quatre mesos aproximadament per convèncer a la seva mare de que no s’havia tornat tan extravagant com deia el seu pare. No podia foratijar el mal de cap. Quan va dirigir la seva mirada a la pantalla del ordinador va veure que tenia dos missatges: un de l’Alba i altre de l’Alèixa. Es va llegir els dos però, el de l’Àlexia li va cridar més l’atenció. Deia que mirés sota el coixí. Ell ho va fer i va veure un cor negre trenat per els mateixos cabells d’ella. Va posar-lo sota el seu coixí i va dir que aquella nit tindria somnis dolços.
EL SANTET
El Christian se’n va anar al cementiri del Poblenou i els guies d’una excursió li van preguntar que si era de la ruta nocturna. Ell va dir que si perquè sinó, no el deixarien voltar per allà. El guia va explicar la història de Francesc Canal, un noi que va morir als dinou anys. Li van posar el sobrenom del “santet” perquè era una bona persona. El Christian va fer que es cordava les sabates per quedar-se endarrerit.
Carlos Crespo
TURISME D’ULTRATOMBA
Al final Retrum es troba i li expliquen al Christian que faran un viatge pels cementiris més grans d’Europa i interessants d’Europa. Mentre el Christian rumiava el Robert va explicar que en un cementiri Holandès hi havia pantalles digitals per veure el mort des de dins. Van començar a discutir la ruta. De sobte l’home de la torxa va aparèixer dient que si no s’anaven trucarien a la policia.
El CAMBRER NEGRE
El Christian va aconseguir treball a La Palma. Tothom l’anomenava “El cambrer negre” perquè encara que no portava el maquillatge, sempre vestia de negre. L’Alba sabia que havia aconseguit treball a La Palma i, per veure al Christian anava cada cap de setmana i feia que llegia un llibre o un diari per dissimular.
EL CONSELLER
Al Christian el que més l’importava era seguir amb l’amor de l’Alèixa. Ell va anar al cementiri d’Horta. Va passar gràcies a que un de la funerària va sortir un moment, el Christian va aprofitar i va amagar-se darrere una estàtua. Es va tancar allà dins. Quan veu la tomba del seu germà li dona un petó al nom de “Juliá” i després es va maquillar. Va deixar-li una nota dient-li que fer amb l’Àleixa.
LA REVELACIÓ
Es va adormir i quan al matí es va despertar va veure que encara no li havia respost el seu germà. Va veure que no tenia el guant negre a la butxaca i quan va trobar-lo, es va fixar de que s’havia engrapat sobre una tomba d’un matrimoni que la mort els havia unit.
AL MONESTIR
El guant va volar cap a la fotografia d’un monestir de Sant Cugat. Ell es va donar compte de que aquella era la resposta. Va agafar tots els medis de transports possibles per arribar allà i al final, ho va aconseguir. Quan va entrar va fer el circuit quadrangular quan es va trobar amb un encaputxat. De sobte es va treure la caputxa: era l’Alèxia. En un braç tenia un llarg guant fi igual que el de la seva butxaca. El Christian li va posar l’altre guant a l’altre braç i mentre feia això. L’Alèxia li va donar un petó.
Hola Carlos,
Correccions:
Alèxia, esquena, havia tingut,es va adonar, foragitar, de l'ordinador, va llegir, que sí.
Molt bé, cinc positius per tenir poques faltes.
Ara només et cal no ser tan xerraire a l'aula!
Segueix treballant així!
JM.
Hola Carlos,
Correccions:
Alèxia, es va adonar ('es va donar compte' és un castellanisme).
Tens cinc positius i un de propina per escriure tan bé. Anota't siusplau les faltes.
Moltíssimes gràcies per treballar el Retrum!! Excel·lent feina!!
JM.
Publica un comentari a l'entrada